Interior de l'església de Sant Climent de Tahull, en l'acte de presentació de Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica.Molt bon dia a tothom,
El projecte que avui presentem és un excel.lent exemple de com la suma de voluntats genera garantia de futur. De com la realitat geogràfica i històrica de la Ribagorça s'expressa i sap unir esforços en una ambició comuna, més enllà dels límits administratius.
"Ribagorça romànica" representa aquestes voluntats compartides, conté aspiracions legítimes i, sobretot, representa un compromís.
Un compromís que implica persones i institucions de la Ribagorça i que les administracions han d'assumir amb responsabilitat.
En aquest sentit, crec que cal remarcar, de manera especial, el treball dut a terme pels diversos Ajuntaments i pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí.
"Ribagorça Romànica" ha de servir per fomentar el desenvolupament d'aquesta terra d'una manera àmplia i diversa. Respectuosa amb el medi natural: Des de les activitats tradicionals com les del sector agroalimentari, avui ja integrat en una economia competitiva, fins les activitats lligades a la cultura i el turisme.
Aprofitar les potencialitats i els recursos per treure'n un rendiment, sí. Explotar-les de manera insostenible, no. Una cosa és ben diferent de l'altra.
Estem obligats a actuar pensant en el país que volem deixar als nostres fills. Els nostres actes d'avui comprometen el seu futur.
*
Aquest projecte que s'ha presentat no hauria pogut fer-se realitat sense autoestima, sense un arrelament al territori.
Per poder tirar endavant és necessari comptar amb un cert orgull de pertinença a un territori privilegiat.
Un orgull legítim, capaç de generar l'impuls suficient per bastir projectes de futur que es puguin mostrar i compartir.
Només a partir d'allò que sentim com a propi, podem aspirar a fer una aportació real i significativa a la resta de la societat.
Només a través de compartir la pròpia riquesa, la pròpia diferència, la nostra contribució esdevé rellevant.
La mateixa denominació de "Ribagorça Romànica" evidencia aquesta voluntat. Perquè del patrimoni d'aquestes valls, en fem una referència cultural identificadora, que traspassa fronteres i es converteix en Patrimoni de la Humanitat.
Mireu, les fronteres separen..., però les nostres fronteres naturals i les nostres fronteres administratives, eclesiàstiques i lingüístiques han de ser més que línies de separació, també han de ser línies de sutura, de frontissa, de punt de trobada, d'espai d'intersecció.
Catalunya i Aragó, Aragó i Catalunya, i junts amb la resta de les comunitats dels Pirineus tenim
* el deure de respectar el que ens uneix,
* el deure de respectar el que és de cadascú,
* el deure de respectar el llegat que hem rebut de col.laboració, d'amistat, d'història compartida,
* el deure de respectar el nostre patrimoni cultural i els nostres recursos naturals compartits.
De la mateixa manera que tenim el dret de no estar d'acord en tot, de no veure algunes coses de la mateixa manera.
La nostra història és llarga i fecunda, però el futur que ens espera, encara serà millor.
En un món globalitzat com el nostre, que avui s'enfronta a una important crisi econòmica, la cooperació entre els diferents nivells de l'administració i els diversos agents del territori esdevé bàsica.
Les paraules clau per al nostre èxit han de ser: proximitat, treball en xarxa i co-responsabilitat. Especialment en un territori com el Pirineu, en el qual sempre hi ha hagut una transversalitat, amb un conjunt de valors, inquietuds, aspiracions i projectes compartits.
A banda i banda de la serralada trobem pobles i valls que comparteixen una història comuna, unes problemàtiques concretes i unes creixents expectatives de futur.
Només sumant forces, podrem treure profit dels nostres actius culturals, patrimonials i naturals.
Les ambicions i expectatives han de ser compatibles i complementàries. Desenvolupades en peu d'igualtat, sense que ningú pretengui ser més que ningú. Cadascú des de la seva pròpia personalitat.
Gràcies a aquesta comunitat d'interessos podem aspirar a dotar-nos de les infraestructures interregionals necessàries, a desenvolupar econòmicament tota la regió i a encarar els objectius de futur que ens proposem.
Avui "Ribagorça Romànica" ens mostra el camí. Aquest projecte permetrà trenar i millorar les relacions interregionals.
Consolidarà un vincle quotidià i natural, que sempre ha estat present per damunt de divisions administratives.
No ho dubtin, de la projecció de la Ribagorça, tothom en sortirà beneficiat. Els homes i dones ribagorçans en primer lloc, però també la resta del Pirineu, les terres d'Aragó i de Catalunya. I el conjunt de pobles d'Espanya.
Moltes gràcies.
El projecte que avui presentem és un excel.lent exemple de com la suma de voluntats genera garantia de futur. De com la realitat geogràfica i històrica de la Ribagorça s'expressa i sap unir esforços en una ambició comuna, més enllà dels límits administratius.
"Ribagorça romànica" representa aquestes voluntats compartides, conté aspiracions legítimes i, sobretot, representa un compromís.
Un compromís que implica persones i institucions de la Ribagorça i que les administracions han d'assumir amb responsabilitat.
En aquest sentit, crec que cal remarcar, de manera especial, el treball dut a terme pels diversos Ajuntaments i pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí.
"Ribagorça Romànica" ha de servir per fomentar el desenvolupament d'aquesta terra d'una manera àmplia i diversa. Respectuosa amb el medi natural: Des de les activitats tradicionals com les del sector agroalimentari, avui ja integrat en una economia competitiva, fins les activitats lligades a la cultura i el turisme.
Aprofitar les potencialitats i els recursos per treure'n un rendiment, sí. Explotar-les de manera insostenible, no. Una cosa és ben diferent de l'altra.
Estem obligats a actuar pensant en el país que volem deixar als nostres fills. Els nostres actes d'avui comprometen el seu futur.
*
Aquest projecte que s'ha presentat no hauria pogut fer-se realitat sense autoestima, sense un arrelament al territori.
Per poder tirar endavant és necessari comptar amb un cert orgull de pertinença a un territori privilegiat.
Un orgull legítim, capaç de generar l'impuls suficient per bastir projectes de futur que es puguin mostrar i compartir.
Només a partir d'allò que sentim com a propi, podem aspirar a fer una aportació real i significativa a la resta de la societat.
Només a través de compartir la pròpia riquesa, la pròpia diferència, la nostra contribució esdevé rellevant.
La mateixa denominació de "Ribagorça Romànica" evidencia aquesta voluntat. Perquè del patrimoni d'aquestes valls, en fem una referència cultural identificadora, que traspassa fronteres i es converteix en Patrimoni de la Humanitat.
Mireu, les fronteres separen..., però les nostres fronteres naturals i les nostres fronteres administratives, eclesiàstiques i lingüístiques han de ser més que línies de separació, també han de ser línies de sutura, de frontissa, de punt de trobada, d'espai d'intersecció.
Catalunya i Aragó, Aragó i Catalunya, i junts amb la resta de les comunitats dels Pirineus tenim
* el deure de respectar el que ens uneix,
* el deure de respectar el que és de cadascú,
* el deure de respectar el llegat que hem rebut de col.laboració, d'amistat, d'història compartida,
* el deure de respectar el nostre patrimoni cultural i els nostres recursos naturals compartits.
De la mateixa manera que tenim el dret de no estar d'acord en tot, de no veure algunes coses de la mateixa manera.
La nostra història és llarga i fecunda, però el futur que ens espera, encara serà millor.
En un món globalitzat com el nostre, que avui s'enfronta a una important crisi econòmica, la cooperació entre els diferents nivells de l'administració i els diversos agents del territori esdevé bàsica.
Les paraules clau per al nostre èxit han de ser: proximitat, treball en xarxa i co-responsabilitat. Especialment en un territori com el Pirineu, en el qual sempre hi ha hagut una transversalitat, amb un conjunt de valors, inquietuds, aspiracions i projectes compartits.
A banda i banda de la serralada trobem pobles i valls que comparteixen una història comuna, unes problemàtiques concretes i unes creixents expectatives de futur.
Només sumant forces, podrem treure profit dels nostres actius culturals, patrimonials i naturals.
Les ambicions i expectatives han de ser compatibles i complementàries. Desenvolupades en peu d'igualtat, sense que ningú pretengui ser més que ningú. Cadascú des de la seva pròpia personalitat.
Gràcies a aquesta comunitat d'interessos podem aspirar a dotar-nos de les infraestructures interregionals necessàries, a desenvolupar econòmicament tota la regió i a encarar els objectius de futur que ens proposem.
Avui "Ribagorça Romànica" ens mostra el camí. Aquest projecte permetrà trenar i millorar les relacions interregionals.
Consolidarà un vincle quotidià i natural, que sempre ha estat present per damunt de divisions administratives.
No ho dubtin, de la projecció de la Ribagorça, tothom en sortirà beneficiat. Els homes i dones ribagorçans en primer lloc, però també la resta del Pirineu, les terres d'Aragó i de Catalunya. I el conjunt de pobles d'Espanya.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada