4 d’agost del 2007

Col•loqui d’Estudis ट्रांस्पिरिनेंच्स:Els poders locals als Pirineus: política, societat i cultura

Areny de Noguera (Ribagorça) 5-7 d’octubre de 2007

Lloc de Realització: Saló Parroquial “Miguel Sierra”

Divendres

17.00 h Recollida de la documentació

19.00 h Inauguració

19.30 h CONFERÈNCIA INAUGURAL
“Panorama histórico de les relaciones transpirenaicas”, a càrrec del Dr. Jean-Pierre AMALRIC (Catedràtic emèrit de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, president de la Fédération Histórique de Midi-Pyrénées).

20.30 h Presentació dels pòsters de les diferents valls pirinenques (5 - 10 minuts per pòster).
Es demanarà l’elaboració de pòsters a les següents entitats:
- 20.30 h - Àmbit de Recerques del Berguedà
- 20.40 h - Centre d’Estudis del Ripollès
- 20.50 h - Centre d’Estudis Ribagorçans
- 21.00 h – Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
- 21.10 h – Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranensi
- 21.20 h - Societat Andorrana de Ciències-Institut d’Estudis Andorrans
- 21.30 h - Valls navarreses.

22.30 h Concert a càrrec d’ Astorets del Pirineu

Dissabte
9.45 h Àmbit 1: LES FORMES DEL PODER LOCAL A LES VALLS PIRINENQUES: ORÍGENS I EVOLUCIÓ“Poders locals, valls i pobles als Pirineus catalans a l’edat mitjana”, a càrrec del Dr. Jordi de BOLÒS i MASCLANS (professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida)

10.30 h Comunicacions. Àmbit 1

10.30 h “Topònims i poder feudal” per Ricard OLIVA FRAGO (historiador)

10.40 h “La Senyoria de Josa, dels orígens a 1300. L’evolució del poder d’una familia de la petita noblesa feudal en l’àmbit local pirinenc” per Carles GASCÓN CHOPO (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

10.50 h“Assaig sobre famílies governants a la vall de Ribes (capítol 1). Dels Ribes-Gleu als de Pastors (1200-1599)”, per Miquel SITJAR i SERRA (Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès)

11.00 h “Gérer les conflits: les lies et passeries médiévales”, per Jean-Pierre BARRAQUE (Université de Pau et de Pays de l’Adour)
11.10 h “Era Val d’Aran e es sòns privilègis”, per la SECCION D’ISTÒRIA DER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI

11.20 h “Es precedents medievaus des posteriors tractats de Lies e Patzeries entre Aran e es sòns vesins” per Pèir CÒTS e CASANHA (Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi)

11.30 h “L’ organització i la jerarquia de poder a la Vall de Barrabés entre els segles XIII i XVII”, per Joan Ramon PIQUÉ BADIA (historiador)

11.40 h “L’anomenat Taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació” per Marta BERTRAN ARMADANS (Universitat Autònoma de Barcelona)

11.50 h “Les confraries del Roser en el Pirineu i Prepirineu gironí en època moderna. L’encàrrec d’obres d’art: manifestació de poder local”, per Caterina CAPDEVILA i WERNING (Universitat Autònoma de Barcelona)

12.00 h Pausa

12.20 h Comunicacions. Àmbit 1

12.20 h “Comunitats i cases : famílies i transmissió de la terra en els Pirineus Orientals 1600-1700”, per la Dra. Tünde MIKES (Universitat de Girona)

12.30 h “ La "pàtria súbdita": la Val d'Aran als segles XVI i XVII”, per M. Àngels SANLLEHY i SABI (Universitat de Barcelona- Seccion d'Istòria der Institut d'Estudis Aranesi).

