EL DRET A DECIDIR LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA DE L'AJUNTAMENT DE TREMP

Al segles XIX y XX, l'adscripció d’un ajuntament a un nou ens administratiu es feia per via del decret i es materializava es materiarizaba al publicar-se al Butlletí Oficial de la província; algunes vegades era una solució que venia des de dalt, d’altre era pactada entre l'alcalde, els regidors i secretari i el dret a decidir per part dels habitants de la localitat no existia.

Avui dia, en plena democràcia, hi ha diferents sectors de la societat catalana que no es senten còmodes amb el mòdel espanyol i que, vist el fracàs d'un model estatal més federal i equilibrat tant econòmica com administrativament que el que van portar l'estat de les autonomies, propugnen el dret a l'autodeterminació de Catalunya i el dret a decidir la seva independència de l'estat espanyol mirant cap a la Unió Europea. El referendum no és vinculant i és orientatiu, però és una bona radiografia de la societat catalana del segle XXI. Dintre de la mateixa Catalunya, hi ha altres territoris com els Terres de l'Ebre, el Baix Segrià o la Val d'Aran que se senten oblidats per la capital provincial i per Barcelona. Molt recentment, municipis com Torà han escollit que volien passar al Solsonès i darrerament Catalunya ja compta amb un nou municipi, el número 947, que correspon a la Canonja, a Tarragona, annexat als anys 60.Un d'aquests territoris, que darrerament ha aparegut és la Terreta, antics ajuntaments de Sapeira i espluga de Serra, que foren annexats a Tremp al 1970. . A diferéncia de la resta de zones que els descontentaments es poden vertebrar per instàncies més o menys oficials com són els ajuntaments, Conselh Generau d'Aran o la Delegació de la Generalitat de Catalunya, a la Terreta el desencantament és precisament amb el propi Ajuntament. A la Terreta es constata que, en ple segle XXI encara hi ha ciutadans que per a realitzar els tràmits burocràtics més bàsics amb el seu propi ajuntament han de desplaçar-se més d'una hora amb cotxe i la proximitat de l'administració local és una utopia. Totes aquestes mancances ja es descriuen a l'any 2000 al conegut informe Roca que aposta per a que la Terreta passi directament a dependre del Pont de Suert, amb qui està molt millor comnicada. Aquesta poca preocupació per aquest territori s'observa en les precàries comunicacions entre Esplugafreda i Talarn o a les reunions de la Plataforma contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona que té uns veïns empipats davant la falta de transparència de l'ajuntament i cap càrrec públic de l'ajuntament ni del consell comarcal de cap fotmacin política (PSC; ERC; ICV,CIU) s’apropa a escoltar-los i es posa a donar suport públicament a aquestes protestes. A la banda ribagorçana de la vall, els representants de Convergència Democràtica de la Franja i de Chunta Aragonesista no dubten en manifestar-se i els socialistes almenys escolten i assisteixen a algun que altre acte per molt que després el PSOE de Areny continue sense informar a la resta dels ciutadans,igual que fa el PSC a Tremp.A Ascó, ERC i ICV encapçalen les manifestacions, a la Terreta ni apareixen.

Davant aquesta situació hi ha algunes veus que canalitzen el seu descontentament apostant per la separació de la Terreta de l'Ajuntament de Tremp per mitjà d’un referendum d’autodeterminació de la Terreta vers l’ajuntament de Tremp. Aquesta consulta es farà el mateix dia que la catalana, suposa unes reflexions a favor o en contra que s’ha de fer qualsevol ciutadà major de 16 anys a l'hora d'emetre el vot: En contra d’aquesta segregació hi són els arguments que a l'actualitat situació tampoc és tan dolenta, en els darrers anys s'han arreglat alguns camins, carrers i cases. Afortunadament Espluga de Serra té col·legi públic que fins i tot s'ha ampliat, la pista fins a Espluga de Serra malgrat que hauria de realquitranarse ha millorat notablement amb el Pont de la Terreta de nova construcció, el senderisme, les rutes del voltors i la Casa dels Voltors juntament amb les zones protegides situen a aquest territori dintre del turisme mediambiental que promou la Fundació Territori i Paissatge i que sense els tècnics de la reconeguda "àrea de Recursos Naturals" de l'Ajuntament de Tremp no s'hauria realitzat. Projectes que han rebut diferents premis per la gestió realitzada. També hi ha veus que volen decidir que per a ells Tremp queda molt lluny, que la preocupació de l'Ajuntament radica a la ciutat de Tremp i no a las zones perifèriques com la Terreta, que tot i tenir els mateixos impostos que la resta de ciutadans els serveis són ben precaris i poc han canviat de fa quaranta anys; que una gestió més propera ajudaria a realitzar més projectes, a la millora de les comunicacions, dels nuclis a assentar més població i sobretot a rebutjar uns projectes d'Autopista Elèctrica entre Montsó-Isona o l'augment de capacitat de transport de la línia entre Foradada del Toscar -La Pobla de Segur que van contra els principis de sostenibilitat mediambiental que s'han plantejat el ajuntament.

Crear un nou ajuntament, en aquest cas de 150 habitants significa ser aprovat políticament, fixar els límits, canviar la titularitat dels béns municipals a la Terreta que ara depenen del de Tremp, disposar o construir un despatx o un edifici on atendre, crear un o diversos llocs de algutzil i una Secretaria a jornada sencera o amb agrupació secretarial amb altra corporació municipal que també sigui petita, disposar de tècnics adequats per a la elaboració d'informes, ja sigui via consell Comarcal o via ajuntament i escollir 5 representants municipals (regidors) a les eleccions que poden ser en llistes de candidatura única independent o per sigles de les diferents formacions polítiques que existeixen a Catalunya i entrar en el laberint de la gestió de serveis, infraestructures, obres, urbanisme, cultura i festes amb les penalitats econòmiques que sofreixen la immensa majoria dels petits ajuntaments, i més encara en aquesta època de crisi. Les veus crítiques veuen que el problema és la llunyania amb Tremp i de moment no es qüestionen que la nova corporació es canviï de comarca del Pallars Jussà a l'Alta Ribagorça, tal com deia l'informe Roca, tot i que es senten molts es senten més lligats a la Ribagorça que al Pallars Jussà.

Una tercera via seria la d'escoltar a la Terreta i descentralitzar part de la gestió i representació municipal per part de l'Ajuntament o crear la figura d'una EMD-Entitat Menor Descentralitzada. Sigui el que sigui, el proper diumenge 25 d'abril molts municipis del Pallars Jussà voten el dret a decidir sobre la independència de Catalunya (http://lopallarsdecideix.blogspot.com/), també a Tremp es fa i a la Terreta, per primer cop en quaranta anys hi haurà dues votacions, una vers l'independència i l'altra per decidir sobre la segregació de l'Ajuntament de Tremp. Si serà un resultat positiu o negatiu, si es tindran en compte aquestes reivindicacions territorials per part dels representants polítics municipals i comarcals, o no; es veurà més endavant. El que queda clar és que fa quaranta anys aquests procesos democràtics no es van fer o no es van voler fer i que avui dia és possible i que a les mans de tots els seus habitants està el dret a decidir...o a abstenir-se d'aquestes consultes a peu de carrer que mostren la realitat de la periferia pallaresa. L'exemple de la Canonja demostra que es posible la segregació de la Terreta, tot i que la Terreta encara està molt lluny de les dues mil persones que la Llei demana, però almenys els procès està iniciat i la segregació de la Cnaonja fou celebrada a la Terreta com si fos la propia segregació que volen aconseguir els inspiradors de la Terreta decideix.