De Sebastià Pons: L'amic Joan Casimiro em passa aquesta comunicació que en els temps convulsos que viu la Ribagorça em sembla força interessant: "El proper mes d’agost es cumpliran 30 anys de l’anomenada Declaració de Montanui sobre la Mancomunitat de la Ribagorça. Crec que va ser un esdeveniment molt important de la nostra història recent, digne d’ésser tingut en consideració, particularment en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i despropòsits lingüístics. Tement que l’efemèride pogués passar desapercebuda, i amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre la conveniència de recuperar aquell esperit a nivell de comarca i si és possible anar més enllà, m’he decidit a divulgar el text que es va consensuar, tal com va aparèixer en un mitjà de premsa local de l’època. Si la idea et sembla interessant, fes-ne difusió."
30 de juny del 2013
Declaració de municipis de l'Alta Ribagorça (1983-2013)
De Sebastià Pons: L'amic Joan Casimiro em passa aquesta comunicació que en els temps convulsos que viu la Ribagorça em sembla força interessant: "El proper mes d’agost es cumpliran 30 anys de l’anomenada Declaració de Montanui sobre la Mancomunitat de la Ribagorça. Crec que va ser un esdeveniment molt important de la nostra història recent, digne d’ésser tingut en consideració, particularment en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i despropòsits lingüístics. Tement que l’efemèride pogués passar desapercebuda, i amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre la conveniència de recuperar aquell esperit a nivell de comarca i si és possible anar més enllà, m’he decidit a divulgar el text que es va consensuar, tal com va aparèixer en un mitjà de premsa local de l’època. Si la idea et sembla interessant, fes-ne difusió."
Atles dels Comtat de Pallars i Ribagorça (v. 806-v.998)
L
El llibre (+info)
La col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia
contempla el període de més de dos segles de domini carolingi
(759-992). Els documents conservats de l’època són a Catalunya
significativament dels més abundants d’Europa, i faciliten de
cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de
la monarquia franca i que més endavant reberen el nom de Catalunya
Vella.
L’Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia es regeix per un doble ideal d’exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informació que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.
L’Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), vuitè volum de la col·lecció, inclou un resum històrico-cartogràfic de l’evolució dels comtats estudiats i de la seva relació amb la resta de comtats catalans i de l’Imperi franc. Els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una història amb una trajectòria diferent de la resta de la Catalunya carolíngia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i més endavant amb l’Aragó. El territori dels comtats s’estenia per les actuals comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i bona part de l’Alta i Baixa Ribagorça oriental i occidental aragoneses. Els autors també tracten la Vall d’Aran i la Conca Dellà, encara que aquests dos territoris no pertanyien als comtats estudiats.
A continuació, hi ha un apartat de mapes toponímics (on per primera vegada se situa amb precisió un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de límits) que reflecteixen l’origen d’aquests topònims, ja que siguin preromans, romans, germànics o àrabs, així com altres topònims d’interès històric i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesió de la població, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents és molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alaó o Ovarra; per contra gairebé no n’hi ha a les terres altes i a les valls més occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on s’han conservat els documents, trobem l’esment de nombrosos llocs habitats, sovint amb la seva esglèsia, situats molt a prop els uns dels altres.
Un tercer apartat ofereix la visió econòmica del territori, amb la situació dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicació i les activitats transformadores. La documentació que s’ha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, però en l’economia d’aquesta regió la ramaderia, l’aprofitament del bosc i dels recursos (la sal i el ferro) havien de tenir més importància de la que reflecteixen els textos.
Una bona col·lecció de mapes i dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monàstiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capítols específics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria d’Alaó, Santa Maria d’Ovarra, Santa Maria de Lavaix, així com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.
El volum acaba amb un índex que comprèn vora dos milers de noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals d’arreu del món.
L’Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia es regeix per un doble ideal d’exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informació que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.
L’Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), vuitè volum de la col·lecció, inclou un resum històrico-cartogràfic de l’evolució dels comtats estudiats i de la seva relació amb la resta de comtats catalans i de l’Imperi franc. Els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una història amb una trajectòria diferent de la resta de la Catalunya carolíngia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i més endavant amb l’Aragó. El territori dels comtats s’estenia per les actuals comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i bona part de l’Alta i Baixa Ribagorça oriental i occidental aragoneses. Els autors també tracten la Vall d’Aran i la Conca Dellà, encara que aquests dos territoris no pertanyien als comtats estudiats.
A continuació, hi ha un apartat de mapes toponímics (on per primera vegada se situa amb precisió un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de límits) que reflecteixen l’origen d’aquests topònims, ja que siguin preromans, romans, germànics o àrabs, així com altres topònims d’interès històric i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesió de la població, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents és molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alaó o Ovarra; per contra gairebé no n’hi ha a les terres altes i a les valls més occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on s’han conservat els documents, trobem l’esment de nombrosos llocs habitats, sovint amb la seva esglèsia, situats molt a prop els uns dels altres.
Un tercer apartat ofereix la visió econòmica del territori, amb la situació dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicació i les activitats transformadores. La documentació que s’ha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, però en l’economia d’aquesta regió la ramaderia, l’aprofitament del bosc i dels recursos (la sal i el ferro) havien de tenir més importància de la que reflecteixen els textos.
Una bona col·lecció de mapes i dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monàstiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capítols específics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria d’Alaó, Santa Maria d’Ovarra, Santa Maria de Lavaix, així com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.
El volum acaba amb un índex que comprèn vora dos milers de noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals d’arreu del món.
Els autors
Jordi Bolòs i Masclans és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida, redactor de Catalunya romànica, arqueòleg, editor de la revista Territori i paisatge
(Universitat de Lleida) i autor de gran quantitat d’articles i de
llibres sobre la història medieval i del paisatge a Catalunya. En citem
només una selecció:
- Catalunya medieval (Pòrtic)
- Castells de la Catalunya Central (Àmbit Editorial)
- Estudiar i gestionar el paisatge històric i medieval (Universitat de Lleida)
- El mas, el pagès i el senyor (Curial)
- Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI (Dalmau)
- La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval (Ed. 62)
- Els molins fariners (Ketres)
- El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Proa)
- Repertori d’antropònims catalans dels segles IX i X (amb Jordi Moran, IEC)
- Els orígens medievals del paisatge català (IEC, Premi Crítica Serra d’Or Recerca 2005)
Víctor Hurtado i Cuevas
és medievalista, economista i cartògraf. La seva especialització
professional és la cartografia històrica i actualment desenvolupa
diversos projectes d’aquest caire per a institucions, revistes i
empreses editorials. La seva tesi doctoral sobre la família de mercaders
medievals Mitjavila va rebre el premi al millor treball de la Facultat d’Història (2004). Dels seus treballs ja editats, destaquen:
- Atles històric de Catalunya (Vicens Vives)
- Atles d’història de Catalunya (Ed. 62)
- Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV (Abadia de Montserrat · Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història Ciutat de Barcelona 2008)
Són autors conjuntament de:
- Atles històric d’Andorra, 759-1278 (Govern d’Andorra)
- Atles històric de Catalunya (Vicens Vives)
- Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia (Dalmau Ed)
Imatges de la presentació de lAtles dels Comtats de Pallars i Ribagorça al Pont de Suert
Per a veure imatges de l'Àlbum de Rafael Dalmau, Editor de la presentació de lAtles dels Comtats de Pallars i Ribagorça al Pont de Suert: Facebook17 de gener de 2013
3 de gener de 2013
Imatges de la presentació a Benavarri de l' "Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v.806-v.998)
El 2 de gener de 2013 es va presentar a l'Ajuntament de Benavarri l'"Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v-806-v.998)", obra de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau Editor. L'acte el va presentar Enric Marqués, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Benavarri i vice-president del CERIb i va comptar amb la presència dels dos autors que van fer una interessant xerrada sobre "la Ribagorça abans de l'any mil"
- Cartell de la Presentació
- Imatges de Carles Barrull
Subscriure's a:
Missatges (Atom)