12.40 h “França i el control dels Pirineus: el cas de Montlluís” per Oscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona- Centre d’Estudis Ribagorçans)

12.50 h “Entre Escila y Caribdis: El sistema defensivo en el Pirineo aragonés durante el Barroco”, per Antonio C. RAMO ANTÓN (Universidad de Zaragoza)

13.00 h “Josep Pujol, àlies Boquica. Bandidatge i guerra a la ratlla de França”, per Francesc Xavier MORALES GARCIA (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines)

13.10 h “El poder local i la privatització de l’espai agrari a les valls d’Àneu i de Cardós: Arròs de Cardós, 1774”, per Jordi RIBERA LLONC

13.20 h “Organización municipal del Valle de Ansó a través de sus Protocolos Notariales”, per Raquel ALFARO PÉREZ (Universidad de Zaragoza)

13.30 h “Liberals i absolutistes al corregiment de Talarn (1820-1840)” per Manuel SANTIRSO (Universitat Autònoma de Barcelona)

13.40 h Àmbit 2 CULTURA POLÍTICA I SOCIAL DEL MÓN RURAL EN L’ACTUALITAT
"Processos de patrimonialització, ideologia i poder", a càrrec de Joan FRIGOLÉ (Catedràtic d’Antropologia Social. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona)

14.30 h Dinar

16.00 h Comunicacions. Àmbit 2

16.00 h “El municipi de Parròquia de Ripoll (1975), un exemple atípic d’ajuntament”, per Antoni LLAGOSTERA FERNÁNDEZ (Centre d’Estudis del Ripollès)

16.10 h “Queralbs, carnera política entre Espanya i França gràcies als comunals”, per Montserrat MOLI (Università degli Studi di Roma)

16.20 h “El moviment neorural al Pirineu”, per Rafel FOLCH MONCLÚS (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).

16.30 h “La patrimonialització del passat en una vall de l’Alt Urgell”, per Camil·la DEL MÁRMOL CARTAÑÁ (Universitat de Barcelona)

16.40 h “Polítiques de desenvolupament local. El cas de la Vansa i Tuixén”per Clara ARBUÉS (AODL de La vall de La Vansa i Tuixén, 2001-2005)

17.00 h ÀMBIT 3: ELS NOUS NUCLIS DE PODER: CONTINUÏTATS, REINVENCIONS I NOUS MODELS
“Objetos red y pirineidades. Sobre la guerra del oso en la vertiente norte de los Pirineos”, a càrrec de Juan José Ángel BERGUA (Professor de Sociologia de la Universidad de Zaragoza).

"Políticas locales, participación ciudadana y patrimonio industrial en una comarca de Gipuzkoa: entre la identidad cultural y el mercado turístico", a càrrec d’Iñaki ARRIETA (Professor d’Antropologia de l’ Euskal Herriko Unibertsitatea).

18.15 h Comunicacions. Àmbit 3

16.15 h “Les dinàmiques lingüístiques a la frontera. Realitats locals i realitats administratives en els processos de minorització: Ribagorça i Aran a l’inici del segle XXI”, per Jordi SUÏLS SUBIRÀ (Universitat de Lleida)

18.25 h “Entre la realitat i el ciberespai: associacionisme i política a la conca de la Noguera Ribagorçana i la Franja (1980-2007)”, per Carles BARRULL (Centre d’Estudis Ribagorçans)

18.25 h “Un modelo de sostenibilidad en el medio rural: centraldereservas.com”, per Ricardo BUIL (Director general de centraldereservas.com)

18.35 h “Eurociudad vasca Donostia – Baiona: ¿realidad o ficción institucional?”, per Xabier KEREXETA (luberri communic.action, sl)
18.45 h Pausa

19.00 h Cloenda

20.00 h Visita nocturna al Monestir de Nostra Senyora d’Alaó a Sopeira, a càrrec de Glòria FRANCINO (Associació Amics d’Alaó-CERIb).


Diumenge

De 10.00 h a 14.00 h Visita guiada a la vila de Montanyana a càrrec de les associacions locals.
Montanyana és un despoblat d’origen medieval amb esglésies, torres, muralles i pont romànics que, des de l’any 2000, està integrat en un projecte pioner de rehabilitació integral del nucli històric per part del Departament del Sól i la Vivenda del Govern d’Aragó.

