Canto a la libertad (Labordeta) ¡HIMNO DE ARAGÓN YA!

ARANÈS OFICIAL I PREFERENT, UN EXEMPLE PER A L'ARAGÓ!!!

Ahir,22 de setembre.  una ampla majòria de diputats del Parlament de Catalunya 117 versus 17 van aprovar que l'aranès  fos la tercera llengua oficial de Catalunya i la llengua d'ús preferent a la Val d'Aran

Un gran dia per a la Val d'Aran que ve a legislar una realitat que ja es veneia treballant als ajuntaments i al Conselh Generau d'Aran.
Aqui n'hi ha alguns diaris

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/306571-laranes-es-converteix-en-la-tercera-llengua-oficial-de-catalunya.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/3778993/parlament-aprova-llei-loccita.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/20100922/aranes-tercera-lengua-oficial-catalunya/492339.shtml

A més a més,l'Estatut de Catalunya, en el seu article 6.5 reconeix que “la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya” i amb aquesta nova llei sitúa als 5000 parlants de la  Val d'Aran al centre de la protecció i dignificació de la llengua occitana. ENHORABONA A TOTS ELS ARANESI.

La situació a l'Aragó és molt diferent:català el parlem més de 50.000 persones i aragonès més de 10.000, la Llei mai qüestiona la oficialitat del castellà i és sempre voluntaria i per a postres va estar aprovada per 34 diputats (PSOE i CHA) versus als 23 del PP i 10 abstencions del PAR i de IU i, a sobre diputats i polítics del PP i del PAR a hores d'ara encara van fen xerrades qüestionan que la llengua que es parla a la Franja sigui  llengua catalana, i fins i tot creant una gramàtica, com a grans especialistes en filologia que són, això sí, sense passar per la Universitat.

El silenci dels intelectuals i de la Universitat de Saragossa, però també de l'Institut d'Estudis Catalans, del Governs d'Espanya, Aragó i Catalunya i de l'Institut Ramon Llull és un clam: NI UNA sola paraula davant unes associacions i uns polítics que van d'intelectuals per la vida i que pretenen crerar una nova llegua: l'aragonès oriental o fins i tot legislar el "chapurreado" o les parles locals i dels barris. I el PP i el PAR, tanto monta monta tanto Isabel como Fernando, els van seguint a veure qui la diu més grossa, davant la riadeta dels catalano.parlants i aragonsòfons que riem i diem ben poc o res.
La manca d'interès de la Universitat de Saragossa vers aquestes llengues no és res de nou i sols es pot comprendre al veure el tracte que tenen dins de la mateixa Facultat. El cop dur sobre filologia aragonesa i catalana per part de la Universitat de Saragossa ha estat al nomenar a dos dels cinc membres que han de formar part del Consell Superior de Llengües d'Aragó sense cap inquietud ver l'aragonès i molt menys pel català. El joc de les Corts d'Aragó és lamentable, especialment del PAR que tant contrari és,però que tot i això, va i fa una campanya contrària a la Llei i nomena a un representant al Consell proper a la FACAO, tot sigui per ocupar un càrrec més; almenys el PP, també contrari, és més coherent i no nomena a cap representant.
A més a més, aquesta és una Llei per a la gent de la fabla, si mirem els membres del Consell Superior el 80% són de la fabla i un 20% catalanoparlants, molt lluny de la realitat lingüística d'Aragó on els catalanoparlants superem en molt, als fablans i neo fablans.

El Govern d'Aragó, del PSOE i del PAR i els promotors de la Llei (PSOE i CHA) han presionat poc per a que els terminis de la Llei s'acompleixi, entenc que és més pel PSOE i el seu soci de Govern que per la CHA; però la realitat és que a quasi un any desprès de l'aprobació s'han exhaurit tots els terminis i no s'acompleixen cap ni un. ja se sap que feta la llei, feta la trampa.

La llei pretén crear un Consell Superior de Llengues d'Aragó i una Academia de la llengua Catalana a l'Aragó davant els silencis dels governs de Catalunya i Espanya: ni l'Institut d'Estudis Catalans, academia de la llengua catalana per Reial Decret, ni la Generalitat, ni el Ramon Llull, ni el Ministerio de Cultura s'han pronunciat davant una llei que de moment reconeix el català d'Aragó però ja crea una nova Academia de la llengua, i mentres els terminis van passant sense cap nomenament oficial, feta la llei, feta la trampa.

AJUNTAMENTS I COMARQUES

Diversos ajuntaments del PP i del PAR, fins a 11 ajuntaments, han portat la llei al Tribunal Constitucional. La resta d'administracions locals i comarcals, tot són silencis de TOTS els partits. A la Ribagorça, el Consell Comarcal no ha fet res, però tampoc el PSOE ni la CHA als ajuntaments on governen junts i a vegades, l'aragonesisme de la CHA, és més proper al PAR i la FACAO que a la CHA trilingüe i alguns grups del PSOE.
La diferència entre Aran i Ribagorça, i entre Catalunya i Aragó és que mentres els primers van treballan a les corporacions municipals i desprès ho passen al Parlaments, a la Ribagorça esperen que vingui el maná del cel, es dediquen a signar algun que altre Manifest i la resta ho fan tot en castellà, a sobre, legislen lleis que no se les creuen i incompleixen tots els terminis per una manca d'interès.Interès que provè de l'acomplexament i el desconeixement de Saragó vers la Franja i la llengua i cultura de les comarques de la Franja i, com, a més a més, els polítics locals miren més al partit i a Osca i Saragossa que al seu propi municipi o comarca, tot està dit, silencis i pasotisme que van de dalt fins abaix no sigui que si s'obre la boca no es pugui surtir a la propera foto i no s'ocupin tan preuades poltrones.

El malaguanyat JOSÉ ANTONIO LABORDETA, recenment mort cantava el seu "Canto a la libertad", "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga Libertad" que molta gent volem quem sigui l'Himne d'Aragó, esperant una terra que es digui LLIBERTAT.

EL PSOE D'ARAGÓ FALSEJA CURRÍCULUMS, O NO?

El passat divendres 10 de setembre l'executiva  regional del PSOE d'Aragó va proposar, per unanimitat,  a EVA ALMÚNIA com  a candidata  del PSOE d'Aragó a ser la propera presidenta del Govern d'Aragó

Amb data de 10 de setembre de 2010, aquest enllaç del PSOE d'Aragó:

http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html

El PSOE d'Aragó ens explica la vida i miravles de la seva candidata:

Eva Almunia Badía, natural de Esplús (Huesca), nace el 3 de marzo de 1960. Diplomada en Magisterio, Eva Almunia comienza su carrera política como Concejala del Ayuntamiento de Esplús en 1983, donde es responsable de las Áreas de Educación y Cultura hasta 1999.

Además, fue Diputada de Educación, Cultura y Deporte, y portavoz del Grupo Socialista en la Diputación Provincial de Huesca entre 1987 y 1995 y entre 1999 y 2001.

Desde 1999 a 2001 fue también concejala del Ayuntamiento de Huesca. Ese año 2001 entra a formar parte del Gobierno de Aragón como Consejera de Educación y Ciencia hasta 2003. Desde entonces y hasta 2008 fue Consejera de Educación, Cultura y Deporte.

Asimismo, fue elegida diputada en la VII legislatura de las Cortes de Aragón, en 2007. Eva Almunia renunció a su escaño para formar parte del Gobierno de España como Secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional en el Ministerio de Educación desde el 14 de abril de 2008, cargo que ocupa en la actualidad.

Además, Eva Almunia Badía es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE desde 2004, donde ha estado al frente de la Secretaría Federal de Educación hasta 2008. Desde entonces es Secretaria Ejecutiva de Conciliación Laboral y directora de la Oficina de Coordinación Autonómica del PSOE Federal

http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html
 
A 13 de setembre de 2010, "TODO SIGUE IGUAL", la web de les Corts d'Aragó segueix la mateixa línia de la del PSOE i la del Govern d'Aragó del PSOE-PAR durant més d'una dècada:
http://www.cortesaragon.es/VI_Legislatura.189.0.html?&tx_parlament_pi5%5BshowUid%5D=107
Ara bé, també llegim
que la Diplomatura en Magisteri no apereix ni a la web del Ministerio de Educación, de la que es Secretaria d'Estat d'Educació i Formació Profesional ni a la del PSOE
http://www.educacion.es/horizontales/ministerio/organigrama/secretaria-estado-educacion-formacion.html
http://www.diariocritico.com/imagenesPieza/cef-bios.pdf         Pàg. 24.
http://www.psoe.es/estructura/docs/442087/page/datos-biograficos-secretaria-ejecutiva-conciliacion-laboral-eva-almunia-badia.html
Amb tot aquest ball de xifres,el 25 d'agost es va publicar la notícia que un Saragossà havia denunciat a la secretaria d'Estat al no tenir la comentada diplomatura.Ells diuen que sí, que es va diplomar al 1982 i que no figuri a les webs de Madrid (PSOE i Ministeri) es deu a un oblit. 20 dies desprès de la denuncia i amb una Eva Almúnia candidata al Govern d'Aragó, el PSOE d'Aragó insisteix en que és diplomada, mentre que a Madrid, les webs no corrigeixen l'anomenat "error". És un ERROR DE OMISIÓN O UNA FALSIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM?. Tant el Ministeri d'Educació com el Govern d'Aragó ens tindrien que explicar TOTA la veritat i així treure tota la sospita, o NO?.

http://www.elconfidencial.com/espana/eva-almunia-educacion-curriculum-magisterio-aragon-20100825-68871.html 
@José L. Lobo.- 25/08/2010 (06:00h)

Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y número dos del ministerio que dirige Ángel Gabilondo, falseó presuntamente durante años su currículum académico, haciendo constar que es diplomada en Magisterio cuando, en realidad, jamás acabó esos estudios, según consta en una denuncia presentada en un juzgado de instrucción por supuesta falsedad documental.
Almunia es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE y muy probable sustituta del presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, como cabeza de cartel socialista en las elecciones autonómicas del próximo año. Un portavoz oficial de la secretaria de Estado de Educación negó que ésta haya mentido en su currículum, y aseguró que Almunia demostrará "en los tribunales" que su titulación en Magisterio es auténtica.

En la biografía de Almunia que aparece colgada en la página web de las Cortes de Aragón, en las que aquélla ocupó un escaño de diputada hasta su nombramiento como secretaria de Estado de Educación en 2008, se afirma que es diplomada en Magisterio. Sin embargo, tanto en la web del Ministerio de Educación como en la del PSOE se ha eliminado cualquier referencia a su formación académica.
En el caso de la página de Ferraz en internet llama la atención que Almunia sea el único de los 32 miembros de la Ejecutiva encabezada por José Luis Rodríguez Zapatero -junto al catalán Miquel Iceta y el asturiano Hugo Morán- del que no se ofrece información alguna sobre su nivel de estudios.
Un ciudadano aragonés ha presentado ahora una denuncia contra Almunia en el Juzgado de Instrucción número 7 de Zaragoza, a la que ha tenido acceso El Confidencial, por un presunto delito de falsedad documental. El denunciante, Ignacio Goñi, afirma en su escrito que la secretaria de Estado de Educación, al ser un cargo público, "tiene la obligación de decir la verdad y no falsificar datos con el supuesto fin de mejorar su imagen ante la opinión pública".
Goñi sostiene en su denuncia que Almunia nunca terminó sus estudios de Magisterio, "por lo que su máximo título académico que ostenta en estos momentos es el de Bachillerato".

Un portavoz oficial de Almunia, sin embargo, calificó de "mentiras" esas acusaciones, y aseguró que la secretaria de Estado de Educación y miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE es diplomada en Magisterio por la Universidad de Zaragoza desde 1982. El mismo portavoz calificó de "error de omisión" el hecho de que la biografía colgada en la web del Ministerio de Educación no haga alusión a esa supuesta titulación.

HERALDO: UNA NUEVA FORMACIÓN PRESENTARÁ LISTAS A LAS MUNICIPALES EN CINCO COMARCAS

RAMON TREMOSA: Congost de Mont-rebei en kaiak: una meravella a tocar de casa

El congost de Mont-rebei és una meravella natural que els catalans tenim a tocar de casa però que no coneixem. Als Pirineus catalans els rius baixen de nord a sud i les muntanyes van d’oest a est de tal manera que els rius, quan les travessaven, han excavat amb el temps uns congostos espectaculars. El congost de Mont-rebei és resultat de la intersecció del riu Noguera Ribagorçana amb la imponent serralada del Montsec: quan es troben el riu baixa a 500 metres de cota sobre el nivell del mar i el Montsec té una alçada en aquella latitud entre 1.300 i 1.700 metres, de tal manera que els espadats que el riu ha generat en molts llocs superen els 500 metres de paret vertical. Aquest estiu amb tota la família hem baixat i pujat en kaiak pel congost de Mont-rebei, en una excursió plàcida i tranquil·la per uns paratges naturals magnífics. Gràcies a que el pantà de Canyelles enguany es troba al 66% de la seva capacitat (és un pantà més gran que el de Rialb), hem pogut anar i venir, i banyar-nos i aturar-nos, al llarg dels 3 quilòmetres que van del congost de Mont-rebei fins al congost del Seguer, atès que la cua del pantà enguany cobreix amb una làmina d’aigua tot el congost. Quan aquest pantà, de 28 km de cua, està baix en el congost de Mont-rebei el riu Noguera Ribagorçana és un riu d’aigües braves, que s’ha de baixar amb canoa pneumàtica i la travessia llavors no és pas tan plàcida.

o riu és vida. Efectivament, enguany hem pogut anar i venir amb kaiak pel congost de Mont-rebei i, havent-hi anat amb els nens, hem plegat a l’hora baixa. Pujant pel riu a quarts de quatre de la tarda hem gaudit de les dues úniques hores de sol en que la llum inunda tot el congost i il·lumina una aigua que és ben negra la resta del dia. A aquella hora no hi ha vianants que s’arrisquin a passar pel camí excavat a la roca, a uns 25 metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua i la solitud és llavors total i absoluta. Uns voltors ens han estat sobrevolant una estona, entre les dues parets verticals a banda i banda... i mentre remem riu amunt per tornar cap a casa, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Congost i la medieval de defensa de Girveta es veuen tota l’estona entre les dues parets de roca. La nena ha perdut el casc i el Xavier ha girat cua a buscar-lo, mentre nosaltres cinc remem plàcidament riu amunt, impulsats pel vent del sud que ens empeny... el congost de Mont-rebei és llavors un indret únic, una lloc imponent de gran solitud però que alhora ens proporciona una meravellosa plenitud...

Lo riu és vida. El riu Noguera Ribagorçana, que entre El Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó, és un riu regulat només per les empreses hidroelèctriques pel que fa als cabals que hi baixen. Una vegada vaig veure Tomàs Molina mostrant per TV3 aquest riu a l’alçada del Pont de Montanyana, ensenyant un misèrrim cabal d’aigua tot dient “vegin, vegin, que no hi ha aigua”. Efectivament, aquest estiu també hi ha tornat a baixar un cabal ínfim d’aigua, exactament 1 metre cúbic per segon de mitjana diària (podeu veure els cabals de rius i pantans en temps real per internet a www.chebro.es).

El que pràcticament ningú no sap és que per un túnel subterrani de 15 quilòmetres paral·lel al riu, un túnel que neix a Sopeira (al pantà d’Escales) i que torna al riu tot just abans del congost de Mont-rebei (a la cua del pantà de Canyelles, passat El Pont de Montanyana), Endesa hi fa passar 30 metres cúbics d’aigua per segon. Aquest túnel construït a cota constant provoca un altre salt d’aigua addicional per generar electricitat, a banda dels salts que els embassaments d’Escales, Canyelles i Santa Anna ja generen per aquesta empresa. El resultat és un riu Noguera Ribagorçana entre pantans sense vida, que a l’estiu fins i tot fa mala olor perquè hi baixen més aigües residuals de granges i pobles que no pas aigua potable. Si a l’hivern visiteu el meravellós monestir romànic de Sopiera, envoltat d’oliveres mil·lenàries i de les altíssimes muntanyes del congost d’Escales, veure com els camions van i vénen per aquest túnel subterrani per a netejar-lo.

Fins abans de la construcció dels pantans ara fa 50 anys, el riu Noguera Ribagorçana no es podia travessar sense un pont per causa del cabalós flux d’aigua que portava, tal com avui encara delata l’amplíssima llera del riu. El meu pare m’explicava que el soroll del riu era eixordador a un quilòmetre de distància, i això és degut a la rapidesa amb què l’aigua baixa de les muntanyes. Ribagorça vol dir “riba curta”, és a dir, poc espai per a baixar un gran desnivell: d’El Pont de Suert en avall el riu discorre ja per cotes de 700 metres però les muntanyes que el nodreixen encara fan1.800 metres, com és el cas de la Serra de Sant Gervàs, que presideix la vall dels voltors, davant d’Areny de Noguera. De fet, a El Pont de Suert aquest estiu hi ha baixat 15 metres cúbics per segon, de tal manera que no s’entén perquè de Sopeira en avall Endesa només en deixa baixar un.

Aquesta és una qüestió de salubritat de l’aigua del riu, més que no de navegabilitat. Perquè el referent del riu veí Noguera Pallaresa, que baixa paral·lel per la veïna comarca del Pallars, és lacerant per als ribagorçans: els cabals que a l’estiu, durant el dia, són alliberats durant unes hores pels pantans de la capçalera (uns cabals que superen els 10 metres cúbics per segon), permeten al riu Noguera Pallaresa la pràctica de molts esports d’aigua com el ràfting, i donen vida a la pesca i als càmpings, generant un gran dinamisme econòmic.

Al Noguera Ribagorçana, en canvi, el trist metre cúbic per segon que hi baixa a l’estiu vol dir que l’aigua en molts llocs no supera els 20 centímetres d’alçada, és a dir,un pam d’aigua: això vol dir que l’aigua a l’estiu s’escalfa fins als 25 graus, de tal manera que tota la pesca desapareix del riu (les truites de riu, per exemple, no poden viure per sobre dels 15 graus). I això que l’aigua del riu Noguera Ribagorçana baixa glaçada, perquè és aigua de neu!!

Fins al juliol el kaiak pel congost de Mont-rebei s’ha de fer amb un vestit de neoprè ja que l’aigua baixa a 10-12 graus de temperatura. Només quan l’aigua del riu troba la cua del pantà de Canyelles l’aigua, a més de navegable, és practicable per al bany atesa la molt més alta temperatura d’una aigua quieta que d’una aigua brava. El Kayaking de Mont-rebei el realitza l’empresa de Xavier Bergua, fill del Pont de Montanyana que ofereix la possibilitat de baixar per aquest congost dels mesos d’abril a octubre (www.kmr.es).

Bona notícia: l’Agència Catalana de l’Aigua va guanyar fa pocs mesos un plet a Endesa, relatiu a qui té la potestat de fixar el cabal ecològic d’un riu, entenent com a tal cabal el nivell d’aigua que el riu ha de tenir sempre per a mantenir la vida aquàtica. El 4 de gener de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’ACA, depenent de la Conselleria de Medi Ambient. Endesa ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem en contra d’aquesta sentència perquè entén que “perjudica la seva activitat”, però la sentència favorable a l’ACA del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un primer pas i una gran notícia per combatre situacions com la que afecta al riu Noguera Ribagorçana. Per bé que l’ACA només gestiona a Catalunya les conques internes i que els rius lleidatans depenen de la CHE, la sentència del TSJC desmunta un per un tots els arguments de l’empresa hidroelèctrica (per a més informació vegeu El País, 08.04.2010) i constitueix un molt notable precedent.

Espanya és l’únic país europeu que encara no ha enviat a la Comissió Europea els cabals ambientals dels rius de l’Estat espanyol. Aquests cabals són exigits per la Directiva Marc de l’Aigua i aquesta directiva establia un termini de tres anys, el qual va expirar el 31 de desembre de 2009, per a què aquesta informació fos enviada a la Comissió Europea. Entre el juny i l’agost 2010 he presentat sis preguntes a la Comissió Europea relatives a aquesta qüestió, que inclouen des del cabal del Noguera Ribagorçana fins al cabal ambiental del Delta de l’Ebre (disponibles a www.tremosa.cat) un cabal, per cert, que la Confederación Hidrográfica del Ebro encara no s’ha dignat a quantificar.

Si teniu una estona, no ho dubteu: aprofiteu que enguany hi ha aigua abundant als pantans i feu un tomb amb kaiak pel congost de Mont-rebei.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175048

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/08/comneix-la-terreta.html

EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT

EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA

Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.

El passat divendres 27 d'agost, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.

1. formació i educació:

igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.

2. infraestructures viàries

actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.

Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.

3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.

El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.

Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris