9 de desembre del 2012

Actas del Congreso Pirineos en Red (Graus, mayo 2012)

Actas del Congreso Pirineos en Red (Graus, mayo 2012)

Ya están disponibles las Actas del Congreso de Cultura y Patrimonio de los Pirineos Pirineos en Red, celebrado en el centro Espacio Pirineos de Graus el pasado mes de mayo. El Congreso, organizado por el Ayuntamiento de Graus, se encontraba enmarcado dentro del proyecto POCTEFA Pirineos en Red (2010-2012) que une al centro Espacio Pirineos de Graus y al Château fort-Musée Pyrénéen de Lourdes, y permitió la exposición de cerca de cuarenta proyectos relativos a la conservación, la investigación y la difusión de la cultura en el Pirineo, en sus más diversas manifestaciones y ámbitos. Vaya aquí, una vez más, nuestro agredicimiento a ponentes y asistentes de dicho Congreso.

El Congreso de Cultura y Patrimonio de los Pirineos Pirineos en Red, celebrado en mayo de 2012 en el centro Espacio Pirineos de Graus, se convirtió en una formidable ocasión para el mejor conocimiento mutuo de los agentes culturales del Pirineo, tanto institucionales como privados. Pirineos en Red constituyó una reunión distendida y familiar de personas ocupadas y preocupadas en un fin común, el de la preservación y respeto por el contenido cultural de este magnífico territorio natural, aún desde distintas instancias, perspectivas, responsabilidades y posibilidades.
La cultura pirenaica, en un sentido amplio, es un bien cultural esencial que aúna inquietudes y compromisos. Por ello, desde la organización del Congreso no queremos dejar pasar esta ocasión para agradecer nuevamente a ponentes y asistentes la colaboración y participación prestada. Para nosotros su respuesta es el mejor balance, ratifica la necesidad de realizar encuentros profesionales como éste, y deja la puerta abierta a la organización de nuevas jornadas a cualquier institución que así pueda proveerlo.
Hemos de resaltar especialmente la importante labor que el Congreso ha desarrollado para el conocimiento mutuo de territorios, recursos, valores y motores. Las diversas comunicaciones –la mayor parte de las cuales se encuentran reflejadas en estas Actas- han supuesto una lección enciclopédica viva del Pirineo. Sus especialistas, como se pretendía, han quedado conectados a través de una red de contactos y webs, que intentaremos siga ampliándose a través de un espacio virtual pirenaico. Se han compartido puntos de vista en cuanto a la necesidad de regular, normativizar y proteger los elementos que componen el patrimonio cultural pirenaico, sea cual sea su naturaleza y ubicación concretas. Se ha coincidido en la obligación de compaginar ese espíritu de protección con una visión desarrollista, que permita la viabilidad de esos elementos, así como la supervivencia y habitabilidad de los pueblos con los que se relacionan. Y se ha visto clara la necesidad de un trabajo comunitario y vocacional, altruista en ocasiones, teniendo en cuenta la escasez de recursos disponibles en muchas materias de importancia.
El Pirineo constituye una categoría cultural, un entorno con recursos, valores y proyectos de primer nivel, pero que necesita de la cooperación, de la investigación, de la planificación, de la concienciación política y de la movilización ciudadana. El Pirineo y su cultura, esa bruma que nos mueve y conmueve, ese preciado bien responsabilidad de todos, esperamos siga siendo materia de debate y estudio, de cuidado y protección, de futuro y ejemplo.
Gracias al proyecto Pirineos en Red por la oportunidad de celebrar este encuentro. Gracias a todos los que, de una forma u otra lo hicieron posible.
Puedes descargarte las Actas del Congreso en el documento adjunto

Del txapurreau a l’aragonès oriental

L’Aragó tindrà aquest 2013, després de la negociació dels pressupostos de l’executiu de Luisa Fernanda Rudi, un nou projecte de llei de llengües que torna a evitar qualsevol referència al reconeixement del català com a llengua viva a la franja oriental de la comunitat. Amb la negociació oberta entre els partits, la normalització, en el millor dels casos, tractarà la llengua com a aragonès oriental i tornarà a dependre de la decisió dels ajuntaments.

Compartir en Google+
Un dels llibres de viatges a peu més deliciosos de l’etern en vida Josep Maria Espinàs, A peu per la Llitera (La Campana, 1990), en el pròleg, recorda que la guerra de la llengua a l’Aragó sempre ha estat d’una intensitat baixíssima entre les persones. Ho diu citant el periodista Manuel Campo Vidal, nascut a Camporrells: “En la Llitera se habla un idioma que cualquier japonés medianamente culto, de vacaciones en su balneario, distinguiria immediatamente como catalán en su versión dialectal occidental”. Ara bé, ningú ha acabat mai de resoldre a nivell institucional l’encaix còmode que hauria de tenir l’oficialització de la fabla, que es parla al Pirineu, i el català, a tota la franja limítrof amb Catalunya. I aviat farà trenta anys dels primers moviments.
L’últim intent, no sense polèmica pels interessos polítics inequívocs del Partit Popular, és el projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó, una nova reglamentació que ha de derogar l’última llei de llengües promulgada el 2009 pel PSOE. que es va presentar al consell de govern a finals del juliol passat, però que encara ha de passar la tramitació parlamentària. “No està aprovada, i més quan encara estem en el procés de compareixences dels consellers per als pressupostos de 2013”, han apuntat fonts de la conselleria de Cultura de l’executiu aragonès.
La nova llei no suposarà cap cost per a les arques del govern que comanda Luisa Fernanda Rudi i no significarà cap avenç per a la normalització del català i de la fabla que, de fet, ni tan sols surten esmentades pel seu nom perquè es tria en tots els articles la fórmula “la lengua aragonesa propia del area [oriental o pirenaica] de la comunidad autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. És a partir d’aquest redactat que el Govern d’Aragó s’ha inventat una nova llengua, l’aragonès oriental, per referir-se al català que es parla en aquest territori. L’anterior llei sí que esmentava les llengües pel seu nom: “Aragón es una Comunidad Autónoma en la que junto al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio, se hablan en determinadas zonas otras lenguas, el aragonés y el catalán, las tres con sus modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Però no es va arribar a desplegar mai.
La via valenciana
La negociació que ara s’ha obert entre els partits intenta una possible via valenciana per al reconeixement de les llengües a l’Aragó, és a dir, que a un dels principals textos legals s’obri la porta a l’oficialització d’una ‘llengua aragonesa’, encara que el món científic identifiqui aquest idioma com a català al vessant oriental i com a fabla aragonesa al vessant pirinenc. En una visita a Calaceit fa poques setmanes, la consellera de Cultura, Dolores Serrat, va explicar que no hi haurà cap problema perquè els ajuntaments anomenin català a aquesta llengua a la franja. Però la concreció acabarà residint en els àmbits menors de decisió i, consegüentment, es potenciarà el conflicte.
El que sí que és cert, en tot cas, és que la nova llei de llengües de l’Aragó prevista per al 2013 té un caràcter facultatiu, determina que els ciutadans podran adreçar-se en la seva llengua a l’administració i aquesta no estarà obligada a contestar-los en la mateixa llengua. No hi haurà cap mena d’imposició, com li agrada dir al Partit Popular, de les llengües que no siguin el castellà en les relacions entre els ciutadans i l’administració pública. A favor del català, segons les primers converses entre el PP, el PSOE i el PAR hi ha la voluntat comuna que la nova Academia Aragonesa de la Lengua només se centri en la normativització de la fabla i reconeixi les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.

La llei de llengües que el 2009 va impulsar el Govern d’Aragó, governat pel socialista i catalanoparlant de Bonansa Marcel·lí Iglesias, va néixer morta, malgrat que la data del 17 de desembre va ser emmarcada com un “moment històric” per formacions com la Chunta Aragonesista. Des del minut zero, el PP i el PAR van conjurar-se per rebentar qualsevol desplegament legal i van estendre el discurs de la por. L’ofensiva es va concretar sis mesos després amb un ariet de prestigi, l’advocat Ángel Escolano, mà dreta de Francisco Caja a Convivencia Cívica Catalana (CCC), que va agafar la representació legal d’un total de dotze ajuntaments que van decidir presentar el 2010 un recurs al Tribunal Constitucional que no va ser ni admès a tràmit perquè la llei, com l’actual, té una fase de desplegament en la qual ha de concretar els municipis on s’ha d’aplicar i encara no ho havia fet. Escolano, assessor del PP aragonès i de la plataforma No Hablamos Catalán, era el representant dels nuclis de Faió, Nonasp, Fraga, Torre del Comte, La Freixneda, Vall-de-Roures, Lascuarre, Fórnols de Matarranya, Aiguaviva de Bergantes, la Ginebrosa i la Codonyera, governats pel PP o el PAR. En aquest últim poble, la presentació del recurs va tenir el suport del PSOE i el símbol encara es va fer més gran perquè la Codonyera és el municipi on viu un dels màxims especialistes de la llengua catalana a l’Aragó, el lingüista Artur Quintana. “Hi ha un ambient favorable però hi ha episodis de ferotge anticatalanisme”, explica Quintana.
Abans de la Declaració de Mequinensa
Tampoc és que els anteriors equips de govern a l’Aragó hagin posat fil a l’agulla d’una manera decidida en els últims trenta anys per fixar l’actuació lingüística de l’administració, però la primera actuació amb cara i ulls cal apuntar-la al PSOE. Els socialistes aragonesos, en temps que la conselleria de Cultura estava en mans del carismàtic José R. Bada Panillo i sota la presidència per majoria simple de Santiago Marraco, van engegar la maquinària governamental el 1983 amb la voluntat de “defensar el català” de la situació de llimb que es trobava. En aquella època ja s’havien constituït les primeres associacions pronormalització lingüística com el Consello d’a Fabla Aragonesa o l’Associació de la Franja de Ponent i el 1978 l’Ajuntament de Fraga va ser el primer a demanar l’ensenyament optatiu del català. Ara bé, l’Estatut aragonès no va protegir ni va fomentar cap dret en aquest sentit. “Si no se desarrolla el Estatuto en un sentido más progresista acabaremos con la pluralidad lingüística”, deia Bada en una entrevista al diari El dia el juny de 1983.
El moviment polític més global que s’ha viscut a l’Aragó va arribar sis mesos després amb dues declaracions en un termini de set dies: en primer lloc, el manifest que van fer set alcaldes de la Ribagorça (Montanuy, Bonansa, Sopeira, Areny, Pont de Montanyana, Tolva i Benavarri) al diari La Nueva España defensant l’Estatut i alhora l’ensenyament optatiu del català; i en segon lloc, la Declaració de Mequinensa, en la mateixa línia argumentativa, que va ampliar la iniciativa a 17 alcaldes i consellers (dels pobles anteriors i de Saidí, Torrent de Cinca, Mequinensa, Fraga, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-de-Roures, la Codonyera i Valljunquera), socialistes, entre els quals ja hi destacava un jove i entusiasta de la causa Marcelino Iglesias. “En aquesta assemblea pareix que sura un complex d’inferioritat que hem de fer desaparèixer. Esclar que aquesta iniciativa tindrà contestació, especialment en els sectors més conservadors. I a mi, en el fons, m’alegra que sigui així, per a desemmascarar els qui mai no han fet res per conservar la nostra identitat”, va apuntar.
Molt bé. Ja han passat prop de tres dècades d’aquella efervescència i els habitants de la Franja que van al metge a Lleida no han de fer una cua diferent. Però quin és l’ambient lingüístic als carrers de les ciutats i pobles d’aquesta terra de frontera? L’any 2005 es va publicar, a partir d’una mostra de 1.351 persones sobre una població aproximada de 75.000 persones, l’última enquesta sobre usos lingüístics a les comarques orientals d’Aragó i els resultats no van sorprendre ningú: un 90% dels enquestats van afirmar que entenien el català i un 68% que el parlava, però un 30% no el sabia ni llegir ni escriure. La meitat de la població, segons les extrapolacions d’aquest estudi, tenen a les cinc comarques limítrofs amb Catalunya el català com a llengua habitual i un 58% asseguraven que l’utilitzaven molt (26%) o força (32%).
Nous projectes a l’escola
Sense aquesta base social, difícilment el català, que encara s’identifica sobretot per les denominacions locals de lliterà o ribagorçà, no hagués tingut històricament una fecunda producció cultural al marge del debat polític i institucional. Ningú qüestiona que els escriptors Jesús Moncada o Mercè Ibarz formen part de la literatura catalana i l’activisme ja va néixer ara fa 25 anys amb la revista Desperta ferro, les col·leccions de llibres La Gabella o Quaders de la Glera o els casals populars impulsats per Guillem Chacon. Però els canvis en el món majoritari de la Franja, aquell de les persones que no fan activisme, segons apunta el sociòleg Natxo Sorolla, s’han donat en el marc infraprotegit de l’educació: la supervivència de la llengua a l’aula encara depèn de les associacions de pares i mares que ho demanen a l’escola primària (entre dues i quatre hores setmanals optatives), mentre que a l’escola secundària hi ha nous projectes per fer entre una i dues assignatures en català. “Aquests projectes sí que són importants”, apunta.
I com que l’educació no fa encara el camí que hauria de fer per garantir el futur de la riquesa trilingüe de l’Aragó, les recerques recents que s’han fet, per exemple, a Tamarit i a Calaceit, apunten que el català s’ha convertit ja en una llengua perifèrica als patis de les escoles. “Entre els nascuts als anys 90 l’ús és molt minoritari, estem en el moment del punt d’inflexió”, diu Sorolla. La Franja ha superat tres dècades d’irresolta normalització lingüística en un entorn rural i sense immigració que permetia anar tirant. Però totes les societats, fins i tot les més tradicionals, pateixen canvis i a les cinc comarques catalanoparlants de l’Aragó hi ha ara mateix un ascens important de la immigració vinculada a l’economia agrària, tot i que el punt de canvi es basa en el comportament dels autòctons o d’immigració provinent de la resta de l’Estat. “L’ensenyament optatiu pot dependre de professors que han vingut de fora i només són castellanoparlants; per tant, s’hi poden oposar només pel fet que vegin perillar el seu lloc de treball”, conclou.

20 de novembre del 2012

Presentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’AragA

dilluns 19 de novembre de 2012

De: Sapeira

Publicat per lafranja.net


Argumentos para el reconocimiento de la diversidad lingüística aragonesa

El libro Mapa lingüístico de Aragón será presentado el martes 20 de noviembre en Zaragoza.
Esta publicación es resultado de la colaboración de 9 entidades culturales aragonesas.
Tras su presentación en Fraga hace unas semanas, el libro Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) será presentado el próximo martes 20 de noviembre, a las 20 horas, en el restaurante Siendra (plaza de España, 6) de Zaragoza. En este acto intervendrán José Ignacio López Susín (coordinador del proyecto), el filólogo y escritor en aragonés Francho Nagore y el profesor y periodista Mario Sasot.
Con textos de José Ignacio López Susín y Natxo Sorolla, el libro ha aparecido bajo el sello editorial de Aladrada Ediciones, con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.
Este trabajo recoge la relación de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán, cuya declaración establecen como necesaria tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón. Este trabajo, con criterios legislativos y sociolingüísticos, toma como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.
Puede accederse al mapa en la web de Rolde de Estudios Aragoneses: http://www.roldedeestudiosaragoneses.org/mapa-lingistico-de-aragon-95/


9 de novembre del 2012

Documental: La indústria hidroelèctrica transforma el Pallars- "El Pallars il·lumina Catalunya" a Barcelona

Per a veure el documental "La indústria hidroelèctrica transforma el Pallars", cliqueu sobre la imatge.

El Pallars il·lumina Catalunya

Sala Ciutat presenta "El Pallars il·lumina Catalunya. Cent anys d'energia hidroelèctrica, cent anys de patrimoni industrial", una exposició de caire històric i tècnic on es mostra com el creixement i la diversificació industrial de Barcelona i Catalunya van ser possibles gràcies a la introducció d'avenços tècnics en la producció d'electricitat i l'explotació hidroelèctrica del Pallars. Una visita, cent anys enrere, al naixement de les primeres grans centrals hidroelèctriques, per mitjà de documents, fotografies i objectes originals.
Exposició a Sala Ciutat
Del 7 de novembre al 9 de desembre de 2012
Entrada gratuïta.

Horaris                                                                                                                                                          De dilluns a dissabte: de 15.00 a 20.00 h.                                                                                Diumenges i festius: de 10.00 a 14.00 h

8 de novembre del 2012

Conferència sobre Areny i La Terreta a l'Institut Austríac d'Agricultura de Muntanya

A: Bloc de La Terreta Decideix i La Terreta.Cultura

El proper dilluns 12 de novembre a les 16h, a Festsaal, (Mezzanin) al Bundesanstalt für Bergbauernfragen (Institut Austríac d'Agricultura de Muntanya" es realitza la xerrada "Transformacions teritorials i socioeconòmiques al Pirineu. Algunes lliçons per als Alps austríacs".

Es tracta d'una conferència del Dr. Alexis Sancho on explicarà les conclussions la seva tesi doctoral sobre La Terreta amb discussió del Dr.Peter Jordan (Acadèmcia de les Ciències d'Àustria /Österreichische Akademie der Wissenschaften) i moderació de Thomas Dax (Institut Austríac d'Agricultura de Muntanya/ Bundesanstalt für Berbauernfragen).

La Terreta

12/11/2012
16:00 to 17:00
Bajo el título “Transformaciones territoriales y socioeconómicas en el Pirineo. Algunas lecciones para los Alpes austríacos” se nos presenta un estudio que se corresponde con la tesis doctoral del Dr. Alexis Sancho Reinoso, titulada “Cambio rural, transformación del paisaje y políticas públicas en La Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragón)” y defendida en junio de 2011 en la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Barcelona.
La mayor parte de las regiones montañosas españolas están padeciendo desde hace décadas un proceso de declive generalizado, que se manifiesta en el éxodo rural, la desestructuración social y económica y el abandono irreversible del territorio y del paisaje. La conferencia presenta un caso de estudio (La Terreta, en la región pirenaica de la Ribagorza) muy ilustrativo de los procesos acabados de mencionar, y lo compara con la situación en otra pequeña región en los alpes austríacos, entre los estados federados de Estiria y Carintia.
Cuándo: 12 de noviembre de 2012, a las 16.00
Dónde: Bundesanstalt für Bergbauernfragen, Marxergasse 2 / Mezzanin / Festsaal
********************************
Die meisten Berggebiete Spaniens leiden seit Jahrzehnten unter ähnlichen negativen Prozessen: eine ständige demographische Entleerung, allgemeiner sozialer und wirtschaftlicher Rückgang und ein irreversibler Verlust an Kulturlandschaft.
Im Vortrag vom Dr. Alexis Sancho Reinoso wird das periphere Berggebiet, „La Terreta“ in der Region Ribagorça, welches als bedeutsames Beispiel für die erwähnten Probleme gilt, präsentiert. Ebenso werden auch Parallelen zu einem ausgewählten Gebiet in den österreichischen Alpen vorgestellt und die Relevanz der spanischen Erfahrungen für die österreichischen Berggebiete diskutiert.
Basis des Vortrags ist die Dissertation des Referenten aus dem Jahre 2011 an der Fakultät für Geographie und Geschichte (Universitat de Barcelona) mit dem Titel „Ländlicher Wandel, Landschaftsveränderungen und öffentliche Politik in La Terreta (spanischen Pyrenäen)“.
Wann: 12.11.2012, 16.00
Wo: Bundesanstalt für Bergbauernfragen, Marxergasse 2 / Mezzanin / Festsaal

-------

Wandel von Gesellschaft und Landschaft in den Pyrenäen

Termine - Veranstaltung
Vortrag mit Diskussion

Wandel von Gesellschaft und Landschaft in den Pyrenäen
Relevanz für die österreichischen Berggebiete


Referent: Dr. Alexis Sancho-Reinoso
Diskutant: HR Prof.h.c. Univ.-Doz. Dr. Peter Jordan
Moderation: Dipl.-Ing. Thomas Dax


Datum: Mo, 12. November 2012, 16 Uhr
Ort: Bundesanstalt für Bergbauernfragen, Festsaal (Mezzanin)
Marxergasse 2 – 1030 Wien




Die meisten Berggebiete Spaniens leiden seit Jahrzehnten unter ähnlichen negativen Prozessen: eine ständige demographische Entleerung, allgemeiner sozialer und wirtschaftlicher Rückgang und ein irreversibler Verlust an Kulturlandschaft. Im Vortrag wird das periphere Berggebiet, „La Terreta“ in der Region Ribagorça, welches als bedeutsames Beispiel für die erwähnten Probleme gilt, präsentiert. Ebenso werden auch Parallelen zu einem ausgewählten Gebiet in den österreichischen Alpen vorgestellt und die Relevanz der spanischen Erfahrungen für die österreichischen Berggebiete diskutiert. Basis des Vortrags ist die Dissertation des Referenten aus dem Jahre 2011 an der Fakultät für Geographie und Geschichte (Universitat de Barcelona) mit dem Titel „Ländlicher Wandel, Landschaftsveränderungen und öffentliche Politik in La Terreta (spanischen Pyrenäen)“.

--------------------------------------------

Notícia a Elebe.Español en Austria

Wandel von Gesellschaft und Landschaft in den Pyrenäen

12.11.2012 - 16:00
Wandel von Gesellschaft und Landschaft in den Pyrenäen
Relevanz für die österreichischen Berggebiete
Die meisten Berggebiete Spaniens leiden seit Jahrzehnten unter ähnlichen negativen Prozessen: eine ständige demographische Entleerung, allgemeiner sozialer und wirtschaftlicher Rückgang und ein irreversibler Verlust an Kulturlandschaft
Im Vortrag wird das periphere Berggebiet, „La Terreta“ in der Region Ribagorça, welches als bedeutsames Beispiel für die erwähnten Probleme gilt, präsentiert.
Ebenso werden auch Parallelen zu einem ausgewählten Gebiet in den österreichischen Alpen vorgestellt und die Relevanz der spanischen Erfahrungen für die österreichischen Berggebiete diskutiert. Basis des Vortrags ist die Dissertation des Referenten aus dem Jahre 2011 an der Fakultät für Geographie und Geschichte (Universitat de Barcelona) mit dem Titel „Ländlicher Wandel, Landschaftsveränderungen und öffentliche Politik in La Terreta (spanischen Pyrenäen)“.
  • Referent: Dr. Alexis Sancho-Reinoso
  • Diskutant: HR Prof.h.c. Univ.-Doz. Dr. Peter Jordan Moderation: Dipl.-Ing. Thomas Dax
  • Datum: Mo, 12. November 2012, 16 Uhr
  • Ort: Bundesanstalt für Bergbauernfragen, Festsaal (Mezzanin) Marxergasse 2 – 1030 Wien
  • Weitere Information und Einladung unter http://www.berggebiete.eu/cms/index.php

22 d’octubre del 2012

Malestar veïnal a la Ribagorça i La Terreta per la falta d'informació sobre la línia d'Alta Tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur

El passat diumenge, 21 d'octubre veïns de Cornudella, Sobrecastell i La Terreta es van reunir a l'església de Rivera de Vall (Cornudella-Areny) per informar i analitzar les obres que darrerament s'estàn fent a la línia d'Alta Tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur i el projecte d'augment de la caàcitat de transport que té planejat fer Red Eléstrica de España (REESA) 
 
- Es va mostrar el malestar per les obres que des de fa poc més d'una setmana s'estàn realitzant sobre tota la línia (Serradui, Cornudella,Sobrecastell, La Terreta). L'Ajuntament d'Areny diu que van rebre una nota informativa de REESA de treballs de millora a la línia, però que sols informa i no es pot fer res, l que no han tingut que presentar cap permís d'obra per a fer aquestes feines. Els operaris diuen que sols canvien un cable per colocar un altre de fibra de vidre i tensar-ho, però els veïns creuen que, d'amagat,ja estàn preparant el cablejat del projecte que encara no està aprovat.
 
- Els veïns han mostrat la seva queixa per la desinformació per part de l'Ajuntament d'Areny, tant en la informació sobre aquestes obres com en el període d'al·legacions, que es va acabar aquest divendres, i es demanarà que en el futur informi a afectats i veïns tant de les converses amb REESA com de les diferents fases del projecte.
- Es va informar que actualment aquesta línia passar molt a prop de nuclis com Puimolar, Vilaplana, Rivera de Vall i Torogó i Espluga de Serra a La Terreta i que passa per sobre de cases com Casa Farré o Casa Cabré, aquestes dues no apareixen en la documentació
 

- Un altra queixa, ha estat vers a l'Ajuntament de Tremp, que si bé ha informat per carta sobre aquest projecte, la carta ha arribat quasi quan s'acabava el termini de les al"legacions, amb unretard de més de mig mes més tard de la signatura de l'Alcalde.
 
- S'ha comentat que l'Ajuntament de Tremp, no té ha rebut cap projecte sobre l'augment de la capacitat de transport i que ho ha demanat a la delegació d'Indústria a Lleida, però no ho envien i dien que han d'anar-hi personalment. Alguns veïns van dir que altres ajuntaments si que ho tenen i s'informaràn.
 
- Es demanarà a la Plataforma Anti-MAT fer una reunió informativa a Areny per a començaments de novembre i una jornada reivindicativa i informativa per al diumenge 18 de novembre

24 d’agost del 2012

CERIb:Imatges de la xerrada "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322.1412)"

Imatges de la xerrada "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)"de Carles Barrull, que es va realitzar al Castell de Benavarri el passat dimecres 22 d'agost dins de les activitats d'estiu de Benavarri.

Aquesta activitat és dins del "programa d'actes en commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de Ribagorça (1322) i dels 600 anys d'Alfons el Vell (1412)" del CERIb i el CEIC Alfons el Vell-organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia

Per veure més imatges clica aqui

La Mañana: Celebran el 690 aniversario del Comtat de la Ribagorça


ARENY DE NOGUERA • El Centre d’Estudis Ribagorçans (Cerib) ha programado una serie de actos para conmemororar el 690 aniversario de creación del Comtat de Ribagorça y el 600 aniversario de Alfons el Vell. Los actos de conmemoración se iniciaron ya el pasado 11 de agosto en la Casal dels Voltors de La Torre de Tamúrcia (La Terreta), dentro de la III Jornada Cultural Coneix la Terreta, organizada per la Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta,Centre de Natura Mas de Barredy el CERIb. El sábado 17 de agosto en Casa l’Espardenyer d’Areny de Noguera tuvo lugar una conferenciasobre el tema de los dos aniversarios a cargo de Carles Barrull, representante del Cerib (en la imagen).

Por último, hoy miércoles el Castell de Benabarre acogerá una conferència sobre la relación de este municipio con el Comtat de la Ribagorça.

CERIb: Imatges de la xerrada "Areny i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)

Imatges de la xerrada "Areny i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)" de Carles Barrull, que es va realitzar a Areny el passat divendres 17 d'agost dins de les activitats d'estiu de l' Associació Cultural d'Areny. Aquesta activitat és dins del "programa d'actes en commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de Ribagorça (1322) i dels 600 anys d'Alfons el Vell (1412)" del CERIb i el CEIC Alfons el Vell-organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia

Per veure més imatges clica aqui

CERIb: Crònica i imatges de les III Jornada Cultural Coneix La Terreta

A: Bloc del CERIb

El passat dissabte 11 d'agost a La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp) es va realitzar la III Jornada Cultural Coneix la Terreta organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta, Centre de Natura Mas de Barreda i el CERIb, amb el suport del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

La inauguració de les jornades (a la imatge) comptà amb èls parlaments de Carles Barrull (Secretari General del CERIb); Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Josep Maria Farré (President de l'Associació de Veïns de La Torre de Tamúrcia)

Més de seiantana persones anaren seguint les diferents conferències que es realitzaren entre el Casal dels Voltors i la Era de Perantoni i que comptaren amb xerrades de Carles Barrull (llengua a la Franja i història medieval del Comtat de la Ribagorça); Maria José Chesa (liquens, algues i cianoprocariotes), Xabier Kerexeta (mite del graller d'Agaramunda i d'Esplugafreda) i de Francesc Sala i Fillat, director i productor, i de Pepe Sevilla protagonista principal de la pel·licula "La mort del Rei", un drama de post-guerra basat amb fets reals que varen succeir a un poble de La Terreta. Acabaren les jornades , el concert de música tradicional pirinenca de l'acordionista de La Vall de Boí, Mercè Morera.

El CERIb agraeix als organitzadors, a la gent de La Torre de Tamúrcia i de la Terreta, especialment a la Familia de Perantoni, als assistents i als ponents,en especialment als que van arribar de més lluny, l'èxit d'aquesta Jornada Cultural que poc a poc es va consolidant com una cita anual.

Per a veure més imatges de la Jornada, cliqueu aqui,

21 d’agost del 2012

PROGRAMA D' ACTES EN COMMEMORACIÓ DELS 690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412).


Dimecres 22 d'agost, al Castell de Benavarri: Conferència dins de les activitats d'estiu de Benavarri

22 h- "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322-1412) per Carles Barrull i presentació de l'Associació Amics del Castell.

Mes informació al blog del CERIB

9 d’agost del 2012

La pel·lícula "La mort del Rei" s'estrena a La Torre de Tamúrcia (La Terreta)

A: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta
La mort del Rei, una pel·lícula sobre La Terreta, rodada entre el Pallars i la Ribagorça. Per a més grans de 13 anys. NOUS HORARIS:
DISSABTE 11 D'AGOST A LES 12:30
DIUMENGE 12 D'AGOST A LES 13:00
A: Picurt
Direcció:Francesc Sala
Ajudant de direcció: Laura Isanta
Producció: A galet
Fotografia: Javier García
Maquillatge: Silvia Martos
Muntatge: Marcel Cifré Música: Antonio Martín
Lloc de l'acció: Pallars Jussà i Osca
Gènere, Durada: Ficció, 56'
Origen, any: Tremp, 2009
14-mort rei Equip artístic: Pepe Sevilla, Cristina Lanau, Santi Parramón, Joan Castell, Mario Guillem, Jordi Pérez, Santi Rodríguez, Josep M. Colom, Antonio Muñoz, Tina Hernández, Manel Muñoz, Encarna Ocaña, Isa Castells, Sònia Ortiz, Laura Isanta, Jesús Sánchez, Mercè Fillat, Francesc Sala, Antoni Castells, Ferran Celma, Roger Pastor
Sinopsi: Ego absolutio omnis tuus pecata. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.La Mort del rei és una història basada en fets reals. Situada en una casa, entre la Ribagorça i el riu Noguera Pallaresa, és la història d’una família poc comuna, gent humil i senzilla, que ens mostra la crua realitat d’aquella època i els sentiments i emocions dels protagonistes de l’obra: amor, desig, fantasies, perversió sexual, odi i crim. Després de la mort de la Ramoneta, la seva filla i pubilla, casada feia pocs dies, es queda vídua i embarassada. La Maria i el seu pare han de trobar una solució i han de prendre mesures tan dràstiques que en cap moment contemplen la descendència i continuïtat de la casa Rei

PROGRAMA DEFINITIU: III Jornada Cultural Coneix La Terreta-XX Trobada de la Terreta a La Torre de Tamúrcia

De:Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta

LA TORRE DE TAMÚRCIA.
DISSABTE 11 D'AGOST. CASAL DELS VOLTORS
10,00 Inauguració de la Jornada Cutural  amb la participació del Sr. Joan Ubach,i Isanta, President del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
10.25- Manifest de les entitats de la Franja en defensa de la llengua catalana a l'Aragó (CERib).
10,40- Commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de la Ribagorça (1322) i del 600 anys d'Alfons el Vell (1412-2012) per Carles Barrull (historiador, CERIb)
11,10- "líquens, algues i cianoprocariotes de la Terreta" a càrrec de Mª José Chesa Marro.Enginyera Agrònoma i especialista en líquens
11,40- Pausa-cafè
12,00- "El graller d'Agaramunda/Esplugafreda: un mite basc a la Terreta" a càrrec de  Xabier Kerexeta, tècnic de patrimoni immaterial, Pais Basc.
12:00  Pedalada per la Terreta
Sortida des del Castellet i arribada a la Torre de Tamurcia. Per participar-hi apuntar-se a Can Rocamora
ERA DE PERANTONI:
12,15- Presentació oficial de la Pel·licula "La mort del Rei" de Francesc Sala (més grans de 13 anys).Fets reals sobre un poble de La Terreta.
12.30  Pel·licula: "La mort del Rei" (més grans de 13 anys)
13.30. Música tradicional pirinenca”, a càrrec de l’acordionista Mercè Morera (La Vall de Boí)-

17:00 Santa Missa
18:00 Campionat de Botifarra.
18:30 Campionat de bitlles catalanes.
19:30 Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”. A l’era de Perantoni.
20:30 Ball de tarda amb FLASH
21:30 Sopar de germanor a la plaça del poble.
00:00 Ball fi de festa amb FLASH i ROSENDO I LES MULATES DE FOC.
03:00 Xocolatada de matinada
*Durant tot el dia estarà oberta l’exposició de fotos antigues “records de la Terreta en blanc i negre” a l’era de Perantoni.
*Els tiquets del sopar estan a la venda fins el dia 7 d’agost a Can Rocamora o a la gasolinera
 
DIUMENGE 12 D'AGOST.ERA DE PERANTONI

12.00  Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”
13.00  Pel·licula: "La mort del Rei" (més grans de 13 anys)

23 de juliol del 2012

Ribagorça:país de desmemòria (II): 290 anys de la creació del Comtat de Ribagorça (1322-2012)

Fa uns dies parlava de la desmemòria i dels oblits dels ribagorçans i ribagoranes i de com els ajuntaments i la comarca miraven més cap a l'història d'Aragó oblidant-se de la pròpia. A propòsit dels 600 anys del Comte Alfons el Vell  deia "no sé si és per què estàn massa pendents en els deutes o en la crisi, o en les nombroses activitats esportives i festives que patrocinen setmana rera setmana, o potser massa saturats del centenari de la mort de Joaquín Costa (2011) o del Compromís de Casp o la Constutució de Cadis (1812) "però crec que els nostres ajuntaments i la Comarca miren massa les commemoracions d'Aragó i les que diuen a Osca i Saragossa, i s'obliden massa sovint dels fets locals i comarcals que ens són més propis"
Fa 600 anys, el 5 de març de 1412, va morir Alfons el Vell  Comte de Ribagorça i Duc de Gandia i un dels pretendents del Compromñis de Casp un fet ha quedat oblidat
El 15 d'agost de 1322, ara fa 690 anys, a la Seu Vella de Lleida el rei Jaume II va corona al seu fill com a Pere com a Comte de Ribagorça, un territori autònom dins del Regne d'Aragó amb capital a Benavarri i que es regia per les seves pròpies institucions, lleis i costums i  que arribava fins a Fonz, Estadella, o Tamarit de Llitera. Aquest fet és molt important per a la trajéctòria històrica de la comarca, no sols perquè viles pallareseses com Areny o Montanyana  van passar al nou Comtat, perquè llavors es va configurar la frontera entre Catalunya i Aragó i aquest nou període que comença al 1322 s'allarga fins al 1591, on desprès de les alteracions d' Aragó i Ribagorça, el rei Felip II va incorporar definitivament aquest comtat al Regne dAragó
A la ViKipèdia o a la Wikipedia trobem els seus comtes

Segona Dinastia de Ribagorça



(1322-1381): Pere IV de Ribagorça, fill de l'anterior
(1381-1412): Alfons IV de Ribagorça, fill de l'anterior
(1412-1425): Alfons V de Ribagorça, fill de l'anterior
En morir sense descendència, el comtat revertí a la Corona

Reis d'Aragó

(1425-1458): Joan el Gran, amb el títol de Joan I de Ribagorç
(1458-1469): Ferran el Catòlic, fill de l'anterior
El rei Ferran concedí el comtat al seu fill il·legítim Alfons

Dinastia Aragó ducs de Vilafermosa

(1469-1485): Alfons VI de Ribagorça, fill de l'anterior
(1485-1512): Joan II de Ribagorça, fill de l'anterior
(1512-1533): Alfons VII de Ribagorça, fill de l'anterior
(1533-1565): Martí I de Ribagorça, fill de l'anterior
(1565-1573): Joan Alfons I de Ribagorça, fill de l'anterior
(1573-1581): Martí I de Ribagorça, 2n cop
(1581-1592): Ferran II de Ribagorça, fill de l'anterior
(1592-1598): Francesc I de Ribagorça, germà de l'anterior

De Graus, actual capital ribagorZana, poc es pot esperar; dependre del monestir de Sant Victorià va afavorir la elecció de Benavarri com a capital ribagorçana; de Benavarri,actual capital històrica i cultural, de moment aposta pel silenci i de la Comarca de la RibagorZa, està més pendent de la seva autocomplaença amb una exposició de fotografies  en homenatge als 10è aniversari de la seva creació (2002-2012) que en fets històrics de fa 600 ó 690 anys. En definitiva, a la vista dels nostres pobles i ajuntaments, el Comtat de la  Ribagorça queda tapat i millor no parlar d'uns temps tant llunyans.
Imatge de Barbitania.com

15 de juliol del 2012

Ribagorça:país de desmemòria (I): : 600 anys de la mort del Comte de Ribagorça Alfons el Vell: 1412-2012

La Ribagorça  és terra de desmemòria i d'oblits i un cop més està demostrant el poc coneixment que és té de la seva pròpia històra, el patrimoni la cultura i la llengua de la nostra comarca per part dels ajuntaments i del consell comarcal,
No sé si és per què estàn massa pendents en els deutes o en la crisi, o en les nombroses activitats esportives i festives que patrocinen setmana rera setmana, o potser massa saturats del centenari de la mort de Joaquín Costa (2011) o del Compromís de Casp, però crec que els nostres ajuntaments i la Comarca miren massa les commemoracions d'Aragó i les que diuen a Osca i Saragossa, i s'obliden massa sovint dels fets locals i comarcals que ens són més propis com és la mort el 5 de març de 1412 de Alfons el Vell, Comte de Ribagorça.
Tant la Wikipedia i la Vikipèdia ens diu: Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.

- Fruit de la Guerra entre Castella i Aragó , va manar la realitzar de dos censos al Comtat de Ribagorça que són els  Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385), recopilats per José Camarena Mahiques.
-Segons el cronista Pere Carbonell, el comte va manar aixecar el castell i l'església de Valdeflors a Benavarri i va començar el Palau Dical de Gandia, que continuaria

A la ciutat de Gandia, hi ha de fa temps un Centre d'Estudis, el CEIC Alfons el Vell i tota la ciutat, com la resta de la Safor realitzen actes dels "600 anys de Alfons el Vell".
Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d'Alfons el Vell


Capella Ducal. Concert en commemoració del 600 aniversari de la mort d'Alfons el Vell

Dilluns 5. CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS, 20.00 h. Entrada lliure  05/03/2012 - 05/03/2012

Alfons el Vell centra l’etapa més esplendorosa del ducat reial de Gandia dins l’època tardomedieval que clou el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp. Descendent del rei Jaume II, fou un noble ambiciós que concità, a la seu del senyoriu de Gandia, una cort brillant, culta i cosmopolita. Els vincles culturals amb la cort papal d'Avinyó i la circulació de la música produïda llavors en preciosos manuscrits propiciaren el desenvolupament de la música religiosa i cortesana que l’aristocràcia de la Corona d’Aragó va cultivar. Amant de la música, el duc de Gandia fomentà la interpretació i la vinguda de trobadors i ministrers a palau per amenitzar les vetlades. El nou estil, anomenat pels estudiosos Ars Subtilior, compta amb obres molt belles i, sobretot, intel·lectualment molt profundes. Capella Ducal presenta un acostament a les músiques de l'època, oferint, com a primícia, la peça Tu a per insignia, cant pla dedicat al rei Martí I l'Humà, oncle d’Alfons el Vell.

El CEIC prepara la commemoració dels 600 anys de la mort d'Alfons el Vell, primer duc de Gandia [22.06.12]

Gandia, 22 de maig de 2012. El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha aprovat, en el seu últim Consell General, iniciar els preparatius de la commemoració del 600 aniversari de la mort del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, més conegut com Alfons el Vell.
Entre els acords presos pel Consell General, celebrat el passat dimecres 20 de juny, destaquen l’encàrreg d’una composició musical en honor del duc, un auca i unitats didàctiques per divulgar la figura del duc entre els estudiants de la ciutat, i un cicle de conferències sobre la importància de la figura d’Alfons d’Aragó en la consolidació de Gandia com a ciutat.

També s’estudia la reedició del llibre Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la primera biografia del personatge, feta per Jaime Castillo, publicada pel CEIC en 1999 i que a hores d’ara està exhaurida.

Entre d’altres acords, el Consell General del CEIC també va aprovar la publicació d’un mapa de la Safor, així com del catàleg de les seues activitats i edicions entre els anys 2005 al 2011.

Alfons d’Aragó (1332-1412), duc reial de Gandia
Alfons d’Aragó i Foix (es pronuncia “fosh”) conegut a Gandia com Alfons el Vell, era nét del rei Jaume II i membre de la casa reial de la Corona d’Aragó. Va ser primer duc de Gandia, primer comte de Dénia, primer marqués de Villena i comte de Ribagorça, entre altres importants càrregs nobiliaris i militars. A Gandia, va encetar les obres de l’església de Santa Maria (actualment col·legiata), va eixamplar el palau i la ciutat i va construir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Abans de morir als 80 anys, va ser candidat a rei de la Corona d’Aragó.

Mentrestant, a la Ribagorça, aquest esdeveniment queda en silenci.

LES ASSOCIACIONS DE LA FRANJA RECLAMEN EL RECONEIXMENT DELS CATALANOPARLANTS A ARAGÓ

Crida dels centres d'estudis de la Franja a la resta d'associacions culturals i centres d'estudis locals i comarcals a adherir-se al manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana a l'Aragó.

Podeu enviar les vostres adhessions a: Associació Ascuma Associació Cultural del Matarranya: acmatarranya@gmail.com; Institut d'Estudis del Baix Cinca: ibc@iebc.cat: Cerib Centre d'Estudis Ribagórçans d'Estudis Ribagorçans: ce.cerib@gmail.com

-----------------------------------------------------------------------
Calaceit, 18 de juny de 2012

Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó

DECLAREM
-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.
-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.
-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.
-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.
-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Xarxes: S’imposa la línia dura en la derogació de la Llei de llengües

A; Xarxes i llengües
La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:
Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català


•Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC i supressió del Consell Superior de les Llengües


•No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.


•La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte la llengua catalana, parlada a la Franja:
Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.
El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.
Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.
En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició
Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.
El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental) i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.
Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.
Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat
El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo

Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:
El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.
El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntari
Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.
Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:
Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

Erick el Belga publica les memòries i no es penedeix de robar el tresor Roda d'Isàvena

El passat mes de març aparegué de nou una notíciamolt dolenta per a la gent de Roda d'Isàvena i Montanyana en particular i per a la Ribagorça en general i es que aquests dies es podia tornar veure que René Alphonse Van der Berge, més conegut com a Erik el Belga pels diferents mitjans de comunicació: premsa, ràdio i televisió al publicar ara les seves memòries. El seu llibre, de més 600 pàgines, amb el títol ja ho diu tot:


"Por amor al arte. Memória del ladrón más famoso del mundo" (Ed. Planeta, Madrid, 2012).


A Erik el Belga, a la Ribagorça, el recordem pel robatori dels tresor de la Catedral de Roda d'Isàvena el 6 de desembre de 1979, d'on es va emportar la cadira i capa de Sant Ramon, una mitra i l' arqueta reliquiària de Sant Valeri, una pinta litúrgica, un bàcul pastoral i un sudari. Aquest robatori no fou l'únic, Catalunya, Aragó, Navarra i molt especialment Castella i Lleó foren els seu objectiu principals de més de 40 robatoris a Espanya dels 600 que ha realitzat.

A Roda d'Isàvena, també el recordem al juliol de 1995 en que el rector Mn. José Leminyana (EPD), que va rebre la encomienda de Alfonso X el Sabio al 2001 (a mans del Delegat del Govern a l'Aragó) i Acadèmic de la Real Academia de San Luis, a Saragossa (al 2008) ; li va perdonar i va organitzar una exposició de pintures seves que va regalar a Mn. Leminyana, per a que les vengués i rehabilités un tríptic. El lladre va assegurar al rector que coneixia ón eren dos bàculs i d'una peça de la famosa cadira de Sant Ramon. Més endavant, al 2002, torna a Roda d'Isàvena amb un equip d'una televisió per a poder netejar públicament la seva imatge i ajudar al retorn dels béns.

Al 2009, Documentos TV feia un reportatge de tota la seva vida i el portava a Roda d'Isàvena. Imatges de l'homenatge i una entrevista a Mn.Leminyana, grabades uns anys abans, una conversa amb l'alcalde del PP, Alberto Lamora, completen aquesta obra.
Veure a polítics, a clergues agraïnt la seva obra, a gent i monges considernt-ho un sant i un salvador de l'art pel fet de pintar i per fer comèdia ens demostra fins a quin punt som un país de pandereta
[rtve 658435]
Avui, al 2012 sabem, que la seva escenificació i els seus penediments no són reals; que tot ha estat una farsa del més gran lladre del món, que encara viu a  Andalusia i, no sabem fins a quin punt, Mn.Leminyana ho sabia o no. És a dir que aquest lladre porta quasi dues dècades rient-se dels ribagorçans amb el consentiments d'aquells que li han fet homenatges públics, tant dels mitjans de comunicació, com del clergat i dels polítics. 
Ara, ha publicat les seves memòries, i les aparicionsa Catalunya Ràdio

deia que "Robar art és un paler i a sobre em pagaven per fer-ho!".Sols li falta dir: "Qué burros són estos españoles".

A El Imparcial, Jacinta Cremades parla de Roda d'Isàvena, del llibre i de lladre en aquest article    :
Por amor al arte, o por amor al dinero, último golpe de Erik el Belga



Erik el Belga se atreve a reivindicar “su amor al arte” en un libro cuando, aparte de robar, destruía a pedazos tapices, sillerías y cuadros españoles, nuestros tesoros, para sacar más dinero.
Jacinta Cremades
06-03-2012
"En los informativos de las 21:00, de La 1, el lunes por la noche, salió una entrevista con Erik el Belga que dijo, muy seguro de sí mismo, que le gustaría que su próximo robo fuera la Gioconda. Lo tiene difícil ya que, más que robar, lo que hizo este extranjero es destruir nuestro patrimonio más valioso, que estaba, hace unos años, sin ningún sistema de seguridad. Lo encarcelaron, tras tan horribles robos y destrozos, hasta que su abogada, con la que se casó, consiguió sacarlo de la cárcel. Así cualquiera, Erik, incluso un niño hubiera podido coger esas obras que estaban al alcance de la mano, pero un niño, en nuestro país, tiene bastante más decencia y honestidad.

Lo que más me sorprendió en la entrevista fue la ignorancia pasmosa de algunas personas en España que aun pueden hacer publicidad en el telediario de mayor audiencia a un hombre que no solo ha desvalijado nuestro patrimonio español, sino que lo ha destrozado, en trocitos, para venderlo a particulares y museos extranjeros, sin que el arte, aunque ahora insista en lo mucho que lo “ama”, le haya importado un comino. ¿Es que esas personas que hablan de un ladrón histórico no saben que, por ejemplo, destrozó con una sierra la Silla de San Ramón, del siglo IX, que permanecía intacta desde hacía mil años, en la Catedral de Roda de Isábena, provincia de Huesca? Y ello porque la pieza única era invendible y, en cambio, sí que podía comerciar con los fragmentos. Como ese destrozo, centenares, por el amor al dinero, que eso sí que lo ama el señor Erik, en un país como el nuestro que aun hoy es capaz de hacerle publicidad a su libro en el telediario de mayor audiencia. Bravo por nosotros.

Siempre recordaré, a mis veinte años, un domingo en dicho pueblo, declarado Monumento Nacional en 1924 por su catedral románica, pero cuyo tesoro, como muchas otras iglesias españolas, sufrió el expolio por culpa de este señor al que ahora le hacen publicidad. Ese día en misa, uno de los fieles exclamó, de repente, “pero si ese es Erik el Belga”. Había venido en momentos que tuvo de “mea culpa” y de “aunque rompa y destroce, no se equivoquen yo amo el arte”, para ganarse la confianza del pueblo español. Cuando escucharon tal grito los demás asistentes, lo acorralaron. Lo echaron con la mirada, lo llamaron impostor, mentiroso, falso, ya fuera de la iglesia, le tiraron tomates, pero nadie pronunció ni un solo insulto. A mis 20 años, me quedaron bien claras la importancia de la moral y la cobardía de este señor que, además, pensaba que todos, en España, íbamos a tener una memoria corta y que le íbamos a seguir entregando nuestro dinero.
Si hay algo que tengo claro es que yo seré la primera que no le compraré su libro, ni le entregaré mi dinero al impostor".

5 de març del 2012

El Bisbat de Barbastre.Montsó manipula la història:la persecución religiosa en la diócesis (1931-1941)

Demà, dimarts, 7 de març,  a les 20.30h l'Espacio Pirineos de Graus acolleix la presentació del llibre"La persecución religiosa en la diócesis de Barbastro-Monzón (1931-1941)" (Saragossa, 2011) en un acte organitzat per la parròquia de San Miguel de Graus, ". Es tratact d'una obra de 941 pàgines repartides  en dos vòlums editades l'any passat conjuntament pel Bisbat de Barbastre-Montsó, amb la Fundació Santa Teresa de Jesús, obra  de l'historiador Dr. Martín Ibarra Benlloch
 Del Dr. Martín Ibarra diuen que és  historiador, "prestigioso profesor" "que dirige el archivo del santuario de Torreciudad". "Autor de varios libros, ha puesto sus conocimientos de Doctor en Historia y la experiencia de profesor en las universidades de Zaragoza y Navarra, al servicio de este trabajo". 
Les referències de bona part dels seus llibres i articles es troben a Dialnet. També e spot veure la pàgina Dialnet de Hispania Martyr i la Religión en Libertad

Foto de Hipania Martyr
 D'aquesta obra en diuen: "Se trata de uno de los estudios más minuciosos y concienzudos que sobre ese tema se han hecho en los últimos cincuenta años: entrevistas a los familiares, actas de la Causa General, periódicos del momento, informes de la Guardia Civil, libros de memorias, actas de archivos municipales. En resumen: toda la documentación que es posible reunir hoy día sobre la matanza de sacerdotes, laicos y religiosos que se hizo en aquellos años en una de las diócesis más castigadas de España".

Amb el títol "La persecución religiosa en el Obispado de Barbastro-Monzón (1931-1941)" ens deixa clar dues coses molt clares: 
1) la temàtica del llibre anirà sobre la persecució religiosa durant la II República, la Guerra Civil i ho allarga fins als primers anys de post-guerra i en segon lloc que el marc geogràfic escollit és el Bisbat de Barbastre-Montsó, una qüestió una mica difícil d'entendre si coneixem que al període estudiat existia el Bisbat de Barbastre, però no el de Barbastre-Montsó que es va crear al 1995, és a dir,fa quatre dies.

LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA
Per a estudiar aquest fenòmen, l'autor parteix del coneixement de la història personal i dels processos dels màrtirs, que ja han estat beatifificats o canonitzats com són el Bisbe de Barbastre, Florentino Asensio, el gitano Ceferino Giménez "Pelé" o els seminaristes de Peralta de la Sal i amb aquest llibre es pretén conèixer la magnitud del drama i augmentar el nombre de màrtirs coneixent les històries de vida i el calvari de la seva mort a capellans com els “curetas” de Montsó o els benedictins del Monestir del Pueyo, prop de Barbastre.

 Aquesta obra, pretén analitzar i profunditzar d'una manera ben documentada, amb expedients, hemeroteca, documentació personal i entrevistes, en les diferents fases de persecució religiosa i d'assassinats de creients i religiosos durant la II República i la Guerra Civil fins als primers anys de post-guerra, i fins i tot arriba a analitzar les causes de beatificació i canonització dels màrtirs del Barbastre durant el franquisme, la transició, fins als nostre dies.



L'autor parla de la violència d'uns, dels republicans i la gent d'esquerres contra un altres, la gent de dretes i els catòlics;però s'oblida de la repressiótant física com psicològica dels republicans  durant els primers anys de la dictadura franquista, les condemnes i assassinats, l'exili, dels maquis, etc, ec
Tot i que està molt ben documentat i ajuda enormement a conèixer millor la repressió durant la Guerra Civil a una part de l'Alt Aragó, aquesta sols es centra en la "persecució religiosa", és a dir en les mort en un bàndol i s'oblida de l'altre bàndol. La visió que ens ofereix és eminenment religiosa, per tant, en un conflicte civil n'hi ha altres óptiques més socials i econòmiques, així com les dinàmiques polítoques i locals que contribueixen a entendre millor aquest periode. De totes formes, aquest llibre, es una important contribució per a l'estudi de la Guerra Civil i de la hìstòria contemporània de la Ribagorça
EL BISBAT DE BARBASTRE-MONTSÓ O DE BARBASTRE
Com hem comentat, la visió que és dóna del conflicte, es realitza des d'un vessant eminenment religiós i això condiciona fins i tot el marc geogràfic escollit que agafa una estructura administartiva religiosa com és l'actual Bisbat de Barbastre-Montsó. Podria haver escollit una terminologia no tant religiosa com pot ser una base més municipal o la dels partits judicials ( de Boltaña, Barbastre, Benavarri, Tamarit de Llitera i Fraga) o una denominació més neutra com zona oriental de l'Alt Aragó o Alt Aragño Oriental com la va denominar als anys 80 dels segle XX, Mn. Manuel Iglesias als estudis d'art romànic, però tot això s'ignora i l'aposta és actual Bisbat de Barbastre-Montsó, que al cap i a la fi, és l'ens que edita i paga el llibre.
L'autor ens diu
"Hubo que investigar, igualmente, en el Archicvo Diocesano de la Diócesis de Lérida, pues más de la mitad  de los expedientes correspondían a lo que en 1936 era Diócesis de Lérida y hoy de Barbastro-Monzón" (Vol. I, pág.11).
" El segundo problema era el de los límites geográficos, Ciertamente, la diócesis de Barbastro en 1936 era mucho más reducida que en la actualidad. Estudiar lo sucedido en la antigua diócesis hubiera sido tan cómodo, como erróneo. Debía por consiguiente estudiar todos aquellos posibles mártires que ahora dependían de nuestra diócesis. Pero no solo eso...Enseguida comprobé que muchos de los sucesos tenían poco que ver con los límites diocesanos;; personas de otras diócesis eran llevadas a la cárcel de Barbastro y asesinadas allí. Milicianos de Barbastro iban a pueblos de otras diócesis y detenían o asesinaban  á múltiples personas...No se podñia realizar un estudio lógico y entender bien lo sucedido, si estableciamos una limitación rígida basada en los límites diocesanos" (Vol.I, p.13)

Aquesta terminologia és equivocada perquè el Bisbast de Barbastre-Montsó no existia com a tal ni a la II República, ni a la Guerra Civil ni durant el franquisme; existia el Bisbat de Barbastre que tenia una extensió molt més reduïda  i en aquella èpòca no tan llunyana, a la zona estudiada tambñes hi estaven els Bisbats de Lleida i de la Seu d'Urgell. El Bisbat de Barbastre.Montsó és massa recent i es remunta als anys 1995 i 1998.

Ara bé, analitzar uns fests històrics com els de la II República i la Guerra Civil utilitzant com a marc geogràfic un Bisbat amb uns límits actuals i sense tenir en compte o nomenar els límits històrics o sense explicar que per exemple Castanesa, Peralta de la Sal, Areny de Noguera o Pont de Montanyana depenien del Bisbat de la Seu d'Urgell, fins que al 1956 es van incorporar al de Lleida o que Benavarri, Graus, Fonz, Montsó, Binèfar o Fraga depenien del Bisbat de Lleida és un manipulació històrica que no pot ser acceptada per ningu.  


Imatge de:Cartografia i història medieval de Catalunya