4 d’agost del 2007

Col•loqui d’Estudis ट्रांस्पिरिनेंच्स:Els poders locals als Pirineus: política, societat i cultura

Areny de Noguera (Ribagorça) 5-7 d’octubre de 2007

Lloc de Realització: Saló Parroquial “Miguel Sierra”

Divendres

17.00 h Recollida de la documentació

19.00 h Inauguració

19.30 h CONFERÈNCIA INAUGURAL
“Panorama histórico de les relaciones transpirenaicas”, a càrrec del Dr. Jean-Pierre AMALRIC (Catedràtic emèrit de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, president de la Fédération Histórique de Midi-Pyrénées).

20.30 h Presentació dels pòsters de les diferents valls pirinenques (5 - 10 minuts per pòster).
Es demanarà l’elaboració de pòsters a les següents entitats:
- 20.30 h - Àmbit de Recerques del Berguedà
- 20.40 h - Centre d’Estudis del Ripollès
- 20.50 h - Centre d’Estudis Ribagorçans
- 21.00 h – Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
- 21.10 h – Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranensi
- 21.20 h - Societat Andorrana de Ciències-Institut d’Estudis Andorrans
- 21.30 h - Valls navarreses.

22.30 h Concert a càrrec d’ Astorets del Pirineu

Dissabte
9.45 h Àmbit 1: LES FORMES DEL PODER LOCAL A LES VALLS PIRINENQUES: ORÍGENS I EVOLUCIÓ“Poders locals, valls i pobles als Pirineus catalans a l’edat mitjana”, a càrrec del Dr. Jordi de BOLÒS i MASCLANS (professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida)

10.30 h Comunicacions. Àmbit 1

10.30 h “Topònims i poder feudal” per Ricard OLIVA FRAGO (historiador)

10.40 h “La Senyoria de Josa, dels orígens a 1300. L’evolució del poder d’una familia de la petita noblesa feudal en l’àmbit local pirinenc” per Carles GASCÓN CHOPO (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

10.50 h“Assaig sobre famílies governants a la vall de Ribes (capítol 1). Dels Ribes-Gleu als de Pastors (1200-1599)”, per Miquel SITJAR i SERRA (Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès)

11.00 h “Gérer les conflits: les lies et passeries médiévales”, per Jean-Pierre BARRAQUE (Université de Pau et de Pays de l’Adour)
11.10 h “Era Val d’Aran e es sòns privilègis”, per la SECCION D’ISTÒRIA DER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI

11.20 h “Es precedents medievaus des posteriors tractats de Lies e Patzeries entre Aran e es sòns vesins” per Pèir CÒTS e CASANHA (Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi)

11.30 h “L’ organització i la jerarquia de poder a la Vall de Barrabés entre els segles XIII i XVII”, per Joan Ramon PIQUÉ BADIA (historiador)

11.40 h “L’anomenat Taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació” per Marta BERTRAN ARMADANS (Universitat Autònoma de Barcelona)

11.50 h “Les confraries del Roser en el Pirineu i Prepirineu gironí en època moderna. L’encàrrec d’obres d’art: manifestació de poder local”, per Caterina CAPDEVILA i WERNING (Universitat Autònoma de Barcelona)

12.00 h Pausa

12.20 h Comunicacions. Àmbit 1

12.20 h “Comunitats i cases : famílies i transmissió de la terra en els Pirineus Orientals 1600-1700”, per la Dra. Tünde MIKES (Universitat de Girona)

12.30 h “ La "pàtria súbdita": la Val d'Aran als segles XVI i XVII”, per M. Àngels SANLLEHY i SABI (Universitat de Barcelona- Seccion d'Istòria der Institut d'Estudis Aranesi).

12.40 h “França i el control dels Pirineus: el cas de Montlluís” per Oscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona- Centre d’Estudis Ribagorçans)

12.50 h “Entre Escila y Caribdis: El sistema defensivo en el Pirineo aragonés durante el Barroco”, per Antonio C. RAMO ANTÓN (Universidad de Zaragoza)

13.00 h “Josep Pujol, àlies Boquica. Bandidatge i guerra a la ratlla de França”, per Francesc Xavier MORALES GARCIA (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines)

13.10 h “El poder local i la privatització de l’espai agrari a les valls d’Àneu i de Cardós: Arròs de Cardós, 1774”, per Jordi RIBERA LLONC

13.20 h “Organización municipal del Valle de Ansó a través de sus Protocolos Notariales”, per Raquel ALFARO PÉREZ (Universidad de Zaragoza)

13.30 h “Liberals i absolutistes al corregiment de Talarn (1820-1840)” per Manuel SANTIRSO (Universitat Autònoma de Barcelona)

13.40 h Àmbit 2 CULTURA POLÍTICA I SOCIAL DEL MÓN RURAL EN L’ACTUALITAT
"Processos de patrimonialització, ideologia i poder", a càrrec de Joan FRIGOLÉ (Catedràtic d’Antropologia Social. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona)

14.30 h Dinar

16.00 h Comunicacions. Àmbit 2

16.00 h “El municipi de Parròquia de Ripoll (1975), un exemple atípic d’ajuntament”, per Antoni LLAGOSTERA FERNÁNDEZ (Centre d’Estudis del Ripollès)

16.10 h “Queralbs, carnera política entre Espanya i França gràcies als comunals”, per Montserrat MOLI (Università degli Studi di Roma)

16.20 h “El moviment neorural al Pirineu”, per Rafel FOLCH MONCLÚS (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).

16.30 h “La patrimonialització del passat en una vall de l’Alt Urgell”, per Camil·la DEL MÁRMOL CARTAÑÁ (Universitat de Barcelona)

16.40 h “Polítiques de desenvolupament local. El cas de la Vansa i Tuixén”per Clara ARBUÉS (AODL de La vall de La Vansa i Tuixén, 2001-2005)

17.00 h ÀMBIT 3: ELS NOUS NUCLIS DE PODER: CONTINUÏTATS, REINVENCIONS I NOUS MODELS
“Objetos red y pirineidades. Sobre la guerra del oso en la vertiente norte de los Pirineos”, a càrrec de Juan José Ángel BERGUA (Professor de Sociologia de la Universidad de Zaragoza).

"Políticas locales, participación ciudadana y patrimonio industrial en una comarca de Gipuzkoa: entre la identidad cultural y el mercado turístico", a càrrec d’Iñaki ARRIETA (Professor d’Antropologia de l’ Euskal Herriko Unibertsitatea).

18.15 h Comunicacions. Àmbit 3

16.15 h “Les dinàmiques lingüístiques a la frontera. Realitats locals i realitats administratives en els processos de minorització: Ribagorça i Aran a l’inici del segle XXI”, per Jordi SUÏLS SUBIRÀ (Universitat de Lleida)

18.25 h “Entre la realitat i el ciberespai: associacionisme i política a la conca de la Noguera Ribagorçana i la Franja (1980-2007)”, per Carles BARRULL (Centre d’Estudis Ribagorçans)

18.25 h “Un modelo de sostenibilidad en el medio rural: centraldereservas.com”, per Ricardo BUIL (Director general de centraldereservas.com)

18.35 h “Eurociudad vasca Donostia – Baiona: ¿realidad o ficción institucional?”, per Xabier KEREXETA (luberri communic.action, sl)
18.45 h Pausa

19.00 h Cloenda

20.00 h Visita nocturna al Monestir de Nostra Senyora d’Alaó a Sopeira, a càrrec de Glòria FRANCINO (Associació Amics d’Alaó-CERIb).


Diumenge

De 10.00 h a 14.00 h Visita guiada a la vila de Montanyana a càrrec de les associacions locals.
Montanyana és un despoblat d’origen medieval amb esglésies, torres, muralles i pont romànics que, des de l’any 2000, està integrat en un projecte pioner de rehabilitació integral del nucli històric per part del Departament del Sól i la Vivenda del Govern d’Aragó.

14.00 h Dinar


EXPOSICIONS:

Els dies del col·loqui els assistents podran visitar diferents exposicions i espais expositius situats al bell mig del Casc històric de la localitat:

- Saló Social “Casa Espardenyer”: “Els poders locals als Pirineu: política, societat i cultura” al Saló Social “Casa Espardenyer” Exposició realitzada per diferents centres d’estudis i entitats pirinenques i inaugurada el divendres 5 d’octubre a les 20:30 en el marc del Col·loqui.

-Centre d’Interpretació de la Ribagorça. Sala d’Exposicions Temporals (2ª planta): “La llengua catalana a l’Aragó”Exposició realitzada per l’Associació Cultural del Matarranya

-Museu dels Dinosaures d’Areny


LES COMUNICACIONS

Els interessats en participar en aquest col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació poden enviar les seves propostes en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos mil caràcters. El termini per a presentar aquests resums és el 15 de juliol de 2007. Cal trametre el resum a l’adreça de correu electrònic mcarme@irmu.org.

El termini per a lliurar el text definitiu, que haurà de tenir una extensió d’entre 21.000 i 25.000 caràcters, és el 30 d’agost de 2007.

Per a facilitar l’assistència al col·loqui, l’organització oferirà opcions d’allotjament i de restaurant.

L’organització està estudiant la possibilitat d’oferir beques als participants.

El preu de la inscripció general serà de 50 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants - serà de 30 €. El preu dóna dret a les actes, al dinar de dissabte i de diumenge i a l’actuació.

La butlleta d’inscripció haurà de ser enviada per correu, fax o correu electrònic a:
mcarme@irmu.org

SECRETARIA DEL COL·LOQUI

Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada
dels centres d’estudis de Parla Catalana
Tel. 977 401757/Fax 977 414053
Adreça electrònica: mcarme@irmu.org
Informació: www.irmu.org

ORGANITZACIÓ

Centre d’Estudis Ribagorçans
Diputació de Girona
Patronat Francesc Eiximenis
Institut Ramon Muntaner
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

COL·LABORACIÓ

Instituto de Estudios Altoaragoneses
Institut d’Estudis Ilerdencs
Fédération Histórique de Midi-Pyrénées
Institut d’Estudis Catalans
Universitat de Lleida
Comarca de la Ribagorza
Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

AMB EL SUPORT DE:

El Punt
Presència
Ajuntament d’Areny de Noguera
Mancomunitat de la Ribagorça Oriental
Lleida. Capital de la Cultura Catalana 2007-Institut Municipal d’Acció Cultural- La Paeria.

SILENCIS DE FRAGA



Tot queda en silenci.... Fraga adormida sota la calor sofocant de l’estiu mentre la gent inicia un procés de desmemòria col•lectiva amb la fi d’oblidar la borratxera de la recta final de la campanya electoral a la capital del Cinca. Els col•lectius culturals, partits polítics, ajuntament es troben de vacances al mateix temps que s’oblida actes i comentaris de èpoques passades. Es comprensible, que en el “Joc de nens”que és la política actual uns s’enfadin i d’altres estiguin com els teletubbies que ara tot són abraçades d’ “amiguitos” quant fa uns mesos es tiraven els plats al cap, i així, tots els partits callen...i les associacions culturals? També.... Qué és el que va passar a la recta final? Doncs que un Senyor de la FACAO, en Ángel Hernández, president dels “Amics de Fraga, aquell que anava criticant a les associcions catalanoparlants i assenyalant per la ràdio el temor d’una invasió pancatalanista amb el permís del PSOE i buscant com a únic salvador al PAR, denunciant als mitjans de comunicació com Fraga era envaïda de enganxines...aquell dijous a la nit, desprès de la seva terúlia amb Cèsar Vidal a la COPE, va ésser enganxat pegant enganxines sobre els cartells electorals d’ALCIVI i se li va trobar una trentena més d’enganxines de “Fraga Catalana” vés per on, les mateixes que ell denunciava que hi havia una plaga a Fraga . Llavors, que passava? Que ell les enganxava i desprès lescriticava públicament per a major glòria seva i de la FACAO, i tot això enmig de la campanya electoral i assenyalant amb el dit als culpables d’aquesta invasió, a la nova formació ALCIVI-Alternativa Cívica, i qual, segons ell, era recolçada pel PSOE, i a les associacions culturals…tots eren culpables sense dret a defensar-se. Passat un temps i amb els canvis succeïts a la ciutat del Cinca, tothom ha estat més expectant del pacte PP-PAR i els canvis amb l’anterior ajuntament que del que és o pot passar a en Ángel Hernández. Tot són silencis, però aquesta persona pietosa i de bona fe, catòlica practicant, president de la Creu Roja i de Caritas Diocesana a Fraga, president dels “Amics de Fraga” i de la FACAO, associació secessionista a la qual l’ajuntament li va cedir un despatx públic al costat de l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca, es pot permetre increpar, acusar atemptar contra l’honord’individus i associacions, d’institucions i polítics, crispar els ànims de la ciutat en període electoral amb finalitats electoralistes i poc democràtiques, més aviat autoritaries… i aquí no passa res,tot és permissible, tot és pot fer...menys caricaturitzar al Princep i a la Leticia a “El Jueves” o dir que la FACAO, tot i que uns quants militen al PAR i a Rolde Choben, tenen evidents vincles amb l’extrema dreta, tal com va succeir ara farà any i mig amb la més que coneguda querella que va pregonar alegrement el “Diario del Alto Aragón” i que ha quedat en paper mullat.Hom pot ésser enxampat amb les enganxines per la Policia Local, tenir un expedient electoral i aqui no passa res. I hom és pregunta: les assamblees i els socis de les entitats que presideix ho toleren, el recolzen? Aquest exemple del president és el que volen transmetre als seus socis, a les seves institucions i a les activitats que realitzen?. Molt em temo que no, per molt que hagi aparegut a nivell estatal a la ràdio de la Conferència Episcopal, la COPE; ni el Bisbat de Barbastre-Montsó ni Caritas Diocesana de Fraga, ni la parròquia de Fraga aguanten actuacions tant denigrants com aquesta on no sols vulneren el vuitè manament: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs”, sinó que són molt poc exemplificants, cristianes i i qüestionen la filosofia i les activitats d’aquets col•lectius catòlics. Però mentre a Barbastre i Montsó, i sobretot a Fraga, s’asumeix el que va succeir, mentre s’analitza i es determina que es farà en el futur amb en Ángel Hernández...a Fraga tot són silencis, s’haurà d’esperar que passi la xafogor, que comenci el curs polític i escolar, per veure qui és qui i on està cadascun. I és que per molt que els esdeveniments va succeint un darrera l’altre,per molt que el temps va corrent i la calor i l’estiu van adormintl’activitat laboral, per molt que els silencis de Fraga contribueixen a una total amnèsia col•lectiva, els actes i actes del Ángel Hernández estan més que coneguts per la ciutadania mitjans de comunicació i un llarg etcètera. També són aplaudits?. Jo diria que no, però entre tots, i amb elsilenci de tots, no els critiquem i entre la desmemòria i l’oblit, amb la indiferència de tots, contribuïm a que tot quedi igual, que tot es valgui, que tothom pugui fer, dir el que li vingui en gana, i així en silenci, deixarem que passi el temps...fins que es repeteixi elmateix i llavors,també callarem?

CENSURA A LA ARAGONESA...I A LA RIBAGORÇANA



El passat dia 30 de juny i 1i 2 de juliol es realitzaren a Benavarri les Venes Jornades del CERIb que volien commemorar la pèrdua de furs a la Ribagorça. Tot i que aquest any també es celebren pomposament els 300 anys de la pèrdua dels furs a l’Aragó, aquestes jornades passaren sense pensa ni glòria pels mitjans de comunicació aragonesos, segurament per què per als saragonesos, la Comarca de la Ribagorça cau massa lluny. Fins i tot, a la taula rodona de mitjans de comunicació, els aragonesos no vingueren, uns declinaren la invitació i d’altres, no pogueren assistir. Esdeveniments, ocultacions i camuflatges com aquests són continus a la Comarca de la Ribagorça i si no fixem-nos en uns pocs exemples l’any passat el mateix CERIb-Centre d’estudis Ribagorçans, va realitzar un curs d’història de la Guerra Civil, en total, unes 14 xerrades amb especialistes catalans,aragonesos i fins i tot tres francesos, dos d’ells catedràtics emèrits d’ universitat. El resultat fou la presentació en societat a Graus i la resta de les sessions fou itinerant des de Benasc i la Vall de Boí, fins a Fonz, Peralta i El Campell. Cada xerrada comptava amb un ponent i un moderador. La jornada de Graus, amb una setantena llarga d’assistents fou coberta pel Diario del Aragón, però de la resta ni una línea és va publicar, ni els actes a poblacions tant importants a nivell comarcal, com Benavarri, Benasc o Castilló de Sos, ni la presentació a Bonansa del president del govern aragonès, en Marcelino Iglesias aconseguí una ratlla de la premsa. Poc importa si la plaça de Bonansa estava plena de gom a gom amb més de cent vint persones escoltant al president de l’executiu aragonès. Tampoc importa si anualment s’edita l’anuari “Ripacurtia” que ja porten quatre números amb més de dues-centes pàgines per volum, poc importa si donen xerrades historiadors importantíssims, si es porten exposicions, presentacions de llibres, si es fa recerca sobre el territori, etc…. El que importa són dues coses: 1) que l’acte es faci a Graus i a la Ribagorça,i per això es va cobrir, com ja és habitual, la notícia de Graus en detriment de la resta de la Ribagorça. 2) Que el CERIb com acostuma a fer, a la Franja parla català, és un centre d’estudis que aposta per la dignificació i la cooficialització del català i l’aragonés, cosa mal vista a la resta del territori, tant de la Ribagorça com de l’Aragó.I és que a la Ribagorça i a l’Aragó tot el que no surti de l’eix Graus-Benasc no apareix, o apareix ben poc, com és el cas de Benavarri, per a que no es digui que es menysprea a la capital històrica i cultural de la comarca. Llavors, hom es pregunta de la resta del territori comarcal que en sabem? Quasi res, una fosca nebulosa vola per tot el territori de la Noguera Ribagorçana i de la Franja ribagorçana on el desconeixement del territori els seus límits i la seva gent és, sincerament, brutal. Així, la Ribagorça desapareix i sols queda com a ens institucional i pren forma una nova administració: la Graus-gorça, ón la vila de Graus és l’alfa i l’omega de les activitats i de la informació de la comarca. I si no comparem:- La informació sobre Espacio Pirineos molt abans d’acabar l’obra i la inauguració fou pomposament coberta amb la inauguració d’un petit i mportant Museu dels Dinosauris d’Areny, extensió del Museu Paleontològic de Saragossa inaugurat pel President Iglesias amb la presència del President i sots-president de la Diputació d’Osca i de la Consellera de Cultura del Govern d’ Aragó. La diferència és que un es troba al bell mig del territori i l’altre és perifèria i Franja.- La diferència entre les presentacions que realitza el CERIb de les seves revistes i d’altres llibres amb la presentació i activitats de llibres de l’Associació de Santa Águeda de Graus sobre cuina o del Col•legi de Sahún sobre la vila de Sahún, amb activitats d’Associacions com Guayente, Amigos de la Peña o la nova “Ball Axen” La diferència és que uns aposten per la cooficialitat de les llengües minoritàries, junt amb la llengua castellana, i els altres s’expressen sols en castellà, o en el millor dels casos en patués. I es que parlar de cooficialitat i llengües minoritàries a la Ribagorça i a l’Aragó està molt bé quant ens referim a l’ aragonés, és a dir a la fabla, i les seves variants, en aquest cas el baix-ribagorçà i el patués, però quant la mateixa regla de tres s’aplica al català, aquesta s’ignora i llavors ens refugiem en postulats sobre català a Catalunya, a l’Aragó en castellà o a la Franja en aragonés oriental, sobre els efectes del pancatalanisme, etc seguin els motlles de la FACAO, que tant predicament tenen al Diario del Alto Aragón entre d’altres mitjans de comunicació aragonesos i espanyols. D’aquesta manera, és comprensible que la Comarca de la Ribagorça, sigui la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe, o que la darrera Reforma estatutària a l’Aragó, ja no es parli de llengües pròpies, català i aragonés, sinó de modalitats lingüístics, dins dels principis de voluntarietat i de talant del executiu aragonés. D’aquesta manera, a l’escola del poble és podria ensenyar català com s’està fent des de 1984, però ara l’ajuntament podrà dir, per mitjà del ple que es parla fragatí, tamarità i al poble del costat parlen aragonés oriental, xapurrejat, ribagorçà o mil i una denominacions amb l’única finalitat de continuar amb l’status quo i de fragmentar les llengües amb la fi de mantenir la hegemonia castellanoparlant. Una autonomia local i autonòmica que de científica no té res i que trenca amb tota la comunitat intelectual, acadèmica i universitària, tant d’Espanya com de la resta d’Europa i del món. I llavors, serà possible que la Carta de Llengües minoritàries de la Unió Europea, ratificada per parlament espanyol al 2.002 no s’acompleixi fil per randa i no es parli de català i aragonès? Serà possible, com s’ha fet fins ara, de disposar d’una llei europea que assenyala a l’Aragó, entre d’altres territoris, a qui insta a fer una Llei de Llengües que ha estat promesa en les tres campanyes electorals, al1999, al 2.003 i al2.007?. Alguns diuen que si actualment no s’informa sobre els actes catalanoparlants és perquè aquesta llengua no és oficial i per tant, no éspot informar. S’ ha recordar que qui està al marge de la legislació, tenint una doble vara de medir no són els col•lectius que així hoexigeixen sinó una administració que mira més pels vots que per la cultura, que promet e incompleix la legalitat vigent de manera sistemàtica, que juga amb la llengua, la cultura i els votants, no són els habitants de la Franja sinó els seus governants. I és que en els fons,fins que els governants aposten de veritat per una “Llei de llengües”,sense electoralismes ni partidismes, i miren aquesta diversitat lingüística com a una riquesa cultural, mentre no trenquem les fronteras mentals i des de les institucions apostin per una integració sociolingüística veritable; mentre es vegi l’aragonesòfon com una esénciaindígena simpàtica i folklòrica i al catalanoparlant, com un nouvingut, un pancatalanista, pel molt que es recorreixi al “Aragó trilingüe” som i serem ciutadans de segona; de primera a l’hora depagar els impostos, però de segona en el tracte que posterorment rebem . Mentre això no succeeixi i des de les capitals i els governs no es canviï de xip, de poc servirà els pensaments de molts franjolins, que va recollir el sociòleg Josep Lluis Espluga “sóc aragonès i parlo català i la meva manera de ser aragonès és parlant català” perquè poc importarà el que es pensi a la Franja i de la Franja, perquè la censura lingüística i territorial continuarà, Una censura més pròpia d’una república bananera, d’una dictadura com la de fa quaranta o cinquanta anys que la d’un estat democràtic del tercer mileni, pero mentres no es canvii la situació “así son las cosas y así se las hemos contado”

12 de juny del 2007

CHOBENALLA

04













La izquierda aragonesa, hoy






El pasado 27 de Mayo tuvieron lugar las elecciones municipales y a Cortes de Aragón. Tras un análisis global de éstas, Chobenalla Aragonesista quiere lamentar la pérdida de votos y escaños del aragonesismo de izquierdas en estas elecciones, un retroceso que afecta al conjunto de las aspiraciones de la izquierda aragonesa. Se ha pasado de 9 a 4 diputados en las Cortes aragonesas, perdiendo más de 40.000 votos en todo el país. En el Ayuntamiento de Zaragoza la pérdida ha sido significativa también, de 6 a 3 concejales.

Más allá, Chobenalla quiere felicitar a las candidaturas municipales y a su esfuerzo, trabajo y coherencia, y especialmente a los cargos públicos electos militantes de Chobenalla, entre ellos José Manuel Salvador, probable alcalde de Ejulve, así como a los Ligallos de Redolada que han apoyado a Chobenalla.

Dentro del análisis de los resultados electorales, la pérdida de votos y escaños en todas las circunscripciones electorales demuestra que ha sido la gestión a nivel nacional de la Dirección de CHA la causante de este retroceso, más allá de consideraciones de carácter municipal o comarcal. CHA no ha conseguido consolidar su proyecto de implantación territorial: observamos que sigue siendo cuarta fuerza política municipal con 228 concejales (pero muy lejos de la tercera, el PAR con 982 ediles). A nivel de municipios importantes, los resultados son similares en representación (se mantiene en Chaca, Balbastro, Samianigo, Monzón o Calatayú), pero se sigue sin tener espacio en otros importantes (Ejea, Fraga o Alcañiz). Ciudades como Uesca o Teruel han conseguido sostener el proyecto. Una clara dicotomía entre grupos comarcales y las líneas globales de la Dirección Nacional.

Por otra parte, Chobenalla considera que la crisis generada por la Dirección de CHA con nuestro colectivo juvenil ha desembocado en un claro coste electoral para este partido político, sin menoscabo de otro tipo de factores. Y es que la pérdida de un referente juvenil que mantuviera contacto social y político desde CHA hacia los jóvenes y desde éstos hacia CHA desencadenó un alejamiento de CHA en las acciones, propuestas y discurso político de los intereses de l@s jóvenes de Aragón, l@s cuales han dejado de sentirse representad@s por este partido. La ilegítima Chobentú sólo ha agravado más esta distancia, no convenciendo ni a la militancia de CHA ni al electorado joven. Por último, la criminalización continuada y agresiones desde la Dirección de CHA hacia los jóvenes nacionalistas han sido vistas como un desprecio a toda la juventud aragonesista. De esta manera, much@s jóvenes, baza electoral principal de CHA, se han abstenido, han votado nulo o a otras opciones políticas.

El escenario actual es aún más inquietante. Hoy, precisamente cuando es más necesario aunar esfuerzos conjuntos, el aragonesismo está más dividido y poco cohesionado que hace 4 años. La continua negativa de la Dirección de CHA a los puentes tendidos por Chobenalla para solucionar el conflicto existente, junto con la represión interna y las expulsiones de militantes ha hecho perder fuerza al aragonesismo de izquierdas.

Asistimos, de esta forma, a una pérdida progresiva de la ilusión de la militancia y el electorado aragonesista, aquel que impulsó el vertiginoso ascenso de nuestro proyecto. Comprobamos un descenso en la participación activa de los militantes en la campaña electoral y en la vida diaria del partido, así como su menor participación en los movimientos sociales que habían nutrido a CHA desde sus orígenes. Así, una parte importante de las y los votantes de CHA ha optado por la abstención ante esa carencia de la ilusión que había generado CHA en anteriores convocatorias electorales. Otra parte del electorado de izquierdas ha dejado de considerar a CHA como su referente, espacio que ha sido ocupado por IU.

La postura de CHA ante cuestiones políticas básicas para Chobenalla como la Expo 2008 de Zaragoza, el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón, la vivienda digna para las y los jóvenes o los macropantanos como Yesa o Mularroya, la han distanciado de sus bases sociales.
Por último, la falta de renovación en los cargos públicos e internos de Chunta Aragonesista durante los últimos 20 años ha ido generando un progresivo alejamiento de los problemas que afectaban a l@s aragoneses. Esta falta de frescura política en un partido que promueve el cambio y que se basa en un electorado joven ha tenido asimismo un coste electoral.
Postura electoral de Chobenalla





Fe-te sentir! Que no decidan sin tí

Chobenalla aportó a las elecciones nacionales un programa propio con 14 demandas de las y los jóvenes de la izquierda aragonesa. Chobenalla instó al conjunto de los partidos políticos y, especialmente, a la izquierda aragonesista a considerarlas en sus propuestas electorales. Así, nuestra organización juvenil tendía nuevamente la mano a la Dirección de CHA para colaborar en la visibilización política de las demandas de los y las jóvenes de Aragón.

Dado el alejamiento observado entre la realidad política y la cotidiana de la juventud aragonesa, Chobenalla dio libertad de voto en las elecciones a su militancia para apoyar aquella candidatura que más se ajustara a sus principios políticos ideológicamente.


1. Derecho a la autodeterminación. Aragón es una nación sin Estado. Los y las ciudadan@s de Aragón deben tener la capacidad de decidir libremente sobre su futuro como Pueblo.

2. Contra el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón. Porque condena a Aragón a ser un territorio de segunda dentro del Estado español, con su dependencia política y económica de Madrid. Porque un aumento de la soberanía nacional permitiría una mejora de las condiciones de vida de nuestra población.

3. Oficialidad de las lenguas aragonesa y catalana. Para garantizar la supervivencia de nuestras lenguas minorizadas es necesaria una normalización en todos los niveles de la vida pública: toponimia, implantación en el sistema educativo, creación de la licenciatura en Filología aragonesa, uso habitual en la radiotelevisión aragonesa... Porque los derechos lingüísticos son derechos humanos, no sujetos a ninguna negociación política. Si perdemos nuestra lengua, perdemos una parte de cada un@ de nosotr@s. 4. Soberanía y protección de los recursos naturales. Rechazo rotundo a grandes pantanos que sirvan para trasvases de agua, ni Yesa, ni Biscarrués, ni Mularroya. Paralización del proyecto de la Mina de Borobia. Desarrollo de una Ley de Alta Montaña que limite la “fiebre del oro blanco”, protegiendo nuestros valles y montañas, y cierre de la empresa semipública Aramón. Cada zona afectada debe poder decidir qué hacer con sus recursos naturales, con su patrimonio histórico natural. Porque Aragón no se vende.
5. Derecho a la emancipación juvenil (I): Acceso juvenil a la vivienda.
Sucesivos gobiernos han beneficiado en la última década a empresarios y especuladores de la construcción, impidiendo la emancipación juvenil. Es necesario poner en marcha viviendas de alquiler oficial protegido en base a la renta, y paralizar los proyectos especulativos urbanísticos. La dependencia hipotecaria es dependencia vital.
Derecho a la emancipación juvenil (II): Empleos dignos y no precarizados.El sistema neoliberal precariza, temporaliza y elimina los derechos de los y las trabajadorxs, con o sin papeles. Debemos encararnos contra el uso instrumental que el sistema económico hace de nosotr@s, promoviendo una sociedad socialista.

6. Rechazo a la EXPO 2008 y a las Olimpiadas de Chaca: Rechazo a macro eventos especulativos que, además de beneficiar exclusivamente a intereses empresariales, van en dirección contraria a unas ciudades sociales y ecológicas: EXPO’92, Forum de Barcelona... 7. Afrontar la igualdad real entre sexos: Lucha por la erradicación de la discriminación patriarcal en el ámbito político, educativo, laboral y familiar. Proponemos el reconocimiento del trabajo en el hogar, así como una coeducación no sexista. Por la igualdad, contra el patriarcado.
8. Por una verdadera política de desarrollo rural: Los y las jóvenes de las comarcas aragonesas demandan futuro. Se deben incrementar las prestaciones sociales, dignificar infraestructuras (escuelas, comunicaciones, instalaciones municipales, etc.), potenciar el empleo rural facilitando la creación y viabilidad de modelos laborales cooperativos, crear una red sanitaria comarcal digna que evite largos desplazamientos... Sin nuestros pueblos, no hay futuro. 9. Por una política desde los jóvenes para los jóvenes. Porque creemos que l@s jóvenes carecemos de espacios para poder construir la sociedad en la que queremos vivir. Lucharemos contra aquell@s polític@s que nos ven únicamente con un interés instrumental para hacer respetar nuestros derechos.
10. Asumir las demandas de los movimientos sociales aragoneses (Xarxa Sozial Aragonesa). Las propuestas antifascistas, antitaurinas, estudiantiles, ecológicas, obreras... deben ser recogidas en las estructuras políticas de la sociedad. 11. Solidaridad y acción conjunta con el Sur. La deuda externa (impagable e ilegal), la esquilmación de sus recursos naturales, la explotación de sus trabajadorxs, el comercio injusto, las políticas del FMI o del Banco Mundial, mantienen una situación de dependencia de los Pueblos del Sur, imposibilitando su acceso a un futuro digno. Exigimos la restitución de la deuda económica, ecológica y social contraída por los países del Norte con ellos, así como con sus comunidades indígenas, y la creación de redes sociales y económicas con estos Pueblos. 12. Por una educación pública, laica, multicultural y aragonesa.
Creemos en una Universidad de nivel europeo pero con una reforma distinta a la del neoliberal plan Bolonia, en el derecho a la educación pública y de calidad, accesible para tod@s independientemente de su clase social, como un espacio de aprendizaje. No creemos que las empresas tengan cabida en la educación. Estamos en contra de las prácticas no remuneradas y de la precariedad de l@s becari@s. 13. Contra la militarización del territorio aragonés y contra el fascismo. Oposición a la base de la OTAN en Zaragoza y a la elección de Chaca como una sede del ejército europeo. Devolución de Bardenas y del territorio militar en Zaragoza (1/3 de la ciudad). Realización de un listado de colectivos e integrantes de grupos neonazis y fascistas en Aragón. Luchar contra la represión social y por una sociedad multicultural y pacífica. La paz se construye. 14. Otra Europa es Posible: Oposición al modelo de Europa, neoliberal, antidemocrática y a-social. Por una Europa abierta, en la que Aragón pueda decidir.


La izquierda aragonesa que queremos






Un movimiento político de todas y todos

La división de la izquierda aragonesa, como muestra la ruptura de CHA con Chobenalla, la debilita a ésta como proyecto político. La Chunta nació como un movimiento plural donde cabían diferentes visiones sociales y del aragonesismo. En un país con voto nacionalista del 10-15%, la unidad y la cohesión es un valor básico. Desde Chobenalla se ha apostado por la unidad del aragonesismo: ofrecimiento de reuniones políticas antes de la crisis, llamamientos posteriores al diálogo, participación en una mesa de resolución del conflicto. Nuestra organización ha hecho todo cuanto en su mano estaba por cohesionar la izquierda juvenil y política aragonesa. Nuestras manos tendidas a la dirección de CHA han chocado con un profundo interés político por invisibilizar a l@s jóvenes de este país.

Es ahora el momento de ser conscientes de lo que nos une, del proyecto que transciende a las diferentes visiones sobre temas específicos. Es tiempo de incluir, no de excluir. Es tiempo de tender la mano, sin personalismos, sin rencores pero con firmeza ideológica, y de trabajar por un proyecto de cambio social en Aragón capaz de ilusionar a las y los jóvenes.

Mientras, el Comité Nazional de CHA debe emprender las acciones oportunas para recuperar la ilusión de su electorado joven. La superación del conflicto con Chobenalla, cumpliendo los estatutos de CHA, ha de ser el primer mensaje de cambio. Pero, más allá, las bases sociales de CHA han de movilizarse para recuperar el proyecto histórico que CHA representa, principal instrumento político de la izquierda aragonesa, basado en el socialismo, el ecologismo, la democracia interna y la movilización social.

Un partido político que parta de los movimientos sociales

Si queremos construir un país, necesitamos de todos los ámbitos de la sociedad civil. Sindicatos obreros y estudiantiles, asociaciones lingüísticas y ecologistas, movimientos sociales, colectivos juveniles y feministas, asociaciones culturales y festivas… tod@s son necesarios en un proceso de construcción nacional y social. Participar, colaborar e incorporar sus propuestas en nuestro discurso político contribuye a ser sus compañeros de viaje y a renovar nuestro mensaje.

Pero más allá, los movimientos sociales construyen la sociedad. Aragón no se transforma únicamente desde las instituciones. Cualquier partido político debería estar enraizado en la sociedad, para, desde la cercanía, influir y construir el país que queremos. Transformar conciencias es crear una base social aragonesista que sostendrá el proyecto. Permitirá el futuro crecimiento electoral, pero también cambiar hábitos de vida y convertirse en un elemento de cambio social real.

Por una red comarcal, por la militancia de base.

Cada militante de un partido político, posee habilidades que, en común, fortalecen el proyecto. Si rechazamos su participación, su crítica, sus propuestas, perdemos ese valor añadido. Recogiéndolo, tod@s participamos del resultado final.

Hay que ceder posibilidades de decisión a la militancia. Y crear estructuras activas de participación. Fortalecer las estructuras de base, los Ligallos de Redolada, los Roldes sectoriales, la organización juvenil; apoyándolas, motivándolas, reconociéndolas, dándoles poder de decisión, formándolas según sus necesidades... así construimos partido, así recogemos lo que cada un@ puede aportar.

Hacia una vuelta a los orígenes, recuperando la ilusión, construyendo el país

El ascenso electoral vertiginoso de la Chunta era el ascenso de un proyecto construido en base al trabajo, al descaro y a la ruptura con las ataduras históricas que sufría Aragón. Pero también, el ascenso de un modelo de partido diferente, donde cada persona se sentía válida y partícipe, donde llegar al poder era sólo el instrumento para cambiar el país. Un partido fresco, joven, sin complejos, que recogía el sentir popular para trasladarlo a las instituciones. Gente como tú.

Es el momento de trabajar por mantener aquello que ha definido históricamente al aragonesismo. Renovación, compañerismo, juventud, espíritu de cambio, contacto directo con la ciudadanía, radicalidad democrática... Recuperar la ilusión significa recuperar nuestra identidad.

4 de juny del 2007

BEBE



REFLEXIONS POTS-ELECTORALS A LA RIBAGORÇA I LA FRANJA

Els comicis del passat 27 de maig han donat un cop més la victòria al PSOE que ha augmentat fins a 30 diputats, a tant sols 4 de la majoria absoluta, i han demostrat el manteniment del PP, el descens del PAR, la consolidació d’IU i el descabdallament de la CHA. Amb això s’ha vist que a l’Aragó, el duel PSOE-PP ha guanyat el PSOE, però aquesta bipolarització també es veu aquí com a un augment dels dos partits a costa dels nacionalistes o regionalistes
A la Ribagorça (Franja), el PSOE, és manté a Areny, Sopeira, Montanui amb majòria, puja d’un a 5 regidors a Bonansa (que ja no és Consell obert) i passa a un a El Pont de Montanyana (que s’ha convertit aquesta legislatura amb consell obert). La sorpresa s’han donat a Graus i Benavarri. A la primera, el PSOE empata a 4 regidors amb el PP i el PAR, que es presentava per primer cop obté 3, al mateix temps que la CHA perd el regidor que tenia. A Benavarri, la capital històrica i cultural, el PSOE, PAR i CHA tenien tres regidors, amb el nou mapa el PAR no en té cap, CHA passa a un, un nou PP a dos i el PSOE aconsegueix la majoria absoluta amb sis regidors.

El que han demostrat els comicis de Benavarri és que la dignificació de llengua catalana, que tanta por tenen els socialistes ribagorçans com un factor que pot fers, fins i tit a la Franja i que la darrera legislatura ha estat una aposta del PSOE de Benavarri, no fa perdre vots, si és fa junt a una política cultural coherent i amb tot uns programes socials i econòmics que dinamitzen el municipi i augmentin la qualitat de vida dels seus habitants. Així es pot veure com es dupliquen els regidors....FELICITATS Alfredo Sancho i PSOE de Benavarri.
En definitiva, PAR i CHAa Benavarri han recollit la seva pròpia collita i han estat castigats pels votants per les seves pròpies contradiccions: no es pot dir públicament i als plens que la llengua és la catalana i per darrera, al carrer, criticar el que ells mateixos han aprovat als plens i apostar per benavarrense i el xapurreat, amb un clar simptoma de populisme molt lluny de la direcció nacional, almenys en el cas de la CHA. En el del PAR...i les seves vinculacions amb la FACAO, també passen factura a les urnes.

Ara bé, si a Benavarri, el PSOE ha fet una gran gestió a la darrera legislatura (en termes de desenvolupament) i la llengua no ha estat un impediment per a obtenir la majoria absoluta, aquests comicis també han demostrat que també l’associacionisme i els catalanoparlants es poden agrupar i crear alternatives davant la tibiesa d’un executiu PSOE-PAR que aliat amb el PP-IU no engeguen la “Llei de Llengües”. Amb això es demostra que la por del PSOE no ha d’ésser el impulsar la cooficialització del català amb por de perdre vots castellanoparlants de Saragossa i Osca; la por és la de no fer res per la pròpia llengua, i el que és més greu i trist...prometre fer-ho i no complir les promeses com si d’un joc de monopoli es tractés. Això si que fa pedre vots:
Els casos de Mequinença amb un Jaume Borbon que amb IU obté tres regidors, Calaceit amb L’Entesa i un regidor, CHA de Nonasp amb Hipòlit Solé (Associació Amics de Nonasp-ASCUMA)com a regidor així ho demsotren L’esperança fragatina d’ALCIVI (amb diferents membres de l’associacionisme de la capital del Baix Cinca units a ex-socuialistes) es va difuminar amb els resultats, però mai una derrota va ésser tant dolça. A Fraga, sense cap regidor d’ALCIVI, es va demostrar que l’associacionisme catalanoparlant pot fer treure vots i majories a un PSOE que en matèria cultural promet massa i fa massa poc. Els vots d’ALCIVI han fer perdre un regidor a Vicente Juan i l’alcaldia de Fraga, fins ara en mans socialistes perilla a l’espera d’un possible pacte PP-PAR.
Tot aquest entramat municipal va demostrar que davant la tova actitud del PSOE d’un cafè per a tots, el moviment associatiu es pot organitzar a nivell local i tot i que s’ aconsegueixi un o cap regidor, aquets poden fer perdre vots i regidors, i fins i tot, alcaldies a un PSOE, que viu de les rendes del passat i promet massa sense complir res. De moment a Fraga potser la perden de la mà d’un PP-PAR i a Calaceit el PSOE necessita d’una aliança amb el PP. Tot això ha afavorit que durant la campanya Marcel·lí Iglesias, veient com estava el panorama va tornés a prometre la “Llei de Llengües” per tercer cop consecutiu i, a més a més es donés un any per a fer-la. Ara bé, un cop acabat la campanya electoral, i a l’espera dels pactes i de la composició definitiva de les diferents institucions, i tenint en compte els precedents anteriors, hom es pregunta, la tindrem a maig de 2008???
De moment les promeses es repeteixen un cop més, com succeeix des de fa vuit anys i jo, si no ho veig, no m’ho crec, però per enèsim cop consecutiu es promet. S’atrevirà en marcel·lí??. O tindrem que dir que tenim uns polítics mentiders i juganers?. Esperem a maig de 2008 (ANY DE LA GUERRA DEL FRANCÉS)... i ja veurem.

25 de maig del 2007

EL CASO DE ANGEL HERNÁNDEZ

LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
franja 25 Maig, 2007 13:54
ELECCIONES: LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
Viernes, 25 de mayo de 2007.
OR.- La Policía Local de Fraga ha remitido a la Junta Electoral de la Zona de Fraga un informe en el que se señala que la patrulla ha localizado e identificado esta madrugada, al presunto responsable de la colocación de pegatinas procatalanistas en los carteles electorales de Fraga.
Dicha persona ha resultado ser Ángel Hernández, presidente de la asociación Amics de Fraga y de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, FACAO, al que se le han encontrado varios ejemplares de estas pegatinas, en las que sobre el fondo de una bandera estelada (la independentista catalana), se lee el lema FRAGA CATALANA. El informe asegura que Ángel Hernández habría reconocido ser quién habría colocado estas pegatinas.

23 de maig del 2007

JOSEP ANTON CHAUVELL. A ÓN VOLS ANAR A PARAR?

Amic Josep Anton Chauvell, on vols anar a parar?:
Aquesta és la pregunta que em feia quan llegia la teva columna de “La Mañana de la Franja”(http://neopatria.editboard.com/Neoptria-f1/Accio-Civica-o-mes-aviat-Accion-Civica-t659.htm ).
En definitiva, crec que l’altre dia et vas extralimitar abusant de columna setmanal de “La Manyana”। L’article seria més aviat una carta al director, però es va publicar d’una altra manera i ja està. Ara bé, tot aquells comentaris contra els membres d’un nou partit com és “Alternativa Cívica” acusant-los de que anteriorment eren alcalde i regidors pel PSOE, sols hom els pot entendre des de el teu posicionament ideològic i partidista i com a alcaldable a El Campell pel PSOE, que tot sigui dit de pas, esperem que tornis a repetir el triomf de la darrera legislatura. Ara bé, aquestes declaracions, en el fons, mostren un temor dins d’un partit, el PSOE, per a aquesta fugida de gent que estava dins de les seves files, el temor a perdre d’un partit que governa des de fa massa temps, que no s’ha regenerat des de Felipe González, tot i que des de el felipisme a Zapatero ha passat un temps, i en el cas aragonès, en matèria lingüística, el PSOE viu de les rendes aconseguides al 1984. Ara bé, d’això a la critica i al canvi en la denominació de la nova formació hi ha un llarg camí. El nou grup fragatí no es diu “ACCIÓ CÍVICA”? sinó una “ALTERNATIVA CÍVICA”, “ACCIÓ” són els bascos de l’Acció Nacionalista Basca” o “ACCIÓ” es el que volen transmetre a la vida política fragatina enfront d’un PSOE que en matèria cultural es capaç de subvencionar fins i tot a la FACAO (però aqui, com a Tamarit, tots callem, o m’equivoco?). Els d’Alternativa són la alternativa, i són una alternativa davant un partit que porta a les seves espatlles un seguit d’incompliments electorals, passotisme i acontentar a tothom... i a ningú, que clama al cel.

No et diré que en temes d’economia, desenvolupament, treball, serveis, etc uns són millors que d’altres i les inversions a la Franja, en temps de Marcelino I han estat molt superiors a d’altres legislatures. No penso suspendre al PSOE-PAR en matèria econòmica, sols rebaixaré la nota a “suficient” perquè considero que en cultura, patrimoni cultural, gestió del patrimoni, educació , recerca i llengua....CERO, ZAPATERO. Sí, han augmentat les inversions culturals però realitzant en molts casos una política cultural de cara a la façana sense una posterior gestió dels elements, les inversions en patrimoni s’han incrementat, però sense una promoció posterior, la recerca encarada sols a l’àmbit universitari i urbà, com si des de el món rural no hi existeixin gent que fa recerca i en el pitjor dels casos, realitzant una política de subvencions a les comarques més rurals, i no tant rurals, on prima la quantitat i el “cafè per a tots” que la qualitat de l’autor, tant a títol personal com col·lectiu. Per no parlar de la constant i reiterada coqueteria dels governs PSOE-PAR amb el PP i els sectors més ultradretans del PAR (amics de Falange). D’educació i llengües minoritàries... mira els altres articles d’aquest blog i jutja tu mateix, millor no parlar-ne que encara ens farem mal,je
Així, crec que es pot comprendre que molts socialistes fragatins passin a omplir la nova formació política, al igual que hi ha socialistes que creuen, suposo que tú també, que “Ara sí toca” , que cal seguir al PSOE, que Marcelino farà una “Llei de llengües” i que ara, per primer cop en molts anys, les paraules i promeses electorals no se les endurà el vent. Però bé, si no ho veig, no m’ho crec i més tenint en compte que s’han perdut vuit preciosos anys. I si es fa la anhelada Llei, de quina manera s’aprovarà, és dirà que LA LLENGUA DE LA FRANJA ÉS CATALÀ?... o es farà com molts socialistes franjolins que una mateixa persona denomina la llengua de mil i una manera depenent quin és el seu interlocutor. Es tindran en compte les esmenes dels col·lectius culturals...o es farà com l’any passat, no dignar-se a contestar cap partit polític, ni el socialista que presideix les Corts d’Aragó, tot un acte de democràcia dictatorial o de despotisme democràtic on l’únic que compta és el criteri dels responsables polítics. Aquests comportaments no són seriosos, sinó purament electoralistes i partidistes i .. un nivell de cientificitat nul. Molts interrogants n’hi ha de com es farà la “Llei”, però si mirem el passat més immediat el que veiem és un seguit de reiterades promeses electorals, i amb una cronologia d’execució, que d’una manera sistemàtica no s’han materialitzat , oblidant-se de les entitats i la ciutadania. Aquesta és la dura i la crua realitat, amb o sense eleccions.

És cert, amic Chauvell que ets un gran escriptor, activista i una persona compromesa amb el poble, la comarca, la llengua i cultura catalanes, ets un activista dins un vaixell amb massa tripulants que no comparteixen les teves idees, però que quant hi ha gent que se’n va del vaixell els critiquis, no veig que sigui la millor opció, i menys aprofitant la teva columna setmanal. Ho critico molt més quant darrera hi ha uns ideals similars, almenys això crec, molt més propers entre ells i tú, tú i ells (Jo no sóc ni d’uns ni d’altres) que entre tots aquells companys que aneu de festa un cop a l’any amb un puny i una rosa. Però qui abandona el vaixell? són els del PSOE els que han canviat de vaixell, aburgesant-se i emmirallant-se per poder, mirant de no perdre Saragossa. Per molt que en la seva gestió auto- complaent ens demostrin els avenços de 1984 en matèria lingüística com la panacea; la realitat és que a l’Aragó, en matèria lingüística, tot està igual que durant el franquisme. Els d’Alternativa, són els que des 1984, alguns abans, d’altres desprès, han mantingut viva la flama de la dignificació de la Llei de Llengües i al final s’han cansat de tant de talant, mentires i incompliments d’un PSOE que vol acontentar a tothom i no acontentar a ningú. No són és d’Alternativa qui han perdut la brúixola de la política i de la socialdemocràcia; són els socialistes qui l’han perduda, que s’han assentat al poder i el mantenen, prometent el que no poden complir...i en definitiva, obviant tot allò que els fa mal.

I ja per acabar, no entenc la crítica a la utilització de la llengua castellana a “Aragón TV”, qüestió que jo comprenc si es tracta de parlar-la a l’Aragó, però no entenc aquesta critica quan molts del PSOE un dia si i un altre també fan el mateix, tant a l’Aragó com a la Franja i fins i tot TU a la Llitera i al teu propi poble, a la Franja, has parlat amb castellà en un acte públic, oblidant-te d’aquella llengua que ara defenses, però d’això ens oblidem; cal fer “una declaració de principis” criticant precisament el que hom també a la Franja; deuen ésser coses del alzheimer electoral.

Clar està que ara, en plena voràgine electoral, els nervis són a flor de pell, i que desprès, tant uns com d’altres, com jo, ens veurem, i no haurà passat res, però mentrestant, almenys jo crec que, a dia d’avui, l’ article de “La manyana” ha estat i és un article desafortunat, per context i els continguts però ja se sap, que la política és així, i més quant aquesta es toca frec a frec amb la cultura. Fins aviat, Josep Anton, fins aviat ALCIVI...i salut i bons aliments.

15 de maig del 2007

CHA A LA RIBAGORÇA

Labordeta y Fuster destacan el aumento de candidaturas en Sobrarbe y RibagorzaGRAUS.- El presidente de CHA, Bizén Fuster, y el diputado nacional José Antonio Labordeta recorrieron ayer Sobrarbe y Ribagorza para presentar sus candidaturas en ambos territorios. Desde CHA se mostraron “especialmente satisfechos con el trabajo realizado en Ribagorza” y con el incremento de candidaturas en ambas comarcas, reflejo de un aumento general en el Alto Aragón donde “pasamos de las 70 a las 156 y en el resto de la región”, comentó Fuster. CHA debe ser “motor del cambio desde los pueblos más pequeños de Sobrarbe y Ribagorza hasta Zaragoza”. Mientras que por la mañana su periplo les llevó a Boltaña y Aínsa, a partir de mediodía recalaron en Graus y, por la tarde, en Benabarre. Durante la comida en la capital ribagorzana y arropado por sus candidatos, Fuster apuntó que “en Ribagorza, se han reforzado algunas candidaturas como la de Graus con gente nueva con carisma y tirón electoral, mientras que se han renovado otras como la de Benabarre o la de Benasque”. También Labordeta incidió en la renovación que se está produciendo en CHA, “venimos de L’Ainsa y también allí hay mucha gente joven, como en Benabarre. Esto tiene cuerda para rato”. Labordeta elogió, asimismo, la labor de los representantes de CHA en Ribagorza gracias a los cuales “se han hecho cosas que no se habrían hecho”. Agregó que “CHA va a dar un salto importante, en contra de las informaciones oficiales”.

अवुई, ALTERNATIVA CIVICA ES PRESENTA A FRAGA

Us convoquem a la roda de premsa de resentació del nostre programa electoral।L'acte tindrà lloc el dimarts, 5 de maig de 2007, a les 20।00h, la nostra सू
(Cegonyer, 28। FRAGA)
ALTERNATIVA।CIVICA@telefonica.net