Com una bofetada ha estat l’article de CRÓNICA DE RIBAGORZA, un diari pagat per tots els ribagorçans que serveix per a publicitar les activitats de la Comarca y enfortir la seva identitat i que, com d’altres mitjans aragonesos, no tenen cabuda noticies relacionades amb la llengua catalana a la Ribagorça, a no ser que vinguin dels Ajuntaments o de la Comarca. Per tant, la seva presència és quasi mínima, i de les activitats del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, nul·la; tot un exemple de bona pràctica periodística de informació.
L’article en si, del corresponsal comarcal de HERALDO, exalta un cop si les diferents postures especialment les contràries a la Llei. Tot i que reconeix la presència de la llengua catalana i l’actitud positiva del PSOE de Montanui, aviat es veu el to del d’un article que busca la polèmica i les veus crítiques del PAR de Benasc, PP d’Isàvena i CHA de Benavarri, a més de les paraules diplomàtiques del President de la Comarca i alcalde de Torrelaribera (o de Veracruz com diu l’article), el socialista Pepe Franch. En l’article no tenen cabuda altres posicionaments polítics que apostin clarament per la Llei de Llengües, i predomina el d’un PAR i un PP que cada cop es van aproximant més a les tesis ultradretanes de la FACAO, seguit d’un CHA de Benavarri que els va molt bé, però que es contrari al posicionament de CHA a Osca i Aragó i d’un PSOE que en alguns casos es procatalà i en d’altres segueix el camí de l’ambigüitat
Es compren que aquesta no és una posició exclusivament cultural, sinó més aviat política, però sorprèn com cada cop que apareix la Llei de Llengües, aquesta queda exclusivament dins d’un àmbit polític, on uns representants polítics parlen de temes i s’atreveixen a qüestionar tesis universitàries, això si, bibliografia i raonaments científics i especialment títols i estudis universitaris que recolzin els raonaments, res de res. Sorpren, com els diferents mitjans, sols donen veu als representants politics, acostumats al “TODO PARA EL PUEBLO PERO SIN EL PUEBLO” i poques vegades consulten als filòlegs i la resta d’ entitats culturals que no tenen ni veu ni vot ni en l’Aljaferia ni a la premsa aragonesa, tot u exemple d’higiene democràtica
De l’aposta de l ‘Ajuntament de Benavarri i el seu Consell Municipal de la Llengua, que des de fa dos anys està enterrat al soterrani de la Casa de la Vila de la Capital cultural de la Ribagorça, res de res; dels informes del CERIb, el darrer d’abril de 2008, entregat a tots els grups polítics de la Comarca, al seu president i a la responsable de Cultura, ni una paraula, i per postres identifica la fotografia la presentació aquest mes d’agost de la novel·la “BASTARDOS DE DIOS”, en castellà, of course. Res de Mireias o Ripacurties, que s’han fet en llengua catalana a Benavarri; res de les danses araneses, de les presentacions en patués o dels grupos musicals fablas, no , això no toca, la foto en actes en llengua castellana, que asi nos hacemos más turísticos e internacionales, i al cap i a la fi es la llengua de futur de NUESTRA QUERIDA ESPAÑA. Hay que aguantarse.
L’article en si, del corresponsal comarcal de HERALDO, exalta un cop si les diferents postures especialment les contràries a la Llei. Tot i que reconeix la presència de la llengua catalana i l’actitud positiva del PSOE de Montanui, aviat es veu el to del d’un article que busca la polèmica i les veus crítiques del PAR de Benasc, PP d’Isàvena i CHA de Benavarri, a més de les paraules diplomàtiques del President de la Comarca i alcalde de Torrelaribera (o de Veracruz com diu l’article), el socialista Pepe Franch. En l’article no tenen cabuda altres posicionaments polítics que apostin clarament per la Llei de Llengües, i predomina el d’un PAR i un PP que cada cop es van aproximant més a les tesis ultradretanes de la FACAO, seguit d’un CHA de Benavarri que els va molt bé, però que es contrari al posicionament de CHA a Osca i Aragó i d’un PSOE que en alguns casos es procatalà i en d’altres segueix el camí de l’ambigüitat
Es compren que aquesta no és una posició exclusivament cultural, sinó més aviat política, però sorprèn com cada cop que apareix la Llei de Llengües, aquesta queda exclusivament dins d’un àmbit polític, on uns representants polítics parlen de temes i s’atreveixen a qüestionar tesis universitàries, això si, bibliografia i raonaments científics i especialment títols i estudis universitaris que recolzin els raonaments, res de res. Sorpren, com els diferents mitjans, sols donen veu als representants politics, acostumats al “TODO PARA EL PUEBLO PERO SIN EL PUEBLO” i poques vegades consulten als filòlegs i la resta d’ entitats culturals que no tenen ni veu ni vot ni en l’Aljaferia ni a la premsa aragonesa, tot u exemple d’higiene democràtica
De l’aposta de l ‘Ajuntament de Benavarri i el seu Consell Municipal de la Llengua, que des de fa dos anys està enterrat al soterrani de la Casa de la Vila de la Capital cultural de la Ribagorça, res de res; dels informes del CERIb, el darrer d’abril de 2008, entregat a tots els grups polítics de la Comarca, al seu president i a la responsable de Cultura, ni una paraula, i per postres identifica la fotografia la presentació aquest mes d’agost de la novel·la “BASTARDOS DE DIOS”, en castellà, of course. Res de Mireias o Ripacurties, que s’han fet en llengua catalana a Benavarri; res de les danses araneses, de les presentacions en patués o dels grupos musicals fablas, no , això no toca, la foto en actes en llengua castellana, que asi nos hacemos más turísticos e internacionales, i al cap i a la fi es la llengua de futur de NUESTRA QUERIDA ESPAÑA. Hay que aguantarse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada