Unas mil personas asisten a la presentación del sello de calidad Benabarre Sabor

El acto se celebró en el anfiteatro de la localidad y concluyó con la degustación de 2.200 tapas

Elena FORTUÑO22/08/2009
BENABARRE.- Alrededor de un millar de personas participaron el pasado jueves por la noche en Benabarre en la sabrosa presentación a los vecinos del sello de calidad Benabarre Sabor. El acto, celebrado en el flamante anfiteatro benabarrense, concluyó con la degustación de 2.200 exquisitas tapas elaboradas con los productos selectos que conforman este sello de calidad. La jornada gastronómica del jueves fue el anticipo de la celebración de la 6ª Fiesta de la Coqueta que se celebró anoche. La elaboración de una coqueta gigante bicolor, blanca y negra, estaba previsto que fuera lo más destacado de la velada de ayer.
El alcalde, Alfredo Sancho, fue el primero en dirigirse al numeroso público congregado en el anfiteatro para conocer el sello de calidad Benabarre Sabor. Sancho recordó que la idea de crear esta marca, en la que se lleva dos años trabajando, surgió del "autoconvencimiento de que podemos hacer mucho más y que debe ser algo coordinado, consensuado y divulgado". "La cantidad, variedad y, sobre todo, la calidad de nuestros productos agroalimentarios" definen la producción benabarrense incluida en este sello que, de momento, integran Embutidos Ribagorza, Ros-Bergua, Quesos Benabarre, Chocolates Brescó y Trufas "La Feixa".
Aunque la marca, impulsada por el Ayuntamiento y los productores agroalimentarios, se irá extendiendo a más empresas, el alcalde incidió en la importancia de mantener como señas de identidad de Benabarre Sabor el origen, la tradición, la elaboración artesana y la calidad de las materias primas.
Los productores que conforman Benabarre Sabor fueron subiendo, a continuación, al escenario para explicar la historia de sus productos y sus empresas, sus objetivos y sus pretensiones con la puesta en marcha de este sello de calidad. Inma Cascalló y Luis Morera representaron a Chocolates Brescó, una empresa chocolatera cuyos orígenes está documentados en 1975, aunque podrían remontarse a 1830. En una emotiva intervención, Juan José Baró relató la trayectoria de Quesos Benabarre, todo un emblema en la elaboración de quesos de cabra. En el apartado cárnico, intervinieron los representantes de Embutidos Ribagorza, José Luis Salamero, y el de Ros-Bergua, quien destacó que "Benabarre Sabor es adaptarse a los tiempos, afrontando nuevos retos y aprovechando nuevas posibilidades", en alusión a la autovía A-14 que se va a poner en marcha en la zona próximamente. Desde Trufas "La Feixa", Roberto Pascual, compartió con los asistentes la historia de su empresa, todavía joven, pero llena de dinamismo a la par que abogó por la trufa española, frente a la foránea, más baratas y de peor calidad.
En la zona baja de este espacio que circunda la iglesia parroquial, se repartieron a continuación 2.200 raciones de tapas elaboradas a base de estos deliciosos productos. De forma gratuita, los asistentes pudieron degustar exquisitas tapas en las que convivieron el chocolate y la trufa, el chorizo y la trufa, el queso de cabra con la mermelada de tomate, las trufas con la manzana, la longaniza de Ribagorza y el queso de Benabarre, entre otras más convencionales a base de embutidos y patés ibéricos. Todo ello regado con el vino donado por Bodegas Olvena.
La actuación de Makumba Bean cerró el programa de esta primera jornada gastronómica. Si bien anoche, Benabarre volvió a impregnarse de sabor con la celebración de la 6ª Fiesta de la Coqueta.

ALCAMPELL: FESTES EN HONOR A SANT RAMON NONAT

Programa de les Festes Majors d'Alcampell/El Campell (agost 2009) repartit al habitants d'aquest municipi lliterà, en CATALÂ. Un exemple per a prendre nota i felicitar la Comissió de festes.

De la mentira (o la ignorancia) como arma política. El caso de Altorricón / El Torricó

Diario del Alto Aragón publicaba ayer una carta al director firmada por la asamblea local del PAR en Altorricón / El Torricó. En ella se asegura que el nombre del pueblo en catalán (chapurriau, le llaman) es “Altorricó” y no “El Torricó” y acusan de desconocimiento al que asegure lo contrario. Se basan para ello en…nada, claro. Y lo aseguran con esta frase:
Los habitantes de nuestra localidad siempre la hemos denominado Altorricó, desde nuestros mayores a nuestros hijos. Además, todas las formaciones políticas de nuestro municipio coincidimos en ello: Tanto PSOE, PP y PAR tenemos claro que el nombre de nuestro pueblo es Altorricón. Tenemos documentado ya este nombre en documentos eclesiásticos de 1637-1638; en Visitas Pastorales de 1702 y en Ordenanzas Municipales de 1737 y 1746. Sin embargo, no existe ningún documento antiguo en el que aparezca la forma de “El Torricó”.
Subrayo esas tres frases porque son la clave del texto.
Aseguran que ellos siempre le llaman Altorricó, pero que el nombre es Altorricón. ¿Por qué? Porque su conciencia lingüística es nula, y en el fondo, lo que pasa es que quien dice “Altorricó” o “El Torricó” para ellos está hablando mal, porque “el nombre de nuestro pueblo es Altorricón”.
Según ellos “no existe ningún documento antiguo” en que aparezca la forma El Torricó. Sin embargo, lo que no dicen es que eso es mentira, y que lo que no aparece hasta el siglo XVII es la forma Altorricón, en castellano. Es curioso, porque esa es la punta de lanza del artículo “no existe ningún documento antiguo”, que se subraya con un texto donde mezclan al IEC (que parece según ellos haber introducido una forma que no existía, en 1995), CHA, que es la que pidió que el nombre oficial respetase El Torricó y por supuesto, ERC, que siempre tiene que aparecer en cualquier teoría conspiratoria sobre las ansias anexionistas catalanas.
El termino Torriquo (la forma de escribir en el siglo XIV la palabra Torricó), aparece en el monedaje de 1397, como consigna Juan Utrilla (del departamento de historia medieval de la Universidad de Zaragoza) en su artículo “Demografía medieval: La población en el área del Cinca y la Litera (Huesca) según un monedaje de fines del siglo XV” (en PDF). El propio Ayuntamiento de Altorricón / El Torricó así lo asegura también en su página web.
Juan Rovira Marsal, altorriconense, y personaje de honor de la Litera en 2005 asegura en la revista Temps de Parlar (en PDF) además, que El Torricó aparece en registros notariales del XVI y del XVII, también como Altorricó y menos como Altorricón, y hasta en 1805 se habla de El Torricón. Rovira además, aún apunta otra cosa, y es que la pronunciación del catalán noroccidental en la zona tiende hacia la “a” en las “e” inicial. Por eso Rovira asegura que la forma oral “al torricó” responde a la normativización escrita “El Torricó”.
En fin, que es mentira que no haya documentación donde aparezca esa forma, donde “El” o “Al” no son más que el artículo aplicado a Torricó que designa una torre pequeña o una torre dentro de una edificación.
Si la asamblea local del PAR de Altorricón / El Torricó quiere proponer que se escriba tal cual se habla (quiero decir ke se escriva talkual se abla) lo puede hacer, claro, pero sin recurrir a la mentira. Si quieren un pueblo culto, querrán un pueblo que escriba bien, aunque no lo parezca por su carta, quizás alentada por otros miembros del PAR que pertenecen a entidades dudosamente científicas como la FACAO o PNHC que además de sentirse orgullosos de no hablar catalán (ni ninguna de sus variedades dialectales, incluidas las de Aragón), no saben contar, y, desde luego, no recurren con frecuencia a los archivos. Es más, tan orgullosos están de su ignorancia que se quejan de que sobre las lenguas regulen los filólogos, inventan palabras absurdas como “demodura“, afirman que prácticamente cada habitante de la Franja habla una lengua diferente y alerta de que “se nos somete con las lenguas como en una dictadura y se apoyan en ilustrados para validar sus teorías”. Ilustrados, oiga, acabáramos. Tendré que plantearme si para poner un mueble en mi casa debo contratar a un médico y para operarme de apendicitis a un barrendero, no sea que se me vaya a ocurrir preguntar a los que saben.

De:http://www.purnas.com/2009/08/27/de-la-mentira-o-la-ignorancia-como-arma-politica-el-caso-de-altorricon-el-torrico/#comments

Intolerància de dretes, intolerància d'esquerres

Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.

Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.

Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.

Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.

Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política.

Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans?

Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?

Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions.

Tot arribarà.I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?
(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)
De: http://susannabarquin.zoomblog.com/archivo/2009/08/27/intolerncia-de-dretes-intolerncia-desq.html

EL BAR MÉS ENCANTADOR: EL MALLADOR DE TAÜLL

LLIR ENTRE CARDS
El bar més encantador
Salvador Sostres

Contradient els principis més elementals de la meva moral indoor estic en condicions d'afirmar que el bar Mallador de Taüll és un dels més encantadors del món. Una vegada en parlí, ja fa un temps, molt de passada. Es tracta d'un jardí/bosquet que hi ha al costat de l'església de Sant Climent: a l'esquerra, concretament, si t'ho mires des de la carretera, a l'aire lliure però sota la cura d'uns arbres molt hospitalaris que aquí dalt en diuen besurts i que nosaltres els coneixem més pel nom de moixeres. Bé, "nosaltres" és un dir, perquè, pel que fa a mi, no he sabut mai el nom de cap arbre. Són arbres i punt. Hola, arbre, com estàs? I au. Tenen uns fruits vermells i petitois, de la mida de les llenties. Focus lligats als troncs d'alguns d'aquests arbres i espelmetes a les taules. Aire de rondalla, follets i fades. El gintònic, més que acceptable, preparat amb una ginebra d'aquestes de nova generació. El Mallador és també un restaurant i s'hi serveixen unes menges bàsiques però ben agradables. I allà al davant, com si l'haguessin alçat per complaure't, un dels romànics més bonics del món. El Mallador és un bar extraordinari, posat al lloc oportú i tractat amb delicadesa extrema. De vegades és un camí molt simple i molt curt, el que du a la perfecció. Cal tenir sentit de la proporció, la idea, gràcia, potser un poc de sort, i que les circumstàncies t'acompanyin. I és així que de sobte et trobes aquests formidables prodigis sense que cap retòrica els anunciï. Caiguts com del cel, últims jocs del paradís, rebufons i encantadors, sense drama ni pedanteria ni esforç. Durant els mesos de l'hivern queda aquesta part del bar totalment coberta de neu i per tant impracticable, però si hi ha una manera gens degradant de passar l'estiu atroç aquesta és sens dubte anar a prendre gintònics al Mallador. Ho notaràs: hi ha una elevació. Bosquet sublim, esclat romànic, el fred que a partir de les 11 moltes nits t'obliga a posar-te l'abric i aquesta sensació de centre de l'univers que et pren quan no podries estar millor. Domini i glòria i superjò, com si fossis l'àngel que tria les ànimes i l'alè que fa moure el món.

De:http://paper.avui.cat/article/cultura/172566/bar/mes/encantador.html

Adquieren vallado para explotaciones ganaderas de la Ribagorza Románica

La actuación está financiada con 250.000 euros.

HUESCA.- La Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica (ADRR) ha iniciado la adquisición conjunta de material de vallado para explotaciones ganaderas del ámbito geográfico de la Ribagorza Románica, cuya línea de ayudas se enmarca dentro de las actuaciones en el sector ganadero previstas por la ADRR para el año 2009.
En concreto, la actuación puesta en marcha por la asociación consiste en la gestión de la compra de malla y postes para los ganaderos de la zona que lo hayan solicitado, que obtendrán una ayuda del 100% del material adquirido además de una parte de la colocación del mismo.
Según el presidente de la Asociación, Joan Perelada, la actuación "nace de la colaboración con el sector y supondrá una mejora sustancial en la calidad de vida de los ganaderos y en la gestión de las explotaciones".
Esta inversión permitirá vallar unos 60.000 metros lineales de fincas particulares y beneficiará a más de 80 ganaderos con el objetivo de mejorar el manejo de los animales y evitar daños ocasionados por la invasión de jabalíes en los campos de cultivo. El material se irá distribuyendo por zonas y los propios ganaderos acudirán a retirarlo para proceder a su colocación.
La dotación presupuestaria asignada para esta ayuda supera los 250.000 euros y se complementará con la adquisición de material para la mejora de las infraestructuras ganaderas en comunales y la puesta en marcha de otras líneas de subvenciones para la limpieza de fincas particulares, colocación de placas solares o adquisición conjunta de maquinaria.

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=586985

Article de Ramon Tremosa: El tren de la llibertat

Miquel Roca l’any 1986 va demanar al Congrés dels Diputats el canvi d’amplada de via del tren, d’ibèric a europeu, de Portbou a Figueres. Aquell any vaig votar per primer cop i l’inici de les obres del tren de l’arc mediterrani ja era exigit per CiU a un govern central. Des de llavors el PSOE-PSC ha governat 16 anys i el PP, 8, però estem igual que amb el franquisme: els alts funcionaris de l’Estat espanyol veten aquest tren de mercaderies perquè saben que, unint els ports catalans i valencians amb el cor d’Europa passant per Marsella i Lió, europeïtzarien definitivament l’economia catalana. El 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol, mentre que avui la relació mercat espanyol-mercats globals ja és del 50%-50%. Si aquest eix ja fos operatiu vés a saber quines demandes podríem fer-nos en relació amb un Estat ineficient i centralista que ja no seria la principal destinació dels nostres productes.L’eix ferroviari mediterrani no és incompatible amb l’eix ferroviari atlàntic de Madrid-Euskadi-Bordeus-París. Del port de Rotterdam, per exemple, surten fins a sis grans línies de trens de mercaderies europeus i un no exclou ni limita l’altre. Desdoblar el tram de Portbou a Figueres només costa 40 milions d’euros, però aquesta tardor als pressupostos generals de l’Estat no s’hi destinarà cap partida, com tampoc no n’hi haurà per a la via única de la vergonya entre Tarragona i Castelló. El tram Sagunt-Terol-Saragossa, en canvi, l’autèntic eix mediterrani de ZP, ja ha suposat una despesa de 1.300 milions d’euros en els darrers quatre anys, perquè s’ha impulsat la primera línia ferroviària de mercaderies europea Espanya-Europa, la travessia central dels Pirineus. Tot i que suposi fer pujar els trens fins a 1.000 metres d’alçada (insostenible econòmicament i energèticament, si ho comparem amb la Via Augusta que va sempre arran de mar), amb aquest traçat es tornarà a deixar fora de joc simultàniament catalans i bascos durant 20 anys, tal com ha passat amb l’AVE Madrid-Sevilla. Passant per Aragó es maten dos pardals d’un tret i s’empobreix dues nacions potencialment díscoles, marginant-ne els ports i fent-los perdre oportunitats de creixement econòmic.Mentrestant, el govern tripartit insisteix a plantejar trens impossibles: de l’eix ferroviari orbital només tenen sentit alguns trams (Renfe i Adif no els consideren en els seus plans) i és una vergonyosa frivolitat del conseller Nadal persistir en un tren inviable econòmicament com és el Girona-Lleida.El tren només és competitiu en relació amb el cotxe i el camió en distàncies llargues i per a grans volums i a més, quan l’actual eix transversal viari sigui desdoblat, encara tindrà menys sentit fer un tren entre Girona i Lleida. Però el govern tripartit segueix afectant, en nom d’aquest tren que mai no es farà, àmplies zones de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia, avortant inversions industrials que volen aprofitar l’empenta de l’autovia A2 entre Barcelona i Lleida i degradant el valor de moltes finques rústiques (per cert, com es pensa finançar aquest tren? Mentre encara esperem el mannà de ZP entre 2004 i 2009 el deute públic de la Generalitat haurà crescut de 13.000 a 26.000 milions d’euros!). I mentre els 29 diputats del tripartit són impotents a Madrid per fer avançar l’eix mediterrani cada dia més camions de llarg recorregut passen per la Jonquera, col·lapsant i contaminant de manera creixent el nostre país. Al segle XXI Catalunya es juga a l’eix mediterrani –i no en trens locals absurds– el seu futur econòmic i nacional.

De: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/article_de_ramon_tremosa_el_tren_de_la_llibertat_69534.php

CIU ve una "estafa" que se priorice el corredor de los Pirineos

EFE25/08/2009

BARCELONA.- El eurodiputado de CIU Ramon Tremosa exigió ayer al presidente de la Generalitat, José Montilla, que "ponga firmes" a los eurodiputados socialistas y a la ex ministra de Fomento Magdalena Álvarez, por sus supuestos "movimientos en Bruselas y Madrid para impedir el eje ferroviario mediterráneo". En un comunicado, Tremosa consideró una "estafa" que Montilla "asista impasible" a los movimientos de la ex ministra para buscar "apoyos entre socialistas y populares y, una vez más, ir en contra de los intereses catalanes y valencianos". Según el nacionalista, Álvarez defenderá juntamente con el PP la construcción, en primer lugar, del corredor del Eje Central de los Pirineos.
"Si finalmente el primer tren de ancho europeo de mercaderías se realiza entre Zaragoza, el Pirineo aragonés y Francia, estaremos ante una estafa electoral, ya que Montilla y el Govern se comprometieron a que el corredor mediterráneo sería prioritario", advirtió. Asimismo, evidenció que, de impulsarse primero la conexión de tren por Aragón en lugar del eje mediterráneo, "volverá a pasar lo mismo que con el AVE, que empezó a construirse de Madrid hacia Sevilla".

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=586991

Tremosa exigeix a Montilla que “faci quadrar" Magdalena Alvarez i els eurodiputats socialistes i defensi el corredor mediterrani a Brusel•les

Le ’eurodiputat de CiU considera una “estafa” que el Govern de la Generalitat “assisteixi impassible” als moviments de l’exministra de Foment per Brusel·les i Madrid per impedir l’eix ferroviari mediterrani.

L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha expressat la seva “enorme preocupació” pel futur del projecte ferroviari del corredor mediterrani que ha d’unir Algesires i Hamburg, passant pels ports catalans i valencians. Precisament, Tremosa va introduir aquesta qüestió com a eix central de campanya en les passades europees, i va aconseguir que tots els demés partits es comprometessin a defensar el corredor mediterrani a Brusel·les. I no només això, el President José Montilla en diverses ocasions es va comprometre a defensar aquesta infraestructura, i fins i tot el conseller Joaquim Nadal va anunciar un “suposat” acord en què s’assegurava que aquesta connexió ja estava decidida i seria un fet. La realitat, però, és que l’exministre de Foment, Magdalena Àlvarez, que passa per ser la primera ministra reprovada per la seva mala gestió, especialment pel caos de Rodalies, defensarà juntament amb el PP la construcció en primer lloc el corredor de l’Eix Central dels Pirineus.

“Ja sabiem que votar PSC és votar el PSOE, en tenim un munt d’exemples. Però, si Magdalena Álvarez se’n surt amb la seva, és la certificació que els socialistes catalans no pinten res ni aquí ni enlloc” ha afirmat amb rotunditat Ramon Tremosa. A més, Tremosa troba molt greu que el Govern de la Generalitat “assisteixi impassible als moviments de la Magdalena Álvarez per Brusel·les i per Madrid buscant els suports socialistes i del PP per, un cop més, anar contra els interessos catalans i valencians. Si finalment, el primer tren d’ampla europeu de mercaderies es fa entre Saragossa, el Pirineu aragonès i França, estem davant d’una estafa electoral, perquè Montilla i el Govern de la Generalitat es van comprometre abans i durant la campanya que el corredor mediterrani seria prioritari”.

Per tot això, l’eurodiputat de CiU exigeix el President Montilla que, d’una vegada per totes, “faci quadrar Magdalena Álvarez i els eurodiputats socialistes” per defensar els interessos dels catalans i compleixi el compromís que va adoptar la primavera passada. “Si finalment la primera connexió de tren de mercaderies d’ampla europeu es fa per Aragó ens tornarà a passar el mateix que amb l’AVE que es va començar a construir de Madrid cap a Sevilla. És a dir, durant dècades estarem fora de joc i perdrem un munt d’oportunitats de negoci i de futur” ha setenciat Tremosa.

http://www.ciu.cat/microsite_fitxa_noticies.php?ms_ID=19&news_ID=21386

Els eurodiputats espanyols impediran que el tren de mercaderies de la UE passi pels PPCC

Magdalena Álvarez lidera els opositors al 'Corredor Mediterrani' ferroviari

Els eurodiputats espanyols a la comissió de Transports de la Unió Europea, 2 del PSOE (l'exministra de Foment Magdalena Álvarez i l'aragonesa Inés Ayala) i 1 del PP (Luis de Grandes, també aragonès) maldaran per evitar que l'Europarlament doni suport al corredor ferroviari de mercaderies pel mediterrani, o sigui, pel Principat i el País Valencià. Álvarez, responsable del caos de les infraestructures i de Rodalies al Principat de fa un any i mig, lidera el grup espanyol que defensa la connexió de l'Estat espanyol amb el francés per via ferroviària, pel tren de mercaderies que ha d'enllaçar Hamburg i Algesires, al sud espanyol, pel centre dels Pirineus, passant per Saragossa.

Tots tres eurodiputats tenen dret a vot en aquesta comissió, on també hi ha l'eurodiputada del PNB basc Izaskun Bilbao, que s'oposa al traçat que defensen els parlamentaris espanyols per l'Aragó, que segons els estudis seria molt més lent, car i perjudicial pel medi ambient. Per a dur-lo a terme caldria, o bé foradar uns 50 quilòmetres de túnels, o fer pujar els combois fins als 1.500 metres d'altitud per superar el desnivell. Els eurodiputats espanyols però prefereixen aquest projecte perquè temen una major desespanyolització de l'economia catalana respecte de l'espanyola, així que optaran per no connectar els ports catalans amb Europa.

A la comissió també hi ha 3 eurodiputats francesos, 2 de la UMP i 1 de l'ultradretà Front Nacional. Christine de Veyrac, de Tolosa de Llenguadoc (Occitània, sota sobirania francesa) probablement optarà pel traçat aragonès perquè afavoriria la seva regió. Cal veure què votaran, però a la UE es dóna per fet que l'Europarlament no donarà suport al Corredor ferroviari mediterrani, i es limitarà a reclamar la interconnexió ferroviària entre els estats espanyol i francès. La decisió final seria, per tant, del govern espanyol de torn.

La decisió no és només clau pel trànsit ferroviari que hauria (o no) de creuar el Principat i el País Valencià, sinó que podria comportar un retard important en l'aplicació de l'ample de via comunitari al nostre país i a Euskal Herria, de manera similar als retards del pas del TGV pel Principat i la interconnexió amb l'Estat francès. El TGV Madrid-Sevilla, en canvi, compleix enguany el seu 17è aniversari, mentre que el TGV Madrid-Barcelona es va inaugurar l'any passat.

El Corredor Mediterrani uniria els dos grans pols econòmics del sud de la UE, Barcelona i València, amb altres ports clau en el transport de mercaderies, unint-hi també els ports de Tarragona, Cartagena, Almeria, Algesires i Marsella. I és que actualment el transport de mercaderies per aquesta "ruta" amb camions frega el col·lapse, especialment per l'AP-7. El 90% de les mercaderies que viatgen d'una banda a l'altra del Pirineu ho fa per aquesta via, mentre que per la ferroviària el volum total és de menys del 8%.

DE: http://www.racocatala.cat/noticia/20277/eurodiputats-espanyols-impediran-tren-mercaderies-ue-passi-pels-ppcc

La autovía de la Franja coge impulso con la vista puesta en el año 2015

La autovía de la Franja coge impulso con la vista puesta en el año 2015

Un primer tramo ya se encuentra en obras y pronto comenzarán los trabajos en el segundo.El resto de proyectos está en redacción, salvo el cierre del eje, que será una vía rápida de tres carriles.
24/08/2009 R. LOZANO

Con la vista puesta en un horizonte tal vez demasiado optimista, el del 2015, la autovía de la Franja, la A-14, que enlazará Lérida y Francia a través de la Ribagorza aragonesa, ha tomado un buen impulso en los últimos meses: uno de sus nueve tramos básicos ya está en obras y un segundo comenzará en breve. De los siete restantes, uno ya tiene el proyecto aprobado (por lo que puede impulsarse su construcción) y seis más están en redacción. Sobre el papel, los primeros kilómetros de esta autovía deberían estar listos en la segunda mitad del 2012. Y a finales de ese año o principios del siguiente tendría que estar en funcionamiento el segundo tramo.
La A-14 se construirá siguiendo el trazado de la actual carretera nacional N-230, pero será de nueva planta. Tendrá casi 95 kilómetros de longitud y su coste total se ha estimado en casi 500 millones de euros (496 millones, según el estudio informativo, que se aprobó hace ahora tres años). Esta autovía enlazará Lérida con Francia, a través de la Franja oriental de Huesca, y vertebrará el territorio de la Ribagorza aragonesa. El eje en sí finalizará en el municipio oscense de Sopeira, y a partir de ese punto (hasta el túnel de Viella y, después, hasta la frontera con Francia) ya no se construirá una autovía, sino una vía de alta capacidad con un tercer carril adicional.
EL RITMO

Este proyecto ha llevado un ritmo constante desde que se aprobó su declaración de impacto ambiental (en abril del 2006), si bien su ejecución sufre las mismas largas tramitaciones que toda gran infraestructura. No obstante, en el último año y medio la situación administrativa del eje ha avanzado sensiblemente y, de hecho, ya está en obras uno de sus nueve tramos, el que enlazará los municipios leridanos de Roselló y Almenar. Adjudicado en julio del 2008 por casi 29 millones de euros (once menos de los estimados en la licitación), los trabajos de este enlace comenzaron unos meses después y deberían terminar (según el plazo establecido, de 45 meses) en la segunda mitad del 2012.
Y el pasado abril se adjudicó por 40,3 millones (27 menos del presupuesto de licitación) la construcción de otro tramo, el que unirá Lérida y Roselló, pero todavía no se han iniciado los trabajos, que tienen que ejecutarse en 41 meses (tres años y medio).
Hay un enlace más, entre Almenar y el límite con Huesca, cuyo proyecto está aprobado, por lo que ya puede comenzar la tramitación para licitarlo y adjudicar su construcción. Y seis tramos más, todos en territorio aragonés (límite de Huesca-Tamarite; Tamarite-Purroy; Purroy-Benabarre este; Benabarre este-Viacamp; Viacamp-Puente de Montañana, y Puente de Montañana-Sopeira), que están en redacción.
Los cálculos más optimistas sitúan el fin de esta obra en el horizonte del 2015 o el 2016, pero no hay que olvidar que la difícil situación económica del país --y las muchas hipotecas de inversión que está adquiriendo el Ministerio de Fomento, responsable de la obra-- podrían ralentizar el ritmo del gasto.
Este eje permitirá crear un importante nudo de comunicación en esta parte de Aragón, pues el punto de partida de la A-14 (Lérida) es también el de llegada de la A-22 (la autovía que unirá la capital leridana con Huesca), una infraestructura que está ya muy avanzada.
Si se acomete a medio o largo plazo una autovía más (incluso cabe la posibilidad de que sea impulsada desde el propio Gobierno aragonés), que una los municipios oscenses de Benabarre (en la A-14) y de Barbastro (en la A-22) se habría creado un enlace clave de Francia a Zaragoza.

http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=520032

El enlace entre Sopeira y el túnel de Viella será de alta capacidad
24/08/2009

La autovía A-14 discurrirá entre Lérida y el municipio oscense de Sopeira, pero a partir de este punto, en que comienza la alta montaña y la orografía es mucho más compleja, se impulsará un eje de alta capacidad, a través de un tercer carril adicional. La elaboración del estudio informativo de estos casi 45 kilómetros se adjudicó hace ya casi dos años, en diciembre del 2007, a la empresa Auditorías e Ingenierías por 762.206 euros. Esta parte va más retrasada que la vía central. Faltan los trámites ambientales y los pasos previos a la redacción del proyecto.

De: http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=520031

http://www.franja.tk/

29 i 30 D'AGOST: FESTA MAJOR DE PURROI DE LA SOLANA

GUIA DE COMERÇ I SERVEIS DE LA RIBAGORÇA 2008/09

La "Asociación de Empresarios de Ribagorza" amb seu a Graus ha editat un llibret 65 pàgines que és la "Guia de comerç i serveis 2008/09"de "la Ribagorça". Els textos, en llengua catalana mostren les relacions de la Ribagorça amb Aragó, diferents rutes per tota la comarca (Graus, Isàvena, Cinca i Éssera, Beanasc, Turbó, Noguera Ribagorçana i Baixa Ribagorça), dues rutes en BTT, turisme religiós a Torreciutat i Dag Shang Kagyu, el romànic a la Ribagorá, museus i centres d'interpretació, turisme esportiu i el Parc Natural de Posets-Maladeta. La guia amb publicitat de diferents establiments de la comarca acaba amb una guia de serveis molt útil de tots els municipis de la comarca.

Tot i que els mapes i la toponímia són en llengua castellana (Puente de Montañana, Arén, Benabarre) i la publicitat de les diferents establiments i empresaris també, la totalitat dels textos explicatius de la comarca estan escrits en llengua catalana, és un important pas vers la normalització que realitza aquesta entitat i que contrasta amb la publicitat que realitza en la mateixa guia el "Ayuntamiento de Benabarre" i la "Comarca de la Ribagorça" exclusivament en castellà, incomprensible en una publicació com aquesta.

La guia editada per la "Asociación de Empresarios de Ribagorza" està patrocinada per la "Comarca de la Ribagorza, Ayuntamiento de Graus i Departamento de Indústria. Comercia y Turismo del Gobierno de Aragón amb la col·laboració de "Ayuntamiento de Sescastilla, Ayuntamiento de Benasque, turismo benasque, Patronato de Torreciudad, Arabici-Asociación Ribagorzana de Amigos de la Bici y Dag Shang Kagyu-Centro budista Vajrayana.Panillo, Huesca.

ENHORABONA PER AQUESTA INCIATIVA EMPRESARIAL.

Descubierto en Arén el ´último dinosaurio´ que vivió en Europa

Es un ejemplar que pudo habitar en la época del meteorito que los extinguió.Era herbívoro y tenía un cráneo de unas dimensiones espectaculares.
19/08/2009 EL PERIÓDICO

Investigadores del grupo Aragosaurus-IUCA de la Universidad de Zaragoza han hallado en la localidad ribagorzana de Arén los restos del dinosaurio más moderno encontrado en Europa, que vivió a finales del Cretácico, poco antes de la extinción de la especie. El ejemplar ha recibido el nombre de Arenysaurus Ardevoli, después de diez años de trabajos. Así, el descubrimiento, publicado en el último número de la revista paleontológica Paleovol, se ha encontrado en rocas de hace unos 66 millones de años, del Cretácico Superior, lo que, según los investigadores, significa que "sin duda los representantes de esta especie pudieron ver la caída del meteorito del límite Cretácico Terciario".
En la investigación, que también ha contado con la participación de expertos de la Universidad Complutense de Madrid, Universidad Autónoma de Barcelona, Universidad del País Vasco y el Museo del Jurásico de Asturias; se ha podido recuperar gran parte de este nuevo dinosaurio, que tendría un tamaño medio de unos siete metros de longitud, lo que le convierte en "el dinosaurio europeo conocido más completo del final del Cretácico", según destacan los paleontólogos.
Concretamente, han recuperado gran parte del cráneo (incluyendo el dentario izquierdo y parte del maxilar derecho), vértebras del cuello, de la espalda, del sacro, de la cola, el coracoides derecho, la escápula derecha, el húmero derecho, el pubis derecho y ambos fémures. Era un saurio con un craneo espectacular y que comían todo tipo de plantas.

EN LA CAÍDA DEL METEORITO

Este descubrimiento tiene, a juicio de los investigadores, "una gran importancia" porque en límite Cretácico-Terciario se produjo una gran extinción, incluyendo a la mayoría de los dinosaurios. Por ello, su posible relación con el impacto de un meteorito "ha hecho que sea uno de los eventos catastróficos más conocidos popularmente". No obstante, destacan que hay "una gran ausencia de información" de cuántas especies de dinosaurios y cuáles existían hace 66 millones de años, es decir un poco antes de la caída del meteorito porque hay pocos yacimientos en el mundo en este periodo temporal.
Uno de estos lugares es el Pirineo, por lo que, según remarcaron, resulta de "gran importancia" la investigación de los dinosaurios en esta área geográfica para ver "cuántos y cómo se extinguieron los dinosaurios con la caída del meteorito". Por otro lado, el descubrimiento de Arenysaurus (que está emparentado con dinosaurios asiáticos de su misma edad) indica que había posibilidad de intercambios entre los dinosaurios europeos y asiáticos al final del Cretácico, que tendrían lugar posiblemente durante bajadas del nivel del mar. Así, se producirían puentes de tierra que serían aprovechados para el paso entre las islas y el continente por estos grandes animales, según las conclusiones del hallazgo.
La excavación de este dinosaurio se prolongó durante cinco años (1998- 2002), debido a "las dificultades que presentaba el acceso al yacimiento y la conservación de los fósiles en una roca extremadamente dura". La preparación y extracción de la roca duró en total 10 años y tuvo lugar en un solo yacimiento.
La preparación y extracción de la roca ha sido financiada por el Gobierno de Aragón y desarrollada por la empresa ´Paleoymás´, mediante técnicas de extracción con ácido fórmico y percutores de aire comprimido. También participaron miembros del Institut d´Estudis Ilerdencs y de la Sampuz. A raíz del descubrimiento de los fósiles de dinosaurios en Arén se ha creado la ´Ruta de los últimos dinosaurios europeos´, impulsada por el consistorio.

De: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=519105

LA FRANJA I BABEL

http://locacaodelafacao.wordpress.com/2009/08/17/la-franja-i-babel/

http://www.franja.tk/

A principis del segle XXI encara hi ha persones que, amb la Biblia a la mà, es creuen tot el que aquell llibre diu: Adam i Eva vàren existir i que Aragó, al igual que Israel, és el poble escollit per Déu, Senyor Nostre, i per tant, com aragonesos, tenim la sort de ser espanyols, de entrendre i parlar entre nosaltres, una llengua universal com la castellana, que és igual "urbi et orbi". Ara bé, també tenim la sort o la desgràcia, de ser la terra de la Torre de Babel, on cada poble parla una llengua diferent. El poblema, és que no hi ha una quantificació real i autèntica de totes les llengües i no es sap ni quantes són, ni fins a ón arriba una i comença l'altra. Un exemple, alguns són defensors del tamarità i al mateix temps del lliterà, també són defensors del benabarrense com a tal, però un es pregunta si a Purroi de la Solana, Pilçà o Calladrons, municipis que fins fa tant sols trenta anys eren independents de Benavarri, també es parlen benabarrense o es parla un altra cosa?. Alguns ho ajunten tot amb el "xapurrejat" que mostra l'auto-odi cap a la llengua pròpia i que fins fa pocs anys era utilitzat per a dir que hi havia una llengua inferior: la catalana, també la fabla, i una llengua superior que era la que tenia futur: la castellana. Avui, de la ignorància i l'auto-odi de xapurrejar una determinada llengua es converteix per alguns en una qüestió de orgull, com si tinguèssim que estra orgullossos de parlar malament una llengua.

Per tots ells, ningú s'entén entre ells, com si un de Benavarri amb un d'Areny o de Montanui, Tamarit o Fraga no s'entenguessin.I en aquest mapa de Babel, tothom sap que a Vilaller, El Pont de Suert, La Terreta de Tremp, Alfarràs, Almacelles o La Granja d'Escarp parlen una llengua que és catalana i al poble del costat: Fraga, Mequinensa, Albelda, Altorricó, , Sopeira o Montanui, parlen la varietat babeliana diferent.

El senyor Lorenzo Pastor com a responsable polític (Secretari d'Organització de Rolde Choben-Jóvenes del PAR) pot pensar el que vulgui i parlar de despotisme ilustrat, de demodura i altres tonteries, però la seva demagogia política, amb la Biblia a la mà, ho tindria que fer a la universitat de Saragossa, estar i escoltar les diferents tesis doctorals, llibres, articles, jornades i conferències que es fan i no anar per allí de la mà de la FACAO o de la Plataforma No Hablamos Catalan (PNHC), d'erúdit local. de filòleg, sense passar per les aules universitàries. Jo no gossaria fer mobles sense la fomació adequada, però hi ha qui s'atreveix a tot, parlant i parlant, qúestionant les teories de la comunitat científica, acadèmica i universitària, sense aportar bibliografia, ni documentació referent a tot allò que tant qüestionen. El més greu d'això és que al barrejar política i cultura, els segueixen partits que governen o amb clares opcions de govern com el PP i el PAR, contraris a la diversitat lingüística i cultural i al Aragón, i España, Una, grande y libre que ja els hi va bé per a continuar el statu quo iniciat ara fa setanta anys i vigent durant tota la Transició i la democracia, que únicament persegueixen que el castellà sigui la llengua exclusiva de tot Aragó i de tota Espanya. Si almenys ho diguessin clarament i no dónessin suport a col"lectius de pseudo intelectuals que qüestionen tot el que diu la Universitat, però que molts d'ells no han passat per cap aula universitària, la cosa els aniria millor.A més a més, si mirem a tots els inventors i defensors del aragonès oriental, tots ho volen defensar, però els seus textos i xewrradessón quasi exclusivament en castellà. Si tant defensen, la seva llengua pròpia, per què no l'utilitzen?. No serà que el que volen és parlar únicament en castellà i que el que els uneix és el seu odi vers els català i Catalunya que tant intenten justificar?.

Si tant dolent és el sistema educatiu i universitari aragonès, per què no ho diuen al Ministeri competent o a la Unió Europea que a l'Aragó el sistema educatiu és molt dolent i que cal fer un canvi. Però vet aqui, que el Comité d'Experts i el Consell de Ministres de la Unió Europea a finals de 2008 criticava per tercer cop en cinc anys al govern aragonès per la nula voluntat de complir la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias aprovada al 1992 i ratificada al 2002 per l'Estat espanyol i que reconeix al català i l'aragonès com a llengües pròpies d'Aragó . Amb tot això, és pot comprovar que per a la PNHC segurament la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó o diferents lleis s'han de complir si els hi va bé, però , com succeeix amb la comentada Carta o amb la Llei de Patrimoni Cultural d'Aragó de 1999, les poden qüestionar , en allò que no els interesa:la llengua, i ja se sap que feta la llei, feta la trampa.

Sorprèn que quan un diu que hi ha que escriure castellà correctament no hi ha cap problema i ningú qüestiona que la " lengua del imperio" arriva fins a llatino-america sense que això signifiqui que un argentí sigui més espanyol que argentí i a l'hora d'escriure ho fa amb l'ortografia que li correspon. Aquí, a l'hora de parlar de llengua pròpia, el català, ens podem permetre luxes d'escriure amb faltes, de crear noves gramàtiques al marge de l'Academia o de fer el que ens doni la gana amb el consentiment, i molts cops, la complaença de l'Ajuntament o de la Comarca, o de diferents mitjans de comunicació. I pobre d'aquell que l'utilitzi per què ja és etiquetat, des de l'Aragó com a un pancatalanista, català, etc barrejan un cop més política i cultura.

Tothom s'extranyaria si s'escrivís "Hayuntamiento" o si un andalús apliqués a la gramàtica castellana la seva fonètica pròpia: "Buenoz dia zeñó Jozé", però a l'escriure en català tot és possible, les normes i acadèmies que qualsevol llengua té, en aquesta terra és qüestiona i alguns prefereixen el populisme cultural pseudo-científic per a intentar demostrar que cada municipi és un poble escollit que té una llengua pròpia, qüestionant gratuïta i demagògicament a la comunitat científica. Dóna la sensació que en determinats indrets, és millor aplicar un ultra-dialectalisme gramàtic que ensenyar la gramàtica pròpia, és més facil fer coincidir la fonètica amb la gramàtica que aprendre la gramàtica pròpia amb els dialectalismes normatius i és més fàcil dir que cada poble té una llengua pròpia com si fos per art de màgia, que reconeixer que aquesta parlar és dins d'una llengua catalana o aragonesa dins d'Aragó i ensenyar-la .

En definitiva, tot allò que ningú qüestiona en llengua castellana, en català si que es qüestiona, i molts cops pels mateixos ens públics, que són els mateixos als qui tot els val, qüestionant fins i tot les polítiques educatives.I finalment, els mitjans de comunicació aragonesos, que moltes vegades fan copiar i enganxar a les notes de premsa, sense contrastar la informació, i en altres no informen desinformant al lector i desvirtuant la realitat; que a vegades es possicionen clarament contra asquells que més crítics són, i poc importa si les seves reivindicacions són justes o no. Si qüestionen que a la Franja es parla català i aposten per la PNHC i la FACAO. podem qüestionar la seva tasca periodística i la ensenyança universitària que han adquirit, tal com ells fan amb la filologia?. Que cadascú respongui el que cregui convenient, però aquí queden els fets i les paraules sobre aquest tema&.I com a mostrar l'article de Lorenzo Pastor, "gran coneixedor de la Franja" desde Saragossa, un article més de la PNHC, aquella plataforma franjolina que de franjolins n'hi ha pocs, per què quasi tota la seva activitat va dirigida cap als mitjans de comunicació, la societat i la política saragossana.

ARTICLE DE LORENZO PASTOR AL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN (15-08-2009).
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=585667

RAMON TREMOSA, PREGONER DE LA FESTA MAJOR DE VILALLER

El passat divendres 14 d'agost, L'eurodiputat RAMON TREMOSA va fer el pregó inaugural de la Festa Major de Vilaller. Ramon Tremosa, va parlar que per a fer festa abans s'ha tingut que treballar i que la vida a la Ribagorça fins no fa molt era molt dura. Tot això ho va il·lustrar amb exemples familiar ben propers com l'evolució o el treball a Cal Nin d'Areny de Noguera, l'emigració temporals que molts ribagorçans feien cap a França i les condicions de treball de sol a sol que abans feien i que han millorat enormement. Tremosa va acabar desitjant una bona Festa Major als habitants de Vilaller.

En JAUME MONSÓ, Alcalde de Vilaller, fou l'encarregat de presentar al pregoner de la Festa Major 2009.

Passejada pels carrers de la vila ribagorçana amb diferents responsables dels Ajuntaments de Vilaller i El Pont de Suert amb el coordinador territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques a l’Alt Pirineu i Aran i membres de CDF.



Signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Vilalller

PRESENTEN UN LLIBRE DELS TOTXETS DE CAMPORRELLS

En el marc de les Festes Majors de la vila, l'església parroquial es va omplir durant la presentació del llibre "Els totxets e Camporrells. 30 any de recuperació d'un ball i una tradició popular (1979-2009)". Sota la presentació de la GEMMA ALOY, diferents totxetaires, autors de diferents capítols explicaren els diferents capítols: JOSÉ GUILLEN (tinent d' Alcalde del municipi), RAMON SISTAC, JOSEP RAMON VIDAL, MANUEL CAMPO VIDAL.

Junt a la publicació cooridinada per SISTAC i VIDAL, també hi ha un CD que ha publicat el Grup de Totxets de Camporrells, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Camporrells, Diputació d'Osca i Institut d'Estudis Catalans-Delegació de Lleida.

EL CONSORCI CATALÀ-ARAGONÈS DE LA RIBAGORÇA ROMÀNICA I LA LLENGUA CATALANA

El consorci català-aragonès "Asocaciación de la Ribagorza Románica" amb seu a EL PONT DE SUERT, impulsat pel Ministeri d'Agricultura i integrat per 14 ajuntaments de la Ribagorçana catalana i aragonesa reconeix que la llengua catalana es parla a la zona catalana, però no a l'Aragó. Tota informació referent a ARÉN, ISÁBENA, LAS PAÚLES, MONTANUY, PUENTE DE MONTAÑANA, TORRELARIBERA, SOPERIRA, BONANSA, VALLE DE LIERP o VERACRUZ sols apareixen amb la denominació amb llengua castella.

Tot i la Llei 2/2002 de creació de la "Comarca de la Ribagorza" ofereix la possibilitat de utilitzar la denominació bilingüe de forma oficial, i que l'empresa saragossana PRAMES, qui ha cartografiat el territori, en altres ocassions ha utilitzat topònims en els dues llengües (ARÉN/ARENY DE NOGUERA, en aquest cartografia utilitzen a l'Aragó la exclusivitat de la llengua aragonesa.

Desprès, aquests Ajuntaments, i especialment el PSOE que és el qui mana a la majòria, signaràn acords de Ple com el d'Areny de Noguera,amb el PP, per a demanar que les Corts d'Aragó, reconeguin la llengua catalana i impulsin la Llei de Llengües. Feliç notícia!!!!, però de poc serveix si són les mateixes corporacions municipals les que no apliquen la dignificació de la llengua catalana i sols reconeixen com a tal la castellana. De poc serveix, si a les presentacions per Catalunya, la "Ribagorza Románica" va dient PUENTE DE MONTAÑANA o LAS PAÚLES i no EL PONT DE MONTANYANA, LES PAÚLS. Per molts acord, lleis i altres històries que realitzen els nostres governants més propers, en coses com aquestes es mostra el nul interès per la llengua i la cultura a molst municipis de la Franja. MÉS FETS I NO TANTES PARAULES

PSOE Y PP DE ARENY DE NOGUERA APOYAN LA LEY DE LENGUAS

En el Pleno del pasado sábado los Grupos Municipales del PSOE y del PP en el Ayuntamiento de Arén/Areny de Noguera apoyaron la propuesta socialista de "Ley de Lenguas" en la que se insta a las Cortes de Aragón a la tramitación de la Ley de Lenguas; a que haya un debate responsable que favorezca la convivencia entre los aragoneses, al reconocimiento de la Lengua catalana en la Franja (Franja Oriental de Aragón) y trasladar el acuerdo municipal al Presidente de las Cortes y a los portavoces de los diferentes grupos parlamentarios.

El acuerdo fue aprobado por 3 votos del PSOE (2 concejales no asistieron) y 1 del PP, votó en contra el concejal de la CHA que apostaba por una cooficialidad de la lengua catalana en la Franja. Como puede observarse, en Arén/Areny de Noguera ningún cargo electo cuestiona que hablan catalán, y las discrepancias son en torno a su cooficialidad o no

En un momento en que el PP y el PAR han iniciado una verdadera cruzada contra la lengua catalana en Aragón sin aportar ninguna referencia bibliográfica, cuestionando la labor realizada por la comunidad científica, académica y universitaria, incluso al Instituto de Estudios Altoaragoneses o a la Universidad de Zaragoza, acusando y criticando a aquellos centros de estudios y asociaciones culturales que defienden la cooficialidad en la Franja; podemos observar que esa visceraridad y acusaciones entre unos y otros desde las directivas provinciales o autonómicas, que mediáticamente se vende muy bien, no existe como tal; pues en los territorios fronterizos esta confrontación que quieren mostrar no existe, y con toda naturalidad unos y otros aceptan un hecho cultural y lingüístico que en estos territorios tienen asumidos como tales y que, no por utilizar y dignificar la lengua catalana uno es, ni más catalán ni menos aragonés, como parece que algunos intentan desvirtuar con el fin de ir en contra de la Ley de Lenguas y que prime la hegemonía exclusiva de la lengua castellana.

Quizás, conociendo, dialogando y entendiendo a los habitantes de las diferentes comarcas de la Franja en una condición de igualdad,y no de superioridad, reconociendo y valorando las actitudes como ésta y las investigaciones, actividades y publicaciones de los diferentes colectivos, no se llegaría a la crispación oral que se intenta vender desde la capital. Quizás, si otros ayuntamientos y entes comarcales no mirarán tanto a lo que dice su partido en Huesca y Zaragoza y miraran más al territorio y a su gente que no a la promición personal dentro del partido, actitudes como esta, incluso en militantes, alcaldes y concejales, especialmente del PP y del PAR, pero también del PSOE, CHA e IU o si se informaran un poco más, actitudes como la de Arén/Areny de Noguera se repetirían por toda la Franja.

Una moción del PP de Fraga contra la Ley de Lenguas no llega al debate

En la votación de urgencia, el PSOE se opuso y el PAR se abstuvo
Jaume CASAS06/08/2009

FRAGA.- Una moción presentada por el grupo del Partido Popular en el Ayuntamiento de Fraga contra la proposición de ley de lenguas que ha presentado el grupo socialista en las Cortes de Aragón no llegó a debatirse en el último pleno celebrado por el consistorio fragatino, al no superar la votación de urgencia, al votar en contra el PSOE y abstenerse el grupo municipal del Partido Aragonés.
En su propuesta, el grupo del PP pedía al GA que "protegiera las modalidades lingüísticas frente a la imposición del catalán estándar", y se negaba "la condición del catalán como lengua propia de Aragón y del aragonés como lengua definida".
El grupo socialista votó en contra de la urgencia de la moción, por entender que "no hay siquiera fecha para el debate de esta ley en las Cortes de Aragón" y porque, tal como recordó la concejal socialista Montse Villagrasa, "se trata de una iniciativa del grupo socialista en las Cortes de Aragón y no del Gobierno Aragonés, por lo que no se entendería que una institución como el Ayuntamiento se pronunciara al respecto".
Finalmente no prosperó la moción ya que los dos concejales del Partido Aragonés, socios del PP en el equipo de gobierno, prefirieron abstenerse "ya que, respetando todas las posturas, preferimos esperar a conocer mejor el contenido de esa proposición de ley", señaló Joaquín Vera, concejal del PAR.
Aunque la moción no llegó a debatirse formalmente, PP y PSOE dejaron clara su postura al respecto. Para el PP, según su portavoz, Jaime Cabós, "el catalán no puede considerarse una lengua propia de Aragón, porque no es la que se habla en la zona oriental de la comunidad, y porque con su reconocimiento se pone en peligro las modalidades lingüísticas propias de Aragón, además de constituir un arma del pancatalanismo", mientras que para el PSOE, la ley de lenguas "únicamente reconoce los derechos lingüísticos de los aragoneses que hablan catalán, y no impone obligaciones de ningún tipo", tal como señaló la concejal socialista Montse Villagrasa, para quien "el auténtico riesgo para la supervivencia del fragatino está en actitudes como negarse a utilizarlo en los actos del ayuntamiento".

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=584280

http://www.franja.tk/

Una web de Tamarit de la Llitera defensa que el “lliterà” és una llengua

A Tamarit de la Llitera, governada pel PSOE amb 6 dels 11 regidors del poble, es manté una pàgina web que considera que el lliterà és una llengua pròpia, que únicament es parla a la població i a la comarca de la Llitera.
El Literano “Lo Lliterá”
Tamarite cuenta con una lengua própia, que de manera habitual se habla en otras comarcas de La Litera (12.000 personas aprox.) En esta lenguas se publican algunos artículos en La voz de La Litera bajo la dirección de Mariano Blanc, así como poesías (Joaquín Carrera, Salvador Ñaco, Tamara y otros) y cuentos y narraciones (Pedro Grúas).
tamarit.es
En altres ocasions hi ha qui ha denunciat que l’Ajuntament ha finançat publicacions secessionistes.

De: http://locacaodelafacao.wordpress.com/2009/07/30/una-web-de-tamarit-de-la-llitera-defensa-que-el-llitera-es-una-llengua/

EXPOSICIÓN FOTOGRÁFICA “VERDADERAMENTE…TODO ES MENTIRA” de Jordi Varela Ciudad..

del 8 al 30 de agosto y 5 - 6 / 11 - 12 y 13 de septiembre Sala Exposiciones Temporales - Centro de Interpretación de La Ribagorza, Arén.
Desde el 8 al 30 de agosto y los dos primeros fines de semana de septiembre podemos visitar, en la Sala de Exposiciones Temporales ubicada en la segunda planta del Centro de Interpretación de La Ribagorza, en Arén, una exposición del fotógrafo Jordi Varela, denominada “Verdaderamente…todo es mentira”. Jordi Varela, que tiene raíces en Benabarre, nos ofrece en esta exposición “una visión crítica de nuestra sociedad a ojos de Asia infantil”. Podemos complementar la visita a esta interesante exposición, con el acercamiento al propio Centro de Interpretación de La Ribagorza y al Museo de los Dinosaurios, ambos en Arén. Su horario para este verano es el siguiente: De martes a domingos de 11 a 14 h y de 16 a 20 h Lunes cerrado

De: http://www.cribagorza.org/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.195/relcategoria.1039/chk.a39be31edaec2f1cad0b6736cc99a982.html

Relación de la FACAO y la Comarca de la Ribagorza

La Comarca de la Ribagorza y el Ayuntamiento de Campo realizan este verano actividades con la Asociación Ball Axen, cuyo presidente Cosme Castán se posicionó públicamente con la Asociación Cultural literana Lo Timó-FACAO


De: http://locacaodelafacao.wordpress.com/2009/07/23/relacion-de-facao-y-la-comarca-de-la-ribagorza/