Cultura aragonesa i la "XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS”

Stand de la Iniciativa Cultural de la Franja a la XIV Feria del Libro Aragonés. Montsó, del 6 al 8 de desembre de 2008

La XIV Feria del Libro Aragonés” de Montsó ha tancat les portes amb tot un éxit. De fet, s’ha de reconèixer la tasca realitzada per Joaquín Palacín, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Montsó i president del Patronato de la Institución Ferial de Monzón i a Jesús Planas, director de la "Feria del Libro aragonés", per a que en aquesta ocasió arribès de nou l’anomenat “tren de la cultura” desde Saragossa; per a aportar més expositors que mai, fins a 38; per a aportar activitats complementàries com els documentals, mostres de teatre i música ón el castellà i l’aragonès tenien cabuda, la llengua catalana no.
Les exposicions que es mostraren foren: 'Cinga Rapax. Cruzar el Cinca, historia de un desafío', la “Jacobus in Domus Templi” conmemorativa del VIII centenari del naixement de Jaume I on també hi havia textos en llengua catalana , 'La escuela de ayer' (100 fotografies d’ escoles rurals) i 'Iglesias y torreones de Huesca' (fotografíes de Manolo Sorinas).

Fent un cop d’ull als diferents expositors de la Fira hom veu com aquesta és quasi exclusivament en castellà i aragonès i la presència de la llengua catalana es redueix a dues publicacions a l’stand del Govern d’Aragó, un parell més al de Nogará i l’stand de la Iniciativa Cultural de la Franja, exclusivament en llengua catalana. La resta de la programació, majoritàriament en castellà....i en aragonés.Tot i la escasa presència de la llengua catalana o amb una presència similar a la llengua ficció acientífica de la planta de sota, la mostra ha esdevingut un nou èxit i un cop més ha estat un referent en el món editorial i cultural aragonès.

Aquestes apreciacions que veiem o critiquem els diferents habitants de la Franja vers a la aclaparadora presència de la llengua castellana i aragonesa no és sols culpa dels expositors, sino també dels organitzadors, que tot i tenir allaus de gent i controlar magníficament tot el protocol, les activitats les ferens en ambdues llengües i l’exposició multilingüe de “Jacobus in Domus Templi” era l’única tenia textos en català, que sino aquesta llengua seria inexistent। Ara bé, al marge d’aquestes apreciacions, la Feria del Libro Aragonés ha esdevingut un referent dins del panorama cultural aragonès amb cada cop més públic i expositors

Al marge de tot això, es per a felicitar a la “Institución ferial” i a l’Ajuntament de la Capital del Cinca Mitjà que any rera any es van superant fent dels llibres i d ela cultura una mostra propera a la ciutadania. Tot i això, la "Feria" de Montsó reprodueix el panorama cultural aragonès de Saragossa i Osca a on les llengües importants són el castellà en primer lloc i l’aragonès en un segon terme, on la llengua catalana en la majòria dels casos no té cabuda, ni en molts premis i mitjans de comunicació, tant públics com privats, que solen utilitzar o una o ambdues, però mai la llengua catalana, tal com es pot observar al veure a diferntes premis i fires aragoneses o a la Televisió pública d’Aragó que ja ha fet alguna cosa en aragonès mentre censura tot allò que sigui català. D’aquesta manera, marginen de manera sistemàtica la llengua catalana i s’obliden que a l’Aragó aquesta és la segona llengua més parlada, desprès del castellà, amb prop de 60.000 parlants i amb una gran vitalitat tant oral com editorial a les comarques franjolines i quasi el doble de parlants que l’aragonès. Això si, molt més dispersos de nord a sur i amb uns complexos d’auto-odi cap a la seva llengua i cultura que encara persisteixen avui dia i que de tant en tant encara alimenta el PAR amb les seves teòries facaoneres i fan necessàries declaracions sobre la cientificitat de le llengua catalana a l’Aragó, formulada per l’Area de Llengua i Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses; Una declaració que ha estat silenciada un cop més al “Diario del Alto Aragón”.

I és que fa falta fer molta pedagogia entre castellanoparlants, i també uns quants fablans, per a veure i comprendre als catalanoparlants de l’Aragó No com a “aquellos”, “los otros”, amb que a vegedes inocenment sel’s denomina, sino com a uns ciutadans aragonesos més, que tenen els mateixos deures...i conseqüentment els mateixos drets cívics que la resta. Fa falta molta pedagogia, especialment del Govern d’Aragó, en que alguns dels seus membres encara qüestionen la filiació lingüística de la llengua de Franja; però també dels ajuntaments de l’Aragó, fins i tot dels de la Franja, que a vegades, cedeixen als encants de l’aragonès per a justificar-se com a entitats purament aragoneses i reconeixen d’amagat que la seva llengua i la que tenen que dignificar no és la fabla sinó el català. I amb això també tenen a veure llocs no catalanoparlants com a Graus,Barbastre, Montsó o Binèfar, centres socials, culturals i comercials d’una ampli territori que arriba fins als municipis de la Franja, per a reconèixer la pluralitat lingüística d’una manera natural tal com succeeix entre Alcanyís i el Baix Aragó respecte al Matarranya i el Baix Matarranya, actual comarca saragossana de Baix Aragó-Casp) que es relacionen mutuament intentant intercanviar activitats culturals, cosa que a la zona septentrional de la Franja, avui per avui, encara és una utopia.