14.00 h Dinar


EXPOSICIONS:

Els dies del col·loqui els assistents podran visitar diferents exposicions i espais expositius situats al bell mig del Casc històric de la localitat:

- Saló Social “Casa Espardenyer”: “Els poders locals als Pirineu: política, societat i cultura” al Saló Social “Casa Espardenyer” Exposició realitzada per diferents centres d’estudis i entitats pirinenques i inaugurada el divendres 5 d’octubre a les 20:30 en el marc del Col·loqui.

-Centre d’Interpretació de la Ribagorça. Sala d’Exposicions Temporals (2ª planta): “La llengua catalana a l’Aragó”Exposició realitzada per l’Associació Cultural del Matarranya

-Museu dels Dinosaures d’Areny


LES COMUNICACIONS

Els interessats en participar en aquest col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació poden enviar les seves propostes en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos mil caràcters. El termini per a presentar aquests resums és el 15 de juliol de 2007. Cal trametre el resum a l’adreça de correu electrònic mcarme@irmu.org.

El termini per a lliurar el text definitiu, que haurà de tenir una extensió d’entre 21.000 i 25.000 caràcters, és el 30 d’agost de 2007.

Per a facilitar l’assistència al col·loqui, l’organització oferirà opcions d’allotjament i de restaurant.

L’organització està estudiant la possibilitat d’oferir beques als participants.

El preu de la inscripció general serà de 50 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants - serà de 30 €. El preu dóna dret a les actes, al dinar de dissabte i de diumenge i a l’actuació.

La butlleta d’inscripció haurà de ser enviada per correu, fax o correu electrònic a:
mcarme@irmu.org

SECRETARIA DEL COL·LOQUI

Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada
dels centres d’estudis de Parla Catalana
Tel. 977 401757/Fax 977 414053
Adreça electrònica: mcarme@irmu.org
Informació: www.irmu.org

ORGANITZACIÓ

Centre d’Estudis Ribagorçans
Diputació de Girona
Patronat Francesc Eiximenis
Institut Ramon Muntaner
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

COL·LABORACIÓ

Instituto de Estudios Altoaragoneses
Institut d’Estudis Ilerdencs
Fédération Histórique de Midi-Pyrénées
Institut d’Estudis Catalans
Universitat de Lleida
Comarca de la Ribagorza
Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

AMB EL SUPORT DE:

El Punt
Presència
Ajuntament d’Areny de Noguera
Mancomunitat de la Ribagorça Oriental
Lleida. Capital de la Cultura Catalana 2007-Institut Municipal d’Acció Cultural- La Paeria.

SILENCIS DE FRAGA



Tot queda en silenci.... Fraga adormida sota la calor sofocant de l’estiu mentre la gent inicia un procés de desmemòria col•lectiva amb la fi d’oblidar la borratxera de la recta final de la campanya electoral a la capital del Cinca. Els col•lectius culturals, partits polítics, ajuntament es troben de vacances al mateix temps que s’oblida actes i comentaris de èpoques passades. Es comprensible, que en el “Joc de nens”que és la política actual uns s’enfadin i d’altres estiguin com els teletubbies que ara tot són abraçades d’ “amiguitos” quant fa uns mesos es tiraven els plats al cap, i així, tots els partits callen...i les associacions culturals? També.... Qué és el que va passar a la recta final? Doncs que un Senyor de la FACAO, en Ángel Hernández, president dels “Amics de Fraga, aquell que anava criticant a les associcions catalanoparlants i assenyalant per la ràdio el temor d’una invasió pancatalanista amb el permís del PSOE i buscant com a únic salvador al PAR, denunciant als mitjans de comunicació com Fraga era envaïda de enganxines...aquell dijous a la nit, desprès de la seva terúlia amb Cèsar Vidal a la COPE, va ésser enganxat pegant enganxines sobre els cartells electorals d’ALCIVI i se li va trobar una trentena més d’enganxines de “Fraga Catalana” vés per on, les mateixes que ell denunciava que hi havia una plaga a Fraga . Llavors, que passava? Que ell les enganxava i desprès lescriticava públicament per a major glòria seva i de la FACAO, i tot això enmig de la campanya electoral i assenyalant amb el dit als culpables d’aquesta invasió, a la nova formació ALCIVI-Alternativa Cívica, i qual, segons ell, era recolçada pel PSOE, i a les associacions culturals…tots eren culpables sense dret a defensar-se. Passat un temps i amb els canvis succeïts a la ciutat del Cinca, tothom ha estat més expectant del pacte PP-PAR i els canvis amb l’anterior ajuntament que del que és o pot passar a en Ángel Hernández. Tot són silencis, però aquesta persona pietosa i de bona fe, catòlica practicant, president de la Creu Roja i de Caritas Diocesana a Fraga, president dels “Amics de Fraga” i de la FACAO, associació secessionista a la qual l’ajuntament li va cedir un despatx públic al costat de l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca, es pot permetre increpar, acusar atemptar contra l’honord’individus i associacions, d’institucions i polítics, crispar els ànims de la ciutat en període electoral amb finalitats electoralistes i poc democràtiques, més aviat autoritaries… i aquí no passa res,tot és permissible, tot és pot fer...menys caricaturitzar al Princep i a la Leticia a “El Jueves” o dir que la FACAO, tot i que uns quants militen al PAR i a Rolde Choben, tenen evidents vincles amb l’extrema dreta, tal com va succeir ara farà any i mig amb la més que coneguda querella que va pregonar alegrement el “Diario del Alto Aragón” i que ha quedat en paper mullat.Hom pot ésser enxampat amb les enganxines per la Policia Local, tenir un expedient electoral i aqui no passa res. I hom és pregunta: les assamblees i els socis de les entitats que presideix ho toleren, el recolzen? Aquest exemple del president és el que volen transmetre als seus socis, a les seves institucions i a les activitats que realitzen?. Molt em temo que no, per molt que hagi aparegut a nivell estatal a la ràdio de la Conferència Episcopal, la COPE; ni el Bisbat de Barbastre-Montsó ni Caritas Diocesana de Fraga, ni la parròquia de Fraga aguanten actuacions tant denigrants com aquesta on no sols vulneren el vuitè manament: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs”, sinó que són molt poc exemplificants, cristianes i i qüestionen la filosofia i les activitats d’aquets col•lectius catòlics. Però mentre a Barbastre i Montsó, i sobretot a Fraga, s’asumeix el que va succeir, mentre s’analitza i es determina que es farà en el futur amb en Ángel Hernández...a Fraga tot són silencis, s’haurà d’esperar que passi la xafogor, que comenci el curs polític i escolar, per veure qui és qui i on està cadascun. I és que per molt que els esdeveniments va succeint un darrera l’altre,per molt que el temps va corrent i la calor i l’estiu van adormintl’activitat laboral, per molt que els silencis de Fraga contribueixen a una total amnèsia col•lectiva, els actes i actes del Ángel Hernández estan més que coneguts per la ciutadania mitjans de comunicació i un llarg etcètera. També són aplaudits?. Jo diria que no, però entre tots, i amb elsilenci de tots, no els critiquem i entre la desmemòria i l’oblit, amb la indiferència de tots, contribuïm a que tot quedi igual, que tot es valgui, que tothom pugui fer, dir el que li vingui en gana, i així en silenci, deixarem que passi el temps...fins que es repeteixi elmateix i llavors,també callarem?

CENSURA A LA ARAGONESA...I A LA RIBAGORÇANA



El passat dia 30 de juny i 1i 2 de juliol es realitzaren a Benavarri les Venes Jornades del CERIb que volien commemorar la pèrdua de furs a la Ribagorça. Tot i que aquest any també es celebren pomposament els 300 anys de la pèrdua dels furs a l’Aragó, aquestes jornades passaren sense pensa ni glòria pels mitjans de comunicació aragonesos, segurament per què per als saragonesos, la Comarca de la Ribagorça cau massa lluny. Fins i tot, a la taula rodona de mitjans de comunicació, els aragonesos no vingueren, uns declinaren la invitació i d’altres, no pogueren assistir. Esdeveniments, ocultacions i camuflatges com aquests són continus a la Comarca de la Ribagorça i si no fixem-nos en uns pocs exemples l’any passat el mateix CERIb-Centre d’estudis Ribagorçans, va realitzar un curs d’història de la Guerra Civil, en total, unes 14 xerrades amb especialistes catalans,aragonesos i fins i tot tres francesos, dos d’ells catedràtics emèrits d’ universitat. El resultat fou la presentació en societat a Graus i la resta de les sessions fou itinerant des de Benasc i la Vall de Boí, fins a Fonz, Peralta i El Campell. Cada xerrada comptava amb un ponent i un moderador. La jornada de Graus, amb una setantena llarga d’assistents fou coberta pel Diario del Aragón, però de la resta ni una línea és va publicar, ni els actes a poblacions tant importants a nivell comarcal, com Benavarri, Benasc o Castilló de Sos, ni la presentació a Bonansa del president del govern aragonès, en Marcelino Iglesias aconseguí una ratlla de la premsa. Poc importa si la plaça de Bonansa estava plena de gom a gom amb més de cent vint persones escoltant al president de l’executiu aragonès. Tampoc importa si anualment s’edita l’anuari “Ripacurtia” que ja porten quatre números amb més de dues-centes pàgines per volum, poc importa si donen xerrades historiadors importantíssims, si es porten exposicions, presentacions de llibres, si es fa recerca sobre el territori, etc…. El que importa són dues coses: 1) que l’acte es faci a Graus i a la Ribagorça,i per això es va cobrir, com ja és habitual, la notícia de Graus en detriment de la resta de la Ribagorça. 2) Que el CERIb com acostuma a fer, a la Franja parla català, és un centre d’estudis que aposta per la dignificació i la cooficialització del català i l’aragonés, cosa mal vista a la resta del territori, tant de la Ribagorça com de l’Aragó.I és que a la Ribagorça i a l’Aragó tot el que no surti de l’eix Graus-Benasc no apareix, o apareix ben poc, com és el cas de Benavarri, per a que no es digui que es menysprea a la capital històrica i cultural de la comarca. Llavors, hom es pregunta de la resta del territori comarcal que en sabem? Quasi res, una fosca nebulosa vola per tot el territori de la Noguera Ribagorçana i de la Franja ribagorçana on el desconeixement del territori els seus límits i la seva gent és, sincerament, brutal. Així, la Ribagorça desapareix i sols queda com a ens institucional i pren forma una nova administració: la Graus-gorça, ón la vila de Graus és l’alfa i l’omega de les activitats i de la informació de la comarca. I si no comparem:- La informació sobre Espacio Pirineos molt abans d’acabar l’obra i la inauguració fou pomposament coberta amb la inauguració d’un petit i mportant Museu dels Dinosauris d’Areny, extensió del Museu Paleontològic de Saragossa inaugurat pel President Iglesias amb la presència del President i sots-president de la Diputació d’Osca i de la Consellera de Cultura del Govern d’ Aragó. La diferència és que un es troba al bell mig del territori i l’altre és perifèria i Franja.- La diferència entre les presentacions que realitza el CERIb de les seves revistes i d’altres llibres amb la presentació i activitats de llibres de l’Associació de Santa Águeda de Graus sobre cuina o del Col•legi de Sahún sobre la vila de Sahún, amb activitats d’Associacions com Guayente, Amigos de la Peña o la nova “Ball Axen” La diferència és que uns aposten per la cooficialitat de les llengües minoritàries, junt amb la llengua castellana, i els altres s’expressen sols en castellà, o en el millor dels casos en patués. I es que parlar de cooficialitat i llengües minoritàries a la Ribagorça i a l’Aragó està molt bé quant ens referim a l’ aragonés, és a dir a la fabla, i les seves variants, en aquest cas el baix-ribagorçà i el patués, però quant la mateixa regla de tres s’aplica al català, aquesta s’ignora i llavors ens refugiem en postulats sobre català a Catalunya, a l’Aragó en castellà o a la Franja en aragonés oriental, sobre els efectes del pancatalanisme, etc seguin els motlles de la FACAO, que tant predicament tenen al Diario del Alto Aragón entre d’altres mitjans de comunicació aragonesos i espanyols. D’aquesta manera, és comprensible que la Comarca de la Ribagorça, sigui la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe, o que la darrera Reforma estatutària a l’Aragó, ja no es parli de llengües pròpies, català i aragonés, sinó de modalitats lingüístics, dins dels principis de voluntarietat i de talant del executiu aragonés. D’aquesta manera, a l’escola del poble és podria ensenyar català com s’està fent des de 1984, però ara l’ajuntament podrà dir, per mitjà del ple que es parla fragatí, tamarità i al poble del costat parlen aragonés oriental, xapurrejat, ribagorçà o mil i una denominacions amb l’única finalitat de continuar amb l’status quo i de fragmentar les llengües amb la fi de mantenir la hegemonia castellanoparlant. Una autonomia local i autonòmica que de científica no té res i que trenca amb tota la comunitat intelectual, acadèmica i universitària, tant d’Espanya com de la resta d’Europa i del món. I llavors, serà possible que la Carta de Llengües minoritàries de la Unió Europea, ratificada per parlament espanyol al 2.002 no s’acompleixi fil per randa i no es parli de català i aragonès? Serà possible, com s’ha fet fins ara, de disposar d’una llei europea que assenyala a l’Aragó, entre d’altres territoris, a qui insta a fer una Llei de Llengües que ha estat promesa en les tres campanyes electorals, al1999, al 2.003 i al2.007?. Alguns diuen que si actualment no s’informa sobre els actes catalanoparlants és perquè aquesta llengua no és oficial i per tant, no éspot informar. S’ ha recordar que qui està al marge de la legislació, tenint una doble vara de medir no són els col•lectius que així hoexigeixen sinó una administració que mira més pels vots que per la cultura, que promet e incompleix la legalitat vigent de manera sistemàtica, que juga amb la llengua, la cultura i els votants, no són els habitants de la Franja sinó els seus governants. I és que en els fons,fins que els governants aposten de veritat per una “Llei de llengües”,sense electoralismes ni partidismes, i miren aquesta diversitat lingüística com a una riquesa cultural, mentre no trenquem les fronteras mentals i des de les institucions apostin per una integració sociolingüística veritable; mentre es vegi l’aragonesòfon com una esénciaindígena simpàtica i folklòrica i al catalanoparlant, com un nouvingut, un pancatalanista, pel molt que es recorreixi al “Aragó trilingüe” som i serem ciutadans de segona; de primera a l’hora depagar els impostos, però de segona en el tracte que posterorment rebem . Mentre això no succeeixi i des de les capitals i els governs no es canviï de xip, de poc servirà els pensaments de molts franjolins, que va recollir el sociòleg Josep Lluis Espluga “sóc aragonès i parlo català i la meva manera de ser aragonès és parlant català” perquè poc importarà el que es pensi a la Franja i de la Franja, perquè la censura lingüística i territorial continuarà, Una censura més pròpia d’una república bananera, d’una dictadura com la de fa quaranta o cinquanta anys que la d’un estat democràtic del tercer mileni, pero mentres no es canvii la situació “así son las cosas y así se las hemos contado”