ELS BLOCS D'ARENY I LA TERRETA

La Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana és una terra maquísima amb un enorme potencial econòmic, social i cultural, però també és la gran oblidadada. En els darrers mesos la blogosfera ribagorçana s'ha nodrit de nous blocs, el meu és un exemple, però també hi són els amics de Sapeira.com, el bloc de Sapeira,dos blocs d'Areny de Noguera, de la Terreta Eléctrica, Arterreta.com, dos sobre Montanyana, un de Santorens, a més de webs oficials dels ajuntaments i associacions de Tremp,Sopeira, Pont de Montanyana. Un fenòmen on les noves tecnologies i les xarxes socials, especialment facebook, intenten difondre les activitats i projectes d'una terra i unes entitats que no són escoltades ni pels mitjans de comunicació ni pels poder fàctics que volen mantenir l'status quo imperant en els darrers tres segles.

Avui tornem a parlar d'un nou bloc:

http://www.areny-noguera.blogspot.com/ i un correu: areny.2010@gmail.com que vol informar sobre Areny de Noguera i la seva gent, la que hi viu i la que hi passa temporades, la que ha nascut i ha no viu.

BENVINGUT A LA BLOGOSFERA RIBAGORÇANA

EL BIPARTIDISME I LA DURA REALITAT

Uns ens ho deien així, i els altres també.

Són les dues cares d'una mateixa moneda

FIESTAS DE ARÉN CONTRA LES DE BENAVARRI

Ja han passat dues de les grans festes ribagorçanes: Areny de Noguera (22 i 23 de maig) i Benavarri (5 i 6 de juny), entre d'altres dies. Aquests any, el primer que ja podem aplicar la Llei de Llengües, Benavarri l'ha aplicada amb un cartell bilingüe magnífic: castellà i català en un ampli paper amb un programa variat i molt ampli que crec que s'han emportat més d'una felicitació. Les coses com són ...en salvatges fins ara he estat molt crític, en el programa de festes d'aquest any sols es pot dir que Moltes Felicitats!!.

Per contra, Areny de Noguera, que sempre s'havia mostrat molt respectuosa amb aquest tema i feia cartells en castellà i català, aquest any sols ha apostat per la llengua castellana. L'opció de la Comisió de Festes ha trencat més de 15 anys de cartells bilingües i de promoció de la llengua catalana amb el silenci total de l'equip de govern del PSOE-CHA, els mateixos que a Saragossa impulsen la llei de Llengües, a la Ribagorça no s'atreveixen a aplicar-la i encara li fiquen pals a les rodes a l'hora d'aplicar-la.

El PSOE d'Areny, impulsor de la primera Declaració de Mequinensa (1984), porta governant aquesta la vila ribagorçana durant 30 anys amb majòria absoluta, caracteritzant-se per una clara política lingüística de portes enfora signant tots els Manifestos i Declaracions a favor de la cooficialització del català (1984,2002,2006) mentres que, de portes endins han apostat única i exclussivament pel castellà: la denominació oficial és ARÉN i no ARENY DE NOGUERA amb denominació bilingüe que permet la Llei de Comarcalització de la Ribagorça (2002) o la coneguda Llei de Llengües (2009); els dos espais museístics estàn exclusivament en llengua castellana, com totes les retolacions públiques, on la llengua ni cap comentari al respecte existeix.

La Ribagorça és a hores d'ara la comarca més endarrerida en temes de normalització lingüística i cap partit polític dels representats a la Comarca (PSOE-PP-PAR-CHA), CAP d'ells ha fet res per a normalitzar aquesta situació com a d'altres comarques de la Franja. Per a l'aragonès baix-ribagorçà de Graus o de Campo per al aragonès de Benasc o Castilló de Sos, si que fan alguna cosa: tallers, premis, publicacions; per al català a la Ribagorça Res de Res, ni un trist llibre. Aquesta és la dura realitat

A ARENY. Ara, que es poden fer actes en català, l'Ajuntament no els fa,tot ho fa en castellà per a voler semblar més manyos que els de Saragossa. Ara, que ha aparegut una nova formació políitica com Convergència Democràtica de la Franja que no té tantes pors als vots ni a les poltrones ni a les reaccions de Saragossa com els SOEcialistes, ara ells reneguen de la catalanitat de la seva llengua com si durant més de vint anys ells no l'haguessin reclamat. Ara sembla que volen canviar totes les regles gramaticals com si la llengua, la cultura o l'educació despenguès exclusivament del color polític d'un determinat Ajuntament i no es enen en compte altres instàncies superiors científiques, acadèmiques, universitàries, i culturals, que ara sembla que no volen escoltar seguint el mòdel del PP i del PAR i la FACAO, ajudats d'alguns grups d'extrema-dreta. Aquest és el mirall que vol el PSOE d'Areny?- Darrerament, és el que demostren un dia si i un altre també . Per molt que el PSOE ho vulguin evitar, els crios d'Areny, o la gent que va al mercat setmanal del Pont de Suert o Tremp no canvien de llengua al passar per Escales o pels Ponts d'Orrit i la Terreta o pel Pont de Montanyana. Per molts que ho vulguin la llengua,l'arenyenc que han creat al facebook és una part de la llengua catalana, tal com deien abans, i no és fruit d'unes eleccions o d'unes majòries de caire local.

A l'inici de la Guerra Civil, a l'octubre de 1936, Miguel de Unamuno va acabar un discurs públic al Paraninf de la Universitat de Salamanca amb una coneguda frase contra el General Millán Astray i d'altres militars i personalitats franquistes:

"VENCERÉIS, PERO NO CONVENCEREIS. VENCERÉIS PORQUE TENÉIS SOBRADA FUERZA BRUTA, PERO NO CONVENCERÉIS PORQUE CONVENCER SIGNIFICA PERSUADIR". Aquesta mateixa frase en que l'intelectual i polític espenyol aplicava al règim feixista, la podem dir-la al PSOE d'Areny i d'altres llocs que en clau externa adopten un determinats comportaments i en clau interna continúen amb la mateixa política cultural que Felip Vè, Primo de Rivera o Franco, i tot per a poder continuar en el poder un altra legislatura. I sort que se'n diuen SOEcialistes!!!!.

Ara el PSOE NO pot refugiar-se més en públiques Declaracions signades fa trenta anys i desprès, al poble, en petit comité desmentir-ho per a continuar amb una política cultural local nul·la més propera al PSOE d'Osca i Saragossa que a la diversitat cultural i multilingüisme de ZP o del PSC; els actes i actuacions quotidians apropen més a aquest PSOE ribagorçà al PAR i al PP que a la resta del PSOE. Si de veritat defensen la llengua catalana que ho diguin públicament i de cara al poble en un gran acte, que es deixen de petites reunions i que facin pedagogia per a comprendre, estimar, promocionar, dignificar aquesta llengua mil·lenària i sobretot que comencin a treballar per ella. ARA, amb la legalitat vigent, es el temps dels FETS i no de le MENYS PARAULES. I si no que ho diguin a tothom clarament: que ho volen fer tot en castellà i es volen oblidar del català. Però que ho diguin clarament!!.

UNA LLEI DE LLENGÜES PER A LA FABLA

Poc a poc veiem quines seràn les persones que formin part del "Consejo Superior de las Lenguas de Aragón" i el resultat és més que decebedor. Tot està polititzat des de Saragó i Saragolandia i tot ha d'estar a imatge i semblança de la Ciutat de la Super Expo. D'aquesta manera sols es comprèn que una llengua amb el doble de parlants a l'Aragó com és el cas de la llengua catalana sols tingui dos representants en aquest Consell. Ja coneixem els dos terços d'aquest Consell i el que es veu decep per tots els cantons. La Universitat de Saragossa, de cinc membres nomena un especialista catalanoparlant, Javier Giralt; i dos del món fablan o aragonesòfon: Francho Nagore i María Teresa Martín Zorraquino i dos més que tot i estar vinculats amb el món universitari aragonès ho han fet tot en castellà: Francisco Beltrán i Luisa María Frutos. Amb aquesta dessignació, la Universitat de Saragossa, que mai s'ha possicionat en aquest tema, demostra l'interès que té la filologia i la cultura aragonèsofon i per tot el territori més enllà dels límits dels seus diferents campus. Llegiu aquest interessant post de Xarxes sobre els membres propossats per la Universitat de Saragossa:

http://xarxes.wordpress.com/2010/05/20/el-perfil-dels-5-membres-universitaris-del-consell-de-les-llengues/

Aquesta mateixa setmana, les diferents formacions polítiques representades a les Corts d'Aragó han anomenat els seus cinc mémbres: els diferents partits polítics, a excepció del PP, han propossat a Alberto Moragrega de Beseit Enrique Badía de Fonz; Marta Usón de la Bal d'Echo), Nacho López Susín i a Chuse Usón.

El PAR, tant agitador per la llengua, tant anti-català i anti-llei, tant tant promotor d'actuacions de la FACAO i de la PNHC, com ha reconegut fa poc el seu president José Ángel Biel, no ha volgut perdre una poltrona més de les moltes que ja té i també ha nomenat al seu representant...d'això se'n diu tenir coherència especialment econòmica i electoralista, com van fent des de fa trenta anys.

Amb les propostes presentades per la Universitat de Saragossa i les Corts d'Aragó es veu clarament com de deu persones, sols dues estàn vinculades a la llengua catalana i la resta a la aragonesa, per contra d'uns censos demogràfics de població que sitúen la llengua catalana posseeix a l'Aragó el doble de parlants que l'aragonesa. Aquest decantament tant clar vers al sector aragonesòfon o fablan i aquesta més que clara marginació de la comunitat catalanoparlant hom es pregunta: Per a què servirà aquest Consell Superior? Per a promocionar exclusivament la Fabla? per a canviar les normes gramaticals catalanes? I l' anomenada "Academia de la Lengua Catalana de Aragón"? també la integraran un 80% de fablans i un 20% de catalanoparlants?. Sembla que per a les institucions i partits polítics, ni per a la Universitat de Saragossa, que en termes filològics mais s'han possicionat ,la proporcionalitat ni l'aritmètica, ni la llengua catalana, siguin els seus plats forts.

CHARRAIRE FEST: LA FESTA DE LES LLENGÜES D'ARAGÓ??

El proper dissabte 12 de juny a la vila de Pandicosa o Pantincosa, a la comarca del Alto Gállego s'organitza el Charraire Fest, la festa de les llengües d’Aragó una jornada festa, fira i altres i diverses activitats culturals i lúdiques encaminades a la promoció i revitalització de les anomenades lllengües pròpies d'aragó: aragonès i català. El organitzadors i col·laboradors, dirigits per Ara Cultural són exclusivament entitats culturals aragoneses i a aragonesòfones, a excepció de l’Associació Cultural del Matarranya. La resta de la Franja, al marge del Matarranya no existeix. No és la primera vegada que amb el consentiment de les administracions i institucions públiques es parla de l’Aragó trilingüe i es defensen les anomenades llengües pròpies d’Aragó, és a dir l’aragonès i el català, però en realitat el que es vol promocionar i dignificar és única i exclusivament l’aragonès. La llengua catalana és testimonial, per no dir quasi inexistent. Potser ens excusarem dient que la localitat d’acullida és aragonesòfona o que els organitzadors de l’acte són majoritàriament aragonesòfons i els interessa més fer-ho amb la seva llengua, doncs llavors que no nombrin la llengua catalana, i més encara quan hi ha entitats i territoris que ni els han consultat al respecte. La creació del Premio ESNABESAR per a aquelles persones o entitats que promocionen l'aragonès mostren clarament que el que veritablement els importa és la llengua aragonesa, i lo del català ni la nombren.

Sols passar que a poblacions de la Franja formacions musicals aragonesòfones solen fer concerts i altres actuacions, però també es costum que aquesta reciprocitat no existeix i als pobles aragonesòfons els únics actes que fan en català són alguns títols a favor de l’Aragó trilingüe i parem de comptar, la igualtat de quota en actes que parlem de trilingüisme queda ben lluny i amb l'excusa d'ajuntar les dues llengües el que es fa es tot, exclusivament en aragonès, que al cap i a la fi és el que lis interessa.

Si a tot això ho juntem a la campanya de prestigi de l’aragonès i de desprestigi del català a l’Aragó, que han començat els de la FACAO, els “No Hablamos Catalán” el PAR i el PP, la barreja pot ser explosiva, i per a evitar-ho ningú fa res, ni les entitats culturals, ni el PSOE, ni la CHA ni IU no fan res i segueixen el joc que marquen el PP-PAR i d'altres. Res de res,o potser ja els hi va bé que les coses segueixin d'aquesta manera: utilitzant la llengua catalana quan els hi convé però sense que aquesta tingui molta presència. Si els organitzadors del Charraire Fest aconsegueixen que entre alguns aragonesòfons no hi hagi tant anti-catalanisme que també n'hi ha, i molt, i serveix per a respectar als catalanoparlants de les diferents comarques de la Franja tant com ells volen que es respecti la seva llengua i la seva cultura, llavors podrem felicitar aquesta brillant iniciativa, però si no s'aconsegueix això, llavors sols servirà per a contemplar com la segona llengua d'Aragó, parlada per 60.000 ciutadans, quasi el doble que d'aragonesòfons, serà novament marginada. Llavors es demostrarà que la llengua catalana, no sols es marginada i oblidada pels amics del No hablamos catalán i els castellanoparlants, ara també ho serà pels amics aragonesòfons. Serem ciutadans de tercera?. La resposta la podrem comprovar molt aviat a Pandicosa, o no?.