29 de setembre del 2008

El català de la Franja, entre l'oficialitat i la fragmentació

La negociació d'una futura Llei de Llengües a Aragó suscita un debat polític a tots els nivells en què els dos principals punts de fricció són el grau d'oficialitat de les llengües i la seva denominació।
Jordi Palmer

Fraga
Aragó és trilingüe. A més del castellà, parlat a tot el territori, s'hi parla català a la franja oriental –de Ponent des del punt de vista català– i aragonès en gran part de la província d'Osca. Per donar cobertura legal a aquesta realitat lingüística, el vigent Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– les Corts d'Aragó a elaborar una Llei de llengües que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que, a més, en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó".
La negociació d'aquesta nova llei, després de diversos fracassos històrics, encarrila la seva recta final un cop el govern aragonès, encapçalat pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias s'ha mostrat disposat a tancar un acord que permeti l'elaboració d'una llei que compti amb el més ampli consens.

Bipartit dividit

L'elaboració del nou text legislatiu però, no serà fàcil। D'una banda, els dos membres del bipartit aragonès, PSOE i Partit Aragonès (PAR) mantenen, precisament en aquest punt, un dels més clars desacords de la present legislatura. Mentre els socialistes es mostren partidaris a un reconeixement del català i l'aragonès, els regionalistes, amb el seu líder, José Ángel Biel –que alhora és vicepresident del govern aragonès–, es mostren molt reticents a admetre la catalanitat de la llengua de la franja. A les Corts d'Aragó, que compten amb 30 diputats del PSOE, 23 del Partit Popular, 8 del PAR, 4 de la Chunta Aragonesista (CHA) i 1 d'Izquierda Unida, la possibilitat d'arribar a un consens previ a la elaboració de la llei també es preveu complicada.
La filtració interessada d'un esborrany de l'avantprojecte ha servit per definir els principals punts de confrontació, que són el grau de reconeixement i la denominació de les llengües. Segons el text extraoficial, el català tindria la consideració de "llengua pròpia i històrica" i se n'impulsaria l'ús a l'escola i l'administració tot i que sense declarar-ne la cooficialitat.

La Franja deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla", assegura l'alcalde de Pena-roja

Juntament amb el PP, el PAR és क्यूui més reticències té sobre l'avantprojecte। "La cooficialitat no és viable", assegura Maria Herrero, diputada del PAR a les Corts d'Aragó, en tant que "l'Estatut no ho reconeix", al temps que considera que la nova llei s'ha de limitar a "reconèixer els drets del habitants". Pel que fa al tema de la denominació, Herrero defensa que "la majoria de la gent de la zona no volen que es digui català, tot i que això no treu que la llengua que s'hi parla ho sigui". L'equilibri semàntic del PAR, sovint contradit pels seus propis militants, porta a aquesta diputada a assegurar que el seu partit "ni accepta ni deixa d'acceptar que la llengua sigui catalana, encara que la universitat ho digui". Per deixar-ho més clar, o potser tot al contrari, José Ángel Biel va declarar en el marc del debat sobre l'Estat de l'Autonomia celebrat aquest dijous que el PAR mantindrà el seu compromís de fer la Llei de Llengües, "però no el de fer una llei de la llengua catalana". Tot i això, no totes les veus del PAR són del mateix parer.

La Franja, un cas únic a la UE

Francisco Esteve és l'alcalde regionalista de Pena-roja (Matarranya), un municipi on la documentació escrita es fa en català i castellà. Segons aquest batlle, el català ha de tenir "el mateix tractament que qualsevol altre llengua" i considera que el grau més alt de reconeixement, és a dir l'oficialitat, és "l'única manera de mantenir la identitat i la cultura". Pel que fa a la denominació de la llengua, per aquest alcalde del PAR no hi ha dubtes, "és català", assegura, al temps que afegeix que la Franja "deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla". A més és favorable a que la llengua catalana s'ensenyi a les escoles. Un altre alcalde del PAR a la comarca del Matarranya, Andrés Cros, batlle de Montroig, representa l'altra cara de la moneda: "No estic d'acord que s'ensenyi el català normalitzat, preferiria que a cada poble s'ensenyés la varietat de cada zona", assegura. En concret, a la varietat de la seva zona, l'alcalde l'anomena "chapurreao" al temps que afegeix que aquest idioma s'ha après "al carrer" i que per tant, no és estrictament necessari que s'ensenyi a les escoles.
Actualment és possible rebre ensenyament de llengua catalana en diversos col·legis de la Franja, tot i que es tracta d'una assignatura optativa que no forma part del pla d'estudis। Natxo Sorolla, membre d'Iniciativa Cultural de la Franja, considera que hi ha un interès polític en evitar "l'alfabetització en català". Des d'aquesta associació, favorable a la cooficialitat del català, hi ha seriosos dubtes que la llei normalitzi la situació. Al contrari, Sorolla es mostra preocupat que el nou text es converteixi en una "porta institucional al secessionisme". En tot cas, la unitat de la llengua catalana és un fet indiscutible pel món universitari, tal i com deixa clar Ramon Sistac, doctor en filologia catalana i professor a la Universitat de Lleida: "Hi ha unanimitat a la comunitat científica que la llengua que es parla a la Franja és el català, i per tant no seria seriós que una llei li poses cap altre nom". Per això mateix, Sistac considera "demagògic i absurd" voler denominar la llengua a partir de les seves varietats locals. "També el català de Catalunya i l'espanyol d'Aragó tenen les seves varietats i no per això es fomenta la divisió", assegura, per concloure que "una llengua dividida és una llengua que no es pot normalitzar i que només serveix per a usos locals".

"No fa cap falta aprendre matemàtiques en català"

Precisament, el fet que el català es pugui normalitzar a tots els nivells és l'aspecte que més preocupa el Partit Popular d'Aragó, que considera que aquest fet "generaria conflicte i dissensió"। "No volem incentivar el català", assegura Rosa Plantagenet, portaveu adjunta del PP a les Corts d'Aragó, que defensa que l'interès del seu partit "és el de preservar el patrimoni lingüístic aragonès"। En aquest sentit, considera que "les diverses formes lingüístiques s'han de mantenir com un bé cultural". En aquesta concepció de "bé cultural" es fonamenta l'oposició del PP a la denominació del català i al seu possible ús a les escoles, un ús que podria preveure la futura Llei d'Educació d'Aragó, actualment en fase d'avantprojecte. Segons la diputada popular, existeix a Aragó "una situació social tranquil·la i serena on cadascú parla com vol", un equilibri que es tornaria en "conflicte" si el català arribés a les escoles "com a llengua vehicular". "Si la llei d'educació aragonesa permet que es donin matemàtiques en català això seria discriminació, perquè des d'un punt de vista cultural no fa cap falta aprendre matemàtiques en català", conclou Plantagenet.
Aquest posicionament radical sobre l'ús del català té ressò en diverses associacions que neguen la unitat de la llengua catalana। Una d'elles és la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO), que a la seva vegada forma part de la plataforma No Hablamos Catalán. Raúl Vallés, el seu president, defensa la teoria que tot el que es parla a Aragó a banda del castellà "és aragonès", tot i que denomina "aragonès oriental" el conjunt de "llengües vernacles" que es parlen a la franja. "Ens oposem totalment i frontalment a que es reconegui el català com a llengua pròpia", assegura Vallés, que considera que el president de la Diputació General d'Aragó, Marcelino Iglesias "té una gran confusió" que el porta a creure "que parla català". Tot i reconèixer "semblances" entre el català i "el que es parla a la Franja", Vallés insisteix que "comparar les llengües vernacles amb el català és una barbaritat".

La Chunta, a favor de la cooficialitat

Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó.
Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua

La Chunta, a favor de la cooficialitat

Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó.
Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua".

Les Claus

Les lleis d'Aragó accepten la denominació de català, n'avalen la cooficialitat i preveuen el seu ús com a llengua vehicular
La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, aprovada per unanimitat de tots els grups de les Corts d'Aragó en temps del govern de la coalició PP-PAR explicita en el seu article 4 que "l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, que en el seu àmbit comprenen les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.".La mateixa llei, en la seva disposició final segona afirma que "Una llei de llengües d'Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, així com l'efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant pel que fa a l'ensenyament de i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l'ús d'aquestes dues llengües en els seus respectius territoris".
Així mateix, l'avantprojecte de Llei d'Educació d'Aragó preveu en el seu article 37 que "l'ensenyament de i en les llengües pròpies d'Aragó es considera una mesura impulsora de la qualitat educativa", i en l'article 38 assenyala que "els centre que es trobin en les zones que es determini podran desenvolupar projectes lingüístics que facilitin l'aprenentatge funcional de les mateixes mitjançant el seu ús com a llengua vehicular per a l'ensenyament d'altres àrees, matèries o mòduls en els termes que l'Administració Educativa determini".

9 de setembre del 2008

A VUELTAS CON LAS LENGUAS

http://xarxes.wordpress.com/2008/07/03/la-presentacio-de-levolucio-sociolinguistica-sense-llei-de-llengues-el-catala-a-la-franja/

Desde que tengo cierta inquietud política siempre me ha llamado la atención el encendido debate sobre las lenguas en Aragón. Parece que en estos momentos se trate de un tema tabú para los partidos aragoneses, con la Ley de Lenguas pendiente de un hilo desde hace varios años y diferentes grupos de presión posicionándose para lo que se les da bien; presiona, presiona, que algo queda.Por ese motivo, aunque algunos puedan pensar que estoy meando fuera de tiesto, me quiero mojar. Porque como aragonesista convencido y castellanohablante de toda la vida (aunque mi abuela de Ejulve me cantara una por una todas las palabras en aragonés de mi “chambreta” del Ligallo de Fablans de l´Aragones en mis tiempos jóvenes, en mi casa siempre hemos hablado castellano), defiendo y asumo la realidad trilingüe de Aragón. Porque me solidarizo con los hablantes de aragonés y catalán que viven en Aragón y no tienen reconocidos todavía sus derechos. Porque la lengua es patrimonio del pueblo, no es política, y por ese motivo espero que en la Ley de Lenguas se recojan el respeto a las diferentes modalidades locales de aragonés y catalán y se mantenga su uso. Pero para ayudar a esas lenguas minoritarias, hay que protegerlas con una ley y regularlas, sino desaparecerán poco a poco.Porque reclamo la cooficialidad de las dos lenguas minoritarias en Aragón y reclamo que se llamen por su nombre, el ARAGONÉS y el CATALÁN, para que se respeten en sus respectivas zonas. Porque estoy harto de la dialéctica anticatalanista en Aragón y de sus promotores (eso no es aragonesismo, eso es cazurrismo); con esa actitud alimentan odio en nuestros vecinos y alguna que otra cabalgada del pancatalanismo, con la que no estoy nada de acuerdo. Por eso no puedo estar más en desacuerdo con los señores de la FACAO, ahora reconvertidos en la plataforma “No hablamos catalán”. Yo pienso que el debate lingüístico en la zona oriental de Aragón tiene que clarificarse, más aún cuando está al caer (esperemos que esta vez sí) la Ley de Lenguas. Por ese motivo opino que la plataforma “No hablamos catalán” es, ante todo, una maniobra política poco limpia, que apuesta por el frentismo apocalíptico frente al debate porque los argumentos se les van terminando poco a poco.Para terminar quería dar mi apoyo a Natxo Sorolla en este “careo” de las últimas semanas en la sección del “Correo del lector”; es una persona comprometida con el Matarranya, firme defensor de las causas que él considera justas y nada partidario del frentismo. Como dicen en una de sus canciones Los Draps, ese gran grupo aragonés:Vollem lluita!!Vollem dignitat!!Per la nostra terra,Per la nostra llengua.
José Manuel Salvador. Alcalde de Ejulve (Teruel). Militante de CHA.

5 de setembre del 2008

Un nou tossoló a la FACAO

El Sr। Jutge de Fraga acaba de desestimar el recurs de la Facao al Jutjat de Fraga, interposat per l’Angel Hernández (l’home de les enganxines pro catalanistes) i Héctor Castro (secretari de la Facao, militant del PAR i destacat membre de Rolde Choben), segons es fa públic en nota de premsa:

“DARRERA HORA:Segona victòria als tribunals contra els secessionistes: El recurs de la FACAO al jutjat de Fraga, signat per Ángel Hernández i Héctor Castro, confirma el 4/8/08 l’arxivament de les querelles”:
Se DESESTIMA el Recurso interpuesto y se confirma en su integridad la resolución recurrida por la cual se acordaba el Sobreseimiento Provisional y el archivo de la causa.”
Com tots sabeu es refereix a la querella criminal contra Artur Quintana i dos lluitadors pel català a la Franja. No en tenen prou encara els facaoistes!
El Lluís Roig, tan aviat s’ha assabentat de la notícia, m’ha enviat aquestes copletes:
Si vols bona xocolata,
fes-te abans amb bon cacau।
Si vols fer-te amic del PAR,
fes-te abans de la Facau।

Si tu dius que ets de la Franja
i que parles català,prepara’t la burxaqueta
per pagar un bon advocat।

Yo no hablo catalán,
llavors, pots ser amic del PAR.
No entenc massa bé que vol dir el Lluís Roig, de tota manera aquí teniu les copletes per si algú en sap com desxifrar-les.

4 de setembre del 2008

la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión vende más humo en la Franja

Ramón Tejedor junto al periodista Mario Sasot। El director general de la CARTV participó en la Escola d´Estiu de Fraga

El 27 de julio de 2007 el Director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión Ramón Tejedor sorprendía a la opinión pública aragonesa al prometer dedicar un pequeño espacio semanal al catalán y al aragonés en Aragón Televisión.

El 4 de septiembre de 2008 y delante de los profesores de catalán de la Franja y de Mario Sasot afirma que no se plantean emitir programas en catalán o en aragonés . Toda una lección de coherencia, que ya era esperada, pues si nos remitimos a los hechos de finales de 2007 en que la cadena pública aragonesa pidió a un benabarrense que les guiara por los caminos de la Ribagorza y o hiciera en castellano, y lo censuró por hablar catalán en un ejemplo de servició público, transparencia y democracia, pues si se habla catalán en Aragón Televisión no lo entenderán en Zaragoza. ?Y cuando Laporta o montilla lo hablan, los entienden en Zaragoza?. ¿Y si el que habla es Obama en inglés o Sarkozy, en francés? ¿?También los censurarán, o los entenderán?. Por mucho que digan, que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón,” esta sólo es de boquilla, pues a los hechos nos remitimos para ver la censura que actualmente se practica en los medios de comunicación de Aragón hacia muchas actividades en lengua catalana que se realizan en la Franja
El pasado agosto asistí a la presentación del libro “Mireia...” en el Carrer de la Mala Freixura de Benavarri, un lugar donde sus autores, Manuel y Mir, dieron a Marcelino Iglesias una una maldición por no promulgar la Ley de Lenguas...y con él Ramón Tejedor también se la está ganando a pulso, pues no son comportamientos de una Corporación que ha de estar al servicio de la ciudadanía, eso sí, entrevistas a Ángel Hernández y la FACAO, las que quieran, como ellos hablan única y exclusivamente en castellano, lo tendrán fácil en Zaragón Televisión. En ella tanto José Antonio Bergua, como mir Roy y Manuel Riu nos hicieron un análisis de la situación del catalán en la Ribagorza y en Aragón donde, en palabras de Manuel, nos tenemos que refugiar y esconder en los pasadizos de la Mala Freixura (calle de la Capital cultural de la Ribagorza) como aquellos primeros cristianos que se refugiaban en las catacumbas. Y es que casi dos mil años más tarde, la situación ha cambiado para muchos colectivos, pero para otros sigue, mutatis mutandis, similar. Serán las consecuencias heredadas de Torquemada y sus amigos.

Ara sols hem d’esperar que la maledicció de la Mala Freixura no arribi al flamant Director de la revista Temps de Franja que al menys una revista lliure no segueixi els camins d’una Corporació Aragonesa de Radio y Televisión que tot i la seva juventud, sembla més ancorada al passat de fa mig segle que al present i al futur democràtics i diversos que vivim. MARIO, RESISTEIX!.

Ramón Tejedor analiza la presencia del catalán en Aragón Televisión

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&relcategoria=1019&idnoticia=308053
El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión no se plantean emitir programas en catalán o en aragonés
franja 04 Setembre, 2008 11:18
27 de Julio del 2007 " Ramón Tejedor promete dedicar un pequeño espacio semanal al catalán y al aragonés en Aragón Televisión.

