25 de maig del 2007

EL CASO DE ANGEL HERNÁNDEZ

LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
franja 25 Maig, 2007 13:54
ELECCIONES: LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
Viernes, 25 de mayo de 2007.
OR.- La Policía Local de Fraga ha remitido a la Junta Electoral de la Zona de Fraga un informe en el que se señala que la patrulla ha localizado e identificado esta madrugada, al presunto responsable de la colocación de pegatinas procatalanistas en los carteles electorales de Fraga.
Dicha persona ha resultado ser Ángel Hernández, presidente de la asociación Amics de Fraga y de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, FACAO, al que se le han encontrado varios ejemplares de estas pegatinas, en las que sobre el fondo de una bandera estelada (la independentista catalana), se lee el lema FRAGA CATALANA. El informe asegura que Ángel Hernández habría reconocido ser quién habría colocado estas pegatinas.

23 de maig del 2007

JOSEP ANTON CHAUVELL. A ÓN VOLS ANAR A PARAR?

Amic Josep Anton Chauvell, on vols anar a parar?:
Aquesta és la pregunta que em feia quan llegia la teva columna de “La Mañana de la Franja”(http://neopatria.editboard.com/Neoptria-f1/Accio-Civica-o-mes-aviat-Accion-Civica-t659.htm ).
En definitiva, crec que l’altre dia et vas extralimitar abusant de columna setmanal de “La Manyana”। L’article seria més aviat una carta al director, però es va publicar d’una altra manera i ja està. Ara bé, tot aquells comentaris contra els membres d’un nou partit com és “Alternativa Cívica” acusant-los de que anteriorment eren alcalde i regidors pel PSOE, sols hom els pot entendre des de el teu posicionament ideològic i partidista i com a alcaldable a El Campell pel PSOE, que tot sigui dit de pas, esperem que tornis a repetir el triomf de la darrera legislatura. Ara bé, aquestes declaracions, en el fons, mostren un temor dins d’un partit, el PSOE, per a aquesta fugida de gent que estava dins de les seves files, el temor a perdre d’un partit que governa des de fa massa temps, que no s’ha regenerat des de Felipe González, tot i que des de el felipisme a Zapatero ha passat un temps, i en el cas aragonès, en matèria lingüística, el PSOE viu de les rendes aconseguides al 1984. Ara bé, d’això a la critica i al canvi en la denominació de la nova formació hi ha un llarg camí. El nou grup fragatí no es diu “ACCIÓ CÍVICA”? sinó una “ALTERNATIVA CÍVICA”, “ACCIÓ” són els bascos de l’Acció Nacionalista Basca” o “ACCIÓ” es el que volen transmetre a la vida política fragatina enfront d’un PSOE que en matèria cultural es capaç de subvencionar fins i tot a la FACAO (però aqui, com a Tamarit, tots callem, o m’equivoco?). Els d’Alternativa són la alternativa, i són una alternativa davant un partit que porta a les seves espatlles un seguit d’incompliments electorals, passotisme i acontentar a tothom... i a ningú, que clama al cel.

No et diré que en temes d’economia, desenvolupament, treball, serveis, etc uns són millors que d’altres i les inversions a la Franja, en temps de Marcelino I han estat molt superiors a d’altres legislatures. No penso suspendre al PSOE-PAR en matèria econòmica, sols rebaixaré la nota a “suficient” perquè considero que en cultura, patrimoni cultural, gestió del patrimoni, educació , recerca i llengua....CERO, ZAPATERO. Sí, han augmentat les inversions culturals però realitzant en molts casos una política cultural de cara a la façana sense una posterior gestió dels elements, les inversions en patrimoni s’han incrementat, però sense una promoció posterior, la recerca encarada sols a l’àmbit universitari i urbà, com si des de el món rural no hi existeixin gent que fa recerca i en el pitjor dels casos, realitzant una política de subvencions a les comarques més rurals, i no tant rurals, on prima la quantitat i el “cafè per a tots” que la qualitat de l’autor, tant a títol personal com col·lectiu. Per no parlar de la constant i reiterada coqueteria dels governs PSOE-PAR amb el PP i els sectors més ultradretans del PAR (amics de Falange). D’educació i llengües minoritàries... mira els altres articles d’aquest blog i jutja tu mateix, millor no parlar-ne que encara ens farem mal,je
Així, crec que es pot comprendre que molts socialistes fragatins passin a omplir la nova formació política, al igual que hi ha socialistes que creuen, suposo que tú també, que “Ara sí toca” , que cal seguir al PSOE, que Marcelino farà una “Llei de llengües” i que ara, per primer cop en molts anys, les paraules i promeses electorals no se les endurà el vent. Però bé, si no ho veig, no m’ho crec i més tenint en compte que s’han perdut vuit preciosos anys. I si es fa la anhelada Llei, de quina manera s’aprovarà, és dirà que LA LLENGUA DE LA FRANJA ÉS CATALÀ?... o es farà com molts socialistes franjolins que una mateixa persona denomina la llengua de mil i una manera depenent quin és el seu interlocutor. Es tindran en compte les esmenes dels col·lectius culturals...o es farà com l’any passat, no dignar-se a contestar cap partit polític, ni el socialista que presideix les Corts d’Aragó, tot un acte de democràcia dictatorial o de despotisme democràtic on l’únic que compta és el criteri dels responsables polítics. Aquests comportaments no són seriosos, sinó purament electoralistes i partidistes i .. un nivell de cientificitat nul. Molts interrogants n’hi ha de com es farà la “Llei”, però si mirem el passat més immediat el que veiem és un seguit de reiterades promeses electorals, i amb una cronologia d’execució, que d’una manera sistemàtica no s’han materialitzat , oblidant-se de les entitats i la ciutadania. Aquesta és la dura i la crua realitat, amb o sense eleccions.

És cert, amic Chauvell que ets un gran escriptor, activista i una persona compromesa amb el poble, la comarca, la llengua i cultura catalanes, ets un activista dins un vaixell amb massa tripulants que no comparteixen les teves idees, però que quant hi ha gent que se’n va del vaixell els critiquis, no veig que sigui la millor opció, i menys aprofitant la teva columna setmanal. Ho critico molt més quant darrera hi ha uns ideals similars, almenys això crec, molt més propers entre ells i tú, tú i ells (Jo no sóc ni d’uns ni d’altres) que entre tots aquells companys que aneu de festa un cop a l’any amb un puny i una rosa. Però qui abandona el vaixell? són els del PSOE els que han canviat de vaixell, aburgesant-se i emmirallant-se per poder, mirant de no perdre Saragossa. Per molt que en la seva gestió auto- complaent ens demostrin els avenços de 1984 en matèria lingüística com la panacea; la realitat és que a l’Aragó, en matèria lingüística, tot està igual que durant el franquisme. Els d’Alternativa, són els que des 1984, alguns abans, d’altres desprès, han mantingut viva la flama de la dignificació de la Llei de Llengües i al final s’han cansat de tant de talant, mentires i incompliments d’un PSOE que vol acontentar a tothom i no acontentar a ningú. No són és d’Alternativa qui han perdut la brúixola de la política i de la socialdemocràcia; són els socialistes qui l’han perduda, que s’han assentat al poder i el mantenen, prometent el que no poden complir...i en definitiva, obviant tot allò que els fa mal.

I ja per acabar, no entenc la crítica a la utilització de la llengua castellana a “Aragón TV”, qüestió que jo comprenc si es tracta de parlar-la a l’Aragó, però no entenc aquesta critica quan molts del PSOE un dia si i un altre també fan el mateix, tant a l’Aragó com a la Franja i fins i tot TU a la Llitera i al teu propi poble, a la Franja, has parlat amb castellà en un acte públic, oblidant-te d’aquella llengua que ara defenses, però d’això ens oblidem; cal fer “una declaració de principis” criticant precisament el que hom també a la Franja; deuen ésser coses del alzheimer electoral.

Clar està que ara, en plena voràgine electoral, els nervis són a flor de pell, i que desprès, tant uns com d’altres, com jo, ens veurem, i no haurà passat res, però mentrestant, almenys jo crec que, a dia d’avui, l’ article de “La manyana” ha estat i és un article desafortunat, per context i els continguts però ja se sap, que la política és així, i més quant aquesta es toca frec a frec amb la cultura. Fins aviat, Josep Anton, fins aviat ALCIVI...i salut i bons aliments.

15 de maig del 2007

CHA A LA RIBAGORÇA

Labordeta y Fuster destacan el aumento de candidaturas en Sobrarbe y RibagorzaGRAUS.- El presidente de CHA, Bizén Fuster, y el diputado nacional José Antonio Labordeta recorrieron ayer Sobrarbe y Ribagorza para presentar sus candidaturas en ambos territorios. Desde CHA se mostraron “especialmente satisfechos con el trabajo realizado en Ribagorza” y con el incremento de candidaturas en ambas comarcas, reflejo de un aumento general en el Alto Aragón donde “pasamos de las 70 a las 156 y en el resto de la región”, comentó Fuster. CHA debe ser “motor del cambio desde los pueblos más pequeños de Sobrarbe y Ribagorza hasta Zaragoza”. Mientras que por la mañana su periplo les llevó a Boltaña y Aínsa, a partir de mediodía recalaron en Graus y, por la tarde, en Benabarre. Durante la comida en la capital ribagorzana y arropado por sus candidatos, Fuster apuntó que “en Ribagorza, se han reforzado algunas candidaturas como la de Graus con gente nueva con carisma y tirón electoral, mientras que se han renovado otras como la de Benabarre o la de Benasque”. También Labordeta incidió en la renovación que se está produciendo en CHA, “venimos de L’Ainsa y también allí hay mucha gente joven, como en Benabarre. Esto tiene cuerda para rato”. Labordeta elogió, asimismo, la labor de los representantes de CHA en Ribagorza gracias a los cuales “se han hecho cosas que no se habrían hecho”. Agregó que “CHA va a dar un salto importante, en contra de las informaciones oficiales”.

अवुई, ALTERNATIVA CIVICA ES PRESENTA A FRAGA

Us convoquem a la roda de premsa de resentació del nostre programa electoral।L'acte tindrà lloc el dimarts, 5 de maig de 2007, a les 20।00h, la nostra सू
(Cegonyer, 28। FRAGA)
ALTERNATIVA।CIVICA@telefonica.net

UN PSOE QUE ES REPETEIX DES DE FA 8 ANYS

El PSOE propone ampliar la jornada escolar y reducir las vacaciones
Su programa, presentado ayer, plantea que las nuevos colegios sean bilingües. Contempla que la ESO, el Bachillerato y la FP puedan cursarse a través de internet
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog


10/05/2007 E. B. D.

Carlos Pérez Anadón y Ramón Tejedor presentaron ayer el programa del PSOE.Foto:NURIA SOLER
El programa electoral del PSOE propone ampliar la próxima legislatura el horario general y el calendario de los centros docentes, así como aumentar "el horario semanal para los alumnos que lo requieran en las etapas básicas de la enseñanza". Estas medidas tienen un doble objetivo: por un lado, facilitar la conciliación de la vida laboral y familiar mediante la oferta de actividades tanto de ocio como formativas para los alumnos y, por otro, mejorar la formación de los estudiantes y atender mejor a los alumnos con dificultades sociales o de otros tipos, explicaron el coordinador del documento, Ramón Tejedor, y el coordinador de la campaña en Huesca, Jesús Miguel Franco.
Los socialistas presentaron ayer su programa electoral, cuyo objetivo básico es "consolidar el crecimiento demográfico y económico con el fin de repartir la riqueza para que todos los aragoneses seamos más iguales", indicó el coordinador de campaña del PSOE aragonés, Carlos Pérez Anadón. El dirigente socialista insistió en una de las ideas-fuerza de su partido: "casi nada de lo que hoy en Aragón se considera normal hubiera sido posible sin la estabilidad, que no es sinónimo de quietud", de los ocho años de presidencia de Marcelino Iglesias, dijo.
Uno de los ejes del programa del PSOE es el de Políticas para los ciudadanos, de carácter social, que en el apartado educativo incluye propuestas como anticipar la enseñanza de la primera lengua extranjera a los tres años, iniciar la segunda a los diez y ofrecer la tercera en la ESO; que todos los nuevos centros de enseñanza sean bilingües y tengan comedor; que la Secundaria, el Bachiller y la FP puedan estudiarse por internet; que "todas las aulas en todos los centros estarán conectados a internet" o intensificar "la comunicación digital entre alumnos, profesores y familias". En el ámbito universitario, los socialistas plantean invertir 135 millones en cuatro años en la Universidad, donde aplicarían un sistema de financiación por objetivos, y duplicar las becas Erasmus. En ambos casos prometen mejoras salariales para el profesorado.
La principal área del apartado de protección social sería la creación y el desarrollo del Sistema Aragonés de Atención a la Dependencia, un ente de categoría similar al que engloba la asistencia sanitaria pero dirigido a gestionar la llamada cuarta pata del Estado de Bienestar. Iglesias lleva semanas haciendo hincapié en la importancia del desarrollo de esta parcela de la atención a los discapacitados, que ahora da los primeros pasos en todo el Estado.
En el apartado de la Sanidad, el programa del PSOE propone habilitar UCIs en los hospitales de Alcañiz, Barbastro y Calatayud, implantar sistemas de telemedicina en los centros de salud de zonas rurales --donde la distancia en espacio y tiempo entre paciente y sanitario se dispara-- y desarrollar el derecho de los ciudadanos a la segunda opinión médica.
Otras propuestas incluidas en el programa del PSOE, que se da un año para aprobar la Ley de Lenguas, son la conversión de las becas de investigación en contratos de formación, poner en marcha la construcción de 15.000 viviendas protegidas y 1.500 de alquiler, catalogar los pisos vacíos y "sacarlos al mercado mediante incentivos" o fomentar el acceso al techo de los jóvenes, discapacitados, ancianos, víctimas de violencia y familias tanto monoparentales como numerosas.
IU aprueba sin fisuras las listas y un programa para "el voto útil"
Barrena y Alonso son candidatos a presidente y alcalde, respectivamente. Piden el cierre de las diputaciones provinciales y más políticas sociales.
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog


22/04/2007 M. N.

NEIMA PIDALFoto:NEIMA PIDAL
La coalición Izquierda Unida (IU) aprobó ayer por unanimidad unas listas electorales muy renovadas por la incorporación de jóvenes caras nuevas y un programa marco fundamentado en políticas sociales como la educación y la sanidad, el medio ambiente, el urbanismo, ordenación del territorio (piden el cierre de las diputaciones provinciales), el empleo, la integración de la inmigración y la necesidad de un nuevo modelo cultural. Adolfo Barrena figura como candidato a la presidencia del Gobierno aragonés y José Manuel Alonso, a la alcaldía de Zaragoza.
"Somos la única fuerza política de izquierdas en Aragón legitimada para formar gobierno. Por eso, buscamos el voto útil de la alternativa progresista para llevar su fuerza a las Cortes y al resto de instituciones", señaló Barrena tras la reunión del consejo político.
"El programa electoral se ha elaborado desde la base y con la participación abierta de todos. Mediante reuniones con las asociaciones del tejido social crítico o directamente con la ciudadanía", añadió el candidato a la presidencia.
Barrena criticó con dureza las declaraciones del presidente Marcelino Iglesias sobre su "preocupación" por las montañas y las tachó de "impresentables". "Iglesias ha tenido la oportunidad de aprobar una Ley del Pirineo, pero rechazó una iniciativa legislativa popular apoyada por miles de aragoneses", recordó, lamentando el "enladrillamiento" actual de la montaña.
También le tendió la mano al presidente sobre la Ley de Lenguas, aunque condicionó este apoyo a que "deje de favorecer a su socio de gobierno para que deje de ser anticatalanista y asuma que en el territorio existen otras lenguas además del castellano".
Los representantes de IU recordaron la labor que ha desarrollado la coalición para que el Estatuto salga adelante. "IU ha demostrado que allí donde ha tenido representatividad se ha dado debate social", afirmaron, y por ello pidieron el voto para continuar este trabajo, sobre todo en aquellos municipios en donde perdieron sus cargos en las últimas elecciones.

PRESENTACIÓ DEL PAR-FACAO

NUEVA PRESENTACIÓN DE LOS ARAGONESISTAS.
El PAR añade el progreso a su proyecto político "de centro"
El aspirante basa su proyecto en la familia, el territorio y la suma de lo público y lo privado.Afirma que la ley de lenguas entrará en el pacto y que él también pondrá condiciones.
25/04/2007 A. IBÁÑEZ

Biel, acompañado por los candidatos de Zaragoza, a la capital y a la provincia.Foto:EFE / JAVIER CEBOLLADA

En un documento perfectamente encuadernado, con papel satinado y con las líneas de diseño que el PAR está exhibiendo en esta larga precampaña, su doble candidato, a la DGA y al Ayuntamiento de Zaragoza, presentó --acompañado de todos los candidatos a las Cortes por Zaragoza y al consistorio-- los ejes de su programa, un proyecto político que apuesta "desde el centro y en el centro" por el progreso para Aragón y Zaragoza. Que "Aragón crezca en España", afirmó un Biel cada vez más entusiasta y optimista, ante los 46 representantes que optan a un cargo electo por Zaragoza.
Para forjar su plan, que en un escenario de casi imposibles mayorías exige fórmulas de coalición con otros partidos, Biel resumió los pilares básicos de su ideario político: desarrollo del Estatuto recién entrado en vigor, la defensa "del agua de Aragón", la conjunción de lo público y lo privado, la familia como "referente de todas las políticas", acabar con el tópico de "Zaragoza contra Aragón" y el territorio, resumido en el interés general supramunicipal, es decir, que aquellos proyectos que se desarrollen en determinados lugares no se puedan discutir por su importancia para toda la comunidad autónoma.

PRAGMATISMO Y CENTRISMO Para todo ello, el discurso de Biel --muy en la línea del expresado por el presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, en su discurso del Día de Aragón-- se trufó de continuas alusiones al centrismo del PAR y al pragmatismo, al avance en los proyectos, contra aquellos "que tienen ideas del siglo XIX" (una clara crítica a los intelectuales de izquierdas y a CHA). Por esto, el Partido Aragonés quiere dar prioridad a los proyectos de interés general de Aragón; proponer una estrategia regional de desarrollo y un pacto de solidaridad; procurar la suma de Zaragoza y Aragón como una "ciudad-región"; aprobar una ley de régimen especial para la capital; ejecutar el metro; llegar a un acuerdo por el Urbanismo, y hacer accesible la sociedad del conocimiento a todo el mundo: "¿Por qué hacer una milla digital cuando se pueden hacer mil kilómetros cuadrados, que es lo que tiene todo el término municipal de Zaragoza", se preguntó retóricamente.
"La gente necesita al PAR", dijo rotundamente Biel, para quien estar en el centro implica revalorizarlo y "huir de las trincheras". El PAR haunido en sus listas juventud, experiencia en el municipalismo y algunos de sus líderes históricos, como José María Mur, Emilio Eiroa o Juan Antonio Bolea. Todos ellos estaban presentes en el acto de ayer.

PACTOS Respecto a las condiciones que Iglesias ha puesto para pactar, y que implican un acuerdo en la Ley de Lenguas y la de las Montañas, el candidato Biel dijo que eso se resuelve en 15 días, dada "la gran sintonía personal" entre ambos líderes. Asimismo, también lanzó un aviso: él también tiene condiciones en su pacto global, y entre ellas está la ley de coordinación de policías locales, que esta legislatura persiguió y no pudo sacar adelante, entre otras cosas, por las malas relaciones con el Ayuntamiento de Zaragoza, que no dudó en confirmarlas.

14 de maig del 2007

ELECCIONS 2007: REFLEXIONS MUNICIPALS...I NO TANT LOCALS

Ara que s’han formalitzat les llistes electorals i que s’han visualitzat els nous noms, candidatures que opten a les diferents alcaldies és el moment de demanar als alcaldables i membres de la llista algunes peticions. És més, ara que ells és deixen veure somrients saluden amicalment i et demanen el vot és l’hora. Aquesta en alguns casos és una actitud personal que sols succeeix cada quatre anys i ara és el moment.

En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit

A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.

I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939

ELECCIONS LOCALS 2007: REFLEXIONS LOCALS...I NO TANT LOCALS

Ara que s’han formalitzat les llistes electorals i que s’han visualitzat els nous noms, candidatures que opten a les diferents alcaldies és el moment de demanar als alcaldables i membres de la llista algunes peticions. És més, ara que ells és deixen veure somrients saluden amicalment i et demanen el vot és l’hora. Aquesta en alguns casos és una actitud personal que sols succeeix cada quatre anys i ara és el moment.

En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit

A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.

I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939