06/12/2010 M. VALLÉS
8 de desembre del 2010
ARTUR MAS PARTICIPARÁ EN LA CAMPAÑA DE ARAGÓN
06/12/2010 M. VALLÉS
27 d’octubre del 2010
LO PRIMER CONSELL SUPERIOR DE LLENGÜES
Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i assessorar en eixa línia el Govern corresponent.
José Ignacio López Susín. Corts d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Consello Primera línia CHA CHA Saragossa
Marta Marín Bráviz. Corts d'Aragó Aragonès Academia Regidora Echo PSOE Jacetània
Alberto Moragrega Julián. Corts d'Aragó Català Unitària Alcalde de Beseit PSOE Matarranya
Chusé Raúl Usón Serrano. Corts d'Aragó Aragonès SLA Editor IU? Saragossa
Manuel Castán Espot. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia President Academia Aragones Ribagorça (ara) - Carinyena
José Bada Panillo. Govern d'Aragó Català Unitària Ex Conseller del Govern PSOE Matarranya-Saragossa
María del Carmen Alcover Pinós Govern d'Aragó Català Unitària Tècnica del Govern PSOE? Matarranya-Saragossa
Fernando Sánchez Pitarch. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia Coordinador Nogarà Saragossa
José Ignacio Micolau Adell Govern d'Aragó Català Unitària Bibliotecari Matarranya-Alcanyís
Javier Giralt Latorre. Universitat Sarag. Català Unitària Director Departament Lingüística Llitera-Saragossa
Francisco Nagore Lain. Universitat Sarag. Aragonès (ara)Unitària Consello Investigador aragonès CHA Osca: 1
María Antonia Martín Zorraquino Universitat Sarag. Castellà Català d'Aragó NO Catedràtica Llengua castellana i català Franja Saragossa
Luisa María Frutos Mejías. Universitat Sarag. (castellà) Geografia desenvolupament rural i estructura agrària (Càceres -) Saragossa
Francisco Beltrán Lloris. Universitat Sarag. (castellà) Romanització d'Aragó Saragossa
CONSEJO SUPERIOR DE LENGUAS DE ARAGÓN O DE ZARAGÓN??
La Llei ja va néixer amb diversos problemes inicials que demostren que ni la LLei, ni la llengua ni la Cultura interessen als nostres representants polítics, i d'aquesta manera els termini fixats per la Llei s'estàn incomplint dia rera dia. Això es pot veure en el suport dels grups polítics a les Corts d'Aragó, que sols va rebre el suport del PSOE i de la CHA i el vot contrari del PP, el PAR i IU. IU va votar en contra per què apostava per la cooficialització, cosa que NO va fer dos anys abans amb l'Estatut; i CHA, que va votar en contra de l'Estatut, ara aprovava una Llei descafeinada i de mínims. Dels tres partits que van votar en contra, dos (PP i PAR) neguen l'existència de la llengua catalana a l'Aragó, per molts filòlegs que ho diguin, ells diuen que n'hi ha d'altres que diuen que NO, i poc els importa el que digui la Universitat de Saragossa i els seus especialistes, d'això se'n diu atendre i escoltar a les institucions acadèmiques del territori. Ara és l'hora de proposar candidats al Consejo Superior i tots els partits, excepte el PP, ha nomenat un representant. Com que el PP no ha proposat cap, el PSOE al final n'ha nomenat un de més. Es normal que una Llei recolzada pel PSOE i CHA aquests partits nomenin els seus representants i que si el PP no hi està d'acord no en nomeni cap; però el que és incomprensible és que el PAR i IU que són contraris a la Llei, els nomenin, tot sigui per a ocupar una poltrona més, i a sobre el representant del PAR estigui mol i molt proper a posicions anti-catalanes, seguint la línia que el seu partit, del braçet de la FACAO, va començar fa un parell d'anys. No ens enganyem, ABANS el PAR, apostava per català i signava els convenis de legislatura amb Marcelino Iglesias sense negar l'existència de la llengua catalana, i el PP callava i ARA, tant PP com PAR juguen a veure qui la diu més grossa.
Per un altra banda, la Ribagorça comptarà amb un estudiòs procedent de la Vall de Benasc que viu a Cariñena (Manuel Castán) i a la Comarca del Cinca Mitjà, a la la zona de l'aragonès-baix-ribagorçà,coneguda també com a Ribagorça històrica, també estarà representada.(Enrique Badía); però CAP de la zona catalanoparlant ribagorçana.
FELICITATS ALS ESCOLLITS I ESPEREM QUE NI LA LLEI NI LA LLENGUA QUEDE EN PAPER MULLAT.
Francho Nagore Laín, doctor en Filologia Romànica; professor universitari, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa. És un dels investigadors històrics i il·lustrats de l’aragonès i interessat en la llengua catalana a l’Aragó.
Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga de la Universitat de Saragossa i gran especialista en aquesta matèria. Ampli currículum sobre la romanització d’Aragó. A part dels estudis sobre el llatí, no es coneixen treballs sociolingüístics contemporanis, ni la seua posició sobre el català i l’aragonès a l’Aragó.
PSOE
Albert Moragrega Julián, alcalde de Beceit, guia cultural i empresari turístic del Matarranya. Fundador de l’empresa SENDA i expert en educació i interpretació ambiental als Ports de Beceit. (Catalanoparlant)Marta Marín Bráviz, periodista i escriptora d’Echo, professora d’aragonès/echo i adaptadora de textos a l’aragonès.
Enrique Badía Grácia, alcalde de Fonz i vice-presideent 2n de la Comarca del Cinca Mitjà, parla l’aragonès/ribagorçà i sembla proper a les tesis de les associacions contra el catalàI finalment, el Govern d'Aragó , proposa a:
Carmen Alcover Pinos (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. (www.ascuma.org)(Sòcia d’ASCUMA)
José Bada Panillo
(Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació al primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. (http://www.ascuma.org/). Premi Franja 2009
Altres informacions:
Destacat articulista i pensador
Libres publicats: (entre altres)
2. La Iglesia. Editorial Verbo Divino,1979
Religiosidad popular, 1984
La tolerancia entre el fanatismo i la indiferencia, Estella, 1996
Una cultura del agua en los Monegros, (1999)
La paz y las paces, Zaragoza, 2000
Luces y Sombras de la Ilustración, Libertad y Convivencia. Mira Editores. Zaragoza, 2006.
La sed, los Monegros y otra escala de valores (2008)
Pensadillas ciudadanas, Prames, 2010
(Soci d’ASCUMA)
Manuel Castán Espot
Miembro fundador de l’Academia. Filologo y profesor de segundaria. Ye natural de Gabás, en a Vall de Benás. Presidió Chuntos por l’Aragonés, asociación que promovió a cilebración d’o II Congreso de l'Aragonés. Esfensor d’o suyo dialecto local, lo benasqués u patués, ye president de l’Academia dende octobre de 2006. (www.academiadelaragones)
Altres informacions:
Destacat articulista
Bibliografía:
Una lengua y una literatura invisibles: el caso del aragonés en Letras aragonesas. nº 6. Zaragoza, 2008
Traductor de Adónde vamos de Ana Tena.
José Ignacio Micolau Adell
(Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”. Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracionista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. (www.ascuma.org) (Soci d’ASCUMA), escrits en castellà.
Fernando Sánchez Pitarch
Miembro fundador de l’Academia. Destacau empentador de l’asociacionismo en esfensa de l’aragonés, ye miembro d’o Consello d'a Fabla Aragonesa y de Nogará-Religada, asociación d'a que actualment en ye coordinador. Ha investigau especialment es dialectos chistabín, fovano, agüerano y campés. Ye autor d’importants monografías sobre morfosintaxis y lexico dialectals. (www.academiadelaragones)
Altres informnacions:
Articulista sobre l’aragonès
Llibres publicats:
L'aragonés de A Fueba. Bocabulario y notas gramaticals, 1999
12 d’octubre del 2010
CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA EXPLICA A PURROI L'OPOSICIÓ CONTRA LA MAT MONTSÓ-ISONA
SEGRE. UN CENTENAR DE PERSONES PROTESTEN A TREMP CONTRA LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ
agències | tremp
Un centenar de persones es van concentrar ahir al migdia a Tremp per protestar contra el projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica planeja construir entre Montsó i Isona i que ha de creuar el Jussà.
La intenció de l'empresa elèctrica és tindre a punt a finals d'any un projecte que el territori rebutja, motiu pel qual els opositors van reiterar ahir que faran l'impossible per evitar que tiri endavant. Entre altres accions, estan emprenent recursos judicials contra la MAT.
La protesta es va portar a terme davant de l'ajuntament de la capital del Jussà per demanar el suport dels polítics i de les institucions. Els manifestants creuen que la comarca ja ha sigut prou solidària pel que fa l'electrificació de Catalunya, ja que ha acollit fins ara més de 350 quilòmetres de línia de molt alta tensió. Red Eléctrica preveu tindre el projecte per portar-lo a terme abans del 2013. Josep Ferialuna, portaveu dels manifestants, va demanar protegir el Pallars i el seu medi natural i va requerir als polítics que es pronunciïn sobre el projecte. Segons Ferialuna, REE vol aprofitar una antiga línia que es va declarar il·legal.
DE: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/un-centenar-de-persones-protesten-a-tremp-contra-la-linia-dalta-tensio/
28 de setembre del 2010
23 de setembre del 2010
ARANÈS OFICIAL I PREFERENT, UN EXEMPLE PER A L'ARAGÓ!!!
Un gran dia per a la Val d'Aran que ve a legislar una realitat que ja es veneia treballant als ajuntaments i al Conselh Generau d'Aran.
Aqui n'hi ha alguns diaris
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/20100922/aranes-tercera-lengua-oficial-catalunya/492339.shtml
La manca d'interès de la Universitat de Saragossa vers aquestes llengues no és res de nou i sols es pot comprendre al veure el tracte que tenen dins de la mateixa Facultat. El cop dur sobre filologia aragonesa i catalana per part de la Universitat de Saragossa ha estat al nomenar a dos dels cinc membres que han de formar part del Consell Superior de Llengües d'Aragó sense cap inquietud ver l'aragonès i molt menys pel català. El joc de les Corts d'Aragó és lamentable, especialment del PAR que tant contrari és,però que tot i això, va i fa una campanya contrària a la Llei i nomena a un representant al Consell proper a la FACAO, tot sigui per ocupar un càrrec més; almenys el PP, també contrari, és més coherent i no nomena a cap representant.
A més a més, aquesta és una Llei per a la gent de la fabla, si mirem els membres del Consell Superior el 80% són de la fabla i un 20% catalanoparlants, molt lluny de la realitat lingüística d'Aragó on els catalanoparlants superem en molt, als fablans i neo fablans.
AJUNTAMENTS I COMARQUES
La diferència entre Aran i Ribagorça, i entre Catalunya i Aragó és que mentres els primers van treballan a les corporacions municipals i desprès ho passen al Parlaments, a la Ribagorça esperen que vingui el maná del cel, es dediquen a signar algun que altre Manifest i la resta ho fan tot en castellà, a sobre, legislen lleis que no se les creuen i incompleixen tots els terminis per una manca d'interès.Interès que provè de l'acomplexament i el desconeixement de Saragó vers la Franja i la llengua i cultura de les comarques de la Franja i, com, a més a més, els polítics locals miren més al partit i a Osca i Saragossa que al seu propi municipi o comarca, tot està dit, silencis i pasotisme que van de dalt fins abaix no sigui que si s'obre la boca no es pugui surtir a la propera foto i no s'ocupin tan preuades poltrones.
El malaguanyat JOSÉ ANTONIO LABORDETA, recenment mort cantava el seu "Canto a la libertad", "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga Libertad" que molta gent volem quem sigui l'Himne d'Aragó, esperant una terra que es digui LLIBERTAT.
13 de setembre del 2010
EL PSOE D'ARAGÓ FALSEJA CURRÍCULUMS, O NO?
El PSOE d'Aragó ens explica la vida i miravles de la seva candidata:
http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html
A 13 de setembre de 2010, "TODO SIGUE IGUAL", la web de les Corts d'Aragó segueix la mateixa línia de la del PSOE i la del Govern d'Aragó del PSOE-PAR durant més d'una dècada:
http://www.cortesaragon.es/VI_Legislatura.189.0.html?&tx_parlament_pi5%5BshowUid%5D=107
Ara bé, també llegim
que la Diplomatura en Magisteri no apereix ni a la web del Ministerio de Educación, de la que es Secretaria d'Estat d'Educació i Formació Profesional ni a la del PSOE
http://www.educacion.es/horizontales/ministerio/organigrama/secretaria-estado-educacion-formacion.html
http://www.diariocritico.com/imagenesPieza/cef-bios.pdf Pàg. 24.
http://www.psoe.es/estructura/docs/442087/page/datos-biograficos-secretaria-ejecutiva-conciliacion-laboral-eva-almunia-badia.html
Amb tot aquest ball de xifres,el 25 d'agost es va publicar la notícia que un Saragossà havia denunciat a la secretaria d'Estat al no tenir la comentada diplomatura.Ells diuen que sí, que es va diplomar al 1982 i que no figuri a les webs de Madrid (PSOE i Ministeri) es deu a un oblit. 20 dies desprès de la denuncia i amb una Eva Almúnia candidata al Govern d'Aragó, el PSOE d'Aragó insisteix en que és diplomada, mentre que a Madrid, les webs no corrigeixen l'anomenat "error". És un ERROR DE OMISIÓN O UNA FALSIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM?. Tant el Ministeri d'Educació com el Govern d'Aragó ens tindrien que explicar TOTA la veritat i així treure tota la sospita, o NO?.
http://www.elconfidencial.com/espana/eva-almunia-educacion-curriculum-magisterio-aragon-20100825-68871.html
@José L. Lobo.- 25/08/2010 (06:00h)
Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y número dos del ministerio que dirige Ángel Gabilondo, falseó presuntamente durante años su currículum académico, haciendo constar que es diplomada en Magisterio cuando, en realidad, jamás acabó esos estudios, según consta en una denuncia presentada en un juzgado de instrucción por supuesta falsedad documental.
Almunia es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE y muy probable sustituta del presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, como cabeza de cartel socialista en las elecciones autonómicas del próximo año. Un portavoz oficial de la secretaria de Estado de Educación negó que ésta haya mentido en su currículum, y aseguró que Almunia demostrará "en los tribunales" que su titulación en Magisterio es auténtica.
En la biografía de Almunia que aparece colgada en la página web de las Cortes de Aragón, en las que aquélla ocupó un escaño de diputada hasta su nombramiento como secretaria de Estado de Educación en 2008, se afirma que es diplomada en Magisterio. Sin embargo, tanto en la web del Ministerio de Educación como en la del PSOE se ha eliminado cualquier referencia a su formación académica.
En el caso de la página de Ferraz en internet llama la atención que Almunia sea el único de los 32 miembros de la Ejecutiva encabezada por José Luis Rodríguez Zapatero -junto al catalán Miquel Iceta y el asturiano Hugo Morán- del que no se ofrece información alguna sobre su nivel de estudios.
Un ciudadano aragonés ha presentado ahora una denuncia contra Almunia en el Juzgado de Instrucción número 7 de Zaragoza, a la que ha tenido acceso El Confidencial, por un presunto delito de falsedad documental. El denunciante, Ignacio Goñi, afirma en su escrito que la secretaria de Estado de Educación, al ser un cargo público, "tiene la obligación de decir la verdad y no falsificar datos con el supuesto fin de mejorar su imagen ante la opinión pública".
Goñi sostiene en su denuncia que Almunia nunca terminó sus estudios de Magisterio, "por lo que su máximo título académico que ostenta en estos momentos es el de Bachillerato".
Un portavoz oficial de Almunia, sin embargo, calificó de "mentiras" esas acusaciones, y aseguró que la secretaria de Estado de Educación y miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE es diplomada en Magisterio por la Universidad de Zaragoza desde 1982. El mismo portavoz calificó de "error de omisión" el hecho de que la biografía colgada en la web del Ministerio de Educación no haga alusión a esa supuesta titulación.
4 de setembre del 2010
RAMON TREMOSA: Congost de Mont-rebei en kaiak: una meravella a tocar de casa
3 de setembre del 2010
LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA
EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT
25 d’agost del 2010
EL PERIÓDICO DE ARAGÓN: Convergencia prepara listas en todas las comarcas de la Franja
22/08/2010 M. VALLÉS
Las localidades de la Franja oriental de Aragón tendrán un nuevo partido político en las próximas elecciones del 2011. Convergencia Democrática de la Franja (CDF) lleva varios meses preparando listas y cabezas de cartel para presentarse en los principales municipios de las comarcas. El objetivo es lograr representación por primera vez en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.
Este partido, que tiene suscrito un convenio de colaboración con Convergencia Democrática de Cataluña, tiene ya el trabajo "bastante avanzado" en algunas comarcas como la Ribagorza o el Bajo Cinca, donde tiene presencia desde hace unos años. Sin embargo, ha realizado los primeros movimientos por otras zonas como el Matarraña y el Bajo Aragón-Caspe. "Nuestro principal objetivo es estar en todos las comarcas de la Franja, pero para ello primero debemos conseguir respaldos para tener representación en los consistorios de los pueblos. En eso estamos en estos momentos, hablando con mucha gente para cerrar compromisos", explicó Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergencia.
UN RETO COMPLICADO No se marcan un número concreto de listas. Las suficientes para estar en todas las instituciones comarcales. "Sabemos que es un reto complicado porque somos un partido pequeño, que está empezando ahora, pero nos estamos encontrado con un muy buena predisposición en los pueblos", dijo Canales. El municipalismo es una de sus señas de identidad, por lo que no se plantean hacer listas a las Cortes de Aragón. La otra es el idioma que se habla en los pueblos de la Franja, el catalán. "Queremos estar con el territorio, cerca de los problemas de gente, ayudarles en sus reivindicaciones. Por las localidades nos estamos encontrados con mucha gente desencantada, que espera otra cosa de la política", subrayó esta fragatina.
Convergencia Democrática de la Franja quiere huir también de la imagen que les pueda identificar como un partido catalanista, o una simple filial de CDC. "Nosotros tenemos nuestra propia manera de pensar, nuestros objetivos se circunscriben a los pueblos de la Franja. Con CDC solo tenemos firmado un convenio de colaboración, pero en algunas cosas incluso no estamos de acuerdo con sus posiciones", reconoció. Aunque admitió que a buen seguro durante la campaña se les atacará con este cuestión. "Supongo que será inevitable que los rivales políticos caigan en la demagogia, pero eso no es cosa nuestra", indicó.
Pese a ello, y siendo un partido que tiene su actividad en las comarcas más próximas a Cataluña, los vínculos y las referencias la comunidad vecina son casi inevitables. Y más cuando siguen sin resolverse algunos conflictos entre ambas, como el de los bienes. A pesar de ello, Canales insistió en que sin un partido "autóctono, con gente de aquí, que no creemos en las etiquetas que otros quieran ponernos".
Las urnas dirán la última palabra sobre el apoyo que logran en la Franja. "Creemos que podemos estar ahí, que lograremos concejales". De momento, queda por delante un arduo trabajo
DE: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=604554
A LA I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA
5 d’agost del 2010
POTI-POTI SALVATGE DE BENABARRE
Fa poc felicitava a l'Ajuntament de Benavarri per fer els cartells de la Festa Major bilingües, però no era aquest el bilingüisme que utilitzaven en un text on el 95% es en llengua castellana, i això s'està fent en un Ajuntament governat pel PSOE i la CHA, amb majòria absoluta SOEcialista, el primer any de l'aplicació de la Llei de Llengües.
El diptic dels SALVATGES mostra total coherencia amb una representacio que s ha fet exclusivament en castella en el seu 95% i alguna frase salvatge per a contentar els catalanoparlants, quan en el fons del que es tracta es d una total manca de sensibilitat i de coherencia linguistica i cultural, al fer un diptic poti-poti que es sap que vol ser
Algun que altre s'extranya de que Aragon TV digui "Baile de los Salvajes", i no segueixen a DIARIO DEL ALTO ARAGON i al HERALDO DE ARAGON que diuen el nom oficial de "Ball dels Salvatges". JO JA NO M'EXTRANYO DE RES. Els periodistes de Aragon TV devien estar a la Plaça Major i van poder comprobar com els propis actors diuen una vegada i un altra vegada. Salvajes i tot ho fan en castella per a que ho entenguin els turistes i visitants de l'Esera i del Cinca enlla, i llavor que esperem que diguin a Aragon TV: Salvatges, NOO, quant ni els propis actors ho diuen.
Cert es que el BALL DELS SALVATGES ha unit a tot el poble i que la tasca en materia d investigacio del incansable Manuel BENITO, mort fa uns mesos ha estat molt gran, pero els procesos de patrimonialitzacio de la festa han anat cap a una direccio
La manca de coherencia i de rigurossitat no sols linguistica si no tambe cultural eses demostra es una constant en
1 d’agost del 2010
FESTA PETITA A ARENY DE NOGUERA
14 de juliol del 2010
CDF demana la dimissió del President de la Comarca, Cabistañ després de conèixer l'informe del Justícia
LES IMATGES DELS PLANS E
13 de juliol del 2010
EDICIONS LOCALS D'ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA
La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d'Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca