28 de desembre del 2013

LA TERRETA: ELS ORÍGENS DEL CATALÀ....MASSA LLENGUA, POCA HISTÒRIA

Ar.13El passat 29 de setembre l‘IEC-Institut d’Estudis Catalans i elsAjuntaments d’Areny i Tremp van organitzar a Areny la jornada amb el títol “La Terreta: els orígens del català”.         L’ acte servia per a presentar una exposició temporal -que encara es pot veure al Centre d’ Interpretació de la Ribagorça- i un  llibret amb el mateix títol obra del filòleg Josep Anton Rabella-cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC. Entre els parlaments polítics  el dels alcaldes Miguel Gracia iVíctor Orrit, i desprès els filòlegs: Josep Anton Rabella, Ramon Sistac i Maite Moret. Es tractava d’un acte  que pretenia donar a conèixer el text més antic fins ara conservat en llengua catalana que és el jurament feudal que Radolf Oriol castlà dels castells d’Areny i Orrit realitza al comte Ramon IV del Pallars Jussà i a la comtessa Ermessenda i alhora, revaloritzar la llengua catalana a la Franja en un moment en que polítics i institucions com el Govern i les Corts d’Aragó  s’inventen llengües sense cap aportació científica que ho justifiqui. A Areny, els filòlegs van aportar les dades suficients per a demostrar que la nostra parla és catalana i que en cap lloc del món es diuen coses com llengua  pròpia d’ una àrea determinada o lapao.
Per un altra banda es tractava de ficar em valor un text de fa quasi mil anys i demostrar que els orígens escrits de la llengua catalana es troben a la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana i en concret a Areny i Orrit on fa quasi un mil·leni es parlava i s’escrivien alguns documents en llengua catalana: gran diferència amb aquestst temps on seguim parlan en català i ho escrivim tot en castellà. Ara bé, sobta que per a explicar un període històric de fa mil anys sols en parlin els filòlegs i no s’assessorin d’historiadors que ho han investigat i tot això amb el consentiment de l’IEC i dels Ajuntaments organitzadors de l’acte.  i mira que, d’historiadors i medivalistes que parlin de la Ribagorça n’hi ha un quants: Jordi Boix, Jordi Bolós, Francesc Fité, Alberto Velasco, Fernando Galtier, Guillermo Tomás,, etc, etc. entre d’altres que hem estudiat aquest periode.
Del llibre: “Els orígens de la llengua catalana” de Josep Anton Rabella i Ribasveiem que a la contraportada hi ha els logos de les  tres institucions que ho editenAjuntament d’Areny, Institut d’Estudis Catalans i Ajuntament de Tremp, però en cap moment cita els editors ni l’editorial ni impremta ni els crèdits, ni ISBN ni depòsit legal, ni any  res de res. En definitiva, no té cap registre: és un llibre fantasma que no té cap identificador, és com conduïr un cotxe amb matricula, però sense cap certificat de matriculació, ni assegurança, ni ITV, i això ho fan l’IEC i els Ajuntaments d’Areny i Tremp??
En segon lloc: la contextualització del text amb la llengua parlada i escrita d’aquell moment era molt important, però en cap moments’ha parlat de la història del Comtat de Ribagorça, del Comtat del Pallars Jussà, de la importància d’Orrit com a cap del pagus, de la existència d’un comtat o un vescomtat, o no, amb Miró I i Guillem (segle X); de com al segle XI ja era més important Areny o de que Areny i Montanyana depenien en aquella època del Comtat del Pallars Jussà; de les guerres feudals entre els comtes dels dos Pallars i la seva incidència a La Terreta,  però clar tot això era secundari. Un altre dels aspectes és la importància que el filòleg dóna als tema dels bisbats especialment al de la Seu d’Urgell ignorant el Bisbat de Roda d’Isàvena o el paper que van tenir els monestirs en l’organització territorial,  i en el cas de La Terreta el d’Alaó a Sopeira;per a la història eclesiàstica d’Areny, Montanyana, Castanesa, Peralta de la Sal o Boí el Bisbat de la Seu d’Urgell ha estat molt important, però aquesta importància prové de la seva dependència arran de laconcordia de 1140, no d’un segle abans com diu l’autor. En aquella època, els bisbes de Roda eren qui consagraven les esglésies de tota aquesta vall; de fet a finals de setembre 1123, el Bisbe Sant Ramon de Roda va consagrar l’església de Sant Pere d’Orrit, pocs mesos abans de la seva visita a Taüll per a fer el mateix amb les de Sant Climent i Santa Maria.
I finalment, parlem del text com a obra de Ramon IV i cita als comtes Ramon Ermessenda (1029-1047), però el que no es diu que Ermessenda és la segona dona del comte i que aquest governava el Comtat des de la mort del seu pare Sunyer I (1010).
Comparteixo que era un bon moment per a divulgar un text com el de Radolf Oriol, per a donar-lo a conèixer entre la societat, per a veure que la nostra parla és catalana i que com a tota llengua pot ser parlada i escrita, per a mostrar “Jo fideles vos seré”, però aquesta frase que pot ser aplicada a ser fidels a la nostra llengua, també ha de servir per a ser fidels a la història, i al patrimoni dels nostres pobles. Són els filòlegs els que han de fer recerca lingüística i dialectològica i l’han d’explicar, però quan es parla de temps tant llunyants, els errors històrics es solventen amb assessoraments d’historiadors i aqui, un cop més no s’ha fet

RESERVA DE LA BIOSFERA DE LA SIERRA DE LA CARRODILLA Y VALLES DEL CINCA, ÉSERA Y DEL NOGUERA RIBAGORZANA

Un nou projecte plana sobre laRibagorça, aquesta vegada és un bon projecte, no com els de les MATS o el del fracking que ens afecta de ple a tota la Terreta i també a Areny. Aquesta vegada és un projecte per a que la UNESCO-Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, reconegui part d’aquest territori com a Reserva de la Biosfera, una figura de protecció I conservació de la nostra natura , de la biodiversitat del territori, però també de recerca, educació, dinamització i de desenvolupament sostenible amb una implicació social per a una zona que especial que representi la biodiversitat, tot conectat amb una xarxa mundial de la UNESCO 
A la Ribagorça, la Comarca i diferents ajuntaments i associacions han constituït un grup promotor que treballa amb el Govern d’Aragó per a presentar la candidatura al març de 2014. Qui ho demana són ajuntaments i entitats i per tant és una petició prové dels de sota per a que els Governs i la UNESCO reconeguin aquesta zona com a Reserva de la Biosfera de Sierra de Carrodilla Valles del Cinca, Ésera y del Noguera Ribagorzana formada per 101.000 Km2. Dins la Reserva de la Biosfera es creen unes àrees nucli, de màxima protecció que ja formen part de la Xarxa Natura 2000, envoltades per àrees tampó i per una zona de transició ben delimitades on es pretenen desenvolupar projectes de recerca,educació i de desenvolupament sostenible del territori.
3_ponencia josea laguens (1)
El PAR de la Ribagorça ja ha mostrat una inicial oposició al veure que hi ha molts pocs beneficis econòmics (poc pressupost),no es sap molt bé quines restricions tindrien les àrees tampó properes a nuclis habitats ni quins són els membres del Comité de Direcció. Altres interrogants podrien ser quines afeccions hi haurà a  activitats com la caça, la pesca, la micologia, etc.,però tot això.segur que anirà apareixen a les diferents reunions
Segurament el principal interrogant és qui forma part de la Reserva i la seva denominació visible. M’explico, la nova Reserva es vol dir de la “Sierra de la Carrodilla y de los Valles del Cinca, Ésera y del Noguera Ribagorzana”, un nom més llarg que les hectàrees que es vol protegir. En teoria, són els diferents ajuntaments i associacions qui ho demanen però aqui tot sembla ja fet i beneït qui en forma part i qui no i quin nom se li dóna .
3_ponencia josea laguens-De la primera crítica; el projecte explica quin són els municipis i els espais de la nova Reserva que en formarien part, però no s’explica si hi ha la possibilitat de que altres municipis puguin entrar a formar part del mateix o si uns municipis podrien afegir-se a projectes similars en paralel en aquesta Reserva.
-De la segona, la seva denominació, és una barreja de Serra i valls, excessivament llarga, quan generalment aquestes reserves són noms més curts i representatius d’un determinat ecosistema:  Serra, Parc, Vall, sols un nom. Aqui, per a contentar a tots es vol visualitzar laSerra de Carrodella, però s’amaga que també hi són les Serres de Llaguarres o del Montsec de L’Éstall, tant o més conegudes com la primera.  També es vol visualitzar les Valls del Cinca, Èsera i Noguera Ribagorçana, però d’aquestes valls sols s’agafen unes poques localitats i la resta dels municipis d’aquestes valls queden excloses. Molt més dramàtic és a la Vall de la Noguera Ribagorçanao on no sols s’obliden la gran part dels municipis, tambés’obliden de  l’altra ribera, la catalana, que tampoc hi entra. 
En definitiva, és un bon projecte de desenvolupament sostenible per a uns pocs municipis on  tot és possible, però que es queda curt i per als que no hi formen part tot és impossible: la Ribagorça i el Pirineu s’ho mereixen,però amb projectes més inclusius

Del 27 al 29 de setembre, el Santuari de Núria al Ripollès, va acollir el El VIIIè Col·loqui Internacional d'Estudis  Transpirinencs amb el títol La religió als Pirineus: territori, societat i cultura". Allà hi vaig presentar la comunicació "Una nova societat a la Ribagorça: protestantisme i republicanisme a l'Isàvena (1918-1938); on vaig parlar del catolicisme ribagorçà en una territori dividit per tres bisbats (Lleida, Barbastre i La Seu d'Urgell); de l'anarquisme i la seva influència al protestantisme bearnès i alt-aragonès i del  protestantisme i el republicanisme a  la Ribagorça i en concret a Llaguarres/Laguarres i Capella i la figura de Ramón Campo


Els centres d'estudis lleidatans identifiquen una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle XX

15/07/2013 - 22.30h.
El Pont de Suert (ACN).- Els centres d'estudis de les comarques de Lleida han identificat una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques històriques, segons es va donar a conèixer en el marc de la VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida que va celebrar dissabte al Pont de Suert, organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d'Estudis Ribagorçans. La jornada va servir per acostar posicions en la recerca que des de fa un any -des de la darrera trobada- porten a terme diversos centres d'estudis de la demarcació entorn el món dels hospitals i les institucions de beneficència que han existit a les comarques de Lleida durant la seva història i fins al segle XIX.
ACN

Els centres d'estudis lleidatans identifiquen una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle XX

15/07/2013 - 22.30h.
El Pont de Suert (ACN).- Els centres d'estudis de les comarques de Lleida han identificat una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques històriques, segons es va donar a conèixer en el marc de la VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida que va celebrar dissabte al Pont de Suert, organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d'Estudis Ribagorçans. La jornada va servir per acostar posicions en la recerca que des de fa un any -des de la darrera trobada- porten a terme diversos centres d'estudis de la demarcació entorn el món dels hospitals i les institucions de beneficència que han existit a les comarques de Lleida durant la seva història i fins al segle XIX.

VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida a El Pont de Suert


VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida a El Pont de Suert


VI Trobada de Centres d' Estudis de les Comarques d Lleida a El Pont de Suert


Dissabte, 13 de juliol de 2013 
Confraria Nova de Sant Sebastià Av. Victoriano Muñoz, 23 (*)


El Pont de Suert (Alta Ribagorça)
PROGRAMA
09.45h Lliurament de documentació
10.00h Parlaments de benvinguda
10.15 h Conferència: "Com crear i conservar un fons fotogràfic des d'un centre d'estudis", a
càrrec de Josep Ignasi Rodríguez, Cap del Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de
l'Institut d'Estudis Ilerdencs
11.15 h Pausa – cafè
11.45 h Presentació dels projectes de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana
i de l'Institut Ramon Muntaner
12.00 h Projecte de recerca col·lectiva "El món dels hospitals i institucions de beneficència de
les Terres de Lleida ", presentació a càrrec de Joan Busqueta (UdL).
Conferència: "Imaginant els hospitals a l'edat mitjana: fonts per al seu estudi", a càrrec
d'Antoni Conejo (UB-IRCVM)
13.00 h Propostes dels centres d'estudis vinculades al projecte dels hospitals. Concreció del
material de camp per a desenvolupar els projectes
14,15 h Dinar al restaurant "Casa Prades” (**)
16,15 h Visita guiada al nucli històric del Pont de Suert
(*) Davant l'església, al costat de l'Oficina de Turisme.
(**) L'organització es fa càrrec del cost d'un menú per a cada entitat assistent. El preu del menú és de 15 €.
L'assistència a la trobada és gratuïta i oberta a tots els/les membres de les entitats.
Per a poder fer les previsions adients, la data màxima per a confirmar l'assistència
a la jornada i al dinar és el dijous, 11 de juliol.
Com cada any, oferirem una mostra de publicacions i material de difusió de les activitats dels
centres. Si hi porteu material, us preguem que arribeu al lloc de la trobada una estona abans de
començar els actes.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: CCEPC. Tel. 93-3248585, ext.131. A/e: ccepc@iec.cat
ORGANITZA:
Amb el suport de:

"La Franja de Ponent o les franges, avui", a Òmnium Cultural Terrassa


El passat 19 de setembre es va inaugurar la nova seu d'Òmnium Cultural a Terrassa (Rambla Egara, 340), i aquesta històrica entitat de la ciutat de Terrassa i una de les federacions més antigues, nombrosses i dinàmiques d'Òmnium ho va celebrar amb una inauguració molt especial amb la presència de Francesc Homs, conseller de la presidència de la Generalitat de Catalunya; Manel Pérez, regidor de l'àrea de servei a les persones de l'Ajuntament de TerrassaXavier Ordeig, president d'Òmnium a Terrassa i Joan Abellà, vice-president d'Omnium.
Allà hi vaig anar per a fer una xerrada sobre "La Franja de Ponent o les franges avui" on vaig explicar l'evolució terminològica del concepte La Franja de Ponent, l'evolució de les diferents accepcions, la història de la llengua catalana i de les relacions socials i econòmiques de les diferents Franges amb Osca, Saragossa, Lleida i les Terres de l'Ebre; des de la Ribagorça i La Terreta fins al Matarranya, tot fent un viatge per La Llitera i el Baix Cinca. També hi vaig parlar de la defensa de la llengua catalana a la Declaració de Mequinensa de 1984, de l'ensenyament de l'assignatura de llengua catalana, de la seva vitalitat com a llengua oral, i de  les activitats de les associacions i centres d'estudis de la Franja, dels diferents conflictes entre Catalunya i Aragó i de com s'ha arribat a la barbaritat sense cap ni peus de aprovar una nova llei on es diu que a una ribera d'un riu o d'un barranc com l'Algars, la Clamor d'Almacelles o el Noguera Ribagorçana  es parla català i a l'altra lapao i on la Ribagorça "pirenenca i pre-pirinenca" no sap si és més Lapao o més  lapapyp, menystenint el Govern d'Aragó tots els comunicats i declaracions de la comunitat universitària i educativa i cultural de l'Aragó.

Aquesta inauguració va servir per trobar-me amb gent de Noals, Tolba, Camporrells o Calamocha. Moltes Gràcies als amics d'Omnium Terrassa i de Terrassa per la magnífica acollida i organització de l'acte. 

30 de juny del 2013

Declaració de municipis de l'Alta Ribagorça (1983-2013)

De Sebastià Pons: L'amic Joan Casimiro em passa aquesta comunicació que en els temps convulsos que viu la Ribagorça em sembla força interessant: "El proper mes d’agost es cumpliran 30 anys de l’anomenada Declaració de Montanui sobre la Mancomunitat de la Ribagorça. Crec que va ser un esdeveniment molt important de la nostra història recent, digne d’ésser tingut en consideració, particularment en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i despropòsits lingüístics. Tement que l’efemèride pogués passar desapercebuda, i amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre la conveniència de recuperar aquell esperit a nivell de comarca i si és possible anar més enllà, m’he decidit a divulgar el text que es va consensuar, tal com va aparèixer en un mitjà de premsa local de l’època. Si la idea et sembla interessant, fes-ne difusió."

Atles dels Comtat de Pallars i Ribagorça (v. 806-v.998)

L
De: Ajuntament de Sort

El llibre (+info)
La col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia contempla el període de més de dos segles de domini carolingi (759-992). Els documents conservats de l’època són a Catalunya significativament dels més abundants d’Europa, i faciliten de cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de la monarquia franca i que més endavant reberen el nom de Catalunya Vella.
L’Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia es regeix per un doble ideal  d’exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informació que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.
L’Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998),  vuitè volum de la col·lecció, inclou un resum històrico-cartogràfic de l’evolució dels comtats estudiats i de la seva relació amb la resta de comtats catalans i de l’Imperi franc. Els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una història amb una trajectòria diferent de la resta de la Catalunya carolíngia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i més endavant amb l’Aragó. El territori dels comtats s’estenia per les actuals comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i bona part de l’Alta i Baixa Ribagorça oriental i occidental aragoneses. Els autors també tracten la Vall d’Aran i la Conca Dellà, encara que aquests dos territoris no pertanyien als comtats estudiats.
A continuació, hi ha un apartat de mapes toponímics (on per primera vegada se situa amb precisió un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de límits) que reflecteixen l’origen d’aquests topònims, ja que siguin preromans, romans, germànics o àrabs, així com altres topònims d’interès històric i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesió de la població, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents és molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alaó o Ovarra; per contra gairebé no n’hi ha a les terres altes i a les valls més occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on s’han conservat els documents, trobem l’esment de nombrosos llocs habitats, sovint amb la seva esglèsia, situats molt a prop els uns dels altres.
Un tercer apartat ofereix la visió econòmica del territori, amb la situació dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicació i les activitats transformadores. La documentació que s’ha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, però en l’economia d’aquesta regió la ramaderia, l’aprofitament del bosc i dels recursos (la sal i el ferro) havien de tenir més importància de la que reflecteixen els textos.
Una bona col·lecció de mapes i dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monàstiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capítols específics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria d’Alaó, Santa Maria d’Ovarra, Santa Maria de Lavaix, així com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.
El volum acaba amb un índex que comprèn vora  dos milers de noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals d’arreu del món.
Els autors
Jordi Bolòs i Masclans  és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida, redactor de Catalunya romànica, arqueòleg, editor de la revista Territori i paisatge (Universitat de Lleida) i autor de gran quantitat d’articles i de llibres sobre la història medieval i del paisatge a Catalunya. En citem només una selecció:
  • Catalunya medieval (Pòrtic)
  • Castells de la Catalunya Central (Àmbit Editorial)
  • Estudiar i gestionar el paisatge històric i medieval (Universitat de Lleida)
  • El mas, el pagès i el senyor (Curial)
  • Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI (Dalmau)
  • La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval (Ed. 62)
  • Els molins fariners (Ketres)
  • El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Proa)
  • Repertori d’antropònims catalans dels segles IX i X (amb Jordi Moran, IEC)
  • Els orígens medievals del paisatge català (IEC, Premi Crítica Serra d’Or Recerca 2005)
Víctor Hurtado i Cuevas  és medievalista, economista i cartògraf. La seva especialització professional és la cartografia històrica i actualment desenvolupa diversos projectes d’aquest caire per a institucions, revistes i empreses editorials. La seva tesi doctoral sobre la família de mercaders medievals Mitjavila va rebre el premi al millor treball de la Facultat d’Història (2004). Dels seus treballs ja editats, destaquen:
  • Atles històric de Catalunya (Vicens Vives)
  • Atles d’història de Catalunya (Ed. 62)
  • Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV (Abadia de Montserrat · Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història Ciutat de Barcelona 2008)
Són autors conjuntament de: