El català de la Franja, entre l'oficialitat i la fragmentació

La negociació d'una futura Llei de Llengües a Aragó suscita un debat polític a tots els nivells en què els dos principals punts de fricció són el grau d'oficialitat de les llengües i la seva denominació। Jordi Palmer Fraga Aragó és trilingüe. A més del castellà, parlat a tot el territori, s'hi parla català a la franja oriental –de Ponent des del punt de vista català– i aragonès en gran part de la província d'Osca. Per donar cobertura legal a aquesta realitat lingüística, el vigent Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– les Corts d'Aragó a elaborar una Llei de llengües que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que, a més, en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó". La negociació d'aquesta nova llei, després de diversos fracassos històrics, encarrila la seva recta final un cop el govern aragonès, encapçalat pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias s'ha mostrat disposat a tancar un acord que permeti l'elaboració d'una llei que compti amb el més ampli consens. Bipartit dividit L'elaboració del nou text legislatiu però, no serà fàcil। D'una banda, els dos membres del bipartit aragonès, PSOE i Partit Aragonès (PAR) mantenen, precisament en aquest punt, un dels més clars desacords de la present legislatura. Mentre els socialistes es mostren partidaris a un reconeixement del català i l'aragonès, els regionalistes, amb el seu líder, José Ángel Biel –que alhora és vicepresident del govern aragonès–, es mostren molt reticents a admetre la catalanitat de la llengua de la franja. A les Corts d'Aragó, que compten amb 30 diputats del PSOE, 23 del Partit Popular, 8 del PAR, 4 de la Chunta Aragonesista (CHA) i 1 d'Izquierda Unida, la possibilitat d'arribar a un consens previ a la elaboració de la llei també es preveu complicada. La filtració interessada d'un esborrany de l'avantprojecte ha servit per definir els principals punts de confrontació, que són el grau de reconeixement i la denominació de les llengües. Segons el text extraoficial, el català tindria la consideració de "llengua pròpia i històrica" i se n'impulsaria l'ús a l'escola i l'administració tot i que sense declarar-ne la cooficialitat. La Franja deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla", assegura l'alcalde de Pena-roja Juntament amb el PP, el PAR és क्यूui més reticències té sobre l'avantprojecte। "La cooficialitat no és viable", assegura Maria Herrero, diputada del PAR a les Corts d'Aragó, en tant que "l'Estatut no ho reconeix", al temps que considera que la nova llei s'ha de limitar a "reconèixer els drets del habitants". Pel que fa al tema de la denominació, Herrero defensa que "la majoria de la gent de la zona no volen que es digui català, tot i que això no treu que la llengua que s'hi parla ho sigui". L'equilibri semàntic del PAR, sovint contradit pels seus propis militants, porta a aquesta diputada a assegurar que el seu partit "ni accepta ni deixa d'acceptar que la llengua sigui catalana, encara que la universitat ho digui". Per deixar-ho més clar, o potser tot al contrari, José Ángel Biel va declarar en el marc del debat sobre l'Estat de l'Autonomia celebrat aquest dijous que el PAR mantindrà el seu compromís de fer la Llei de Llengües, "però no el de fer una llei de la llengua catalana". Tot i això, no totes les veus del PAR són del mateix parer. La Franja, un cas únic a la UE Francisco Esteve és l'alcalde regionalista de Pena-roja (Matarranya), un municipi on la documentació escrita es fa en català i castellà. Segons aquest batlle, el català ha de tenir "el mateix tractament que qualsevol altre llengua" i considera que el grau més alt de reconeixement, és a dir l'oficialitat, és "l'única manera de mantenir la identitat i la cultura". Pel que fa a la denominació de la llengua, per aquest alcalde del PAR no hi ha dubtes, "és català", assegura, al temps que afegeix que la Franja "deu ser l'únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s'hi parla". A més és favorable a que la llengua catalana s'ensenyi a les escoles. Un altre alcalde del PAR a la comarca del Matarranya, Andrés Cros, batlle de Montroig, representa l'altra cara de la moneda: "No estic d'acord que s'ensenyi el català normalitzat, preferiria que a cada poble s'ensenyés la varietat de cada zona", assegura. En concret, a la varietat de la seva zona, l'alcalde l'anomena "chapurreao" al temps que afegeix que aquest idioma s'ha après "al carrer" i que per tant, no és estrictament necessari que s'ensenyi a les escoles. Actualment és possible rebre ensenyament de llengua catalana en diversos col·legis de la Franja, tot i que es tracta d'una assignatura optativa que no forma part del pla d'estudis। Natxo Sorolla, membre d'Iniciativa Cultural de la Franja, considera que hi ha un interès polític en evitar "l'alfabetització en català". Des d'aquesta associació, favorable a la cooficialitat del català, hi ha seriosos dubtes que la llei normalitzi la situació. Al contrari, Sorolla es mostra preocupat que el nou text es converteixi en una "porta institucional al secessionisme". En tot cas, la unitat de la llengua catalana és un fet indiscutible pel món universitari, tal i com deixa clar Ramon Sistac, doctor en filologia catalana i professor a la Universitat de Lleida: "Hi ha unanimitat a la comunitat científica que la llengua que es parla a la Franja és el català, i per tant no seria seriós que una llei li poses cap altre nom". Per això mateix, Sistac considera "demagògic i absurd" voler denominar la llengua a partir de les seves varietats locals. "També el català de Catalunya i l'espanyol d'Aragó tenen les seves varietats i no per això es fomenta la divisió", assegura, per concloure que "una llengua dividida és una llengua que no es pot normalitzar i que només serveix per a usos locals". "No fa cap falta aprendre matemàtiques en català" Precisament, el fet que el català es pugui normalitzar a tots els nivells és l'aspecte que més preocupa el Partit Popular d'Aragó, que considera que aquest fet "generaria conflicte i dissensió"। "No volem incentivar el català", assegura Rosa Plantagenet, portaveu adjunta del PP a les Corts d'Aragó, que defensa que l'interès del seu partit "és el de preservar el patrimoni lingüístic aragonès"। En aquest sentit, considera que "les diverses formes lingüístiques s'han de mantenir com un bé cultural". En aquesta concepció de "bé cultural" es fonamenta l'oposició del PP a la denominació del català i al seu possible ús a les escoles, un ús que podria preveure la futura Llei d'Educació d'Aragó, actualment en fase d'avantprojecte. Segons la diputada popular, existeix a Aragó "una situació social tranquil·la i serena on cadascú parla com vol", un equilibri que es tornaria en "conflicte" si el català arribés a les escoles "com a llengua vehicular". "Si la llei d'educació aragonesa permet que es donin matemàtiques en català això seria discriminació, perquè des d'un punt de vista cultural no fa cap falta aprendre matemàtiques en català", conclou Plantagenet. Aquest posicionament radical sobre l'ús del català té ressò en diverses associacions que neguen la unitat de la llengua catalana। Una d'elles és la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO), que a la seva vegada forma part de la plataforma No Hablamos Catalán. Raúl Vallés, el seu president, defensa la teoria que tot el que es parla a Aragó a banda del castellà "és aragonès", tot i que denomina "aragonès oriental" el conjunt de "llengües vernacles" que es parlen a la franja. "Ens oposem totalment i frontalment a que es reconegui el català com a llengua pròpia", assegura Vallés, que considera que el president de la Diputació General d'Aragó, Marcelino Iglesias "té una gran confusió" que el porta a creure "que parla català". Tot i reconèixer "semblances" entre el català i "el que es parla a la Franja", Vallés insisteix que "comparar les llengües vernacles amb el català és una barbaritat". La Chunta, a favor de la cooficialitat Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó. Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua

La Chunta, a favor de la cooficialitat Els dos grups minoritaris a la cambra aragonesa, CHA i IU, són favorables a un alt grau de reconeixement del català i l'aragonès. La Chunta en defensa "el compliment de la llei de Patrimoni", que avala les denominacions de català i aragonès i en promou la cooficialitat, mentre que l'únic diputat d'IU a les Corts, Adolfo Barrena, considera que cal defensar "algun grau de cooficialitat però d'una manera planificada", al temps que distingeix entre "castellà, català i llengües aragoneses" a l'hora d'especificar les llengües parlades a Aragó. Per la seva banda, el partit al govern, el PSOE es mou entre la intenció declarada del president aragonès de donar sortida a la llei de llengües i el possibilisme de trobar un consens amb els seus socis de govern. Així, el portaveu del Grup Socialista a les Corts d'Aragó, Jesús Miguel Franco, considera que la llei "ha d'afavorir el dret d'uns parlants però sense imposar res", al temps que prioritza "trobar punts de trobada" amb els altres partits "sense convertir en motiu de disputa el nom de la llengua" tot i que defensa que "a Aragó es parla català i aragonès de la mateixa manera que a Argentina es parla espanyol sense que això impliqui un intent de colonització". Alberto Moragrega, alcalde de Beseit pel PSOE ho té encara més clar, la seva administració és bilingüe encara que això "no està regulat" i espera que la futura llei de llengües sigui "prou atrevida". La llei, conclou l'alcalde, "ens reconeixerà el dret a parlar la nostra llengua".

Les Claus

Les lleis d'Aragó accepten la denominació de català, n'avalen la cooficialitat i preveuen el seu ús com a llengua vehicular
La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, aprovada per unanimitat de tots els grups de les Corts d'Aragó en temps del govern de la coalició PP-PAR explicita en el seu article 4 que "l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, que en el seu àmbit comprenen les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.".La mateixa llei, en la seva disposició final segona afirma que "Una llei de llengües d'Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, així com l'efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant pel que fa a l'ensenyament de i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l'ús d'aquestes dues llengües en els seus respectius territoris".
Així mateix, l'avantprojecte de Llei d'Educació d'Aragó preveu en el seu article 37 que "l'ensenyament de i en les llengües pròpies d'Aragó es considera una mesura impulsora de la qualitat educativa", i en l'article 38 assenyala que "els centre que es trobin en les zones que es determini podran desenvolupar projectes lingüístics que facilitin l'aprenentatge funcional de les mateixes mitjançant el seu ús com a llengua vehicular per a l'ensenyament d'altres àrees, matèries o mòduls en els termes que l'Administració Educativa determini".