Demà, dimarts, 7 de març, a les 20.30h l'Espacio Pirineos de Graus acolleix la presentació del llibre"La persecución religiosa en la diócesis de Barbastro-Monzón (1931-1941)" (Saragossa, 2011) en un acte organitzat per la parròquia de San Miguel de Graus, ". Es tratact d'una obra de 941 pàgines repartides en dos vòlums editades l'any passat conjuntament pel Bisbat de Barbastre-Montsó, amb la Fundació Santa Teresa de Jesús, obra de l'historiador Dr. Martín Ibarra Benlloch
Del Dr. Martín Ibarra diuen que és historiador, "prestigioso profesor" "que dirige el archivo del santuario de Torreciudad". "Autor de varios libros, ha puesto sus conocimientos de Doctor en Historia y la experiencia de profesor en las universidades de Zaragoza y Navarra, al servicio de este trabajo".
Les referències de bona part dels seus llibres i articles es troben a Dialnet. També e spot veure la pàgina Dialnet de Hispania Martyr i la Religión en Libertad
D'aquesta obra en diuen: "Se trata de uno de los estudios más minuciosos y concienzudos que sobre ese tema se han hecho en los últimos cincuenta años: entrevistas a los familiares, actas de la Causa General, periódicos del momento, informes de la Guardia Civil, libros de memorias, actas de archivos municipales. En resumen: toda la documentación que es posible reunir hoy día sobre la matanza de sacerdotes, laicos y religiosos que se hizo en aquellos años en una de las diócesis más castigadas de España".
Amb el títol "La persecución religiosa en el Obispado de Barbastro-Monzón (1931-1941)" ens deixa clar dues coses molt clares:
1) la temàtica del llibre anirà sobre la persecució religiosa durant la II República, la Guerra Civil i ho allarga fins als primers anys de post-guerra i en segon lloc que el marc geogràfic escollit és el Bisbat de Barbastre-Montsó, una qüestió una mica difícil d'entendre si coneixem que al període estudiat existia el Bisbat de Barbastre, però no el de Barbastre-Montsó que es va crear al 1995, és a dir,fa quatre dies.
LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA
Per a estudiar aquest fenòmen, l'autor parteix del coneixement de la història personal i dels processos dels màrtirs, que ja han estat beatifificats o canonitzats com són el Bisbe de Barbastre, Florentino Asensio, el gitano Ceferino Giménez "Pelé" o els seminaristes de Peralta de la Sal i amb aquest llibre es pretén conèixer la magnitud del drama i augmentar el nombre de màrtirs coneixent les històries de vida i el calvari de la seva mort a capellans com els “curetas” de Montsó o els benedictins del Monestir del Pueyo, prop de Barbastre.
Aquesta obra, pretén analitzar i profunditzar d'una manera ben documentada, amb expedients, hemeroteca, documentació personal i entrevistes, en les diferents fases de persecució religiosa i d'assassinats de creients i religiosos durant la II República i la Guerra Civil fins als primers anys de post-guerra, i fins i tot arriba a analitzar les causes de beatificació i canonització dels màrtirs del Barbastre durant el franquisme, la transició, fins als nostre dies.
L'autor parla de la violència d'uns, dels republicans i la gent d'esquerres contra un altres, la gent de dretes i els catòlics;però s'oblida de la repressiótant física com psicològica dels republicans durant els primers anys de la dictadura franquista, les condemnes i assassinats, l'exili, dels maquis, etc, ec
Tot i que està molt ben documentat i ajuda enormement a conèixer millor la repressió durant la Guerra Civil a una part de l'Alt Aragó, aquesta sols es centra en la "persecució religiosa", és a dir en les mort en un bàndol i s'oblida de l'altre bàndol. La visió que ens ofereix és eminenment religiosa, per tant, en un conflicte civil n'hi ha altres óptiques més socials i econòmiques, així com les dinàmiques polítoques i locals que contribueixen a entendre millor aquest periode. De totes formes, aquest llibre, es una important contribució per a l'estudi de la Guerra Civil i de la hìstòria contemporània de la Ribagorça
EL BISBAT DE BARBASTRE-MONTSÓ O DE BARBASTREAmb el títol "La persecución religiosa en el Obispado de Barbastro-Monzón (1931-1941)" ens deixa clar dues coses molt clares:
1) la temàtica del llibre anirà sobre la persecució religiosa durant la II República, la Guerra Civil i ho allarga fins als primers anys de post-guerra i en segon lloc que el marc geogràfic escollit és el Bisbat de Barbastre-Montsó, una qüestió una mica difícil d'entendre si coneixem que al període estudiat existia el Bisbat de Barbastre, però no el de Barbastre-Montsó que es va crear al 1995, és a dir,fa quatre dies.
LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA
Per a estudiar aquest fenòmen, l'autor parteix del coneixement de la història personal i dels processos dels màrtirs, que ja han estat beatifificats o canonitzats com són el Bisbe de Barbastre, Florentino Asensio, el gitano Ceferino Giménez "Pelé" o els seminaristes de Peralta de la Sal i amb aquest llibre es pretén conèixer la magnitud del drama i augmentar el nombre de màrtirs coneixent les històries de vida i el calvari de la seva mort a capellans com els “curetas” de Montsó o els benedictins del Monestir del Pueyo, prop de Barbastre.
Aquesta obra, pretén analitzar i profunditzar d'una manera ben documentada, amb expedients, hemeroteca, documentació personal i entrevistes, en les diferents fases de persecució religiosa i d'assassinats de creients i religiosos durant la II República i la Guerra Civil fins als primers anys de post-guerra, i fins i tot arriba a analitzar les causes de beatificació i canonització dels màrtirs del Barbastre durant el franquisme, la transició, fins als nostre dies.
L'autor parla de la violència d'uns, dels republicans i la gent d'esquerres contra un altres, la gent de dretes i els catòlics;però s'oblida de la repressiótant física com psicològica dels republicans durant els primers anys de la dictadura franquista, les condemnes i assassinats, l'exili, dels maquis, etc, ec
Tot i que està molt ben documentat i ajuda enormement a conèixer millor la repressió durant la Guerra Civil a una part de l'Alt Aragó, aquesta sols es centra en la "persecució religiosa", és a dir en les mort en un bàndol i s'oblida de l'altre bàndol. La visió que ens ofereix és eminenment religiosa, per tant, en un conflicte civil n'hi ha altres óptiques més socials i econòmiques, així com les dinàmiques polítoques i locals que contribueixen a entendre millor aquest periode. De totes formes, aquest llibre, es una important contribució per a l'estudi de la Guerra Civil i de la hìstòria contemporània de la Ribagorça
Com hem comentat, la visió que és dóna del conflicte, es realitza des d'un vessant eminenment religiós i això condiciona fins i tot el marc geogràfic escollit que agafa una estructura administartiva religiosa com és l'actual Bisbat de Barbastre-Montsó. Podria haver escollit una terminologia no tant religiosa com pot ser una base més municipal o la dels partits judicials ( de Boltaña, Barbastre, Benavarri, Tamarit de Llitera i Fraga) o una denominació més neutra com zona oriental de l'Alt Aragó o Alt Aragño Oriental com la va denominar als anys 80 dels segle XX, Mn. Manuel Iglesias als estudis d'art romànic, però tot això s'ignora i l'aposta és actual Bisbat de Barbastre-Montsó, que al cap i a la fi, és l'ens que edita i paga el llibre.
L'autor ens diu
"Hubo que investigar, igualmente, en el Archicvo Diocesano de la Diócesis de Lérida, pues más de la mitad de los expedientes correspondían a lo que en 1936 era Diócesis de Lérida y hoy de Barbastro-Monzón" (Vol. I, pág.11). " El segundo problema era el de los límites geográficos, Ciertamente, la diócesis de Barbastro en 1936 era mucho más reducida que en la actualidad. Estudiar lo sucedido en la antigua diócesis hubiera sido tan cómodo, como erróneo. Debía por consiguiente estudiar todos aquellos posibles mártires que ahora dependían de nuestra diócesis. Pero no solo eso...Enseguida comprobé que muchos de los sucesos tenían poco que ver con los límites diocesanos;; personas de otras diócesis eran llevadas a la cárcel de Barbastro y asesinadas allí. Milicianos de Barbastro iban a pueblos de otras diócesis y detenían o asesinaban á múltiples personas...No se podñia realizar un estudio lógico y entender bien lo sucedido, si estableciamos una limitación rígida basada en los límites diocesanos" (Vol.I, p.13)
Aquesta terminologia és equivocada perquè el Bisbast de Barbastre-Montsó no existia com a tal ni a la II República, ni a la Guerra Civil ni durant el franquisme; existia el Bisbat de Barbastre que tenia una extensió molt més reduïda i en aquella èpòca no tan llunyana, a la zona estudiada tambñes hi estaven els Bisbats de Lleida i de la Seu d'Urgell. El Bisbat de Barbastre.Montsó és massa recent i es remunta als anys 1995 i 1998.
.jpg)
Imatge de:Cartografia i història medieval de Catalunya
