Divendres 29 de maig, 22h , Saló d’actes de la Casa de Vila de TAMARIT DE LLITERA·
Dissabte 30 de maig, 20h, Casa de la cultura de VALL-DE-ROURES·
Dilluns 1 de juny, 22h, Palau Montcada de FRAGA·
Dimarts 2 de juny, 22h, Sala Goya de MEQUINENSA
28 de maig del 2009
27 de maig del 2009
ARENY DE NOGUERA RECOLZA A RAMON TREMOSA
De la mà de Convergència Democràtica de la Franja, Coalició per Europa ha penjat cartells per tota la Franja, del Matarranya fins a la Ribagorça, fins i tot a la vila de Graus, demanant el vot a les properes eleccions europees del 7 de juny per a Ramon Tremosa.
El passat 23 i 24 de maig, en plenes Festes Majors d’Areny de Noguera, els cartells del eurocandidat Ramon Tremosa foren penjats en els espais que habitualment s’utilitzen i en balcons de la Plaça Major, molt a prop del Centre d’Interpretació de la Ribagorça, a on moments desprès, hi havia un vi espanyol.
El diumenge per la tarda, els membres de Coalició per Europa-CDF vàren fer una passejada pel Pont de Montanyana, Sopeira i vàren acabar a Areny de Noguera, localitat molt vinculada a la família de Ramon Tremosa i a ón s’espera que es tregui alguns vots en aquests comicis. I ja per acabar, el passat dimarts 26 de maig, a les 22 hores, la Casa de la Cultura de Benavarri, va acullir un acte electoral en què es va anar desgranant el programa de Coalició per Europa i el treball que està realitzant CDF, de la mà de la Marta Canales, integrant de la candidatura a les Europees de Coalició per Europa.
El passat 23 i 24 de maig, en plenes Festes Majors d’Areny de Noguera, els cartells del eurocandidat Ramon Tremosa foren penjats en els espais que habitualment s’utilitzen i en balcons de la Plaça Major, molt a prop del Centre d’Interpretació de la Ribagorça, a on moments desprès, hi havia un vi espanyol.
El diumenge per la tarda, els membres de Coalició per Europa-CDF vàren fer una passejada pel Pont de Montanyana, Sopeira i vàren acabar a Areny de Noguera, localitat molt vinculada a la família de Ramon Tremosa i a ón s’espera que es tregui alguns vots en aquests comicis. I ja per acabar, el passat dimarts 26 de maig, a les 22 hores, la Casa de la Cultura de Benavarri, va acullir un acte electoral en què es va anar desgranant el programa de Coalició per Europa i el treball que està realitzant CDF, de la mà de la Marta Canales, integrant de la candidatura a les Europees de Coalició per Europa.
26 de maig del 2009
ADHESIÓ DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA EN CONTRA DE L'AUTOPISTA ELÈCTRICA MONTSÓ-ISONA
Benvolguts membres de la Plataforma,
Segons acord del Comitè Executiu de Convergència Democràtica de la Franja, el nostre partit s’ adhereix a la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica Montsó -Isona” i rebutja la instal·lació d’aquesta línia elèctrica que ja en el seu dia fou rebutjada pels tribunals de justícia competents. Convergència Democràtica de la Franja creu que aquest projecte suposa un nou greuge per als habitants de la Ribagorça, ja que diferents informes denuncien les afeccions en el turisme i en el patrimoni paisatgístic, a més a més en les persones i els cultius.
Convergència Democràtica de la Franja denúncia que el Govern d’Aragó i les Corts d’Aragó hagin respost tímidament davant la nova Autopista Elèctrica que vol fer passar els seus cables per damunt de llogarets com La Pobla del Món, Pueyo de Marguillén o Torres del Obispo, incomplint la normativa europea, a més de les immediacions dels nuclis de Benavarri, Lluçars o dels conjunts històrics-artístics com Montanyana o el Castell de Mur.
CDF creu que aquesta autopista elèctrica suposaria un nou perjudici al territori i recorda que tota la conca del Noguera Ribagorça es troba, des de fa quasi trenta anys, hiperregularitzada pels diferents embassaments que serveixen per abastir d’aigua i llum a altres àrees. Per aquests motius CDF creu que aquesta nova construcció sols portarà problemes a la comarca i insta als Ministeris competents de l’Estat Espanyol i als diferents ens de la Unió Europea a què rebutgin un projecte insostenible en un àrea d’un alt valor paisatgístic i mediambiental i escassament poblada. Finalment, CDF demana a la gent del territori que participin activament en els actes de Plataforma a favor del seu futur, del nostre futur, a favor del desenvolupament sostenible del territori.
26 de maig, acte electoral de Coalició per Europa a Benavarri.
COMUNICAT DE PREMSA - COALICIÓ PER EUROPA COALICIÓ PER EUROPA, la candidatura que integra Convergència Democràtica de la Franja, entre d’altres forces polítiques estatals, ha convocat per a demà dimarts, 26 de maig, a les 22 hores, al Saló de la Casa de la Cultura de Benavarri el seu acte central de campanya de les eleccions europees a la comarca de la Ribagorça.
25 de maig del 2009
COALICION POR EUROPA PRESENTA LA CANDIDATURA A LAS ELECCIONES EUROPEAS EN FRAGA.
22/04/2009 -
Coalición por Europa presentó ayer en Fraga, la candidatura que va a presentar en las elecciones europeas, de la que forma parte la fragatina Marta Canales, de Convergència Democrática de la Franja, junto con otros partidos y coaliciones como Convergència i Unió, Partido Nacionalista Vasco o Unió Mallorquina y Unió Menorquina. El cabeza de lista, Ramón Tremosa, de Convergencia i Unió, compartió una comida coloquio con diversas ASOCIACIONES y colectivos sociales y empresariales de Fraga, a los que presentó el programa con el que concurrirán a los comicios europeos. Tremosa aseguró que pretende ser “la voz de los habitantes de la Franja en Europa”. Marta Canales destacó la importancia que tienen las elecciones europeas, “ya que las instituciones europeas juegan un papel cada vez más importante”. En este sentido, Canales mostró su especial preocupación “en dos cuestiones que afectan al territorio a su salud medioambiental, Gran Scala y la térmica de Mequinenza”, proyectos a los que CDF se opone tajantemente, “por cuanto son una aberración y un modelo insostenible de desarrollo”. La cuestión lingüística y la situación del catalán en Aragón, sin ningún reconocimiento legal, también serán cuestiones importantes para esta candidatura. Ramón Tremosa aseguró que “defenderemos el reconocimiento del catalán como lengua oficial en las instituciones europeas, y para que se fuerce al Gobierno de Aragón a reconocerlo igualmente como lengua oficial de la Franja”. Tremosa considera que “la situación del catalán es la última herencia póstuma del franquismo y es una vergüenza que el Gobierno Español consienta esta situación en pleno siglo XXI”.
22 de maig del 2009
TREMOSA TAMBÉ SERÀ EL CANDIDAT DE LA FRANJA
Tremosa quiere defender en Europa la rentabilidad del Segarra-Garrigues.
Lleida - Sergi Martí 2009-04-22
El candidato de Convergència i Unió a la elecciones al Parlamento Europeo del próximo 7 de junio, Ramon Tremosa, afirmó ayer en Lleida que si sale escogido como eurodiputado luchará en Bruselas para conseguir que el proyecto del Canal Segarra-Garrigues sea rentable y pueda suponer un salto económico para las comarcas de Lleida y sus vecinos.
Tremosa comenzó así su campaña para los comicios europeos en Lleida tocando uno de los temas de más actualidad y más polémicos que atañen a la demarcación. El candidato nacionalista se preguntó “por qué Catalunya tiene el 30 por ciento de su superficie protegida y a que intereses responde esta cifra” y aseguró que su intención es conseguir que no se amplien más las áreas protegidas en la superficie regable del Segarra-Garrigues. Tremosa explica que “no podemos permitir que una obra que ha costado tanto no sea ahora rentable para los agricultores”. “Lleida no ha de ser la reserva natural de Europa, una Europa que reserva poco” aseguró Tremosa.Otro de los puntos que Tremosa asegura haberse marcado para trabajar en Europa es la autovía Tortosa-Lleida-la Val d’Aran. El candidato de CiU considera que esta infraestructura sería clave para abrir Lleida al mar, concretamente con el puerto de Alcanar, en Sant Carles de la Ràpita.El candidato de los nacionalistas apostó para conseguir que Lleida sea un punto logístico importante dentro de Catalunya y del Estado español y “eso sólo se consigue a través de las comunicaciones que abren oportunidades de negocio a las empresas de la zona”.Por otra parte, la presencia de Ramon Tremosa en la capital del Segrià respondía también a la presentación pública de las tres candidatas de CiU por Lleida a la elecciones al Parlamento Europeo. La primera de las representantes en la lista de la federación nacionalista es Mireia Huerta de la Seu d’Urgell. Huerta es la presidenta comarcal de las JNC en l’Alt Urgell y responsable de política internacional de esta organización.La segunda de las candidatas es Violant Cervera que nacida en Lleida capital actualmente es conselera nacional y responsable de la Casa Gran en Lleida. Por último, la tercera candidata por Lleida es Guadalupe Badies, nacida en Barcelona y que actualmente ejerce como concejala en el Ayuntamiento de Tàrrega.
El candidato de Convergència i Unió a la elecciones al Parlamento Europeo del próximo 7 de junio, Ramon Tremosa, afirmó ayer en Lleida que si sale escogido como eurodiputado luchará en Bruselas para conseguir que el proyecto del Canal Segarra-Garrigues sea rentable y pueda suponer un salto económico para las comarcas de Lleida y sus vecinos.
Tremosa comenzó así su campaña para los comicios europeos en Lleida tocando uno de los temas de más actualidad y más polémicos que atañen a la demarcación. El candidato nacionalista se preguntó “por qué Catalunya tiene el 30 por ciento de su superficie protegida y a que intereses responde esta cifra” y aseguró que su intención es conseguir que no se amplien más las áreas protegidas en la superficie regable del Segarra-Garrigues. Tremosa explica que “no podemos permitir que una obra que ha costado tanto no sea ahora rentable para los agricultores”. “Lleida no ha de ser la reserva natural de Europa, una Europa que reserva poco” aseguró Tremosa.Otro de los puntos que Tremosa asegura haberse marcado para trabajar en Europa es la autovía Tortosa-Lleida-la Val d’Aran. El candidato de CiU considera que esta infraestructura sería clave para abrir Lleida al mar, concretamente con el puerto de Alcanar, en Sant Carles de la Ràpita.El candidato de los nacionalistas apostó para conseguir que Lleida sea un punto logístico importante dentro de Catalunya y del Estado español y “eso sólo se consigue a través de las comunicaciones que abren oportunidades de negocio a las empresas de la zona”.Por otra parte, la presencia de Ramon Tremosa en la capital del Segrià respondía también a la presentación pública de las tres candidatas de CiU por Lleida a la elecciones al Parlamento Europeo. La primera de las representantes en la lista de la federación nacionalista es Mireia Huerta de la Seu d’Urgell. Huerta es la presidenta comarcal de las JNC en l’Alt Urgell y responsable de política internacional de esta organización.La segunda de las candidatas es Violant Cervera que nacida en Lleida capital actualmente es conselera nacional y responsable de la Casa Gran en Lleida. Por último, la tercera candidata por Lleida es Guadalupe Badies, nacida en Barcelona y que actualmente ejerce como concejala en el Ayuntamiento de Tàrrega.
Tremosa explicó que también será el candidato de la Franja de Ponent para defender el catalán en esta zona. Para ello, CiU también incorpora una candidata a eurodiputada desde esta zona. Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergència Democràtica de la Franja, es la encargada de ocupar este puesto.
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=90803&seccio=Comarcas&fecha=2009-04-22&sortida=03:00:00
4 de maig del 2009
Nova obra de Pere Garcia de Benavarri al Museu
ALBERTO VELASCO 19-04-2009.
EL PASSAT 7 d'abril es va fer acte públic de presentació al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal d'un compartiment de retaule gòtic amb la representació de la Resurrecció atribuït al pintor ribagorçà Pere Garcia de Benavarri. La pintura ha ingressat al museu en forma de dipòsit gràcies a la Diputació de Lleida, que l'ha adquirida recentment en subhasta pública i ha fet gala d'un elevat sentit de la responsabilitat devers el nostre patrimoni. La taula, originària de la vila de Benavarri, mostra una representació de la Resurrecció, tot i que de manera fragmentària, ja que ha desaparegut la meitat inferior de la composició.
Un dels aspectes més interessants és que la pintura pot atribuir-se, sense cap mena de dubte, a un artista concret, Pere Garcia de Benavarri, pintor documentat entre el 1445 i el 1485. Format a Saragossa i actiu després a Barcelona, va retornar posteriorment a la seva localitat nadiua, des d'on va satisfer tota una sèrie de comandes que li arribaven des de diferents regions circumdants, entre altres la Franja, abastant un territori comprès entre les actuals províncies de Lleida i Osca. Algun dels encàrrecs li arribà des de Lleida ciutat, on executà el retaule de l'antiga església de Sant Joan, del qual es conserven algunes taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No eren els seus primers treballs en territori lleidatà, ja que prèviament havia treballat a Cervera, l'Ametlla de Segarra i Bellcaire d'Urgell.
Pere Garcia és un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Sortosament, es tracta d'un artista amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida, fet que va motivar que se li dediqués un àmbit monogràfic en l'exposició permanent de la nova seu de la institució. Emperò, la quasi totalitat de les obres que el museu conserva d'aquest artista són produccions de taller, de manera que l'adquisició d'aquesta taula, corresponent a una etapa primerenca de l'artista, té encara més interès. Tot el comentat justifica plenament l'adquisició de l'obra i la seva entrada al museu.
No es tracta d'una obra inèdita, ja que el primer cop que se'n va parlar va ser el 1938 i, pel que fa a l'atribució a Pere Garcia, l'estil no deixa cap lloc al dubte. De fet, diferents especialistes de prestigi com Ch. R. Post -el primer a publicar-la-, J. Gudiol o la Dra. Mª C. Lacarra, catedràtica de la Universitat de Saragossa, han coincidit a adscriure-la al pintor ribagorçà. Jo mateix, autor de diversos estudis sobre aquest pintor, en confirmo l'atribució, autoria que també defensaré a la meva tesi doctoral, que estic ultimant i que, precisament, està dedicada a Pere Garcia de Benavarri.
Amb la mateixa contundència, i malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula. En aquest sentit, fotografies anteriors a la Guerra Civil demostren que troba el seu origen a Benavarri, on els responsables de l'Arxiu Mas van fotografiar-la a la parròquia de Sant Miquel, junt amb altres taules gòtiques que formaven part, segurament, del retaule major de l'església de Santa Maria, que era la que al segle XV funcionava com a parròquia. Aquestes fotografies avui són de consulta pública i es custodien a l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona.
I encara més arguments. Diversos especialistes van poder examinar in situ aquest conjunt de taules gòtiques abans de la Guerra Civil. És el cas de l'eminent hispanista Ch. R. Post, que en parla al volum setè de la seva A History of Spanish Painting (1938), o Ricardo del Arco, que les descriu al seu Catálogo Monumental de España. Huesca, publicat el 1942. En qualsevol cas, la llista d'especialistes que s'hi han referit seria molt més llarga, i no és necessari relacionar-la aquí.
Finalment, cal comentar que el mobiliari litúrgic de l'església parroquial de Benavarri fou devastat durant la Guerra Civil, cosa que havia fet suposar que aquest conjunt de taules gòtiques havia desaparegut. Sigui com sigui, l'aparició al mercat d'art de la taula recentment ingressada al Museu de Lleida demostra que potser algú, coincidint amb la crema dels ornaments de l'església, va poder salvaguardar determinats elements. A la vista del que diem, és molt possible que algun dia apareguin al mercat d'art i antiguitats la resta de taules amb les quals feia conjunt.
Malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula.
Un dels aspectes més interessants és que la pintura pot atribuir-se, sense cap mena de dubte, a un artista concret, Pere Garcia de Benavarri, pintor documentat entre el 1445 i el 1485. Format a Saragossa i actiu després a Barcelona, va retornar posteriorment a la seva localitat nadiua, des d'on va satisfer tota una sèrie de comandes que li arribaven des de diferents regions circumdants, entre altres la Franja, abastant un territori comprès entre les actuals províncies de Lleida i Osca. Algun dels encàrrecs li arribà des de Lleida ciutat, on executà el retaule de l'antiga església de Sant Joan, del qual es conserven algunes taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No eren els seus primers treballs en territori lleidatà, ja que prèviament havia treballat a Cervera, l'Ametlla de Segarra i Bellcaire d'Urgell.
Pere Garcia és un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Sortosament, es tracta d'un artista amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida, fet que va motivar que se li dediqués un àmbit monogràfic en l'exposició permanent de la nova seu de la institució. Emperò, la quasi totalitat de les obres que el museu conserva d'aquest artista són produccions de taller, de manera que l'adquisició d'aquesta taula, corresponent a una etapa primerenca de l'artista, té encara més interès. Tot el comentat justifica plenament l'adquisició de l'obra i la seva entrada al museu.
No es tracta d'una obra inèdita, ja que el primer cop que se'n va parlar va ser el 1938 i, pel que fa a l'atribució a Pere Garcia, l'estil no deixa cap lloc al dubte. De fet, diferents especialistes de prestigi com Ch. R. Post -el primer a publicar-la-, J. Gudiol o la Dra. Mª C. Lacarra, catedràtica de la Universitat de Saragossa, han coincidit a adscriure-la al pintor ribagorçà. Jo mateix, autor de diversos estudis sobre aquest pintor, en confirmo l'atribució, autoria que també defensaré a la meva tesi doctoral, que estic ultimant i que, precisament, està dedicada a Pere Garcia de Benavarri.
Amb la mateixa contundència, i malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula. En aquest sentit, fotografies anteriors a la Guerra Civil demostren que troba el seu origen a Benavarri, on els responsables de l'Arxiu Mas van fotografiar-la a la parròquia de Sant Miquel, junt amb altres taules gòtiques que formaven part, segurament, del retaule major de l'església de Santa Maria, que era la que al segle XV funcionava com a parròquia. Aquestes fotografies avui són de consulta pública i es custodien a l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona.
I encara més arguments. Diversos especialistes van poder examinar in situ aquest conjunt de taules gòtiques abans de la Guerra Civil. És el cas de l'eminent hispanista Ch. R. Post, que en parla al volum setè de la seva A History of Spanish Painting (1938), o Ricardo del Arco, que les descriu al seu Catálogo Monumental de España. Huesca, publicat el 1942. En qualsevol cas, la llista d'especialistes que s'hi han referit seria molt més llarga, i no és necessari relacionar-la aquí.
Finalment, cal comentar que el mobiliari litúrgic de l'església parroquial de Benavarri fou devastat durant la Guerra Civil, cosa que havia fet suposar que aquest conjunt de taules gòtiques havia desaparegut. Sigui com sigui, l'aparició al mercat d'art de la taula recentment ingressada al Museu de Lleida demostra que potser algú, coincidint amb la crema dels ornaments de l'església, va poder salvaguardar determinats elements. A la vista del que diem, és molt possible que algun dia apareguin al mercat d'art i antiguitats la resta de taules amb les quals feia conjunt.
Malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)