Ribagorça:país de desmemòria (II): 290 anys de la creació del Comtat de Ribagorça (1322-2012)

Fa uns dies parlava de la desmemòria i dels oblits dels ribagorçans i ribagoranes i de com els ajuntaments i la comarca miraven més cap a l'història d'Aragó oblidant-se de la pròpia. A propòsit dels 600 anys del Comte Alfons el Vell  deia "no sé si és per què estàn massa pendents en els deutes o en la crisi, o en les nombroses activitats esportives i festives que patrocinen setmana rera setmana, o potser massa saturats del centenari de la mort de Joaquín Costa (2011) o del Compromís de Casp o la Constutució de Cadis (1812) "però crec que els nostres ajuntaments i la Comarca miren massa les commemoracions d'Aragó i les que diuen a Osca i Saragossa, i s'obliden massa sovint dels fets locals i comarcals que ens són més propis"

Fa 600 anys, el 5 de març de 1412, va morir Alfons el Vell  Comte de Ribagorça i Duc de Gandia i un dels pretendents del Compromñis de Casp un fet ha quedat oblidat. 

El 15 d'agost de 1322, ara fa 690 anys, a la Seu Vella de Lleida el rei Jaume II va corona al seu fill com a Pere com a Comte de Ribagorça, un territori autònom dins del Regne d'Aragó amb capital a Benavarri i que es regia per les seves pròpies institucions, lleis i costums i  que arribava fins a Fonz, Estadella, o Tamarit de Llitera. Aquest fet és molt important per a la trajéctòria històrica de la comarca, no sols perquè viles pallareseses com Areny o Montanyana  van passar al nou Comtat, perquè llavors es va configurar la frontera entre Catalunya i Aragó i aquest nou període que comença al 1322 s'allarga fins al 1591, on desprès de les alteracions d' Aragó i Ribagorça, el rei Felip II va incorporar definitivament aquest comtat al Regne dAragó
A la ViKipèdia o a la Wikipedia trobem els seus comtes

Segona Dinastia de Ribagorça



(1322-1381): Pere IV de Ribagorça, fill de l'anterior
(1381-1412): Alfons IV de Ribagorça, fill de l'anterior
(1412-1425): Alfons V de Ribagorça, fill de l'anterior
En morir sense descendència, el comtat revertí a la Corona

Reis d'Aragó

(1425-1458): Joan el Gran, amb el títol de Joan I de Ribagorç
(1458-1469): Ferran el Catòlic, fill de l'anterior
El rei Ferran concedí el comtat al seu fill il·legítim Alfons

Dinastia Aragó ducs de Vilafermosa

(1469-1485): Alfons VI de Ribagorça, fill de l'anterior
(1485-1512): Joan II de Ribagorça, fill de l'anterior
(1512-1533): Alfons VII de Ribagorça, fill de l'anterior
(1533-1565): Martí I de Ribagorça, fill de l'anterior
(1565-1573): Joan Alfons I de Ribagorça, fill de l'anterior
(1573-1581): Martí I de Ribagorça, 2n cop
(1581-1592): Ferran II de Ribagorça, fill de l'anterior
(1592-1598): Francesc I de Ribagorça, germà de l'anterior

De Graus, actual capital ribagorZana, poc es pot esperar; dependre del monestir de Sant Victorià va afavorir la elecció de Benavarri com a capital ribagorçana; de Benavarri,actual capital històrica i cultural, de moment aposta pel silenci i de la Comarca de la RibagorZa, està més pendent de la seva autocomplaença amb una exposició de fotografies  en homenatge als 10è aniversari de la seva creació (2002-2012) que en fets històrics de fa 600 ó 690 anys. En definitiva, a la vista dels nostres pobles i ajuntaments, el Comtat de la  Ribagorça queda tapat i millor no parlar d'uns temps tant llunyans.
Imatge de Barbitania.com