GALA, LA MUSA DE DALÍ: Bons Nadals i Bon Any 2009

En aquests temps de crisi econòmica, de desafecció generalitzada i de noves amenaces contra la nostra terra (No a la MAT Montsó-Isona); en aquests moments de solstici d’hivern, tot esperant una Llei de Llengües que s’assembla més a la promesa del Mesies, convertit en Jesús de Natzarem: En aquests moments, de freda, nevada i gelada nit, que a vegades ens transporten a imatges en blanc i negre, molta gent pren actituds com la del deixeble Tomàs que li digué a Jesús durant Resurrecció “Si no ho veig no m’ho crec” tot esperant la Bona Nova de la Llei de Llengües, després de quasi 25 anys d’ensenyament en català i quasi una dècada de promeses electorals i post-electorals sense complir, tal com indica el Comitè d’Experts de la Unió Europea i el Consell de Ministres de la Unió Europea al queixar-se de la passivitat del Govern d’Aragó vers les llengües minoritàries, i ja és la tercera vegada que la Unió Europea estira de les orelles a la DGA, quina vergonya!!!!. . En aquests moments que el fantasma del espanyolisme i del anticatalanisme ressorgeix com Au Fènix, de la mà del PAR i dels amics de la FACAO, amb silencis dels seus socis del PSOE i de la resta de les Corts d’Aragó, que ens recorden a èpoques passades que creiem que ja oblidades, i aquí no passa res, ningú ens queixa.
Per això,en aquests temps, davant els diferents clarobscurs de la nostra realitat més immediata, davant les manipulacions PARtidistes d’informes científics, davant la realitat en blanc o negre, o en el millors del casos grisa; viatgem amb l’Univers del Mestre Salvador DALÍ, transportem-nos a un món oníric i multicolor, de la mà de DALí i de la seva musa, la GALA, per a no desesperar-nos i desprès de 10 anys més veure que “TEMPUS FUGIT!!”. Serà així?.Sols ens ho diran els rellotges del Dalí i el seu pas incansable, de moment ja han passat 10 anys de promeses, 25 d’ensenyament de la llengua catalana “d’aquella manera” i 38 D.F. Tindrem que esperar al 2050 per a veure una terra que fiqui “LIBERTAD” amb una Llei de Llengües que cooficialitzi el català i l’aragonès?.
Sommiem amb Gala i Dalí, Dalí i Gala!. Millors són els somnis que la trista realitat.

BON SOLSTICI D’HIVERN, BON NADAL I BON ANY 2009.
FELIZ SOSLTICIO DE INVIERNO, FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO 2009

DALÍ REALISTA?

“TEMPUS FUGIT:LLEI DE LLENGÜES JA. A L’ARAGÓ, CATALÀ I ARAGONÈS COOFICIALS

Gran Scala

“Todos contra uno y Uno contra todos”A FAVOR:
http://granscalablog.com/
EN CONTRA:
http://stopgranscala।blogspot.es/

Les dos cares del PAR

Als polítics del PAR, poc els importa ni las Declaracions del Comité d’Experts , ni del Consell de Ministres de la Unió Europea, ni la declaración del Instituto de Estudios Altoaragoneses, ni res de res; als del PAR el que els importa és manternir-se en el poder, com van fent desde fa quasi trenta anys, ara amb el PSOE, ara amb el PP i la taifa aragonesa és un territorio ón segons quines lleis s’apliquen i segons quines, no।

Ya es sap que hecha la Ley, hecha la trampa”, ja es sap que molts dels criteris de Biel són calcats als de la FACAO, i que molts militants d’aquesta formación acientífica i secesionista estàn dins del PAR i de Rolde Choben, tot i que fins al 2008 el Rolde Choben ni el PAR s’havien possicionat amb la Plataforma No Hablamos Catalán i la FACAO, els quals ja s’han manifestat al juliol de 2008 amb Coalició Valenciana, la formació política propera al Front Nacional de Jean Marie Le Pen i molt propera als violents Grups d’Acció Valenciana que ja pujaren a Fraga al 2004। L’actitud de la PNHC-FACAO i dels membres de la FACAO, Falange 2000, Democracia Nacional d’ amparar-se amb un partit de govern els ha aportat la radicalitat del mateix i el governar per a uns pocs i no per a tots elss aragoneses. La estrategia de Biel de criticar als altres, als que critiquen a la FACAO i cobrint-ho d’un aragonesisme, recorda a l’actitud del ex-dirigent de la FACAO, Ángel Hernández, que anava criticant per activa i pasiva, en plena voràgine electoral, actiotuds pancatalanistes i unes enganxines a Fraga, i el que ficava la crispació i les enganxines que criticava era ell mateix, en definitiva, un panorama kafkià, com ho és l’actitud del PAR i de José Ángel Biel, sols que aquesta és un càrrec públic, un representant del poble aragonès, i no un representant de la societat civil. Potser Biel ara vol esgarrapar vots al PSOE, tal com ho va fer amb el PP al 1999, al votar conjuntament amb el PSOE a favor de la Llei de Patrrimoni Cultural i deixar al seu soci de govern, el PP, a l’estacada. Ara, amb els partits invertits dins dels Corts d’Aragó i el Govern d’aragó, torna a ser el PAR, el que vol canviar el govern, per a continuar treient rendiment de la seva condició d’indispensable entre la bipolaritat política, que ni CHA ni IU trenquen. Sigui el que sigui, les incogruències del PAR són tant flagrants, tant científica com políticament, que en alguns casos ratllen el jutjats de guàrdia.

Un moviment social, cultural o polític com la FACAO pot tenir dues cares i es problema dels altres si els hi fan cas o no; poden presentar-se per unes sigles polítiques més aragonesistes, democràtes, de govern, i a la mateix temps, anar de la mà d’altres formacions ni tant representantives, i en alguns casos, no tant democràtes. A un partit de govern se ‘l ha d’exigir saber destriar, respecte per les institucions i els ciutadans als que represente. En aquest cas, el PAR no té ni una cosa ni un altra i en molts casos, agafa unes actituds d’unes determinades formacions europees i espanyoles que fa no tants anys existien i que no citaré. Ara bé, ni els seus electors ni els ciutadans d’Aragó es mereixen les dobles actituds, les dobles cares del PAR i els seus desafiaments per a perdurar en el poder peti qui peti, i el seu soci de govern, el PSOE, ha de deixar de mirar cap a un altre lloc i assumir la situació. Si estiguessin a l’oposició, podrien fer el que volen, però estan gobernant per a tots els i les aragonesos/es, i no pels seus amics i coneguts. En aquest Joc de crios que sembla a vegades la vida política, sembla que un continuarà fent el que vol des de fa uns mesos ençá: marejar la perdiu i mostrar públicament la seva ignorància i incultura, felicitats. L’altre, el PSOE, sembla que desprès de veure tanta tonteria asumirà la situació. Endavant, i tant de bo segueixi aquesta línia d’acomplir els compromisos electorals i de pactar amb les forces d’esquerra, CHA i IU i deixar a un PAR que anhela al PP i a la FACAO per a continuar gobernant। Ja se sap que en política “La fi justifica els mitjans” .

हटtp://es.noticias.yahoo.com/5/20081216/tlc-biel-afirma-que-tena-hablado-hace-me-14dfdcb.html

Biel afirma que tenía hablado "hace meses" con Iglesias "que no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto del Gobierno

El vicepresidente del Gobierno de Aragón y presidente del Partido Aragonés (PAR), José Ángel Biel, afirmó hoy que tenía hablado "hace varios meses" con el presidente del Ejecutivo autonómico y secretario general del Partido Socialista (PSOE) aragonés, Marcelino Iglesias, que "no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto de ley del Gobierno।

Biel, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno, precisó que esta decisión se tomó porque "veíamos la dificultad, hace tiempo, de una la ley de Lenguas como proyecto de ley, como puede haber dificultades con otras leyes".
Al respecto, comentó que el Gobierno de coalición PSOE-PAR está compuesto por "dos partidos diferentes que pensamos de manera diferente en algunas cuestiones", como es este caso.
Así las cosas, la solución podía ser "aparcar el tema porque no era urgente o eso era lo más sensato", o "que no fuera un proyecto de ley del Gobierno, sino una iniciativa legislativa del PSOE", alternativa esta última por la que se optó "hace tiempo".
El PSOE "tiene su perfecto derecho a hacerlo", igual que el PAR "podría presentar también otras" iniciativas, argumentó Biel, que opinó que "acostumbrados como estábamos en otras épocas a discrepar con nuestro socio de coalición cinco de cada nueve veces, que discrepemos una vez en nueve años no me parece mucho", dijo en relación a los nueve años de gobierno de coalición PSOE-PAR.
El vicepresidente aragonés agregó que ahora están a la espera de que el PSOE presente en las Cortes de Aragón la proposición de ley "y cuando al veamos en el Parlamento habrá un debate a la totalidad y luego se presentarán enmiendas e iremos viendo la cuestión".
Biel recalcó que su partido observará "cómo se va manifestando la opinión pública" y cómo se pronuncian los sectores de su partido "más implicados en las zonas más afectadas" por esta ley "y según cómo veamos las cosas iremos dándoles solución".
El vicepresidente de Aragón subrayó que la ley de lenguas no es sólo una ley, sino un asunto con un "gran matiz político", "una gran carga política".

El PP de Binéfar critica la Llei de Llengües seguint les teories acientíques de la FACAO

Llegeixo la següent notícia publicada por la Mañana del grup municipal del Partido Popular de Binèfar i penso que la ignorancia és molt, però que molt atrevida, i l’únic que es pot fer en aquetsts casos, com en molts de la vida política actual és riure, jejejej: Riure per a no plorar les mostres d’incultura elevada al quadrat dels representants polítics del PP de Binèfar, i no són els únics.
Quin riure!!... "¿Desde cuando la lengua que se habla en La Litera conocida como "chapurreau" es catalán, ¿eso quién lo dice?". Potser ni llegeixen la premsa i no coneixen ni de la Declaració “El catalán de Aragón” del Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputación Provincial de Huesca, vinculat al Consejo Superior de Investigaciones Científiques que vàren fer a finals de novembre de 2008?? I els informes sobre els aragonés y el catalán del Comité de Expertos de la Unión Europea? Y del Consejo de Ministros de la Unión Europea, presentat ara fa una setmana?. Ja no pregunto per llibres o articles especialitzats que hagin llegit, NO, GRÀCIES, que llegir fa molt de mal.
Els senyors del PP de Binéfar, s’han informat alguna vegada que n’opina el Departament de Cultura del Govern d’Aragó, el Ministerio de Cultura o la Universitat de Saragossa sobre la llengua de la Franja? ¿I la resta d’entitats científiques i universitàries? O és que amb els seus coneixements i amb el vot “popular”(mai millor dit) ja tenen tots els coneixements adquirits i les titulacions necessàries per poder formar un discurs raonat i científic.
El que passa aquí, en aquesta terra, és que hi ha molta gent que es creu filòloga sense passar per la universitat, poden criticar al món cultural sense haver llegit un llibre i en el món polític, amb un micròfon per enmig, encara més.
I en aquesta campanya, ja van contra el PSOE i el PAR de la Llitera, en política tot val, i així crítiquen al PSOE i al PAR de Llitera, i la política cultural i lingüística que duen a terme a l'Aragó,bé que diuen que fan, però l'article en si és una clara crítica al PSOE perquè el PP, al cap i a la fi, adopta els criteris acientífics i secesionistes de la FACAO-PAR-PNHC-Rolde que tant a la Llitera com a la DGA té els seus seguidors (sense anar més lluny, José Ángel BIEL i Alfredo BONÉ) o que el secretari provincial del mateix PP , Antonio Torres, es reuneix amb membres del PAR-FACAO d’Altorricó i de la Plataforma No hablamos Catalán (PNHC) polititzant i tensionant la cultura que és la mateixa plataforma que es va manifestar al juliol a Saragossa de la mà de Coalició Valencia, amics de Jean Marie Le Pen. Això és el que vol el PP, recrear el Frente Nacional?.
Ara hom es pregunta si algun dels 6 regidors del PSOE, els 4 del PAR o la de la CHA de l’Ajuntament de Binèfar debatiràn el tema o succeirà com fins ara ha passat quan algú declaracions similars, generalment membres del PAR o del PP que critiquen aquestes coses en la mateixa línia que el PP de Binèfar i la resta de grups polítics giren la cara mirant cap a un altre lloc. Poc importa els judicis de Fraga, els temes de les enganxines de Fraga, les manifestacions a Saragossa i les recollides de signatures dels de la PNHC-FACAO juntament amb Rolde Choben i el PAR, sols falta que s'hi sumin els del PP i la gent més ultra...i aqui ni pel PSOE, ni per la CHA, ni per IU passa absolutament res, vizca la kurtura i la demokrazia!!

De: La Mañana
Críticas del PP a la Ley de Lenguas
Consideran los populares que su aprobación será un "grave retroceso para Aragón"
J.L.P.14/12/2008
BINÉFAR।- El Grupo Popular del Ayuntamiento de Binéfar califica de "grave retroceso para Aragón" la aprobación de la futura Ley de Lenguas, según manifiesta en el boletín de diciembre de esta formación política buzoneada en la localidad literana, donde afirma que en Binéfar "hablamos español y bien claro". Además, sobre el uso del catalán en La Litera, indica: "¿Desde cuando la lengua que se habla en La Litera conocida como "chapurreau" es catalán, ¿eso quién lo dice ". Según los populares, "hasta los mismos habitantes de nuestra comarca dicen que no hablan catalán, sino un dialecto aragonés. Y no cabe duda de que también tiene mucho de castellano".

El grupo que encabeza Mariano Luna y del que es portavoz Fernando Torres señala que, "desgraciadamente, ya sabemos lo que significa la coo­ficialidad en nuestra vecina y querida Cataluña: postergación de la lengua española e imposición del catalán como lengua hegemónica de la Administracion y la enseñanza. ¿Este es el panorama que el PSOE y el PAR han diseñado para La Litera ".
En la "La Otra Mirada", boletín del Partido Popular en Binéfar, afirma que "aquí nuestra lengua materna es el español, y todos conocemos la vulneración flagrante de derechos que nuestra lengua sufre en Cataluña, bajo el amparo de una supuesta cooficialidad". Agrega que "lo más triste es que la fantasmagórica realidad lingüística que el PSOE ha dispuesto a su capricho en los despachos de Zaragoza y Barcelona para nuestra comarca tiene el apoyo -esto debe saberse- del PAR".
Afirman los populares que el catalán sí, "pero en Cataluña, porque en Binéfar ante todo hablamos español, y, si además esta imposición va a suponer la desaparición del dialecto literano, porque en las escuelas se enseñará catalán, todavía nos parece peor". Subrayan "qué razón tenía aquel genio aragonés llamado Francisco de Goya al decir que "el sueño de la razón produce monstruos", y nosotros, literanos y binefarenses, seremos las cobayas".
Los populares critican, asimismo, que se haya eliminado el nombre de Concepción Bañeres de la Guardería Infantil.

Europa pide a la DGA protección al aragonés y el catalán

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=462564

12/12/2008 EL PERIÓDICO
Nuevo varapalo al Gobierno de Aragón por su falta de atención a las lenguas propias de la comunidad autónoma, que en el caso del catalán llega incluso a su negación como tal. Esta vez fue el Consejo de Europa, quien ayer recomendó al Ejecutivo aragonés a proteger y promover legalmente el aragonés y el catalán de Aragón. El Consejo presentó un informe oficial, elaborado por un comité de expertos, sobre la situación de las lenguas minoritarias en España. En su informe, el comité anima a adoptar un marco jurídico en Aragón que garantice el pluralismo lingüístico de la Comunidad Autónoma, lo que constituiría "un elemento importante de las medidas firmes que han de adoptarse". El comité recuerda que el Gobierno autónomo no ha presentado, todavía, el proyecto de ley de Lenguas ante las Cortes de Aragón, ya que no hubo consenso político ni se alcanzó "ningún acuerdo para aprobar, unánimemente, esta ley". Además, el Consejo de Europa recomendó a las autoridades que proporcionen información actualizada sobre la situación del aragonés y del catalán de Aragón. En el informe, el comité lamenta que no haya estadísticas oficiales y que los últimos datos fidedignos sean de 1989. Este informe fue elaborado por un comité de expertos independientes que controla la aplicación de la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias. Basándose en el informe, el Comité de Ministros del Consejo de Europa pidió a España que mejore el uso de las lenguas regionales o minoritarias en la Administración.

EL PAR PIDE ANALIZAR LOS LIBROS DE CATALÁN EN LA FRANJA

Cultura aragonesa i la "XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS”

Stand de la Iniciativa Cultural de la Franja a la XIV Feria del Libro Aragonés. Montsó, del 6 al 8 de desembre de 2008

La XIV Feria del Libro Aragonés” de Montsó ha tancat les portes amb tot un éxit. De fet, s’ha de reconèixer la tasca realitzada per Joaquín Palacín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Montsó i president del Patronato de la Institución Ferial de Monzón i a Jesús Planas, director de la "Feria del Libro aragonés", per a que en aquesta ocasió arribès de nou l’anomenat “tren de la cultura” desde Saragossa; per a aportar més expositors que mai, fins a 38; per a aportar activitats complementàries com els documentals, mostres de teatre i música ón el castellà i l’aragonès tenien cabuda, la llengua catalana no.
Les exposicions que es mostraren foren: 'Cinga Rapax. Cruzar el Cinca, historia de un desafío', la “Jacobus in Domus Templi” conmemorativa del VIII centenari del naixement de Jaume I on també hi havia textos en llengua catalana , 'La escuela de ayer' (100 fotografies d’ escoles rurals) i 'Iglesias y torreones de Huesca' (fotografíes de Manolo Sorinas).

Fent un cop d’ull als diferents expositors de la Fira hom veu com aquesta és quasi exclusivament en castellà i aragonès i la presència de la llengua catalana es redueix a dues publicacions a l’stand del Govern d’Aragó, un parell més al de Nogará i l’stand de la Iniciativa Cultural de la Franja, exclusivament en llengua catalana. La resta de la programació, majoritàriament en castellà....i en aragonés.Tot i la escasa presència de la llengua catalana o amb una presència similar a la llengua ficció acientífica de la planta de sota, la mostra ha esdevingut un nou èxit i un cop més ha estat un referent en el món editorial i cultural aragonès.

Aquestes apreciacions que veiem o critiquem els diferents habitants de la Franja vers a la aclaparadora presència de la llengua castellana i aragonesa no és sols culpa dels expositors, sino també dels organitzadors, que tot i tenir allaus de gent i controlar magníficament tot el protocol, les activitats les ferens en ambdues llengües i l’exposició multilingüe de “Jacobus in Domus Templi” era l’única tenia textos en català, que sino aquesta llengua seria inexistent। Ara bé, al marge d’aquestes apreciacions, la Feria del Libro Aragonés ha esdevingut un referent dins del panorama cultural aragonès amb cada cop més públic i expositors

Al marge de tot això, es per a felicitar a la “Institución ferial” i a l’Ajuntament de la Capital del Cinca Mitjà que any rera any es van superant fent dels llibres i d ela cultura una mostra propera a la ciutadania. Tot i això, la "Feria" de Montsó reprodueix el panorama cultural aragonès de Saragossa i Osca a on les llengües importants són el castellà en primer lloc i l’aragonès en un segon terme, on la llengua catalana en la majòria dels casos no té cabuda, ni en molts premis i mitjans de comunicació, tant públics com privats, que solen utilitzar o una o ambdues, però mai la llengua catalana, tal com es pot observar al veure a diferntes premis i fires aragoneses o a la Televisió pública d’Aragó que ja ha fet alguna cosa en aragonès mentre censura tot allò que sigui català. D’aquesta manera, marginen de manera sistemàtica la llengua catalana i s’obliden que a l’Aragó aquesta és la segona llengua més parlada, desprès del castellà, amb prop de 60.000 parlants i amb una gran vitalitat tant oral com editorial a les comarques franjolines i quasi el doble de parlants que l’aragonès. Això si, molt més dispersos de nord a sur i amb uns complexos d’auto-odi cap a la seva llengua i cultura que encara persisteixen avui dia i que de tant en tant encara alimenta el PAR amb les seves teòries facaoneres i fan necessàries declaracions sobre la cientificitat de le llengua catalana a l’Aragó, formulada per l’Area de Llengua i Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses; Una declaració que ha estat silenciada un cop més al “Diario del Alto Aragón”.

I és que fa falta fer molta pedagogia entre castellanoparlants, i també uns quants fablans, per a veure i comprendre als catalanoparlants de l’Aragó No com a “aquellos”, “los otros”, amb que a vegedes inocenment sel’s denomina, sino com a uns ciutadans aragonesos més, que tenen els mateixos deures...i conseqüentment els mateixos drets cívics que la resta. Fa falta molta pedagogia, especialment del Govern d’Aragó, en que alguns dels seus membres encara qüestionen la filiació lingüística de la llengua de Franja; però també dels ajuntaments de l’Aragó, fins i tot dels de la Franja, que a vegades, cedeixen als encants de l’aragonès per a justificar-se com a entitats purament aragoneses i reconeixen d’amagat que la seva llengua i la que tenen que dignificar no és la fabla sinó el català. I amb això també tenen a veure llocs no catalanoparlants com a Graus,Barbastre, Montsó o Binèfar, centres socials, culturals i comercials d’una ampli territori que arriba fins als municipis de la Franja, per a reconèixer la pluralitat lingüística d’una manera natural tal com succeeix entre Alcanyís i el Baix Aragó respecte al Matarranya i el Baix Matarranya, actual comarca saragossana de Baix Aragó-Casp) que es relacionen mutuament intentant intercanviar activitats culturals, cosa que a la zona septentrional de la Franja, avui per avui, encara és una utopia.

Una MAT a la Ribagorça i al Pallars?. No, gràcies

Quant un govern respatlla o promou una infraestructura de gran impacte en un territori determinat, acostuma a prevaldre l’interès general a l’interès territorial, l’interès del lobby econòmic que el de la sostenibilitat i en aquesta història generalment el peix gran es menja al petit…o no। Els darrers anys, tant el Pirineu com a l’Aragó i les Terres de l’Ebre han vist com no sempre el gran es menja al petit i tot i que hi havia un gran Pla Hidrològic Nacional, la defensa de l’Ebre fou una peça clau en tot aquest entramat per a l’abolició del macrotransvasament. En aquest joc, la Ribagorça, amb l’emblemàtica localitat de Santa Liestra, tambè va sofrir les conseqüències de les faraòniques construccions de regularització del riu Èsera, que per sort no s’ha realitzat. Per un altra banda, la construccó de la linia de Molt Alta tensió Aragón-Cazarilh i del seu ramal Graus-Isona va suposar també movilitzacions molt importants i fins i tot sentències judicials que donaren la raó als diferents col·lectius que s’oposaven.

Passats uns anys, a finals de 2008, Red Electrica Española (REESA) retorna de nou amb el projecte per a ells tant necessari, però ara camuflat amb altres demandes històriques i necessàries per a la població com és una nova i necessària linia electrica per al Sobrarb i la subestació de Montsó que portarà indirectament prop de 500 llocs de treball, molt necessaris al Cinca Mitjà, i més en aquests moments de crisis. El que fa REESA no és ni menys ni més que un clar xantatge social que cap govern pot permetre’s i esperem que ni el govern espanyol ni el català ho acceptin, així com el govern aragonès no es tiri enrera en la seva oposició inicial que molts aplaudim. La unió dels diferents projectes en ún va encaminada a dividir i separar les institucions i la societat aragonesa que ja fa uns anys ja es va posicionar clarament en contra de la Aragón-Cazarilh i els seus ramals com la Graus-Isona. Ara, amb la nova cara REESA realitzar un bast intent de de dividir als aragonesos que ja fa uns anys es varen oposar a la linia donant unes necessàries instalacions per a Montsó i el Sobrarb i en canvi condemnant un cop més a la Ribagorça i al Pallars Jussà.Des d’aqui com a ribagorçà dic: MONTSÓ i SOBRARB, SIII. GRAUS-ISSONA, NOO.
Ara és el moment de l’unió i que la gent de Montsó i Sobrab, però també d’Osca, Saragossa, lleida i Barcelona es preocupin per l’interès d’aquestst territoris i llurs habitants।

La comarca de la Ribagorça ja ha aportat molt, fins i tot massa diria jo, al desenvolupament econòmic i social d’Espanya en aquests darrers cinquanta anys. El seu riu, el Noguera Ribagorçana, font de vida i punt d’unió econòmic i social entre ambdues riberes, l’han hiperregularitzat tant entre embassaments i trams a ón el cabdal ecològic és ben mínim que beneficia quasi exclusivament a les grans indústries hidroelèctriques. Els gran embassaments de la Ribagorçana han beneficiat el cinturó industrial barceloní o els regadius lleidatans , al mateix temps que han anegat les millors terres de les valls pirinenques i han obligat a marxar a la majòria de la població: algunes vegades de manera directa i “voluntària”, d’altres obligatòria i d’altres de manera indrecta que ha portat a la pèrdua poblacional de quasi el 80% de la població entre 1960 i 1980 que va emigrar cap a altres territoris. Darrerament, aquesta emigració s’ha estabilitzat gràcies a diferents emigrants que han arribat a viure en aquestes contrades, però l’envelliment poblacional ó la inèrcia econòmica de les poques empreses o l’abandonament de pobles, cases, camps, boscos, etc és una constant, any rera any, amb crisi o sense ella. Sols cal anar al Montsec, a la Terreta, a bona part del Prepirineu per comprobar aquesta situació que de las Noguera Ribagorçana s’estén cap a les valls de l’Isàvena (Monesma-Castigaleu) i de l’Êsera.
La construcció dels embassaments també va afectar a la dessaparició de molts ponts i camins i a la desvertrabació de les vies de comunicació i a les relacions econòmiques i socials entre una riba i un altra que s’han empitjorat i molt, tot i que els seu habitants, cada cop menys, continúen relacionant-se entre si per mitjà de carretera N-230 que esdevé en un eix vetebrador de nord a sud, però les connexions entre les diferents valls oest-est, en la majoria dels casos són una assignatura pendent. Es per tot això que aquesta és una de les àrees econòmiques més deprimides tant de Catalunya com d’Aragó. El Pirineu no és que estigui millor, la “nina bonica” de la Ribagorça, una vall tant turística com la de Benasc mostra les precaries infraestructures per accedir-hi i evidencia les contradiccions d’un territori que, tot i l’interès turístic, encara té moltes mancances।

Els diferents projectes de desenvolupament iniciats a partir de 1991 per mitjà del CEDESOR han millorat notablement les perspectives d’una societat deprimida, animades aquest any amb la creació del consorci catalano-aragonès de la “Ribagorça Romànica” que vol dinamitzar i desenvolupar d’una manera sostenible tot el territori de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, una injecció i un plantejaments molts interessants i necessàris per als territoris.
És per tot això que la vella política de REESA, que vol continuar explotant el territori com vàren fer anteriorment amb els grans envasaments, no porta cap benefici i les macro-pilones de llum a més d’espantar el desenvolupament econòmic i turístic d’aquests territori, vorejar les proximitats zones naturals protegides, de zones d’interès geològic, passen per les proximitats de diferents monuments històric-artístics, d’unes localitats que encara viuen i treballen gent i en defenitiva d’un comerços a les portes dels centres turístics pirinencs. La nova MAT de la Ribagorça i el pallars atempta contra uns ciutadans i una terra que en les darreres dècades ha sofrert massa, atempta contra els espais naturals i un territori prepirinenc; atempta contra les polítiques socials i culturals engegades darrerament per les administracions públiques i que venen a compensar una mica els deficits i agarvis que han sofrert aquestes viles en les darreres dècades en que com diu l’escut dels Eroles, representat en una capella de la parroquial d’Areny de Noguera, al segle XVIII” “perseguidos mas no vencidos”, una tret que avui dia encara podria caracteritzar a aquesta societat i que una linia com la que vol crear REESA seria la seva acta de defunció i la curta crònica d’una mort anunciada. Esperem que les de sobrarb i Montsó properen...i de la GRAUS-ISONA; NUNCA MAIS!!

Una MAT en la Ribagorza y el Pallars?. No, gracias

Cuando un gobierno respalda o promueve una infraestructura de gran impacto en un territorio determinado, acostumbra a prevalecer el interés general al interés territorial, el interés del lobby económico que el de la sostenibilidad y en esta historia generalmente el pez grande se come al pequeño, o no। Los últimos años, tanto el Pirineo como en Aragón y en les Terres de l’Ebre han visto como no siempre el grande se come al pequeño y aún cuando había un gran Plan Hidrológico Nacional, la defensa del Ebro fue una pieza clave en todo este entramado para la abolición del macrotransvase. En este juego, la Ribagorza, con la emblemática localidad de Santa Liestra, también sufrió las consecuencias de faraónicos proyectos de regulación del río Ésera, que por suerte no se han realizado. Por otra parte, la planificada construción de la línea de Alta tensión Aragón-Cazarilh y de su ramal Graus-Isona supuso también movilizaciones muy importantes e incluso sentencias judiciales que dieron la razón a los diferentes colectivos que se oponían.

Pasados unos años, a finales de 2008, Red Electrica Española (REESA) devuelve de nuevo con el proyecto tan necesario para ellos, pero ahora camuflado con otras demandas históricas y necesarias para la población como es una nueva y necesaria línea electrica para el Sobrarbe y la subestación de Monzón que traerá indirectamente cerca de 500 puestos de trabajo, muy necesarios en el Cinca Medio, y más en estos momentos de crisis।Lo que pretende realizar no es ni menos ni más que un claro chantaje social que ningún gobierno puede permitirse y esperamos que ni el gobierno español ni el catalán lo acepten, así como el gobierno aragonés no se eche atrás en su oposición inicial que muchos aplaudimos. La unión de los diferentes proyectos en uno sólo va encaminado a dividir y separar las instituciones y la sociedad aragonesa que ya hace unos años ya se posicionó claramente en contra de la Aragón-Cazarilh y sus ramales como la Graus-Isona. Ahora, con la nueva cara, REESA realiza un basto intento de de dividir a los aragoneses que ya hace unos años se opusieron a la línea dando unas necesarias instalaciones para Montzón y el Sobrarbe y en cambio condenando una vez más a la Ribagorza y al Pallars Jussà Desde aquí como ribagorzano digo; MONZÓN Y SOBRARBE, SII. GRAUS-ISSONA, NOO. Ahora es el momento de la unión y que la gente de Monzón y Sobrabe, pero también de Huesca, Zaragoza, Lleida y Barcelona se preocupen por estos territorios y sus habitantes.

La comarca de la Ribagorza ya ha aportado mucho, incluso demasiado diría yo, al desarrollo económico y social de España en estos últimos cincuenta años. Su río, el Noguera Ribagorzana, fuente de vida y punto de unión económico y social entre ambas riberas, lo han hiperregularitzado en exceso entre multitud de embalses y tramos donde el caudal ecológico es mínimo que beneficia casi exclusivamente a las grandes industrias hidroeléctricas. Los grandes embalses del Ribagorzana han beneficiado el cinturón industrial barcelonés o los regadíos leridanos, al mismo tiempo que han inundado las mejores tierras de los valles pirenaicos y han obligado a marchar a la mayor parte de la población: algunas veces de manera directa y “voluntaria”, Otras veces de manera obligatoria y otras de manera indirecta. Todo este proceso ha conllevado la la pérdida demográfica de casi el 80% de la población entre 1960 y 1980 que emigró hacia otros territorios, especialmente hacia Barcelona y su área metropolitana. Últimamente, esta emigración se ha estabilizado gracias a diferentes emigrantes que han llegado a vivir en estas comarcas, pero el envejecimiento poblacional ó la inercia económica de las pocas empresas o el abandono de pueblos, casas, campos, bosques, etc es una constante, año tras tras año, con crisis o sin ella. Sólo hace falta ir al Montsec, a la Terreta, a buena parte del Prepirineo para comprobar situación que de la Noguera Ribagorzana se extiende hacia los valles del Isábena (Monesma-Castigaleu) y del Ésera।

La construcción de los embalses también afectó a la desaparición de muchos puentes y caminos y a la desvertebración de las vías de comunicación y a las relaciones económicas y sociales entre una orilla y la otra que se han emperorado y mucho, aún cuando sus habitantes, cada vez menos, continúan relacionándose entre si gracias a la carretera N-230 que se convierte en un eje vetebrador de norte a sur, pero las conexiones entre los diferentes valles oeste-este, en la mayoría de los casos son una asignatura pendiente. Es por todo esto que esta es una de las áreas económicas más deprimidas tanto de Catalunya como de Aragón. El Pirineo no es que esté mejor, la “niña bonita” de la Ribagorza. Un valle tan turístico como el de Benasque muestra las precarias infraestructuras para acceder y evidencia las contradicciones de un territorio que, pese al interés turístico, todavía tiene muchas carencias।

Los diferentes proyectos de desarrollo iniciados a partir de 1991 por medio del CEDESOR han mejorado notablemente las perspectivas de una sociedad deprimida, animadas este año con la creación del consorcio catalano-aragonés de la “Ribagorza Románica” que quiere dinamizar y desarrollar de una manera sostenible todo el territorio delos valles del Noguera Ribagorzana y del Isábena, una inyección y unos planteamientos muy interesantes y necesarios para los territorios.
Es por todo esto que la vieja política de REESA, que quiere continuar explotando el territorio como hicieron anteriormente las hidroeléctricas con los grandes embalses, no trae ningún beneficio y las macro-pilonas de luz contribuyen a frenar el el desarrollo económico y turístico de estos territorio, bordeando las proximidades de zonas naturales protegidas, de zonas de interés geológico, pasando por las inmediaciones de monumentos histórico-artísticos y de unas localidades cuyos habitantes todavía viven y trabajan y en defenitiva de unos comercios a las puertas de los centros turísticos pirenaicos. La nueva MAT de la Ribagorza y el Pallars atenta contra unos ciudadanos y una tierra que en las últimas décadas ha sufrido demasiado, atenta contra los espacios naturales y un territorio prepirinaico; atenta contra las políticas sociales y culturales puestas en marcha últimamente por las administraciones públicas y que vienen a compensar algo los deficits y agravios que han sufrido estas localidades en las últimas décadas en que cómo dice el escudo de los Eroles, representado en una capilla de la parroquial de Arén/Areny de Noguera, en el siglo XVIII, “perseguidos mas no vencidos”, una frase que todavía hoy dia podría caracterizar a esta sociedad y que una línea como la que quiere crear REESA sería su acta de defunción y la corta “crónica de una muerte anunciada”. ESPERAMOS QUE LAS DE SOBRABE UY MONZÓN SIGAN SU CURSO...y de la GRAUS-ISONA; NUNCA MAIS!!.

Un cop més...sense LLEI DE LLENGÜES?

http://www.psoe.es/ambito/aragon/news/index.do?action=View&id=223908

LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN
Iglesias confía en presentar la Ley de Lenguas de Aragón en las próximas semanas

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, recuerda que esta Ley " Binéfar (Huesca), 08/10/08।-

El presidente aragonés, Marcelino Iglesias, anunció hoy que su Gobierno prevé presentar en las próximas semanas el proyecto de la Ley de Lenguas de Aragón, en cumplimiento de la exigencia legal establecida al respecto en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad.
Iglesias hizo esta afirmación en Alcampell, localidad altoaragonesa fronteriza con la comunidad catalana, donde inauguró un sistema de conexión al Canal de Aragón y Cataluña que permitirá suministrar agua de calidad a los habitantes de esta población.
Aseguró que la presentación de dicho proyecto de Ley "es un compromiso a cumplir por el Gobierno aragonés, no porque me lo pidan los habitantes de esta zona, que tienen este gran patrimonio cultural aragonés que son nuestras lenguas, sino porque es un imperativo de nuestro Estatuto".
El presidente añadió que tras veinticinco años a la espera de desarrollar esta "exigencia" legal establecida en el marco estatutario aragonés, el Ejecutivo regional confía en presentar el borrador de dicho proyecto de Ley en las próximas semanas, aunque no precisó el plazo exacto. EFE

EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN

4 DE JULIO DE 2008 en Zaragoza: Recordando viejos tiempos.

Después de la conferencia en la sede del PAR y del caso de las pegatinas de Fraga (mayo de 2008), la FACAO se integró en la Plataforma No Hablamos Catalán-PNHC (junio de 2008) y desapareció de los periódicos como tal, sólo aparecía en las barricadas con PNHC(desde julio de 2008 hasta nuestros días). Ahora reaparece de nuevo, con críticas, para variar un …Algunos ven la paja en el ojo de los demás y no ven la biga en el suyo propio .
Algún día PSOE, CHA e IU en las Cortes de Aragón deberánpreguntar a José Ángel Biel por las implicaciones de su PARtido con la FACAO, Coalición Valenciana y otras formaciones políticas y colectivos supuestamente culturales cuya cientificidad, de la que hacen gala, es cuestionada reiteradamente

।wordpress.com/">http://locacaodelafacao।wordpress.com/

http://esmolet.wordpress.com/2008/07/30/nst-no-sabemos-trigonometria/

http://aragonando.wordpress.com/2008/12/02/continua-el-cacao-de-la-facao/

http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&idnoticia=321739

Facao acusa al Consello d`a Fabla Aragonesa de `sectarismo político`
Entregan los premios del Concurso Literario en Aragonés Oriental

HUESCA.- La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (Facao) denunció ayer, a través de un comunicado de prensa, `el sectarismo político del Consello d`a Fabla Aragonesa`, como respuesta a unas declaraciones publicadas ayer en DIARIO DEL ALTOARAGÓN en las que el presidente del Consello, Chusé Inazio Nabarro, se refería a la Facao como una asociación `dudosamente científica`.

`El Consello d`a Fabla Aragonesa sólo es una asociación cultural como cualquier otra salvo que tiene el apoyo de la Chunta Aragonesista (CHA)`, indican en la nota.

A través del comunicado, el secretario de Facao, Héctor Castro, afirma que `el Consello debería preocuparse de su fabla y no tratar de imponer el catalán en el Aragón oriental, donde el Consello no tiene ninguna clase de presencia. Además -añade-, su supuesta fabla es un invento que el Consello elaboró en los años 70 y no representa a los hablantes patrimoniales de las modalidades aragonesas reales`.

En opinión de Castro, `la diferencia entre Facao y el Consello es que Facao quiere una Ley de Lenguas que dignifique todas las modalidades lingüísticas del aragonés, mientras que el Consello quiere imponer catalán y fabla`.

PREMIOS LITERARIOS

Por otro lado, Facao informó de la entrega de premios de su séptimo Concurso Literario en Aragonés Oriental `Roberto G. Bayod`, en el transcurso de un acto que tuvo lugar en Zaragoza y al que estuvieron invitados los representantes de las diferentes entidades que conforman la Plataforma No Hablamos Catalán (PNHC), según las mismas fuentes.

Los ganadores del certamen fueron: Concha Rodes Roché, de Mequinenza, con la obra `Trafican los sentiméns`. El segundo clasificado fue Raúl Vallés Labanda, de la localidad turolense de La Cañada de Verich, con `La perdíu y lo rabós`. En tercer lugar, resultó clasificado Jesús Manuel Martínez Fabón, de Torrevelilla, también en Teruel, con la obra `Lo primé enamorament`.

El acto, al que asistió medio centenar de personas, consistió en una comida aragonesa y en la posterior entrega de premios.

D.A.

Els professors de català d'Aragó, preparen materials propis per la falta de llibres de text

De: www.vilaweb.cat
DIMECRES, 29/10/2008 - 19:00h
ENSENYAMENT DEL CATALÀ.La majoria no utilitza un manual, doncs no els hi ha adaptats per a Aragó.
Aragó no té llibres de text propis per a impartir català। Per això, els professors d'aquesta assignatura optativa es veuen obligats a preparar la major part dels materials amb els quals aprenen els seus alumnes. Cert que empren textos de referència. Però ni estan tots editats a Catalunya, ni són els únics que s'utilitzen durant el curs. En el col·legi públic Miguel Servet de Fraga, el primer d'Aragó amb ensenyament bilingüe en català, els alumnes tenen llibres valencians. "Encara que solament per a qüestions concretes. Totes les al·lusions a la Comunitat Valenciana són substituïdes per altres semblants, però de la nostra regió", va especificar el director, Juanjo Pueyo. "El paper dels materials propis és molt important en les classes de català. Els textos són guies, però no sempre se segueixen. A més, quan s'encarreguen lectures, es procura que siguin d'autors aragonesos", va indicar. Alguna cosa semblant succeeix en el CRA Matarraña de Calaceite. Prop de 130 xavals estudien, una hora a la setmana, català. "Aquí no duem llibres. Tot l'hi treballa el professor, que reparteix fitxes entre els alumnes. La veritat és que no hi ha textos específics a Aragó", va dir Esther Garijo, directora del centre. La situació es repeteix en Maella. "Agafem coses de llibres valencians i també de catalans i ho lliurem als estudiants", va subratllar la professora d'aquest idioma, Irene Ros. En el CRA Ribagorza Oriental, de Benabarre, el 98% dels nens cursen llengua catalana dues hores a la setmana. Els docents s'encarreguen també es buscar els materials més idonis per a cadascun dels nivells. "No tenim gens adaptat a les necessitats d'Aragó, així que cal buscar-se la vida", va indicar la directora, María Jesús Otal. En els instituts és més comú la utilització de llibres. "Tot el que s'està dient és fals. Es tracta d'una deformació. Sí que utilitzem textos de Catalunya, però agafem solament el que ens interessa. La polèmica ve d'un material que ja està retirat del mercat i que ni tan sols es va arribar a veure en classe", va dir Paco Murillo, director del centre. En l'IES de Mequinensa, dependent del Baix Cinca, conten amb llibres catalans. Si bé, des del departament de aquesta llengua adverteixen que és habitual que cada professor prepari els seus propis elements de treball per a la classe.

Intervenció del president de la Generalitat a l'acte de presentació del projecte Ribagorça Romànica

Interior de l'església de Sant Climent de Tahull, en l'acte de presentació de Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica.

De: http://www.gencat.cat/

Molt bon dia a tothom,
El projecte que avui presentem és un excel.lent exemple de com la suma de voluntats genera garantia de futur. De com la realitat geogràfica i històrica de la Ribagorça s'expressa i sap unir esforços en una ambició comuna, més enllà dels límits administratius.
"Ribagorça romànica" representa aquestes voluntats compartides, conté aspiracions legítimes i, sobretot, representa un compromís.
Un compromís que implica persones i institucions de la Ribagorça i que les administracions han d'assumir amb responsabilitat.
En aquest sentit, crec que cal remarcar, de manera especial, el treball dut a terme pels diversos Ajuntaments i pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí.
"Ribagorça Romànica" ha de servir per fomentar el desenvolupament d'aquesta terra d'una manera àmplia i diversa. Respectuosa amb el medi natural: Des de les activitats tradicionals com les del sector agroalimentari, avui ja integrat en una economia competitiva, fins les activitats lligades a la cultura i el turisme.
Aprofitar les potencialitats i els recursos per treure'n un rendiment, sí. Explotar-les de manera insostenible, no. Una cosa és ben diferent de l'altra.
Estem obligats a actuar pensant en el país que volem deixar als nostres fills. Els nostres actes d'avui comprometen el seu futur.
*
Aquest projecte que s'ha presentat no hauria pogut fer-se realitat sense autoestima, sense un arrelament al territori.
Per poder tirar endavant és necessari comptar amb un cert orgull de pertinença a un territori privilegiat.
Un orgull legítim, capaç de generar l'impuls suficient per bastir projectes de futur que es puguin mostrar i compartir.
Només a partir d'allò que sentim com a propi, podem aspirar a fer una aportació real i significativa a la resta de la societat.
Només a través de compartir la pròpia riquesa, la pròpia diferència, la nostra contribució esdevé rellevant.
La mateixa denominació de "Ribagorça Romànica" evidencia aquesta voluntat. Perquè del patrimoni d'aquestes valls, en fem una referència cultural identificadora, que traspassa fronteres i es converteix en Patrimoni de la Humanitat.
Mireu, les fronteres separen..., però les nostres fronteres naturals i les nostres fronteres administratives, eclesiàstiques i lingüístiques han de ser més que línies de separació, també han de ser línies de sutura, de frontissa, de punt de trobada, d'espai d'intersecció.
Catalunya i Aragó, Aragó i Catalunya, i junts amb la resta de les comunitats dels Pirineus tenim
* el deure de respectar el que ens uneix,
* el deure de respectar el que és de cadascú,
* el deure de respectar el llegat que hem rebut de col.laboració, d'amistat, d'història compartida,
* el deure de respectar el nostre patrimoni cultural i els nostres recursos naturals compartits.

De la mateixa manera que tenim el dret de no estar d'acord en tot, de no veure algunes coses de la mateixa manera.
La nostra història és llarga i fecunda, però el futur que ens espera, encara serà millor.
En un món globalitzat com el nostre, que avui s'enfronta a una important crisi econòmica, la cooperació entre els diferents nivells de l'administració i els diversos agents del territori esdevé bàsica.
Les paraules clau per al nostre èxit han de ser: proximitat, treball en xarxa i co-responsabilitat. Especialment en un territori com el Pirineu, en el qual sempre hi ha hagut una transversalitat, amb un conjunt de valors, inquietuds, aspiracions i projectes compartits.
A banda i banda de la serralada trobem pobles i valls que comparteixen una història comuna, unes problemàtiques concretes i unes creixents expectatives de futur.
Només sumant forces, podrem treure profit dels nostres actius culturals, patrimonials i naturals.
Les ambicions i expectatives han de ser compatibles i complementàries. Desenvolupades en peu d'igualtat, sense que ningú pretengui ser més que ningú. Cadascú des de la seva pròpia personalitat.
Gràcies a aquesta comunitat d'interessos podem aspirar a dotar-nos de les infraestructures interregionals necessàries, a desenvolupar econòmicament tota la regió i a encarar els objectius de futur que ens proposem.
Avui "Ribagorça Romànica" ens mostra el camí. Aquest projecte permetrà trenar i millorar les relacions interregionals.
Consolidarà un vincle quotidià i natural, que sempre ha estat present per damunt de divisions administratives.
No ho dubtin, de la projecció de la Ribagorça, tothom en sortirà beneficiat. Els homes i dones ribagorçans en primer lloc, però també la resta del Pirineu, les terres d'Aragó i de Catalunya. I el conjunt de pobles d'Espanya.
Moltes gràcies.

Iglesias pide a Montilla que facilite la vuelta del arte sacro

( El Periódico de Aragón - 27/10/2008 )

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, aprovechó ayer su encuentro con el presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla, en el municipio de Tahull, en la Ribagorza de Lérida, para pedirle que facilite al obispo de Lérida la entrega de las obras de arte sacro que el Vaticano le ha ordenado devolver a la diócesis oscense de Barbastro-Monzón y que el prelado catalán quiere ejecutar.
Iglesias indicó que, ante los "problemas" que están encontrando los dos obispos para ejecutar las órdenes de Roma --el Vaticano ha sido muy claro en su mandato de que el patrimonio retenido por Lérida debe ser devuelto a Huesca-- y tras reconocer que llegar a acuerdos "a veces no es fácil", toca a los dos Gobiernos autonómicos "ayudarles a cumplir su voluntad".
El presidente aragonés, socialista, como el catalán, afirmó que no tiene ninguna duda de que su homólogo trabajará para buscar una solución en "la línea de lo que quieren ellos" e insistió en que se debe dar con una salida que sea "buena para los obispos y buena para nuestra sociedad".
NADA DE NEGOCIAR Lo que descartó por completo Marcelino Iglesias es la posibilidad de llegar a algún tipo de acuerdo a través de la negociación política. "Cuando dos partes van a los tribunales, aceptan que la decisión es de los jueces, y los demás no tenemos nada que decir sino ayudar a cumplir esas sentencias", manifestó, según Europa Press.
Iglesias indicó que ha mantenido "muchas" conversaciones con su homólogo catalán respecto a los bienes de las parroquias de la Franja Oriental de Huesca y dijo estar "absolutamente convencido" del interés y voluntad del mandatario catalán por lograr una solución al litigio.
Igualmente, insistió en que la finalización del conflicto corresponde a los obispos de las Diócesis en litigio como propietarios de las piezas demandadas.
Tras la intervención de Iglesias, el presidente catalán hizo hincapié en la necesidad de que ambas comunidades autónomas estrechen lazos a pesar de las diferencias. Y dijo que "las fronteras separan, pero las fronteras naturales, administrativas, eclesiásticas, lingüísticas deben ser, más que líneas de separación, también líneas de sutura y de espacio de intersección". José Montilla afirmó igualmente que las dos comunidades deben respetar el patrimonio cultural y los recursos naturales, también compartidos. Y advirtió: "De la misma manera que tenemos el derecho a no estar de acuerdo en todo".

LAS LENGUAS EN SUIZA

De:http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=436119
Comentario 103.

Hola, soy un aragonés residente en Suiza. Solo quiero decir que este pais es un ejemplo de respeto al plurilinguismo y todos se sienten suizos por igual. Un ejemplo, el romanche (lengua hablada por unos 30000 habitantes), mas o menos en numero como el aragones, es una lengua OFICIAL de la confederación, se enseña en las escuelas del cantón de los grisones, hay emisiones en television y radio en romanche, el italiano hablado por un 6% de la población (como el catalán en Aragón)es también lengua oficial, y todo el mundo en Locarno o Lugano tiene clara su adscripcion nacional (son suizos que hablan italiano y ya está)en la zona francófona (donde yo vivo), los chavales en la escuela estudian por imperativo constitucional inglés, francés (su lengua materna) y a elección otra de las lenguas de la confederación, son por ello más tontos o temen que Alemania o Francia les fagocite? pues NO. Y en Aragón no entiendo como puede haber gente que dice que se va a "obligar" a aprender aragonés o catalán. ¿Acaso hoy no se impone el castellano en las zonas catalanófonas o aragonesófonas?? No somos conscientes de que tenemos un rico patrimonio, que guardar, que cuidar y que potenciar; y eso no será posible si no se hace una ley de lenguas que llame a las cosas por su nombre, que la hagan filólogos, que para eso entienden y no políticos, que las lenguas son como las catedrales o los parques nacionales, no son de derechas ni de izquierdas. El Aragonés y el catalán de Aragón oficiales YA junto al castellano, en igualdad de derechos.

MAPESDE LA FRANJA

El català de la Franja, entre l'oficialitat i la fragmentació

La negociació d'una futura Llei de Llengües a Aragó suscita un debat polític a tots els nivells en què els dos principals punts de fricció són el grau d'oficialitat de les llengües i la seva denominació। Jordi Palmer Fraga Aragó és trilingüe. A més del castellà, parlat a tot el territori, s'hi parla català a la franja oriental –de Ponent des del punt de vista català– i aragonès en gran part de la província d'Osca. Per donar cobertura legal a aquesta realitat lingüística, el vigent Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– les Corts d'Aragó a elaborar una Llei de llengües que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que, a més, en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó". La negociació d'aquesta nova llei, després de diversos fracassos històrics, encarrila la seva recta final un cop el govern aragonès, encapçalat pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias s'ha mostrat disposat a tancar un acord que permeti l'elaboració d'una llei que compti amb el més ampli consens. Bipartit dividit L'elaboració del nou text legislatiu però, no serà fàcil। D'una banda, els dos membres del bipartit aragonès, PSOE i Partit Aragonès (PAR) mantenen, precisament en aquest punt, un dels més clars desacords de la present legislatura. Mentre els socialistes es mostren partidaris a un reconeixement del català i l'aragonès, els regionalistes, amb el seu líder, José Ángel Biel –que alhora és vicepresident del govern aragonès–, es mostren molt reticents a admetre la catalanitat de la llengua de la franja. A les Corts d'Aragó, que compten amb 30 diputats del PSOE, 23 del Partit Popular, 8 del PAR, 4 de la Chunta Aragonesista (CHA) i 1 d'Izquierda Unida, la possibilitat d'arribar a un consens previ a la elaboració de la llei també es preveu complicada. La filtració interessada d'un esborrany de l'avantprojecte ha servit per definir els principals punts de confrontació, que són el grau de reconeixement i la denominació de les llengües. Segons el text extraoficial, el català tindria la consideració de "llengua pròpia i històrica" i se n'impulsaria l'ús a l'escola i l'administració tot i que sense declarar-ne la cooficialitat. La Franja deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla", assegura l'alcalde de Pena-roja Juntament amb el PP, el PAR és क्यूui més reticències té sobre l'avantprojecte। "La cooficialitat no és viable", assegura Maria Herrero, diputada del PAR a les Corts d'Aragó, en tant que "l'Estatut no ho reconeix", al temps que considera que la nova llei s'ha de limitar a "reconèixer els drets del habitants". Pel que fa al tema de la denominació, Herrero defensa que "la majoria de la gent de la zona no volen que es digui català, tot i que això no treu que la llengua que s'hi parla ho sigui". L'equilibri semàntic del PAR, sovint contradit pels seus propis militants, porta a aquesta diputada a assegurar que el seu partit "ni accepta ni deixa d'acceptar que la llengua sigui catalana, encara que la universitat ho digui". Per deixar-ho més clar, o potser tot al contrari, José Ángel Biel va declarar en el marc del debat sobre l'Estat de l'Autonomia celebrat aquest dijous que el PAR mantindrà el seu compromís de fer la Llei de Llengües, "però no el de fer una llei de la llengua catalana". Tot i això, no totes les veus del PAR són del mateix parer. La Franja, un cas únic a la UE Francisco Esteve és l'alcalde regionalista de Pena-roja (Matarranya), un municipi on la documentació escrita es fa en català i castellà. Segons aquest batlle, el català ha de tenir "el mateix tractament que qualsevol altre llengua" i considera que el grau més alt de reconeixement, és a dir l'oficialitat, és "l'única manera de mantenir la identitat i la cultura". Pel que fa a la denominació de la llengua, per aquest alcalde del PAR no hi ha dubtes, "és català", assegura, al temps que afegeix que la Franja "deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla". A més és favorable a que la llengua catalana s'ensenyi a les escoles. Un altre alcalde del PAR a la comarca del Matarranya, Andrés Cros, batlle de Montroig, representa l'altra cara de la moneda: "No estic d'acord que s'ensenyi el català normalitzat, preferiria que a cada poble s'ensenyés la varietat de cada zona", assegura. En concret, a la varietat de la seva zona, l'alcalde l'anomena "chapurreao" al temps que afegeix que aquest idioma s'ha après "al carrer" i que per tant, no és estrictament necessari que s'ensenyi a les escoles. Actualment és possible rebre ensenyament de llengua catalana en diversos col·legis de la Franja, tot i que es tracta d'una assignatura optativa que no forma part del pla d'estudis। Natxo Sorolla, membre d'Iniciativa Cultural de la Franja, considera que hi ha un interès polític en evitar "l'alfabetització en català". Des d'aquesta associació, favorable a la cooficialitat del català, hi ha seriosos dubtes que la llei normalitzi la situació. Al contrari, Sorolla es mostra preocupat que el nou text es converteixi en una "porta institucional al secessionisme". En tot cas, la unitat de la llengua catalana és un fet indiscutible pel món universitari, tal i com deixa clar Ramon Sistac, doctor en filologia catalana i professor a la Universitat de Lleida: "Hi ha unanimitat a la comunitat científica que la llengua que es parla a la Franja és el català, i per tant no seria seriós que una llei li poses cap altre nom". Per això mateix, Sistac considera "demagògic i absurd" voler denominar la llengua a partir de les seves varietats locals. "També el català de Catalunya i l'espanyol d'Aragó tenen les seves varietats i no per això es fomenta la divisió", assegura, per concloure que "una llengua dividida és una llengua que no es pot normalitzar i que només serveix per a usos locals". "No fa cap falta aprendre matemàtiques en català" Precisament, el fet que el català es pugui normalitzar a tots els nivells és l'aspecte que més preocupa el Partit Popular d'Aragó, que considera que aquest fet "generaria conflicte i dissensió"। "No volem incentivar el català", assegura Rosa Plantagenet, portaveu adjunta del PP a les Corts d'Aragó, que defensa que l'interès del seu partit "és el de preservar el patrimoni lingüístic aragonès"। En aquest sentit, considera que "les diverses formes lingüístiques s'han de mantenir com un bé cultural". En aquesta concepció de "bé cultural" es fonamenta l'oposició del PP a la denominació del català i al seu possible ús a les escoles, un ús que podria preveure la futura Llei d'Educació d'Aragó, actualment en fase d'avantprojecte. Segons la diputada popular, existeix a Aragó "una situació social tranquil·la i serena on cadascú parla com vol", un equilibri que es tornaria en "conflicte" si el català arribés a les escoles "com a llengua vehicular". "Si la llei d'educació aragonesa permet que es donin matemàtiques en català això seria discriminació, perquè des d'un punt de vista cultural no fa cap falta aprendre matemàtiques en català", conclou Plantagenet. Aquest posicionament radical sobre l'ús del català té ressò en diverses associacions que neguen la unitat de la llengua catalana। Una d'elles és la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO), que a la seva vegada forma part de la plataforma No Hablamos Catalán. Raúl Vallés, el seu president, defensa la teoria que tot el que es parla a Aragó a banda del castellà "és aragonès", tot i que denomina "aragonès oriental" el conjunt de "llengües vernacles" que es parlen a la franja. "Ens oposem totalment i frontalment a que es reconegui el català com a llengua pròpia", assegura Vallés, que considera que el president de la Diputació General d'Aragó, Marcelino Iglesias "té una gran confusió" que el porta a creure "que parla català". Tot i reconèixer "semblances" entre el català i "el que es parla a la Franja", Vallés insisteix que "comparar les llengües vernacles amb el català és una barbaritat". La Chunta, a favor de la cooficialitat Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó. Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua

La Chunta, a favor de la cooficialitat Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó. Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua".

Les Claus

Les lleis d'Aragó accepten la denominació de català, n'avalen la cooficialitat i preveuen el seu ús com a llengua vehicular
La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, aprovada per unanimitat de tots els grups de les Corts d'Aragó en temps del govern de la coalició PP-PAR explicita en el seu article 4 que "l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, que en el seu àmbit comprenen les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.".La mateixa llei, en la seva disposició final segona afirma que "Una llei de llengües d'Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, així com l'efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant pel que fa a l'ensenyament de i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l'ús d'aquestes dues llengües en els seus respectius territoris".
Així mateix, l'avantprojecte de Llei d'Educació d'Aragó preveu en el seu article 37 que "l'ensenyament de i en les llengües pròpies d'Aragó es considera una mesura impulsora de la qualitat educativa", i en l'article 38 assenyala que "els centre que es trobin en les zones que es determini podran desenvolupar projectes lingüístics que facilitin l'aprenentatge funcional de les mateixes mitjançant el seu ús com a llengua vehicular per a l'ensenyament d'altres àrees, matèries o mòduls en els termes que l'Administració Educativa determini".

A VUELTAS CON LAS LENGUAS

http://xarxes.wordpress.com/2008/07/03/la-presentacio-de-levolucio-sociolinguistica-sense-llei-de-llengues-el-catala-a-la-franja/

Desde que tengo cierta inquietud política siempre me ha llamado la atención el encendido debate sobre las lenguas en Aragón. Parece que en estos momentos se trate de un tema tabú para los partidos aragoneses, con la Ley de Lenguas pendiente de un hilo desde hace varios años y diferentes grupos de presión posicionándose para lo que se les da bien; presiona, presiona, que algo queda.Por ese motivo, aunque algunos puedan pensar que estoy meando fuera de tiesto, me quiero mojar. Porque como aragonesista convencido y castellanohablante de toda la vida (aunque mi abuela de Ejulve me cantara una por una todas las palabras en aragonés de mi “chambreta” del Ligallo de Fablans de l´Aragones en mis tiempos jóvenes, en mi casa siempre hemos hablado castellano), defiendo y asumo la realidad trilingüe de Aragón. Porque me solidarizo con los hablantes de aragonés y catalán que viven en Aragón y no tienen reconocidos todavía sus derechos. Porque la lengua es patrimonio del pueblo, no es política, y por ese motivo espero que en la Ley de Lenguas se recojan el respeto a las diferentes modalidades locales de aragonés y catalán y se mantenga su uso. Pero para ayudar a esas lenguas minoritarias, hay que protegerlas con una ley y regularlas, sino desaparecerán poco a poco.Porque reclamo la cooficialidad de las dos lenguas minoritarias en Aragón y reclamo que se llamen por su nombre, el ARAGONÉS y el CATALÁN, para que se respeten en sus respectivas zonas. Porque estoy harto de la dialéctica anticatalanista en Aragón y de sus promotores (eso no es aragonesismo, eso es cazurrismo); con esa actitud alimentan odio en nuestros vecinos y alguna que otra cabalgada del pancatalanismo, con la que no estoy nada de acuerdo. Por eso no puedo estar más en desacuerdo con los señores de la FACAO, ahora reconvertidos en la plataforma “No hablamos catalán”. Yo pienso que el debate lingüístico en la zona oriental de Aragón tiene que clarificarse, más aún cuando está al caer (esperemos que esta vez sí) la Ley de Lenguas. Por ese motivo opino que la plataforma “No hablamos catalán” es, ante todo, una maniobra política poco limpia, que apuesta por el frentismo apocalíptico frente al debate porque los argumentos se les van terminando poco a poco.Para terminar quería dar mi apoyo a Natxo Sorolla en este “careo” de las últimas semanas en la sección del “Correo del lector”; es una persona comprometida con el Matarranya, firme defensor de las causas que él considera justas y nada partidario del frentismo. Como dicen en una de sus canciones Los Draps, ese gran grupo aragonés:Vollem lluita!!Vollem dignitat!!Per la nostra terra,Per la nostra llengua.
José Manuel Salvador. Alcalde de Ejulve (Teruel). Militante de CHA.

Un nou tossoló a la FACAO

http://finestro.wordpress.com/2008/09/04/un-nou-tossolo-a-la-facao/

El Sr। Jutge de Fraga acaba de desestimar el recurs de la Facao al Jutjat de Fraga, interposat per l’Angel Hernández (l’home de les enganxines pro catalanistes) i Héctor Castro (secretari de la Facao, militant del PAR i destacat membre de Rolde Choben), segons es fa públic en nota de premsa:

“DARRERA HORA:Segona victòria als tribunals contra els secessionistes: El recurs de la FACAO al jutjat de Fraga, signat per Ángel Hernández i Héctor Castro, confirma el 4/8/08 l’arxivament de les querelles”:
Se DESESTIMA el Recurso interpuesto y se confirma en su integridad la resolución recurrida por la cual se acordaba el Sobreseimiento Provisional y el archivo de la causa.”
Com tots sabeu es refereix a la querella criminal contra Artur Quintana i dos lluitadors pel català a la Franja. No en tenen prou encara els facaoistes!
El Lluís Roig, tan aviat s’ha assabentat de la notícia, m’ha enviat aquestes copletes:
Si vols bona xocolata,

fes-te abans amb bon cacau।

Si vols fer-te amic del PAR,

fes-te abans de la Facau।

Si tu dius que ets de la Franja

i que parles català,prepara’t la burxaqueta

per pagar un bon advocat।

Yo no hablo catalán,

llavors, pots ser amic del PAR.
No entenc massa bé que vol dir el Lluís Roig, de tota manera aquí teniu les copletes per si algú en sap com desxifrar-les.

la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión vende más humo en la Franja

Ramón Tejedor junto al periodista Mario Sasot। El director general de la CARTV participó en la Escola d´Estiu de Fraga

El 27 de julio de 2007 el Director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión Ramón Tejedor sorprendía a la opinión pública aragonesa al prometer dedicar un pequeño espacio semanal al catalán y al aragonés en Aragón Televisión.

El 4 de septiembre de 2008 y delante de los profesores de catalán de la Franja y de Mario Sasot afirma que no se plantean emitir programas en catalán o en aragonés . Toda una lección de coherencia, que ya era esperada, pues si nos remitimos a los hechos de finales de 2007 en que la cadena pública aragonesa pidió a un benabarrense que les guiara por los caminos de la Ribagorza y o hiciera en castellano, y lo censuró por hablar catalán en un ejemplo de servició público, transparencia y democracia, pues si se habla catalán en Aragón Televisión no lo entenderán en Zaragoza. ?Y cuando Laporta o montilla lo hablan, los entienden en Zaragoza?. ¿Y si el que habla es Obama en inglés o Sarkozy, en francés? ¿?También los censurarán, o los entenderán?. Por mucho que digan, que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón,” esta sólo es de boquilla, pues a los hechos nos remitimos para ver la censura que actualmente se practica en los medios de comunicación de Aragón hacia muchas actividades en lengua catalana que se realizan en la Franja
El pasado agosto asistí a la presentación del libro “Mireia...” en el Carrer de la Mala Freixura de Benavarri, un lugar donde sus autores, Manuel y Mir, dieron a Marcelino Iglesias una una maldición por no promulgar la Ley de Lenguas...y con él Ramón Tejedor también se la está ganando a pulso, pues no son comportamientos de una Corporación que ha de estar al servicio de la ciudadanía, eso sí, entrevistas a Ángel Hernández y la FACAO, las que quieran, como ellos hablan única y exclusivamente en castellano, lo tendrán fácil en Zaragón Televisión. En ella tanto José Antonio Bergua, como mir Roy y Manuel Riu nos hicieron un análisis de la situación del catalán en la Ribagorza y en Aragón donde, en palabras de Manuel, nos tenemos que refugiar y esconder en los pasadizos de la Mala Freixura (calle de la Capital cultural de la Ribagorza) como aquellos primeros cristianos que se refugiaban en las catacumbas. Y es que casi dos mil años más tarde, la situación ha cambiado para muchos colectivos, pero para otros sigue, mutatis mutandis, similar. Serán las consecuencias heredadas de Torquemada y sus amigos.

Ara sols hem d’esperar que la maledicció de la Mala Freixura no arribi al flamant Director de la revista Temps de Franja que al menys una revista lliure no segueixi els camins d’una Corporació Aragonesa de Radio y Televisión que tot i la seva juventud, sembla més ancorada al passat de fa mig segle que al present i al futur democràtics i diversos que vivim. MARIO, RESISTEIX!.

Ramón Tejedor analiza la presencia del catalán en Aragón Televisión

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&relcategoria=1019&idnoticia=308053
El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión no se plantean emitir programas en catalán o en aragonés
franja 04 Setembre, 2008 11:18
27 de Julio del 2007 " Ramón Tejedor promete dedicar un pequeño espacio semanal al catalán y al aragonés en Aragón Televisión.

04 de Septiembre de 2008

Ramón Tejedor analiza la presencia del catalán en Aragón TelevisiónEl director general de la CARTV participó en la Escola d´Estiu de FragaFRAGA।- El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés, aunque las nuevas tecnologías audiovisuales `pueden permitir en el futuro, doblar programas en estas lenguas para que los espectadores de las zonas donde se hablan puedan optar en sus casas por la versión original en castellano o la doblada al catalán o al aragonés`। Tejedor abordó la cuestión del papel de los medios de comunicación públicos y la realidad lingüística y cultural aragonesa, dentro del programa de la XII Escola d`Estiu de la Franja que se celebró en Fraga hasta ayer, con el tema `Herramientas audiovisuales en la enseñanza de las lenguas`.Ramón Tejedor aseguró que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón, `con una serie de programas específicos, pero sobre todo de manera transversal, con una presencia general en toda la programación`. En este sentido y considerando las lenguas de Aragón como parte del patrimonio cultural aragonés, el director general de la CARTV, señaló que `a la espera de lo que determine la ley de lenguas, seguiremos cumpliendo con ese papel atendiendo a los medios y recursos con que contemos`. Descartó, eso sí, ofrecer toda la programación en castellano, catalán y aragonés, `ya que es inviable y la lengua oficial en Aragón sigue siendo el castellano`, pero aseguró que `las posibilidades técnicas de la televisión digital y su interactividad nos puede ofrecer la posibilidad de doblar programas para las zonas plurilingües`.En otro orden de cosas, Ramón Tejedor cree que `es factible`, que Gobierno de Aragón y Generalitat de Cataluña alcancen algún tipo de acuerdo para que las televisiones autonómicas de ambas comunidades puedan verse en los dos territorios, con un convenio similar al que ya han firmado Cataluña y Valencia, y señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules``. Precisamente, el director y el guionista de este programa explicaron ayer en la Escola d`Estiu el desarrollo de este programa que consistía en repasar el vocabulario específico de todos los territorios de habla catalana, entre ellos, las comarcas orientales de Aragón.La XII Escola d`Estiu en la Franja se inició el martes con la participación de unos cincuenta profesionales de la enseñanza, la mayor parte, profesores de catalán en Aragón. La directora general de Política Educativa del Gobierno de Aragón, Carmen Martínez, fue la encargada de inaugurarla, destacando los avances experimentados en los últimos años en lo que es la enseñanza del catalán en Aragón, `no sólo en el incremento del alumnado y profesores, sino también en el desarrollo ya de secciones bilingües y en la convalidación de títulos de nivel B de catalán`. Ahora mismo, son 3.984 los alumnos aragoneses que estudian catalán. Además, muchos de ellos ya estudian alguna asignatura en catalán. Por otro lado, Carmen Martínez, aseguró que el proyecto de ley de lenguas que debatirá próximamente el parlamento aragonés `reconocerá derechos a los catalanohablantes, pero no supondrá imposición alguna de obligaciones para los ciudadanos, aunque sí para la Administración`. Respecto a la enseñanza del catalán en Aragón `no variará excesivamente el panorama, aunque sí supondrá respaldar y consolidar todo lo conseguido hasta ahora.
Jaume CASAS