04 de Septiembre de 2008

Ramón Tejedor analiza la presencia del catalán en Aragón TelevisiónEl director general de la CARTV participó en la Escola d´Estiu de FragaFRAGA।- El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés, aunque las nuevas tecnologías audiovisuales `pueden permitir en el futuro, doblar programas en estas lenguas para que los espectadores de las zonas donde se hablan puedan optar en sus casas por la versión original en castellano o la doblada al catalán o al aragonés`। Tejedor abordó la cuestión del papel de los medios de comunicación públicos y la realidad lingüística y cultural aragonesa, dentro del programa de la XII Escola d`Estiu de la Franja que se celebró en Fraga hasta ayer, con el tema `Herramientas audiovisuales en la enseñanza de las lenguas`.Ramón Tejedor aseguró que la radio y la televisión aragonesa atienden `por un mandato legal`, la riqueza y pluralidad cultura de Aragón, `con una serie de programas específicos, pero sobre todo de manera transversal, con una presencia general en toda la programación`. En este sentido y considerando las lenguas de Aragón como parte del patrimonio cultural aragonés, el director general de la CARTV, señaló que `a la espera de lo que determine la ley de lenguas, seguiremos cumpliendo con ese papel atendiendo a los medios y recursos con que contemos`. Descartó, eso sí, ofrecer toda la programación en castellano, catalán y aragonés, `ya que es inviable y la lengua oficial en Aragón sigue siendo el castellano`, pero aseguró que `las posibilidades técnicas de la televisión digital y su interactividad nos puede ofrecer la posibilidad de doblar programas para las zonas plurilingües`.En otro orden de cosas, Ramón Tejedor cree que `es factible`, que Gobierno de Aragón y Generalitat de Cataluña alcancen algún tipo de acuerdo para que las televisiones autonómicas de ambas comunidades puedan verse en los dos territorios, con un convenio similar al que ya han firmado Cataluña y Valencia, y señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules``. Precisamente, el director y el guionista de este programa explicaron ayer en la Escola d`Estiu el desarrollo de este programa que consistía en repasar el vocabulario específico de todos los territorios de habla catalana, entre ellos, las comarcas orientales de Aragón.La XII Escola d`Estiu en la Franja se inició el martes con la participación de unos cincuenta profesionales de la enseñanza, la mayor parte, profesores de catalán en Aragón. La directora general de Política Educativa del Gobierno de Aragón, Carmen Martínez, fue la encargada de inaugurarla, destacando los avances experimentados en los últimos años en lo que es la enseñanza del catalán en Aragón, `no sólo en el incremento del alumnado y profesores, sino también en el desarrollo ya de secciones bilingües y en la convalidación de títulos de nivel B de catalán`. Ahora mismo, son 3.984 los alumnos aragoneses que estudian catalán. Además, muchos de ellos ya estudian alguna asignatura en catalán. Por otro lado, Carmen Martínez, aseguró que el proyecto de ley de lenguas que debatirá próximamente el parlamento aragonés `reconocerá derechos a los catalanohablantes, pero no supondrá imposición alguna de obligaciones para los ciudadanos, aunque sí para la Administración`. Respecto a la enseñanza del catalán en Aragón `no variará excesivamente el panorama, aunque sí supondrá respaldar y consolidar todo lo conseguido hasta ahora.
Jaume CASAS

3 de setembre del 2008

RIBAGORZA: UNA CULTURA CONFUSA Y EXÓTICA

El pasado verano, durante el mes de agosto, pude observar varios ejemplos que muestran la gestión cultural de muchos de los ayuntamientos ribagorzanos: uno el despertar de la gran mayoría de ellos, que pasan de ese estado de aletargamiento anual a una resurrección demográfica, cual Ave Fénix se tratase, y por lo tanto, un acontecimiento a celebrar son las fiestas del pueblo, ya sean , Mayores o Menores, fiesta y música, para animar las calurosas noches pirenaicas...y para que no se diga, alguna presentación de algún libro o alguna exposición de pintura,lo que sea , lo que surja, no importa el que, lo importante es hacer actividades en cantidad versus a la calidad, cosa que por otra parte, ya va bien, a unos y a otros y a mí también, y así todos contentos.

Otro ejemplo es la política diversa, multicultural y confusa dei muchos de ellos, por lo que uno se pregunta si la gestión cultural es exclusiva para el turismo o también cuentan los habitantes que viven el resto del año y si la calidad de la misma no se tiene en cuenta en pro de la cantidad de actos a realizar. Un ejemplo, es Benavarri cuyo ayuntamiento hace carteles en catalán "BALL DELS SALVATGES ", “FESTA DE LA COQUETA" "". etc. y a excepción de la pastorada, la lengua de comunicación es la castellana, pues en su 99% fue en esa lengua. Con esta realidad habría sido mejor decir "FIESTA DE LA " o "BAILE DE LOS SALVAJES", pero eso de escribir en catalán para que catalanoparlantes de la villa y turistas catalanes se encuentren bien y así decir que es la lengua propia y luego hacerlo en castellano, para que con esta lengua y con el grupo musical del Sobrarbe arrastrar a la población de Barbastro, Monzón y Graus y así, como estamos en el Aragón en que la única lengua oficial y radio-televisiva es la española, todos estaremos bien, como que no lo acepto.
Y ya para quedar bien, algun concierto de los Clásicos de la Frontera en catalán (de Valencia), pero durante los “Salvatges” y en pregones y minutos musicales, la Ronda de Boltaña suena una ve y otra en una tierra que nos veremos obligados a hacer algún cursillo de fabla porque al final, de tanto repetirla, aprenderemos que en todo Aragón se habla aragonés o aragonés oriental, gracias a un muicipio capital cultural de la Ribagorza donde la música en catalán es inexistente, será por eso de que somos más aragoneses que los maños de Zaragón.Y si soy critico con este fenómeno es porque creo que causa confusión y son las mismas directrices de la Comarca de la Ribagorza, que se atreve a llevar a Roda de Isábena a “Biella Nuei”, magnífico grupo, pero ¿para qué? ¿para confundir a los de Roda? ¿Para demostrar que en la Comarca de la Ribagorza la lengua propia principal es la aragonesa? ¿Y con los 4.000 habitantes, 1/3 de la comarca que se expresa en catalán, algun día los tendrán en cuenta?.

Si a todo esto le sumamos la presentación en Bonansa o Benavarri de libros en catalán y patués, todo un gesto que muestra que para dignificar la lengua catalana y no ser etiquetado de pancatalanista se ha de hacer un guiño o al aragonés o a Aragón. Pero estos gestos hacia Benás, para nada son recíprocos, pues los catalanoparlantes para no ser etiquetados de pancatalanistas se refugian en promocionar la fabla y el patués, mientras al lado, el anticatalanismo está a flor de piel…¿alguna vez veremos presentaciones en catalán en Graus, Campo o Benasque??Y actuaciones musicales?. La respuesta creo que será negativa, pues a diferencia de los municipios de la Franja, bastante tienen con dignificar su lengua. Y si alguna vez lo hicieran, serían con otros grupos o libros en su lengua, no concediendo la exclusividad al catalán, como sucede con el aragonés en Benabarre.

La verdad es que los municipios catalanoparlantes, ni la Comarca, se ha tomado en serio ni la cultura ni la dignificación de la lengua catalana. De esta manera, es comprensible que en la Comarca todavía no haya consejero comarcal de cultura desde abril y después de varios plenos no se haya debatido el “Informe de cooficialiación de las lenguas propias de la Ribagorza” presentado en marzo, y el Ayuntamiento de Benavarri no ha renovado, después de dos años de inactividad el Consell Municipal de Llengua

Y ya puestos a confundir, cofundamos a los vecinos trayendo danzas aranesas en occitano y seamos más aragoneses llevando exclusivamente a grupos aragonesófonos en municipios catalaparlantes como Roda de Isábena con Biella Nuei o Benavarri con la Ronda de Boltaña. Y es que en esta comarca, mientras parece. ¿Alguna vez en el Día de la Comarca se escuchará música en catalán?. Lo dudo,pese a que 1/3 del territorio lo hable.
Y para colmo de todo, en la benasquización y fde todaabliación nuestra comarca, esta la política cultural de Las paúls y su “Consell” “CASA DE LA BILA”, ante la impasibilidad de la Comarca y de los colectivos culturales que quizás ya les va bien que se niege que en Las Paúls se habla catalán y se apueste por el benasqués y que apliquen una política cultural similar a Benavarri, pues la obra del “CONSELL DE LAS PAULS” está integra en castellano. Ademas la aplicación de Casa de la Bila en Las Paúls,hace daño a la vista.
Y es que da la sensación, que en castellano ninguna institución pública ni Ayuntamiento ni DGA ni DPHU ni Comarca dudaría en criticar, e incluso retirar la subvención si el consistorio mostrara una falta de formación y escribiera “HAYUNTAMIENTO”, pero cuando nos expresamos en otra lengua, como el catalán o en aragonés beansques,patués, chapurreado, etc, al fin y al cabo, qué importa si se escriben mal, si se denomina mal, si los entes públicos desoyen a filólogos e instituciones competentes, al fin y al cabo son lenguas folklóricas en un territorio donde la cultura importante es la misma que la de hace dos mil años, la del pan y el circo.
P.D- Para alguno que otro, el promocionar la lengua catalana en un territorio puede parecer que uno es catalán o catalanista y esto es Aragón o que es anticastellano o antiespañol, pero como puede verse en estos temas son culturales no políticos y no hay nada en contra de que se utilice la lengua castellana, potente vehículo de comunicación que nos une con más de 400 millones, pero eso de mercadear o de confundir haciendo el cartel en una lengua y utilizando otra, por allí no paso, como no pasaría con que un libro escrito en castellano tuviera una portada en catalán, o viceversa; los juegos con la cultura, dejémoslos para el patio del colegio.

CRÓNICA DE RIBAGORZA Y BASTARDOS DE DIOS

Com una bofetada ha estat l’article de CRÓNICA DE RIBAGORZA, un diari pagat per tots els ribagorçans que serveix per a publicitar les activitats de la Comarca y enfortir la seva identitat i que, com d’altres mitjans aragonesos, no tenen cabuda noticies relacionades amb la llengua catalana a la Ribagorça, a no ser que vinguin dels Ajuntaments o de la Comarca. Per tant, la seva presència és quasi mínima, i de les activitats del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, nul·la; tot un exemple de bona pràctica periodística de informació.

L’article en si, del corresponsal comarcal de HERALDO, exalta un cop si les diferents postures especialment les contràries a la Llei. Tot i que reconeix la presència de la llengua catalana i l’actitud positiva del PSOE de Montanui, aviat es veu el to del d’un article que busca la polèmica i les veus crítiques del PAR de Benasc, PP d’Isàvena i CHA de Benavarri, a més de les paraules diplomàtiques del President de la Comarca i alcalde de Torrelaribera (o de Veracruz com diu l’article), el socialista Pepe Franch. En l’article no tenen cabuda altres posicionaments polítics que apostin clarament per la Llei de Llengües, i predomina el d’un PAR i un PP que cada cop es van aproximant més a les tesis ultradretanes de la FACAO, seguit d’un CHA de Benavarri que els va molt bé, però que es contrari al posicionament de CHA a Osca i Aragó i d’un PSOE que en alguns casos es procatalà i en d’altres segueix el camí de l’ambigüitat

Es compren que aquesta no és una posició exclusivament cultural, sinó més aviat política, però sorprèn com cada cop que apareix la Llei de Llengües, aquesta queda exclusivament dins d’un àmbit polític, on uns representants polítics parlen de temes i s’atreveixen a qüestionar tesis universitàries, això si, bibliografia i raonaments científics i especialment títols i estudis universitaris que recolzin els raonaments, res de res. Sorpren, com els diferents mitjans, sols donen veu als representants politics, acostumats al “TODO PARA EL PUEBLO PERO SIN EL PUEBLO” i poques vegades consulten als filòlegs i la resta d’ entitats culturals que no tenen ni veu ni vot ni en l’Aljaferia ni a la premsa aragonesa, tot u exemple d’higiene democràtica


De l’aposta de l ‘Ajuntament de Benavarri i el seu Consell Municipal de la Llengua, que des de fa dos anys està enterrat al soterrani de la Casa de la Vila de la Capital cultural de la Ribagorça, res de res; dels informes del CERIb, el darrer d’abril de 2008, entregat a tots els grups polítics de la Comarca, al seu president i a la responsable de Cultura, ni una paraula, i per postres identifica la fotografia la presentació aquest mes d’agost de la novel·la “BASTARDOS DE DIOS”, en castellà, of course. Res de Mireias o Ripacurties, que s’han fet en llengua catalana a Benavarri; res de les danses araneses, de les presentacions en patués o dels grupos musicals fablas, no , això no toca, la foto en actes en llengua castellana, que asi nos hacemos más turísticos e internacionales, i al cap i a la fi es la llengua de futur de NUESTRA QUERIDA ESPAÑA. Hay que aguantarse.

LA LEY DE LENGUAS EN LA COMARCA DE LA RIBAGORZA


De: Crónica de Ribagorza, núm. 76, agosto de 2008