26 de desembre del 2008

GALA, LA MUSA DE DALÍ: Bons Nadals i Bon Any 2009

En aquests temps de crisi econòmica, de desafecció generalitzada i de noves amenaces contra la nostra terra (No a la MAT Montsó-Isona); en aquests moments de solstici d’hivern, tot esperant una Llei de Llengües que s’assembla més a la promesa del Mesies, convertit en Jesús de Natzarem: En aquests moments, de freda, nevada i gelada nit, que a vegades ens transporten a imatges en blanc i negre, molta gent pren actituds com la del deixeble Tomàs que li digué a Jesús durant Resurrecció “Si no ho veig no m’ho crec” tot esperant la Bona Nova de la Llei de Llengües, després de quasi 25 anys d’ensenyament en català i quasi una dècada de promeses electorals i post-electorals sense complir, tal com indica el Comitè d’Experts de la Unió Europea i el Consell de Ministres de la Unió Europea al queixar-se de la passivitat del Govern d’Aragó vers les llengües minoritàries, i ja és la tercera vegada que la Unió Europea estira de les orelles a la DGA, quina vergonya!!!!. . En aquests moments que el fantasma del espanyolisme i del anticatalanisme ressorgeix com Au Fènix, de la mà del PAR i dels amics de la FACAO, amb silencis dels seus socis del PSOE i de la resta de les Corts d’Aragó, que ens recorden a èpoques passades que creiem que ja oblidades, i aquí no passa res, ningú ens queixa.
Per això,en aquests temps, davant els diferents clarobscurs de la nostra realitat més immediata, davant les manipulacions PARtidistes d’informes científics, davant la realitat en blanc o negre, o en el millors del casos grisa; viatgem amb l’Univers del Mestre Salvador DALÍ, transportem-nos a un món oníric i multicolor, de la mà de DALí i de la seva musa, la GALA, per a no desesperar-nos i desprès de 10 anys més veure que “TEMPUS FUGIT!!”. Serà així?.Sols ens ho diran els rellotges del Dalí i el seu pas incansable, de moment ja han passat 10 anys de promeses, 25 d’ensenyament de la llengua catalana “d’aquella manera” i 38 D.F. Tindrem que esperar al 2050 per a veure una terra que fiqui “LIBERTAD” amb una Llei de Llengües que cooficialitzi el català i l’aragonès?.
Sommiem amb Gala i Dalí, Dalí i Gala!. Millors són els somnis que la trista realitat.
BON SOLSTICI D’HIVERN, BON NADAL I BON ANY 2009.
FELIZ SOSLTICIO DE INVIERNO, FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO 2009




DALÍ REALISTA?

“TEMPUS FUGIT:LLEI DE LLENGÜES JA. A L’ARAGÓ, CATALÀ I ARAGONÈS COOFICIALS



16 de desembre del 2008

Gran Scala

“Todos contra uno y Uno contra todos”A FAVOR:
http://granscalablog.com/
EN CONTRA:
http://stopgranscala।blogspot.es/


Les dos cares del PAR

Als polítics del PAR, poc els importa ni las Declaracions del Comité d’Experts , ni del Consell de Ministres de la Unió Europea, ni la declaración del Instituto de Estudios Altoaragoneses, ni res de res; als del PAR el que els importa és manternir-se en el poder, com van fent desde fa quasi trenta anys, ara amb el PSOE, ara amb el PP i la taifa aragonesa és un territorio ón segons quines lleis s’apliquen i segons quines, no।

Ya es sap que hecha la Ley, hecha la trampa”, ja es sap que molts dels criteris de Biel són calcats als de la FACAO, i que molts militants d’aquesta formación acientífica i secesionista estàn dins del PAR i de Rolde Choben, tot i que fins al 2008 el Rolde Choben ni el PAR s’havien possicionat amb la Plataforma No Hablamos Catalán i la FACAO, els quals ja s’han manifestat al juliol de 2008 amb Coalició Valenciana, la formació política propera al Front Nacional de Jean Marie Le Pen i molt propera als violents Grups d’Acció Valenciana que ja pujaren a Fraga al 2004। L’actitud de la PNHC-FACAO i dels membres de la FACAO, Falange 2000, Democracia Nacional d’ amparar-se amb un partit de govern els ha aportat la radicalitat del mateix i el governar per a uns pocs i no per a tots elss aragoneses. La estrategia de Biel de criticar als altres, als que critiquen a la FACAO i cobrint-ho d’un aragonesisme, recorda a l’actitud del ex-dirigent de la FACAO, Ángel Hernández, que anava criticant per activa i pasiva, en plena voràgine electoral, actiotuds pancatalanistes i unes enganxines a Fraga, i el que ficava la crispació i les enganxines que criticava era ell mateix, en definitiva, un panorama kafkià, com ho és l’actitud del PAR i de José Ángel Biel, sols que aquesta és un càrrec públic, un representant del poble aragonès, i no un representant de la societat civil. Potser Biel ara vol esgarrapar vots al PSOE, tal com ho va fer amb el PP al 1999, al votar conjuntament amb el PSOE a favor de la Llei de Patrrimoni Cultural i deixar al seu soci de govern, el PP, a l’estacada. Ara, amb els partits invertits dins dels Corts d’Aragó i el Govern d’aragó, torna a ser el PAR, el que vol canviar el govern, per a continuar treient rendiment de la seva condició d’indispensable entre la bipolaritat política, que ni CHA ni IU trenquen. Sigui el que sigui, les incogruències del PAR són tant flagrants, tant científica com políticament, que en alguns casos ratllen el jutjats de guàrdia.
Un moviment social, cultural o polític com la FACAO pot tenir dues cares i es problema dels altres si els hi fan cas o no; poden presentar-se per unes sigles polítiques més aragonesistes, democràtes, de govern, i a la mateix temps, anar de la mà d’altres formacions ni tant representantives, i en alguns casos, no tant democràtes. A un partit de govern se ‘l ha d’exigir saber destriar, respecte per les institucions i els ciutadans als que represente. En aquest cas, el PAR no té ni una cosa ni un altra i en molts casos, agafa unes actituds d’unes determinades formacions europees i espanyoles que fa no tants anys existien i que no citaré. Ara bé, ni els seus electors ni els ciutadans d’Aragó es mereixen les dobles actituds, les dobles cares del PAR i els seus desafiaments per a perdurar en el poder peti qui peti, i el seu soci de govern, el PSOE, ha de deixar de mirar cap a un altre lloc i assumir la situació. Si estiguessin a l’oposició, podrien fer el que volen, però estan gobernant per a tots els i les aragonesos/es, i no pels seus amics i coneguts. En aquest Joc de crios que sembla a vegades la vida política, sembla que un continuarà fent el que vol des de fa uns mesos ençá: marejar la perdiu i mostrar públicament la seva ignorància i incultura, felicitats. L’altre, el PSOE, sembla que desprès de veure tanta tonteria asumirà la situació. Endavant, i tant de bo segueixi aquesta línia d’acomplir els compromisos electorals i de pactar amb les forces d’esquerra, CHA i IU i deixar a un PAR que anhela al PP i a la FACAO per a continuar gobernant। Ja se sap que en política “La fi justifica els mitjans” .
Biel afirma que tenía hablado "hace meses" con Iglesias "que no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto del Gobierno
El vicepresidente del Gobierno de Aragón y presidente del Partido Aragonés (PAR), José Ángel Biel, afirmó hoy que tenía hablado "hace varios meses" con el presidente del Ejecutivo autonómico y secretario general del Partido Socialista (PSOE) aragonés, Marcelino Iglesias, que "no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto de ley del Gobierno।
Biel, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno, precisó que esta decisión se tomó porque "veíamos la dificultad, hace tiempo, de una la ley de Lenguas como proyecto de ley, como puede haber dificultades con otras leyes".
Al respecto, comentó que el Gobierno de coalición PSOE-PAR está compuesto por "dos partidos diferentes que pensamos de manera diferente en algunas cuestiones", como es este caso.
Así las cosas, la solución podía ser "aparcar el tema porque no era urgente o eso era lo más sensato", o "que no fuera un proyecto de ley del Gobierno, sino una iniciativa legislativa del PSOE", alternativa esta última por la que se optó "hace tiempo".
El PSOE "tiene su perfecto derecho a hacerlo", igual que el PAR "podría presentar también otras" iniciativas, argumentó Biel, que opinó que "acostumbrados como estábamos en otras épocas a discrepar con nuestro socio de coalición cinco de cada nueve veces, que discrepemos una vez en nueve años no me parece mucho", dijo en relación a los nueve años de gobierno de coalición PSOE-PAR.
El vicepresidente aragonés agregó que ahora están a la espera de que el PSOE presente en las Cortes de Aragón la proposición de ley "y cuando al veamos en el Parlamento habrá un debate a la totalidad y luego se presentarán enmiendas e iremos viendo la cuestión".
Biel recalcó que su partido observará "cómo se va manifestando la opinión pública" y cómo se pronuncian los sectores de su partido "más implicados en las zonas más afectadas" por esta ley "y según cómo veamos las cosas iremos dándoles solución".
El vicepresidente de Aragón subrayó que la ley de lenguas no es sólo una ley, sino un asunto con un "gran matiz político", "una gran carga política".

15 de desembre del 2008

El PP de Binéfar critica la Llei de Llengües seguint les teories acientíques de la FACAO

Llegeixo la següent notícia publicada por la Mañana del grup municipal del Partido Popular de Binèfar i penso que la ignorancia és molt, però que molt atrevida, i l’únic que es pot fer en aquetsts casos, com en molts de la vida política actual és riure, jejejej: Riure per a no plorar les mostres d’incultura elevada al quadrat dels representants polítics del PP de Binèfar, i no són els únics.
Quin riure!!... "¿Desde cuando la lengua que se habla en La Litera conocida como "chapurreau" es catalán, ¿eso quién lo dice?". Potser ni llegeixen la premsa i no coneixen ni de la Declaració “El catalán de Aragón” del Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputación Provincial de Huesca, vinculat al Consejo Superior de Investigaciones Científiques que vàren fer a finals de novembre de 2008?? I els informes sobre els aragonés y el catalán del Comité de Expertos de la Unión Europea? Y del Consejo de Ministros de la Unión Europea, presentat ara fa una setmana?. Ja no pregunto per llibres o articles especialitzats que hagin llegit, NO, GRÀCIES, que llegir fa molt de mal.
Els senyors del PP de Binéfar, s’han informat alguna vegada que n’opina el Departament de Cultura del Govern d’Aragó, el Ministerio de Cultura o la Universitat de Saragossa sobre la llengua de la Franja? ¿I la resta d’entitats científiques i universitàries? O és que amb els seus coneixements i amb el vot “popular”(mai millor dit) ja tenen tots els coneixements adquirits i les titulacions necessàries per poder formar un discurs raonat i científic.
El que passa aquí, en aquesta terra, és que hi ha molta gent que es creu filòloga sense passar per la universitat, poden criticar al món cultural sense haver llegit un llibre i en el món polític, amb un micròfon per enmig, encara més.
I en aquesta campanya, ja van contra el PSOE i el PAR de la Llitera, en política tot val, i així crítiquen al PSOE i al PAR de Llitera, i la política cultural i lingüística que duen a terme a l'Aragó,bé que diuen que fan, però l'article en si és una clara crítica al PSOE perquè el PP, al cap i a la fi, adopta els criteris acientífics i secesionistes de la FACAO-PAR-PNHC-Rolde que tant a la Llitera com a la DGA té els seus seguidors (sense anar més lluny, José Ángel BIEL i Alfredo BONÉ) o que el secretari provincial del mateix PP , Antonio Torres, es reuneix amb membres del PAR-FACAO d’Altorricó i de la Plataforma No hablamos Catalán (PNHC) polititzant i tensionant la cultura que és la mateixa plataforma que es va manifestar al juliol a Saragossa de la mà de Coalició Valencia, amics de Jean Marie Le Pen. Això és el que vol el PP, recrear el Frente Nacional?.
Ara hom es pregunta si algun dels 6 regidors del PSOE, els 4 del PAR o la de la CHA de l’Ajuntament de Binèfar debatiràn el tema o succeirà com fins ara ha passat quan algú declaracions similars, generalment membres del PAR o del PP que critiquen aquestes coses en la mateixa línia que el PP de Binèfar i la resta de grups polítics giren la cara mirant cap a un altre lloc. Poc importa els judicis de Fraga, els temes de les enganxines de Fraga, les manifestacions a Saragossa i les recollides de signatures dels de la PNHC-FACAO juntament amb Rolde Choben i el PAR, sols falta que s'hi sumin els del PP i la gent més ultra...i aqui ni pel PSOE, ni per la CHA, ni per IU passa absolutament res, vizca la kurtura i la demokrazia!!
De: La Mañana
Críticas del PP a la Ley de Lenguas
Consideran los populares que su aprobación será un "grave retroceso para Aragón"
J.L.P.14/12/2008
BINÉFAR।- El Grupo Popular del Ayuntamiento de Binéfar califica de "grave retroceso para Aragón" la aprobación de la futura Ley de Lenguas, según manifiesta en el boletín de diciembre de esta formación política buzoneada en la localidad literana, donde afirma que en Binéfar "hablamos español y bien claro". Además, sobre el uso del catalán en La Litera, indica: "¿Desde cuando la lengua que se habla en La Litera conocida como "chapurreau" es catalán, ¿eso quién lo dice ". Según los populares, "hasta los mismos habitantes de nuestra comarca dicen que no hablan catalán, sino un dialecto aragonés. Y no cabe duda de que también tiene mucho de castellano".

El grupo que encabeza Mariano Luna y del que es portavoz Fernando Torres señala que, "desgraciadamente, ya sabemos lo que significa la coo­ficialidad en nuestra vecina y querida Cataluña: postergación de la lengua española e imposición del catalán como lengua hegemónica de la Administracion y la enseñanza. ¿Este es el panorama que el PSOE y el PAR han diseñado para La Litera ".
En la "La Otra Mirada", boletín del Partido Popular en Binéfar, afirma que "aquí nuestra lengua materna es el español, y todos conocemos la vulneración flagrante de derechos que nuestra lengua sufre en Cataluña, bajo el amparo de una supuesta cooficialidad". Agrega que "lo más triste es que la fantasmagórica realidad lingüística que el PSOE ha dispuesto a su capricho en los despachos de Zaragoza y Barcelona para nuestra comarca tiene el apoyo -esto debe saberse- del PAR".
Afirman los populares que el catalán sí, "pero en Cataluña, porque en Binéfar ante todo hablamos español, y, si además esta imposición va a suponer la desaparición del dialecto literano, porque en las escuelas se enseñará catalán, todavía nos parece peor". Subrayan "qué razón tenía aquel genio aragonés llamado Francisco de Goya al decir que "el sueño de la razón produce monstruos", y nosotros, literanos y binefarenses, seremos las cobayas".
Los populares critican, asimismo, que se haya eliminado el nombre de Concepción Bañeres de la Guardería Infantil.

12 de desembre del 2008

Europa pide a la DGA protección al aragonés y el catalán

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=462564

12/12/2008 EL PERIÓDICO
Nuevo varapalo al Gobierno de Aragón por su falta de atención a las lenguas propias de la comunidad autónoma, que en el caso del catalán llega incluso a su negación como tal. Esta vez fue el Consejo de Europa, quien ayer recomendó al Ejecutivo aragonés a proteger y promover legalmente el aragonés y el catalán de Aragón. El Consejo presentó un informe oficial, elaborado por un comité de expertos, sobre la situación de las lenguas minoritarias en España. En su informe, el comité anima a adoptar un marco jurídico en Aragón que garantice el pluralismo lingüístico de la Comunidad Autónoma, lo que constituiría "un elemento importante de las medidas firmes que han de adoptarse". El comité recuerda que el Gobierno autónomo no ha presentado, todavía, el proyecto de ley de Lenguas ante las Cortes de Aragón, ya que no hubo consenso político ni se alcanzó "ningún acuerdo para aprobar, unánimemente, esta ley". Además, el Consejo de Europa recomendó a las autoridades que proporcionen información actualizada sobre la situación del aragonés y del catalán de Aragón. En el informe, el comité lamenta que no haya estadísticas oficiales y que los últimos datos fidedignos sean de 1989. Este informe fue elaborado por un comité de expertos independientes que controla la aplicación de la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias. Basándose en el informe, el Comité de Ministros del Consejo de Europa pidió a España que mejore el uso de las lenguas regionales o minoritarias en la Administración.

10 de desembre del 2008

EL PAR PIDE ANALIZAR LOS LIBROS DE CATALÁN EN LA FRANJA


Cultura aragonesa i la "XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS”

Stand de la Iniciativa Cultural de la Franja a la XIV Feria del Libro Aragonés. Montsó, del 6 al 8 de desembre de 2008

La XIV Feria del Libro Aragonés” de Montsó ha tancat les portes amb tot un éxit. De fet, s’ha de reconèixer la tasca realitzada per Joaquín Palacín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Montsó i president del Patronato de la Institución Ferial de Monzón i a Jesús Planas, director de la "Feria del Libro aragonés", per a que en aquesta ocasió arribès de nou l’anomenat “tren de la cultura” desde Saragossa; per a aportar més expositors que mai, fins a 38; per a aportar activitats complementàries com els documentals, mostres de teatre i música ón el castellà i l’aragonès tenien cabuda, la llengua catalana no.
Les exposicions que es mostraren foren: 'Cinga Rapax. Cruzar el Cinca, historia de un desafío', la “Jacobus in Domus Templi” conmemorativa del VIII centenari del naixement de Jaume I on també hi havia textos en llengua catalana , 'La escuela de ayer' (100 fotografies d’ escoles rurals) i 'Iglesias y torreones de Huesca' (fotografíes de Manolo Sorinas).

Fent un cop d’ull als diferents expositors de la Fira hom veu com aquesta és quasi exclusivament en castellà i aragonès i la presència de la llengua catalana es redueix a dues publicacions a l’stand del Govern d’Aragó, un parell més al de Nogará i l’stand de la Iniciativa Cultural de la Franja, exclusivament en llengua catalana. La resta de la programació, majoritàriament en castellà....i en aragonés.Tot i la escasa presència de la llengua catalana o amb una presència similar a la llengua ficció acientífica de la planta de sota, la mostra ha esdevingut un nou èxit i un cop més ha estat un referent en el món editorial i cultural aragonès.

Aquestes apreciacions que veiem o critiquem els diferents habitants de la Franja vers a la aclaparadora presència de la llengua castellana i aragonesa no és sols culpa dels expositors, sino també dels organitzadors, que tot i tenir allaus de gent i controlar magníficament tot el protocol, les activitats les ferens en ambdues llengües i l’exposició multilingüe de “Jacobus in Domus Templi” era l’única tenia textos en català, que sino aquesta llengua seria inexistent। Ara bé, al marge d’aquestes apreciacions, la Feria del Libro Aragonés ha esdevingut un referent dins del panorama cultural aragonès amb cada cop més públic i expositors



Al marge de tot això, es per a felicitar a la “Institución ferial” i a l’Ajuntament de la Capital del Cinca Mitjà que any rera any es van superant fent dels llibres i d ela cultura una mostra propera a la ciutadania. Tot i això, la "Feria" de Montsó reprodueix el panorama cultural aragonès de Saragossa i Osca a on les llengües importants són el castellà en primer lloc i l’aragonès en un segon terme, on la llengua catalana en la majòria dels casos no té cabuda, ni en molts premis i mitjans de comunicació, tant públics com privats, que solen utilitzar o una o ambdues, però mai la llengua catalana, tal com es pot observar al veure a diferntes premis i fires aragoneses o a la Televisió pública d’Aragó que ja ha fet alguna cosa en aragonès mentre censura tot allò que sigui català. D’aquesta manera, marginen de manera sistemàtica la llengua catalana i s’obliden que a l’Aragó aquesta és la segona llengua més parlada, desprès del castellà, amb prop de 60.000 parlants i amb una gran vitalitat tant oral com editorial a les comarques franjolines i quasi el doble de parlants que l’aragonès. Això si, molt més dispersos de nord a sur i amb uns complexos d’auto-odi cap a la seva llengua i cultura que encara persisteixen avui dia i que de tant en tant encara alimenta el PAR amb les seves teòries facaoneres i fan necessàries declaracions sobre la cientificitat de le llengua catalana a l’Aragó, formulada per l’Area de Llengua i Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses; Una declaració que ha estat silenciada un cop més al “Diario del Alto Aragón”.

I és que fa falta fer molta pedagogia entre castellanoparlants, i també uns quants fablans, per a veure i comprendre als catalanoparlants de l’Aragó No com a “aquellos”, “los otros”, amb que a vegedes inocenment sel’s denomina, sino com a uns ciutadans aragonesos més, que tenen els mateixos deures...i conseqüentment els mateixos drets cívics que la resta. Fa falta molta pedagogia, especialment del Govern d’Aragó, en que alguns dels seus membres encara qüestionen la filiació lingüística de la llengua de Franja; però també dels ajuntaments de l’Aragó, fins i tot dels de la Franja, que a vegades, cedeixen als encants de l’aragonès per a justificar-se com a entitats purament aragoneses i reconeixen d’amagat que la seva llengua i la que tenen que dignificar no és la fabla sinó el català. I amb això també tenen a veure llocs no catalanoparlants com a Graus,Barbastre, Montsó o Binèfar, centres socials, culturals i comercials d’una ampli territori que arriba fins als municipis de la Franja, per a reconèixer la pluralitat lingüística d’una manera natural tal com succeeix entre Alcanyís i el Baix Aragó respecte al Matarranya i el Baix Matarranya, actual comarca saragossana de Baix Aragó-Casp) que es relacionen mutuament intentant intercanviar activitats culturals, cosa que a la zona septentrional de la Franja, avui per avui, encara és una utopia.

9 de desembre del 2008

Una MAT a la Ribagorça i al Pallars?. No, gràcies




Quant un govern respatlla o promou una infraestructura de gran impacte en un territori determinat, acostuma a prevaldre l’interès general a l’interès territorial, l’interès del lobby econòmic que el de la sostenibilitat i en aquesta història generalment el peix gran es menja al petit…o no। Els darrers anys, tant el Pirineu com a l’Aragó i les Terres de l’Ebre han vist com no sempre el gran es menja al petit i tot i que hi havia un gran Pla Hidrològic Nacional, la defensa de l’Ebre fou una peça clau en tot aquest entramat per a l’abolició del macrotransvasament. En aquest joc, la Ribagorça, amb l’emblemàtica localitat de Santa Liestra, tambè va sofrir les conseqüències de les faraòniques construccions de regularització del riu Èsera, que per sort no s’ha realitzat. Per un altra banda, la construccó de la linia de Molt Alta tensió Aragón-Cazarilh i del seu ramal Graus-Isona va suposar també movilitzacions molt importants i fins i tot sentències judicials que donaren la raó als diferents col·lectius que s’oposaven.


Passats uns anys, a finals de 2008, Red Electrica Española (REESA) retorna de nou amb el projecte per a ells tant necessari, però ara camuflat amb altres demandes històriques i necessàries per a la població com és una nova i necessària linia electrica per al Sobrarb i la subestació de Montsó que portarà indirectament prop de 500 llocs de treball, molt necessaris al Cinca Mitjà, i més en aquests moments de crisis. El que fa REESA no és ni menys ni més que un clar xantatge social que cap govern pot permetre’s i esperem que ni el govern espanyol ni el català ho acceptin, així com el govern aragonès no es tiri enrera en la seva oposició inicial que molts aplaudim. La unió dels diferents projectes en ún va encaminada a dividir i separar les institucions i la societat aragonesa que ja fa uns anys ja es va posicionar clarament en contra de la Aragón-Cazarilh i els seus ramals com la Graus-Isona. Ara, amb la nova cara REESA realitzar un bast intent de de dividir als aragonesos que ja fa uns anys es varen oposar a la linia donant unes necessàries instalacions per a Montsó i el Sobrarb i en canvi condemnant un cop més a la Ribagorça i al Pallars Jussà.Des d’aqui com a ribagorçà dic: MONTSÓ i SOBRARB, SIII. GRAUS-ISSONA, NOO.
Ara és el moment de l’unió i que la gent de Montsó i Sobrab, però també d’Osca, Saragossa, lleida i Barcelona es preocupin per l’interès d’aquestst territoris i llurs habitants।


La comarca de la Ribagorça ja ha aportat molt, fins i tot massa diria jo, al desenvolupament econòmic i social d’Espanya en aquests darrers cinquanta anys. El seu riu, el Noguera Ribagorçana, font de vida i punt d’unió econòmic i social entre ambdues riberes, l’han hiperregularitzat tant entre embassaments i trams a ón el cabdal ecològic és ben mínim que beneficia quasi exclusivament a les grans indústries hidroelèctriques. Els gran embassaments de la Ribagorçana han beneficiat el cinturó industrial barceloní o els regadius lleidatans , al mateix temps que han anegat les millors terres de les valls pirinenques i han obligat a marxar a la majòria de la població: algunes vegades de manera directa i “voluntària”, d’altres obligatòria i d’altres de manera indrecta que ha portat a la pèrdua poblacional de quasi el 80% de la població entre 1960 i 1980 que va emigrar cap a altres territoris. Darrerament, aquesta emigració s’ha estabilitzat gràcies a diferents emigrants que han arribat a viure en aquestes contrades, però l’envelliment poblacional ó la inèrcia econòmica de les poques empreses o l’abandonament de pobles, cases, camps, boscos, etc és una constant, any rera any, amb crisi o sense ella. Sols cal anar al Montsec, a la Terreta, a bona part del Prepirineu per comprobar aquesta situació que de las Noguera Ribagorçana s’estén cap a les valls de l’Isàvena (Monesma-Castigaleu) i de l’Êsera.
La construcció dels embassaments també va afectar a la dessaparició de molts ponts i camins i a la desvertrabació de les vies de comunicació i a les relacions econòmiques i socials entre una riba i un altra que s’han empitjorat i molt, tot i que els seu habitants, cada cop menys, continúen relacionant-se entre si per mitjà de carretera N-230 que esdevé en un eix vetebrador de nord a sud, però les connexions entre les diferents valls oest-est, en la majoria dels casos són una assignatura pendent. Es per tot això que aquesta és una de les àrees econòmiques més deprimides tant de Catalunya com d’Aragó. El Pirineu no és que estigui millor, la “nina bonica” de la Ribagorça, una vall tant turística com la de Benasc mostra les precaries infraestructures per accedir-hi i evidencia les contradiccions d’un territori que, tot i l’interès turístic, encara té moltes mancances।


Els diferents projectes de desenvolupament iniciats a partir de 1991 per mitjà del CEDESOR han millorat notablement les perspectives d’una societat deprimida, animades aquest any amb la creació del consorci catalano-aragonès de la “Ribagorça Romànica” que vol dinamitzar i desenvolupar d’una manera sostenible tot el territori de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, una injecció i un plantejaments molts interessants i necessàris per als territoris.
És per tot això que la vella política de REESA, que vol continuar explotant el territori com vàren fer anteriorment amb els grans envasaments, no porta cap benefici i les macro-pilones de llum a més d’espantar el desenvolupament econòmic i turístic d’aquests territori, vorejar les proximitats zones naturals protegides, de zones d’interès geològic, passen per les proximitats de diferents monuments històric-artístics, d’unes localitats que encara viuen i treballen gent i en defenitiva d’un comerços a les portes dels centres turístics pirinencs. La nova MAT de la Ribagorça i el pallars atempta contra uns ciutadans i una terra que en les darreres dècades ha sofrert massa, atempta contra els espais naturals i un territori prepirinenc; atempta contra les polítiques socials i culturals engegades darrerament per les administracions públiques i que venen a compensar una mica els deficits i agarvis que han sofrert aquestes viles en les darreres dècades en que com diu l’escut dels Eroles, representat en una capella de la parroquial d’Areny de Noguera, al segle XVIII” “perseguidos mas no vencidos”, una tret que avui dia encara podria caracteritzar a aquesta societat i que una linia com la que vol crear REESA seria la seva acta de defunció i la curta crònica d’una mort anunciada. Esperem que les de sobrarb i Montsó properen...i de la GRAUS-ISONA; NUNCA MAIS!!

Una MAT en la Ribagorza y el Pallars?. No, gracias







Cuando un gobierno respalda o promueve una infraestructura de gran impacto en un territorio determinado, acostumbra a prevalecer el interés general al interés territorial, el interés del lobby económico que el de la sostenibilidad y en esta historia generalmente el pez grande se come al pequeño, o no। Los últimos años, tanto el Pirineo como en Aragón y en les Terres de l’Ebre han visto como no siempre el grande se come al pequeño y aún cuando había un gran Plan Hidrológico Nacional, la defensa del Ebro fue una pieza clave en todo este entramado para la abolición del macrotransvase. En este juego, la Ribagorza, con la emblemática localidad de Santa Liestra, también sufrió las consecuencias de faraónicos proyectos de regulación del río Ésera, que por suerte no se han realizado. Por otra parte, la planificada construción de la línea de Alta tensión Aragón-Cazarilh y de su ramal Graus-Isona supuso también movilizaciones muy importantes e incluso sentencias judiciales que dieron la razón a los diferentes colectivos que se oponían.

Pasados unos años, a finales de 2008, Red Electrica Española (REESA) devuelve de nuevo con el proyecto tan necesario para ellos, pero ahora camuflado con otras demandas históricas y necesarias para la población como es una nueva y necesaria línea electrica para el Sobrarbe y la subestación de Monzón que traerá indirectamente cerca de 500 puestos de trabajo, muy necesarios en el Cinca Medio, y más en estos momentos de crisis।Lo que pretende realizar no es ni menos ni más que un claro chantaje social que ningún gobierno puede permitirse y esperamos que ni el gobierno español ni el catalán lo acepten, así como el gobierno aragonés no se eche atrás en su oposición inicial que muchos aplaudimos. La unión de los diferentes proyectos en uno sólo va encaminado a dividir y separar las instituciones y la sociedad aragonesa que ya hace unos años ya se posicionó claramente en contra de la Aragón-Cazarilh y sus ramales como la Graus-Isona. Ahora, con la nueva cara, REESA realiza un basto intento de de dividir a los aragoneses que ya hace unos años se opusieron a la línea dando unas necesarias instalaciones para Montzón y el Sobrarbe y en cambio condenando una vez más a la Ribagorza y al Pallars Jussà Desde aquí como ribagorzano digo; MONZÓN Y SOBRARBE, SII. GRAUS-ISSONA, NOO. Ahora es el momento de la unión y que la gente de Monzón y Sobrabe, pero también de Huesca, Zaragoza, Lleida y Barcelona se preocupen por estos territorios y sus habitantes.

La comarca de la Ribagorza ya ha aportado mucho, incluso demasiado diría yo, al desarrollo económico y social de España en estos últimos cincuenta años. Su río, el Noguera Ribagorzana, fuente de vida y punto de unión económico y social entre ambas riberas, lo han hiperregularitzado en exceso entre multitud de embalses y tramos donde el caudal ecológico es mínimo que beneficia casi exclusivamente a las grandes industrias hidroeléctricas. Los grandes embalses del Ribagorzana han beneficiado el cinturón industrial barcelonés o los regadíos leridanos, al mismo tiempo que han inundado las mejores tierras de los valles pirenaicos y han obligado a marchar a la mayor parte de la población: algunas veces de manera directa y “voluntaria”, Otras veces de manera obligatoria y otras de manera indirecta. Todo este proceso ha conllevado la la pérdida demográfica de casi el 80% de la población entre 1960 y 1980 que emigró hacia otros territorios, especialmente hacia Barcelona y su área metropolitana. Últimamente, esta emigración se ha estabilizado gracias a diferentes emigrantes que han llegado a vivir en estas comarcas, pero el envejecimiento poblacional ó la inercia económica de las pocas empresas o el abandono de pueblos, casas, campos, bosques, etc es una constante, año tras tras año, con crisis o sin ella. Sólo hace falta ir al Montsec, a la Terreta, a buena parte del Prepirineo para comprobar situación que de la Noguera Ribagorzana se extiende hacia los valles del Isábena (Monesma-Castigaleu) y del Ésera।



La construcción de los embalses también afectó a la desaparición de muchos puentes y caminos y a la desvertebración de las vías de comunicación y a las relaciones económicas y sociales entre una orilla y la otra que se han emperorado y mucho, aún cuando sus habitantes, cada vez menos, continúan relacionándose entre si gracias a la carretera N-230 que se convierte en un eje vetebrador de norte a sur, pero las conexiones entre los diferentes valles oeste-este, en la mayoría de los casos son una asignatura pendiente. Es por todo esto que esta es una de las áreas económicas más deprimidas tanto de Catalunya como de Aragón. El Pirineo no es que esté mejor, la “niña bonita” de la Ribagorza. Un valle tan turístico como el de Benasque muestra las precarias infraestructuras para acceder y evidencia las contradicciones de un territorio que, pese al interés turístico, todavía tiene muchas carencias।



Los diferentes proyectos de desarrollo iniciados a partir de 1991 por medio del CEDESOR han mejorado notablemente las perspectivas de una sociedad deprimida, animadas este año con la creación del consorcio catalano-aragonés de la “Ribagorza Románica” que quiere dinamizar y desarrollar de una manera sostenible todo el territorio delos valles del Noguera Ribagorzana y del Isábena, una inyección y unos planteamientos muy interesantes y necesarios para los territorios.
Es por todo esto que la vieja política de REESA, que quiere continuar explotando el territorio como hicieron anteriormente las hidroeléctricas con los grandes embalses, no trae ningún beneficio y las macro-pilonas de luz contribuyen a frenar el el desarrollo económico y turístico de estos territorio, bordeando las proximidades de zonas naturales protegidas, de zonas de interés geológico, pasando por las inmediaciones de monumentos histórico-artísticos y de unas localidades cuyos habitantes todavía viven y trabajan y en defenitiva de unos comercios a las puertas de los centros turísticos pirenaicos. La nueva MAT de la Ribagorza y el Pallars atenta contra unos ciudadanos y una tierra que en las últimas décadas ha sufrido demasiado, atenta contra los espacios naturales y un territorio prepirinaico; atenta contra las políticas sociales y culturales puestas en marcha últimamente por las administraciones públicas y que vienen a compensar algo los deficits y agravios que han sufrido estas localidades en las últimas décadas en que cómo dice el escudo de los Eroles, representado en una capilla de la parroquial de Arén/Areny de Noguera, en el siglo XVIII, “perseguidos mas no vencidos”, una frase que todavía hoy dia podría caracterizar a esta sociedad y que una línea como la que quiere crear REESA sería su acta de defunción y la corta “crónica de una muerte anunciada”. ESPERAMOS QUE LAS DE SOBRABE UY MONZÓN SIGAN SU CURSO...y de la GRAUS-ISONA; NUNCA MAIS!!.

Un cop més...sense LLEI DE LLENGÜES?




LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN
Iglesias confía en presentar la Ley de Lenguas de Aragón en las próximas semanas
El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, recuerda que esta Ley " Binéfar (Huesca), 08/10/08।-
El presidente aragonés, Marcelino Iglesias, anunció hoy que su Gobierno prevé presentar en las próximas semanas el proyecto de la Ley de Lenguas de Aragón, en cumplimiento de la exigencia legal establecida al respecto en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad.
Iglesias hizo esta afirmación en Alcampell, localidad altoaragonesa fronteriza con la comunidad catalana, donde inauguró un sistema de conexión al Canal de Aragón y Cataluña que permitirá suministrar agua de calidad a los habitantes de esta población.
Aseguró que la presentación de dicho proyecto de Ley "es un compromiso a cumplir por el Gobierno aragonés, no porque me lo pidan los habitantes de esta zona, que tienen este gran patrimonio cultural aragonés que son nuestras lenguas, sino porque es un imperativo de nuestro Estatuto".
El presidente añadió que tras veinticinco años a la espera de desarrollar esta "exigencia" legal establecida en el marco estatutario aragonés, el Ejecutivo regional confía en presentar el borrador de dicho proyecto de Ley en las próximas semanas, aunque no precisó el plazo exacto. EFE

2 de desembre del 2008

EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN





4 DE JULIO DE 2008 en Zaragoza: Recordando viejos tiempos.
Después de la conferencia en la sede del PAR y del caso de las pegatinas de Fraga (mayo de 2008), la FACAO se integró en la Plataforma No Hablamos Catalán-PNHC (junio de 2008) y desapareció de los periódicos como tal, sólo aparecía en las barricadas con PNHC(desde julio de 2008 hasta nuestros días). Ahora reaparece de nuevo, con críticas, para variar un …Algunos ven la paja en el ojo de los demás y no ven la biga en el suyo propio .
Algún día PSOE, CHA e IU en las Cortes de Aragón deberánpreguntar a José Ángel Biel por las implicaciones de su PARtido con la FACAO, Coalición Valenciana y otras formaciones políticas y colectivos supuestamente culturales cuya cientificidad, de la que hacen gala, es cuestionada reiteradamente
http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&idnoticia=321739

Facao acusa al Consello d`a Fabla Aragonesa de `sectarismo político`
Entregan los premios del Concurso Literario en Aragonés Oriental

HUESCA.- La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (Facao) denunció ayer, a través de un comunicado de prensa, `el sectarismo político del Consello d`a Fabla Aragonesa`, como respuesta a unas declaraciones publicadas ayer en DIARIO DEL ALTOARAGÓN en las que el presidente del Consello, Chusé Inazio Nabarro, se refería a la Facao como una asociación `dudosamente científica`.

`El Consello d`a Fabla Aragonesa sólo es una asociación cultural como cualquier otra salvo que tiene el apoyo de la Chunta Aragonesista (CHA)`, indican en la nota.

A través del comunicado, el secretario de Facao, Héctor Castro, afirma que `el Consello debería preocuparse de su fabla y no tratar de imponer el catalán en el Aragón oriental, donde el Consello no tiene ninguna clase de presencia. Además -añade-, su supuesta fabla es un invento que el Consello elaboró en los años 70 y no representa a los hablantes patrimoniales de las modalidades aragonesas reales`.

En opinión de Castro, `la diferencia entre Facao y el Consello es que Facao quiere una Ley de Lenguas que dignifique todas las modalidades lingüísticas del aragonés, mientras que el Consello quiere imponer catalán y fabla`.

PREMIOS LITERARIOS

Por otro lado, Facao informó de la entrega de premios de su séptimo Concurso Literario en Aragonés Oriental `Roberto G. Bayod`, en el transcurso de un acto que tuvo lugar en Zaragoza y al que estuvieron invitados los representantes de las diferentes entidades que conforman la Plataforma No Hablamos Catalán (PNHC), según las mismas fuentes.

Los ganadores del certamen fueron: Concha Rodes Roché, de Mequinenza, con la obra `Trafican los sentiméns`. El segundo clasificado fue Raúl Vallés Labanda, de la localidad turolense de La Cañada de Verich, con `La perdíu y lo rabós`. En tercer lugar, resultó clasificado Jesús Manuel Martínez Fabón, de Torrevelilla, también en Teruel, con la obra `Lo primé enamorament`.

El acto, al que asistió medio centenar de personas, consistió en una comida aragonesa y en la posterior entrega de premios.

D.A.