Els professors de català d'Aragó, preparen materials propis per la falta de llibres de text

De: www.vilaweb.cat
DIMECRES, 29/10/2008 - 19:00h
ENSENYAMENT DEL CATALÀ.La majoria no utilitza un manual, doncs no els hi ha adaptats per a Aragó.
Aragó no té llibres de text propis per a impartir català। Per això, els professors d'aquesta assignatura optativa es veuen obligats a preparar la major part dels materials amb els quals aprenen els seus alumnes. Cert que empren textos de referència. Però ni estan tots editats a Catalunya, ni són els únics que s'utilitzen durant el curs. En el col·legi públic Miguel Servet de Fraga, el primer d'Aragó amb ensenyament bilingüe en català, els alumnes tenen llibres valencians. "Encara que solament per a qüestions concretes. Totes les al·lusions a la Comunitat Valenciana són substituïdes per altres semblants, però de la nostra regió", va especificar el director, Juanjo Pueyo. "El paper dels materials propis és molt important en les classes de català. Els textos són guies, però no sempre se segueixen. A més, quan s'encarreguen lectures, es procura que siguin d'autors aragonesos", va indicar. Alguna cosa semblant succeeix en el CRA Matarraña de Calaceite. Prop de 130 xavals estudien, una hora a la setmana, català. "Aquí no duem llibres. Tot l'hi treballa el professor, que reparteix fitxes entre els alumnes. La veritat és que no hi ha textos específics a Aragó", va dir Esther Garijo, directora del centre. La situació es repeteix en Maella. "Agafem coses de llibres valencians i també de catalans i ho lliurem als estudiants", va subratllar la professora d'aquest idioma, Irene Ros. En el CRA Ribagorza Oriental, de Benabarre, el 98% dels nens cursen llengua catalana dues hores a la setmana. Els docents s'encarreguen també es buscar els materials més idonis per a cadascun dels nivells. "No tenim gens adaptat a les necessitats d'Aragó, així que cal buscar-se la vida", va indicar la directora, María Jesús Otal. En els instituts és més comú la utilització de llibres. "Tot el que s'està dient és fals. Es tracta d'una deformació. Sí que utilitzem textos de Catalunya, però agafem solament el que ens interessa. La polèmica ve d'un material que ja està retirat del mercat i que ni tan sols es va arribar a veure en classe", va dir Paco Murillo, director del centre. En l'IES de Mequinensa, dependent del Baix Cinca, conten amb llibres catalans. Si bé, des del departament de aquesta llengua adverteixen que és habitual que cada professor prepari els seus propis elements de treball per a la classe.

Intervenció del president de la Generalitat a l'acte de presentació del projecte Ribagorça Romànica

Interior de l'església de Sant Climent de Tahull, en l'acte de presentació de Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica.

De: http://www.gencat.cat/

Molt bon dia a tothom,
El projecte que avui presentem és un excel.lent exemple de com la suma de voluntats genera garantia de futur. De com la realitat geogràfica i històrica de la Ribagorça s'expressa i sap unir esforços en una ambició comuna, més enllà dels límits administratius.
"Ribagorça romànica" representa aquestes voluntats compartides, conté aspiracions legítimes i, sobretot, representa un compromís.
Un compromís que implica persones i institucions de la Ribagorça i que les administracions han d'assumir amb responsabilitat.
En aquest sentit, crec que cal remarcar, de manera especial, el treball dut a terme pels diversos Ajuntaments i pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí.
"Ribagorça Romànica" ha de servir per fomentar el desenvolupament d'aquesta terra d'una manera àmplia i diversa. Respectuosa amb el medi natural: Des de les activitats tradicionals com les del sector agroalimentari, avui ja integrat en una economia competitiva, fins les activitats lligades a la cultura i el turisme.
Aprofitar les potencialitats i els recursos per treure'n un rendiment, sí. Explotar-les de manera insostenible, no. Una cosa és ben diferent de l'altra.
Estem obligats a actuar pensant en el país que volem deixar als nostres fills. Els nostres actes d'avui comprometen el seu futur.
*
Aquest projecte que s'ha presentat no hauria pogut fer-se realitat sense autoestima, sense un arrelament al territori.
Per poder tirar endavant és necessari comptar amb un cert orgull de pertinença a un territori privilegiat.
Un orgull legítim, capaç de generar l'impuls suficient per bastir projectes de futur que es puguin mostrar i compartir.
Només a partir d'allò que sentim com a propi, podem aspirar a fer una aportació real i significativa a la resta de la societat.
Només a través de compartir la pròpia riquesa, la pròpia diferència, la nostra contribució esdevé rellevant.
La mateixa denominació de "Ribagorça Romànica" evidencia aquesta voluntat. Perquè del patrimoni d'aquestes valls, en fem una referència cultural identificadora, que traspassa fronteres i es converteix en Patrimoni de la Humanitat.
Mireu, les fronteres separen..., però les nostres fronteres naturals i les nostres fronteres administratives, eclesiàstiques i lingüístiques han de ser més que línies de separació, també han de ser línies de sutura, de frontissa, de punt de trobada, d'espai d'intersecció.
Catalunya i Aragó, Aragó i Catalunya, i junts amb la resta de les comunitats dels Pirineus tenim
* el deure de respectar el que ens uneix,
* el deure de respectar el que és de cadascú,
* el deure de respectar el llegat que hem rebut de col.laboració, d'amistat, d'història compartida,
* el deure de respectar el nostre patrimoni cultural i els nostres recursos naturals compartits.

De la mateixa manera que tenim el dret de no estar d'acord en tot, de no veure algunes coses de la mateixa manera.
La nostra història és llarga i fecunda, però el futur que ens espera, encara serà millor.
En un món globalitzat com el nostre, que avui s'enfronta a una important crisi econòmica, la cooperació entre els diferents nivells de l'administració i els diversos agents del territori esdevé bàsica.
Les paraules clau per al nostre èxit han de ser: proximitat, treball en xarxa i co-responsabilitat. Especialment en un territori com el Pirineu, en el qual sempre hi ha hagut una transversalitat, amb un conjunt de valors, inquietuds, aspiracions i projectes compartits.
A banda i banda de la serralada trobem pobles i valls que comparteixen una història comuna, unes problemàtiques concretes i unes creixents expectatives de futur.
Només sumant forces, podrem treure profit dels nostres actius culturals, patrimonials i naturals.
Les ambicions i expectatives han de ser compatibles i complementàries. Desenvolupades en peu d'igualtat, sense que ningú pretengui ser més que ningú. Cadascú des de la seva pròpia personalitat.
Gràcies a aquesta comunitat d'interessos podem aspirar a dotar-nos de les infraestructures interregionals necessàries, a desenvolupar econòmicament tota la regió i a encarar els objectius de futur que ens proposem.
Avui "Ribagorça Romànica" ens mostra el camí. Aquest projecte permetrà trenar i millorar les relacions interregionals.
Consolidarà un vincle quotidià i natural, que sempre ha estat present per damunt de divisions administratives.
No ho dubtin, de la projecció de la Ribagorça, tothom en sortirà beneficiat. Els homes i dones ribagorçans en primer lloc, però també la resta del Pirineu, les terres d'Aragó i de Catalunya. I el conjunt de pobles d'Espanya.
Moltes gràcies.

Iglesias pide a Montilla que facilite la vuelta del arte sacro

( El Periódico de Aragón - 27/10/2008 )

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, aprovechó ayer su encuentro con el presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla, en el municipio de Tahull, en la Ribagorza de Lérida, para pedirle que facilite al obispo de Lérida la entrega de las obras de arte sacro que el Vaticano le ha ordenado devolver a la diócesis oscense de Barbastro-Monzón y que el prelado catalán quiere ejecutar.
Iglesias indicó que, ante los "problemas" que están encontrando los dos obispos para ejecutar las órdenes de Roma --el Vaticano ha sido muy claro en su mandato de que el patrimonio retenido por Lérida debe ser devuelto a Huesca-- y tras reconocer que llegar a acuerdos "a veces no es fácil", toca a los dos Gobiernos autonómicos "ayudarles a cumplir su voluntad".
El presidente aragonés, socialista, como el catalán, afirmó que no tiene ninguna duda de que su homólogo trabajará para buscar una solución en "la línea de lo que quieren ellos" e insistió en que se debe dar con una salida que sea "buena para los obispos y buena para nuestra sociedad".
NADA DE NEGOCIAR Lo que descartó por completo Marcelino Iglesias es la posibilidad de llegar a algún tipo de acuerdo a través de la negociación política. "Cuando dos partes van a los tribunales, aceptan que la decisión es de los jueces, y los demás no tenemos nada que decir sino ayudar a cumplir esas sentencias", manifestó, según Europa Press.
Iglesias indicó que ha mantenido "muchas" conversaciones con su homólogo catalán respecto a los bienes de las parroquias de la Franja Oriental de Huesca y dijo estar "absolutamente convencido" del interés y voluntad del mandatario catalán por lograr una solución al litigio.
Igualmente, insistió en que la finalización del conflicto corresponde a los obispos de las Diócesis en litigio como propietarios de las piezas demandadas.
Tras la intervención de Iglesias, el presidente catalán hizo hincapié en la necesidad de que ambas comunidades autónomas estrechen lazos a pesar de las diferencias. Y dijo que "las fronteras separan, pero las fronteras naturales, administrativas, eclesiásticas, lingüísticas deben ser, más que líneas de separación, también líneas de sutura y de espacio de intersección". José Montilla afirmó igualmente que las dos comunidades deben respetar el patrimonio cultural y los recursos naturales, también compartidos. Y advirtió: "De la misma manera que tenemos el derecho a no estar de acuerdo en todo".

LAS LENGUAS EN SUIZA

De:http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=436119
Comentario 103.

Hola, soy un aragonés residente en Suiza. Solo quiero decir que este pais es un ejemplo de respeto al plurilinguismo y todos se sienten suizos por igual. Un ejemplo, el romanche (lengua hablada por unos 30000 habitantes), mas o menos en numero como el aragones, es una lengua OFICIAL de la confederación, se enseña en las escuelas del cantón de los grisones, hay emisiones en television y radio en romanche, el italiano hablado por un 6% de la población (como el catalán en Aragón)es también lengua oficial, y todo el mundo en Locarno o Lugano tiene clara su adscripcion nacional (son suizos que hablan italiano y ya está)en la zona francófona (donde yo vivo), los chavales en la escuela estudian por imperativo constitucional inglés, francés (su lengua materna) y a elección otra de las lenguas de la confederación, son por ello más tontos o temen que Alemania o Francia les fagocite? pues NO. Y en Aragón no entiendo como puede haber gente que dice que se va a "obligar" a aprender aragonés o catalán. ¿Acaso hoy no se impone el castellano en las zonas catalanófonas o aragonesófonas?? No somos conscientes de que tenemos un rico patrimonio, que guardar, que cuidar y que potenciar; y eso no será posible si no se hace una ley de lenguas que llame a las cosas por su nombre, que la hagan filólogos, que para eso entienden y no políticos, que las lenguas son como las catedrales o los parques nacionales, no son de derechas ni de izquierdas. El Aragonés y el catalán de Aragón oficiales YA junto al castellano, en igualdad de derechos.

MAPESDE LA FRANJA