8 de desembre del 2010

ARTUR MAS PARTICIPARÁ EN LA CAMPAÑA DE ARAGÓN

Convergencia Democrática de la Franja tendrá el apoyo del 'president'. La formación aspira a lograr ediles en las comarcas catalanoparlantes

06/12/2010 M. VALLÉS


El futuro presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas, podría acudir a Aragón para participar en la campaña electoral. Lo hará para apoyar a la filial de su partido en la comunidad, Convergencia Democrática de la Franja (CDF). Esta formación se encuentra inmersa en la confección de listas, con el objetivo de estar presente en las cinco comarcas de habla catalana que lindan con la región vecina.
De momento es solo una invitación, pero desde la secretaría general de Convergencia explicaron esta semana que existen "muchas posibilidades" de contar con la presencia de Mas. "Es muy posible que sumemos el apoyo de los representantes políticos de Convergència en Cataluña, de hecho, ya han participado en actos que hemos organizado", explicó la secretaria general adjunta, Marta Canales.
Aunque uno de los objetivo es poder contar en algún mitin con la presencia de Artur Mas. "Nosotros lo hemos invitado y es muy posible que esté aquí, pero se verá con el tiempo. Es algo que no debe extrañar a nadie", dijo Canales. La participación del futuro presidente de la Generalitat podría significar el espaldarazo definitivo de las listas de Convergencia en Aragón. De hecho los comicios del próximo año servirán para que este partido se implante con fuerza en la comunidad, con presencia en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.

Los dirigentes de los principales partidos de la comunidad lo dan ya por hecho. Saben que CDF ha cerrado un buen número de listas, aunque desde esta formación, de momento prefieren no desvelar el número. Las presentaciones se harán después de las navidades. Enero servirá para lanzar un buen número de propuestas por parte de este partido, y dar a conocer a sus candidatos.
APUESTA POR LA LENGUA Desde Convergencia tienen claras sus prioridades: hacerse un hueco en la política local y comarcal partiendo de propuestas "cercanas" a la gente, "ancladas en el territorio". La formación tiene entre sus líneas de acción una clara apuesta por la defensa de la lengua propia de las comarcas de las franja, el catalán. Además esperan captar a todos aquellos "desencantados" de la política.
Convergencia confía en "poder dar respuesta a los problemas diarios de la gente", explicó Canales. Pero mientras, con la vista puesta en los comicios del 2011, su objetivo es fortalecer su estructura orgánica. "Tenemos ya una base sólida con gente que trabaja a nuestro lado. Eso es fundamental para poder organizarnos. Era una de las metas que teníamos porque somos un partido pequeño, que quiere dar un gran salto y eso no era fácil", subrayó. El otro reto será vencer las reticencias que despertará su vinculación a un partido catalán. "Somos aragoneses y las propuestas que haremos serán para la gente de aquí", remarcó

27 d’octubre del 2010

LO PRIMER CONSELL SUPERIOR DE LLENGÜES


Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.


Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i assessorar en eixa línia el Govern corresponent.

Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .

Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.

Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada
Enrique Badía Gracia. Corts d'Aragó Aragonès FACAO SLA Alcalde Fonz PAR Cinca Mitjà (fonz)


José Ignacio López Susín. Corts d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Consello Primera línia CHA CHA Saragossa

Marta Marín Bráviz. Corts d'Aragó Aragonès Academia Regidora Echo PSOE Jacetània

Alberto Moragrega Julián. Corts d'Aragó Català Unitària Alcalde de Beseit PSOE Matarranya

Chusé Raúl Usón Serrano. Corts d'Aragó Aragonès SLA Editor IU? Saragossa

Manuel Castán Espot. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia President Academia Aragones Ribagorça (ara) - Carinyena

José Bada Panillo. Govern d'Aragó Català Unitària Ex Conseller del Govern PSOE Matarranya-Saragossa

María del Carmen Alcover Pinós Govern d'Aragó Català Unitària Tècnica del Govern PSOE? Matarranya-Saragossa

Fernando Sánchez Pitarch. Govern d'Aragó Aragonès (ara)Unitària Academia Coordinador Nogarà Saragossa

José Ignacio Micolau Adell Govern d'Aragó Català Unitària Bibliotecari Matarranya-Alcanyís

Javier Giralt Latorre. Universitat Sarag. Català Unitària Director Departament Lingüística Llitera-Saragossa

Francisco Nagore Lain. Universitat Sarag. Aragonès (ara)Unitària Consello Investigador aragonès CHA Osca: 1

María Antonia Martín Zorraquino Universitat Sarag. Castellà Català d'Aragó NO Catedràtica Llengua castellana i català Franja Saragossa

Luisa María Frutos Mejías. Universitat Sarag. (castellà) Geografia desenvolupament rural i estructura agrària (Càceres -) Saragossa

Francisco Beltrán Lloris. Universitat Sarag. (castellà) Romanització d'Aragó Saragossa

CONSEJO SUPERIOR DE LENGUAS DE ARAGÓN O DE ZARAGÓN??

La Llei  de Llengües d'Aragó (Llei 10/2009) aprobada el 17 de desembre de 2009 a les Corts d'Aragó amb els vots a favor de PSOE i CHA contempla la creació d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragón i d'una Academia de la Lengua Catalana de Aragón. El Consejo Superior,  ha de ser el primer organisme que s'ha de crear per a que es comenci a treballar, però s'ha creat amb mig any de retard, incomplint els mateixos partits polítics i el propi Govern d'Aragó els terminis fixats per la mateixa Llei de Llengües. Ja es sap que feta la llei, feta la trampa.
La Llei ja va néixer amb diversos problemes inicials que demostren que ni la LLei, ni la llengua ni la Cultura interessen als nostres representants polítics, i d'aquesta manera els termini fixats per la Llei s'estàn incomplint dia rera dia. Això es pot veure en el suport dels grups polítics a les Corts d'Aragó, que sols va rebre el suport del PSOE i de la CHA i el vot contrari del PP, el PAR i IU. IU va votar en contra per què apostava per la cooficialització, cosa que NO va fer dos anys abans amb l'Estatut; i CHA, que va votar en contra de l'Estatut, ara aprovava una Llei descafeinada i de mínims. Dels tres partits que van votar en contra, dos (PP i PAR) neguen l'existència de la llengua catalana a l'Aragó, per molts filòlegs que ho diguin, ells diuen que n'hi ha d'altres que diuen que NO, i poc els importa el que digui la Universitat de Saragossa i els seus especialistes, d'això se'n diu atendre i escoltar a les institucions acadèmiques del territori. Ara és l'hora de proposar candidats al Consejo Superior i tots els partits, excepte el PP, ha nomenat un representant. Com que el PP no ha proposat cap, el PSOE al final n'ha nomenat un de més. Es normal que una Llei recolzada pel PSOE i CHA aquests partits nomenin els seus representants i que si el PP no hi està d'acord no en nomeni cap; però el que és incomprensible és que el PAR i IU que són contraris a la Llei, els nomenin, tot sigui per a ocupar una poltrona més, i a sobre el representant del PAR estigui mol i molt  proper a posicions anti-catalanes, seguint la línia que el seu partit, del braçet de la FACAO, va començar fa un parell d'anys. No ens enganyem, ABANS el PAR, apostava per català i signava els convenis de legislatura amb Marcelino Iglesias sense negar l'existència de la llengua catalana, i el PP callava i ARA, tant PP com PAR juguen a veure qui la diu més grossa.
A l'Aragó parlem català unes 60.000 persones, principalment a les diferents comarques de la Franja i aragonès entre 10.000 i 20.000 parlants amb un important gruix a les comarques pirinenques i a Saragossa. Les matemàtiques no són el fort en el món de les lletres, i molt menys en el de la política. Si aquest fet hi afegim el pes demogràfic de Saragó/Zaragón, es pot entendre com la segona llengua d'Aragó, la llengua catalana que té tres vegades més de parlants que l'aragonès, sols estigui representada per 1/3 dels membres al Consejo Superior de Lenguas de Aragón. Per part de l'aragonès, en queden 10 representants (2/3), tot  i que 3 d'ells tampoc en tenen molta idea.   
Al marge de la llengua, la procedència geogràfica és diversa, però es veu a simple vista que hi ha un clar predomini de la capital saragossana i els voltants (Cariñena i Osca) on hi viuen la gran majoria . Aquest fet evidència un cop més la centralitat de la capital i de les seves polítiques i del poc pes i allunyament que  es té vers la perifèria i especialment l'oblidada Franja, i no és sols cosa d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragó
Com podrem veure, la llengua catalana estarà representada per 5 persones ( Javier Giralt, Albert Moragrega, Carme Alcover, José Bada i José Ignacio Micolau), 4 d'ells procedents del Matarranya socis de l'Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA, tot i que un d'ells tota la seva producció sigui en castellà. De La Llitera en procedeix UN  i del Baix Cinca i de la Ribagorça, CAP, i això que la zona del Baix Cinca amb Fraga i Mequinensa, representen quasi la metitat de la població de la Franja.   
Per un altra banda, la Ribagorça comptarà amb un estudiòs procedent de la Vall de Benasc que viu a Cariñena (Manuel Castán) i a la Comarca del Cinca Mitjà, a la la zona de l'aragonès-baix-ribagorçà,coneguda també com a Ribagorça històrica, també estarà representada.(Enrique Badía); però CAP de la zona catalanoparlant ribagorçana.
La Comarca de la Ribagorza, l'única comarca de la Franja que encara manté els cartells i les denominacions toponímiques monolingües en castellàno ha fet res ni des de la Comarca ni des dels Ajuntaments i els seus representants polítics, estàn més preocupats en els festivals, els triatlons i el carril-bici de més d'un milió d'euros a Graus que en la recerca, la llengua i la cultura. . Esperem que aquest Consejo Superior amb tant de matarranyenc no s'oblidi de la promoció, dinamització i dignificació de la COMARCA DE LA RIBAGORZA/LA RIBAGORÇA que especialment a la zona catalanoparlant un GRAN GREUGE COMPARATIU AMB LA RESTA DE LES COMARQUES DE LA FRANJA.
FELICITATS ALS ESCOLLITS I ESPEREM QUE NI LA LLEI NI LA LLENGUA QUEDE EN PAPER MULLAT.

Fa pocs dies, en José Miguel Gràcia i en xarxes Socials explicaven els diferents currículums que ara expliquem:
A proposta de la Universidad de Zaragoza
- Javier Giralt Latorre, llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. (Catalanoparlant).

Francho Nagore Laín, doctor en Filologia Romànica; professor universitari, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa. És un dels investigadors històrics i il·lustrats de l’aragonès i interessat en la llengua catalana a l’Aragó.
María Antonia Martín Zorraquino; llicenciada en Filología Romànica, catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa. Va dirigir el primer estudi demolingúístic fet a la Franja, Estudio sociolingüístico de la Franja oriental de Aragón amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt. Té diversos treballs de recerca sobre el castellà.  Luisa María Frutos Mej ías, catedràtica d’Anañisi Geogràfica a la Universitat de Saragossa . Geògrafa, d’ampli currículum, especialitzada en el desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries. El seu ventall de recerca no té res a veure amb la lingüística.

Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga de la Universitat de Saragossa i gran especialista en aquesta matèria. Ampli currículum sobre la romanització d’Aragó. A part dels estudis sobre el llatí, no es coneixen treballs sociolingüístics contemporanis, ni la seua posició sobre el català i l’aragonès a l’Aragó.

A les Corts d'Aragó, els diferents partits poplítics proposen:
PSOE
Albert Moragrega Julián, alcalde de Beceit, guia cultural i empresari turístic del Matarranya. Fundador de l’empresa SENDA i expert en educació i interpretació ambiental als Ports de Beceit. (Catalanoparlant)Marta Marín Bráviz, periodista i escriptora d’Echo, professora d’aragonès/echo i adaptadora de textos a l’aragonès.
PAR
Enrique Badía Grácia, alcalde de Fonz i vice-presideent 2n de la Comarca del Cinca Mitjà, parla l’aragonès/ribagorçà i sembla proper a les tesis de les associacions contra el català
I finalment, el Govern d'Aragó , proposa a:

Carmen Alcover Pinos (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. (www.ascuma.org)(Sòcia d’ASCUMA)

José Bada Panillo

(Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació al primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. (http://www.ascuma.org/). Premi Franja 2009
Altres informacions:
Destacat articulista i pensador
Libres publicats: (entre altres)
2. La Iglesia. Editorial Verbo Divino,1979
Religiosidad popular, 1984
La tolerancia entre el fanatismo i la indiferencia, Estella, 1996
Una cultura del agua en los Monegros, (1999)
La paz y las paces, Zaragoza, 2000
Luces y Sombras de la Ilustración, Libertad y Convivencia. Mira Editores. Zaragoza, 2006.
La sed, los Monegros y otra escala de valores (2008)
Pensadillas ciudadanas, Prames, 2010
(Soci d’ASCUMA)

Manuel Castán Espot

Miembro fundador de l’Academia. Filologo y profesor de segundaria. Ye natural de Gabás, en a Vall de Benás. Presidió Chuntos por l’Aragonés, asociación que promovió a cilebración d’o II Congreso de l'Aragonés. Esfensor d’o suyo dialecto local, lo benasqués u patués, ye president de l’Academia dende octobre de 2006. (www.academiadelaragones)
Altres informacions:
Destacat articulista
Bibliografía:
Una lengua y una literatura invisibles: el caso del aragonés en Letras aragonesas. nº 6. Zaragoza, 2008
Traductor de Adónde vamos de Ana Tena.

José Ignacio Micolau Adell

(Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”. Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracionista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. (www.ascuma.org) (Soci d’ASCUMA), escrits en castellà. 

Fernando Sánchez Pitarch

Miembro fundador de l’Academia. Destacau empentador de l’asociacionismo en esfensa de l’aragonés, ye miembro d’o Consello d'a Fabla Aragonesa y de Nogará-Religada, asociación d'a que actualment en ye coordinador. Ha investigau especialment es dialectos chistabín, fovano, agüerano y campés. Ye autor d’importants monografías sobre morfosintaxis y lexico dialectals. (www.academiadelaragones)
Altres informnacions:
Articulista sobre l’aragonès
Llibres publicats:
L'aragonés de A Fueba. Bocabulario y notas gramaticals, 1999

12 d’octubre del 2010

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA EXPLICA A PURROI L'OPOSICIÓ CONTRA LA MAT MONTSÓ-ISONA

CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA, un dels diversos partits i associacions culturals veïnals i culturals que formen part de la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona va explicar ahir als veïns de Purroi de la Solana, agregat del terme municipal de Benavarri. les diferents accions realitzades per la Plataforma unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona en contra de la MAT Montsó-Isona i l'augment de capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur en un moment en que el primer projecte està arribant a la darrera etapa on es perfilarà, segons sembla indicar a finals d'any el trajecte defiitiu, desprès dels estudis topogràfics corresponents.

Davant els silencis de REESA i dels Ajuntaments, CDF va explicar altres projectes anteriors que ja es van desestimar pel gran impacte mediambiental que tenien i com REESA canvia el nom i continua amb els mateixos projectes i amb l'aprofitament d'unes torres d'alta tensió que es poden veure pels voltants de Pueyo de Marguillen-Fonts-Montsó i que tindrien que estar ja retirades per què REESA en el seu moment ja cobrar les corresponents subvencions per a desmantellar-les.
L´acte va servir per a presentar  a CDF-Convergència Democràtica de la Franja com un partit polític que es presentarà a les properes eleccions municipals de 2011 com un tercera via a la  política municipal a les comarques de la Franja. Darrerament CDF ha endegat diferents accions que afecten de ple al desenvolupament econòmic de la Ribagorça i de la Franja. Amb la col:laboració i suport del  eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu i del senador Ramon Alturo, al Senat espanyol.Aquestes actucions a les diferents institucions polítiques versen la evolució i les diferents opcions MAT Montsó-Isona; el cabdal ecològic de la Noguera Ribagorçana i l'impacte de la tèrmica de Mequinensa que per efectes de contaminació aquesta podria arribar fins a Benavarri.
L'acte va finalitzar amb un animat debat sobre els problemes de la MAT i les afeccions al territori.

SEGRE. UN CENTENAR DE PERSONES PROTESTEN A TREMP CONTRA LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ

Afirmen que Red Eléctrica pretén usar una antiga línia declarada il·legal
agències | tremp
Un centenar de persones es van concentrar ahir al migdia a Tremp per protestar contra el projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica planeja construir entre Montsó i Isona i que ha de creuar el Jussà.
La intenció de l'empresa elèctrica és tindre a punt a finals d'any un projecte que el territori rebutja, motiu pel qual els opositors van reiterar ahir que faran l'impossible per evitar que tiri endavant. Entre altres accions, estan emprenent recursos judicials contra la MAT.
La protesta es va portar a terme davant de l'ajuntament de la capital del Jussà per demanar el suport dels polítics i de les institucions. Els manifestants creuen que la comarca ja ha sigut prou solidària pel que fa l'electrificació de Catalunya, ja que ha acollit fins ara més de 350 quilòmetres de línia de molt alta tensió. Red Eléctrica preveu tindre el projecte per portar-lo a terme abans del 2013. Josep Ferialuna, portaveu dels manifestants, va demanar protegir el Pallars i el seu medi natural i va requerir als polítics que es pronunciïn sobre el projecte. Segons Ferialuna, REE vol aprofitar una antiga línia que es va declarar il·legal.
DE: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/un-centenar-de-persones-protesten-a-tremp-contra-la-linia-dalta-tensio/

23 de setembre del 2010

ARANÈS OFICIAL I PREFERENT, UN EXEMPLE PER A L'ARAGÓ!!!

Ahir,22 de setembre.  una ampla majòria de diputats del Parlament de Catalunya 117 versus 17 van aprovar que l'aranès  fos la tercera llengua oficial de Catalunya i la llengua d'ús preferent a la Val d'Aran

Un gran dia per a la Val d'Aran que ve a legislar una realitat que ja es veneia treballant als ajuntaments i al Conselh Generau d'Aran.
Aqui n'hi ha alguns diaris
A més a més,l'Estatut de Catalunya, en el seu article 6.5 reconeix que “la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya” i amb aquesta nova llei sitúa als 5000 parlants de la  Val d'Aran al centre de la protecció i dignificació de la llengua occitana. ENHORABONA A TOTS ELS ARANESI.
La situació a l'Aragó és molt diferent:català el parlem més de 50.000 persones i aragonès més de 10.000, la Llei mai qüestiona la oficialitat del castellà i és sempre voluntaria i per a postres va estar aprovada per 34 diputats (PSOE i CHA) versus als 23 del PP i 10 abstencions del PAR i de IU i, a sobre diputats i polítics del PP i del PAR a hores d'ara encara van fen xerrades qüestionan que la llengua que es parla a la Franja sigui  llengua catalana, i fins i tot creant una gramàtica, com a grans especialistes en filologia que són, això sí, sense passar per la Universitat.
El silenci dels intelectuals i de la Universitat de Saragossa, però també de l'Institut d'Estudis Catalans, del Governs d'Espanya, Aragó i Catalunya i de l'Institut Ramon Llull és un clam: NI UNA sola paraula davant unes associacions i uns polítics que van d'intelectuals per la vida i que pretenen crerar una nova llegua: l'aragonès oriental o fins i tot legislar el "chapurreado" o les parles locals i dels barris. I el PP i el PAR, tanto monta monta tanto Isabel como Fernando, els van seguint a veure qui la diu més grossa, davant la riadeta dels catalano.parlants i aragonsòfons que riem i diem ben poc o res.
La manca d'interès de la Universitat de Saragossa vers aquestes llengues no és res de nou i sols es pot comprendre al veure el tracte que tenen dins de la mateixa Facultat. El cop dur sobre filologia aragonesa i catalana per part de la Universitat de Saragossa ha estat al nomenar a dos dels cinc membres que han de formar part del Consell Superior de Llengües d'Aragó sense cap inquietud ver l'aragonès i molt menys pel català. El joc de les Corts d'Aragó és lamentable, especialment del PAR que tant contrari és,però que tot i això, va i fa una campanya contrària a la Llei i nomena a un representant al Consell proper a la FACAO, tot sigui per ocupar un càrrec més; almenys el PP, també contrari, és més coherent i no nomena a cap representant.
A més a més, aquesta és una Llei per a la gent de la fabla, si mirem els membres del Consell Superior el 80% són de la fabla i un 20% catalanoparlants, molt lluny de la realitat lingüística d'Aragó on els catalanoparlants superem en molt, als fablans i neo fablans.

El Govern d'Aragó, del PSOE i del PAR i els promotors de la Llei (PSOE i CHA) han presionat poc per a que els terminis de la Llei s'acompleixi, entenc que és més pel PSOE i el seu soci de Govern que per la CHA; però la realitat és que a quasi un any desprès de l'aprobació s'han exhaurit tots els terminis i no s'acompleixen cap ni un. ja se sap que feta la llei, feta la trampa.
La llei pretén crear un Consell Superior de Llengues d'Aragó i una Academia de la llengua Catalana a l'Aragó davant els silencis dels governs de Catalunya i Espanya: ni l'Institut d'Estudis Catalans, academia de la llengua catalana per Reial Decret, ni la Generalitat, ni el Ramon Llull, ni el Ministerio de Cultura s'han pronunciat davant una llei que de moment reconeix el català d'Aragó però ja crea una nova Academia de la llengua, i mentres els terminis van passant sense cap nomenament oficial, feta la llei, feta la trampa.

AJUNTAMENTS I COMARQUES
Diversos ajuntaments del PP i del PAR, fins a 11 ajuntaments, han portat la llei al Tribunal Constitucional. La resta d'administracions locals i comarcals, tot són silencis de TOTS els partits. A la Ribagorça, el Consell Comarcal no ha fet res, però tampoc el PSOE ni la CHA als ajuntaments on governen junts i a vegades, l'aragonesisme de la CHA, és més proper al PAR i la FACAO que a la CHA trilingüe i alguns grups del PSOE.
La diferència entre Aran i Ribagorça, i entre Catalunya i Aragó és que mentres els primers van treballan a les corporacions municipals i desprès ho passen al Parlaments, a la Ribagorça esperen que vingui el maná del cel, es dediquen a signar algun que altre Manifest i la resta ho fan tot en castellà, a sobre, legislen lleis que no se les creuen i incompleixen tots els terminis per una manca d'interès.Interès que provè de l'acomplexament i el desconeixement de Saragó vers la Franja i la llengua i cultura de les comarques de la Franja i, com, a més a més, els polítics locals miren més al partit i a Osca i Saragossa que al seu propi municipi o comarca, tot està dit, silencis i pasotisme que van de dalt fins abaix no sigui que si s'obre la boca no es pugui surtir a la propera foto i no s'ocupin tan preuades poltrones.

El malaguanyat JOSÉ ANTONIO LABORDETA, recenment mort cantava el seu "Canto a la libertad", "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga Libertad" que molta gent volem quem sigui l'Himne d'Aragó, esperant una terra que es digui LLIBERTAT.

13 de setembre del 2010

EL PSOE D'ARAGÓ FALSEJA CURRÍCULUMS, O NO?

El passat divendres 10 de setembre l'executiva  regional del PSOE d'Aragó va proposar, per unanimitat,  a EVA ALMÚNIA com  a candidata  del PSOE d'Aragó a ser la propera presidenta del Govern d'Aragó
Amb data de 10 de setembre de 2010, aquest enllaç del PSOE d'Aragó:
http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html

El PSOE d'Aragó ens explica la vida i miravles de la seva candidata:
Eva Almunia Badía, natural de Esplús (Huesca), nace el 3 de marzo de 1960. Diplomada en Magisterio, Eva Almunia comienza su carrera política como Concejala del Ayuntamiento de Esplús en 1983, donde es responsable de las Áreas de Educación y Cultura hasta 1999.

Además, fue Diputada de Educación, Cultura y Deporte, y portavoz del Grupo Socialista en la Diputación Provincial de Huesca entre 1987 y 1995 y entre 1999 y 2001.

Desde 1999 a 2001 fue también concejala del Ayuntamiento de Huesca. Ese año 2001 entra a formar parte del Gobierno de Aragón como Consejera de Educación y Ciencia hasta 2003. Desde entonces y hasta 2008 fue Consejera de Educación, Cultura y Deporte.

Asimismo, fue elegida diputada en la VII legislatura de las Cortes de Aragón, en 2007. Eva Almunia renunció a su escaño para formar parte del Gobierno de España como Secretaria de Estado de Educación y Formación Profesional en el Ministerio de Educación desde el 14 de abril de 2008, cargo que ocupa en la actualidad.
Además, Eva Almunia Badía es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE desde 2004, donde ha estado al frente de la Secretaría Federal de Educación hasta 2008. Desde entonces es Secretaria Ejecutiva de Conciliación Laboral y directora de la Oficina de Coordinación Autonómica del PSOE Federal

http://www.psoe.es/aragon/news/510233/page/ejecutiva-regional-del-psoe-aragon-propone-por-unanimidad-candidatura-eva-almunia-presidencia-aragon.html
 
A 13 de setembre de 2010, "TODO SIGUE IGUAL", la web de les Corts d'Aragó segueix la mateixa línia de la del PSOE i la del Govern d'Aragó del PSOE-PAR durant més d'una dècada:
http://www.cortesaragon.es/VI_Legislatura.189.0.html?&tx_parlament_pi5%5BshowUid%5D=107
Ara bé, també llegim
que la Diplomatura en Magisteri no apereix ni a la web del Ministerio de Educación, de la que es Secretaria d'Estat d'Educació i Formació Profesional ni a la del PSOE
http://www.educacion.es/horizontales/ministerio/organigrama/secretaria-estado-educacion-formacion.html
http://www.diariocritico.com/imagenesPieza/cef-bios.pdf         Pàg. 24.
http://www.psoe.es/estructura/docs/442087/page/datos-biograficos-secretaria-ejecutiva-conciliacion-laboral-eva-almunia-badia.html
Amb tot aquest ball de xifres,el 25 d'agost es va publicar la notícia que un Saragossà havia denunciat a la secretaria d'Estat al no tenir la comentada diplomatura.Ells diuen que sí, que es va diplomar al 1982 i que no figuri a les webs de Madrid (PSOE i Ministeri) es deu a un oblit. 20 dies desprès de la denuncia i amb una Eva Almúnia candidata al Govern d'Aragó, el PSOE d'Aragó insisteix en que és diplomada, mentre que a Madrid, les webs no corrigeixen l'anomenat "error". És un ERROR DE OMISIÓN O UNA FALSIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM?. Tant el Ministeri d'Educació com el Govern d'Aragó ens tindrien que explicar TOTA la veritat i així treure tota la sospita, o NO?.

http://www.elconfidencial.com/espana/eva-almunia-educacion-curriculum-magisterio-aragon-20100825-68871.html 
@José L. Lobo.- 25/08/2010 (06:00h)

Eva Almunia, secretaria de Estado de Educación y número dos del ministerio que dirige Ángel Gabilondo, falseó presuntamente durante años su currículum académico, haciendo constar que es diplomada en Magisterio cuando, en realidad, jamás acabó esos estudios, según consta en una denuncia presentada en un juzgado de instrucción por supuesta falsedad documental.
Almunia es miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE y muy probable sustituta del presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, como cabeza de cartel socialista en las elecciones autonómicas del próximo año. Un portavoz oficial de la secretaria de Estado de Educación negó que ésta haya mentido en su currículum, y aseguró que Almunia demostrará "en los tribunales" que su titulación en Magisterio es auténtica.

En la biografía de Almunia que aparece colgada en la página web de las Cortes de Aragón, en las que aquélla ocupó un escaño de diputada hasta su nombramiento como secretaria de Estado de Educación en 2008, se afirma que es diplomada en Magisterio. Sin embargo, tanto en la web del Ministerio de Educación como en la del PSOE se ha eliminado cualquier referencia a su formación académica.
En el caso de la página de Ferraz en internet llama la atención que Almunia sea el único de los 32 miembros de la Ejecutiva encabezada por José Luis Rodríguez Zapatero -junto al catalán Miquel Iceta y el asturiano Hugo Morán- del que no se ofrece información alguna sobre su nivel de estudios.
Un ciudadano aragonés ha presentado ahora una denuncia contra Almunia en el Juzgado de Instrucción número 7 de Zaragoza, a la que ha tenido acceso El Confidencial, por un presunto delito de falsedad documental. El denunciante, Ignacio Goñi, afirma en su escrito que la secretaria de Estado de Educación, al ser un cargo público, "tiene la obligación de decir la verdad y no falsificar datos con el supuesto fin de mejorar su imagen ante la opinión pública".
Goñi sostiene en su denuncia que Almunia nunca terminó sus estudios de Magisterio, "por lo que su máximo título académico que ostenta en estos momentos es el de Bachillerato".

Un portavoz oficial de Almunia, sin embargo, calificó de "mentiras" esas acusaciones, y aseguró que la secretaria de Estado de Educación y miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE es diplomada en Magisterio por la Universidad de Zaragoza desde 1982. El mismo portavoz calificó de "error de omisión" el hecho de que la biografía colgada en la web del Ministerio de Educación no haga alusión a esa supuesta titulación.

4 de setembre del 2010

HERALDO: UNA NUEVA FORMACIÓN PRESENTARÁ LISTAS A LAS MUNICIPALES EN CINCO COMARCAS

RAMON TREMOSA: Congost de Mont-rebei en kaiak: una meravella a tocar de casa


El congost de Mont-rebei és una meravella natural que els catalans tenim a tocar de casa però que no coneixem. Als Pirineus catalans els rius baixen de nord a sud i les muntanyes van d’oest a est de tal manera que els rius, quan les travessaven, han excavat amb el temps uns congostos espectaculars. El congost de Mont-rebei és resultat de la intersecció del riu Noguera Ribagorçana amb la imponent serralada del Montsec: quan es troben el riu baixa a 500 metres de cota sobre el nivell del mar i el Montsec té una alçada en aquella latitud entre 1.300 i 1.700 metres, de tal manera que els espadats que el riu ha generat en molts llocs superen els 500 metres de paret vertical. Aquest estiu amb tota la família hem baixat i pujat en kaiak pel congost de Mont-rebei, en una excursió plàcida i tranquil·la per uns paratges naturals magnífics. Gràcies a que el pantà de Canyelles enguany es troba al 66% de la seva capacitat (és un pantà més gran que el de Rialb), hem pogut anar i venir, i banyar-nos i aturar-nos, al llarg dels 3 quilòmetres que van del congost de Mont-rebei fins al congost del Seguer, atès que la cua del pantà enguany cobreix amb una làmina d’aigua tot el congost. Quan aquest pantà, de 28 km de cua, està baix en el congost de Mont-rebei el riu Noguera Ribagorçana és un riu d’aigües braves, que s’ha de baixar amb canoa pneumàtica i la travessia llavors no és pas tan plàcida.

o riu és vida. Efectivament, enguany hem pogut anar i venir amb kaiak pel congost de Mont-rebei i, havent-hi anat amb els nens, hem plegat a l’hora baixa. Pujant pel riu a quarts de quatre de la tarda hem gaudit de les dues úniques hores de sol en que la llum inunda tot el congost i il·lumina una aigua que és ben negra la resta del dia. A aquella hora no hi ha vianants que s’arrisquin a passar pel camí excavat a la roca, a uns 25 metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua i la solitud és llavors total i absoluta. Uns voltors ens han estat sobrevolant una estona, entre les dues parets verticals a banda i banda... i mentre remem riu amunt per tornar cap a casa, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Congost i la medieval de defensa de Girveta es veuen tota l’estona entre les dues parets de roca. La nena ha perdut el casc i el Xavier ha girat cua a buscar-lo, mentre nosaltres cinc remem plàcidament riu amunt, impulsats pel vent del sud que ens empeny... el congost de Mont-rebei és llavors un indret únic, una lloc imponent de gran solitud però que alhora ens proporciona una meravellosa plenitud...

Lo riu és vida. El riu Noguera Ribagorçana, que entre El Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó, és un riu regulat només per les empreses hidroelèctriques pel que fa als cabals que hi baixen. Una vegada vaig veure Tomàs Molina mostrant per TV3 aquest riu a l’alçada del Pont de Montanyana, ensenyant un misèrrim cabal d’aigua tot dient “vegin, vegin, que no hi ha aigua”. Efectivament, aquest estiu també hi ha tornat a baixar un cabal ínfim d’aigua, exactament 1 metre cúbic per segon de mitjana diària (podeu veure els cabals de rius i pantans en temps real per internet a www.chebro.es).

El que pràcticament ningú no sap és que per un túnel subterrani de 15 quilòmetres paral·lel al riu, un túnel que neix a Sopeira (al pantà d’Escales) i que torna al riu tot just abans del congost de Mont-rebei (a la cua del pantà de Canyelles, passat El Pont de Montanyana), Endesa hi fa passar 30 metres cúbics d’aigua per segon. Aquest túnel construït a cota constant provoca un altre salt d’aigua addicional per generar electricitat, a banda dels salts que els embassaments d’Escales, Canyelles i Santa Anna ja generen per aquesta empresa. El resultat és un riu Noguera Ribagorçana entre pantans sense vida, que a l’estiu fins i tot fa mala olor perquè hi baixen més aigües residuals de granges i pobles que no pas aigua potable. Si a l’hivern visiteu el meravellós monestir romànic de Sopiera, envoltat d’oliveres mil·lenàries i de les altíssimes muntanyes del congost d’Escales, veure com els camions van i vénen per aquest túnel subterrani per a netejar-lo.

Fins abans de la construcció dels pantans ara fa 50 anys, el riu Noguera Ribagorçana no es podia travessar sense un pont per causa del cabalós flux d’aigua que portava, tal com avui encara delata l’amplíssima llera del riu. El meu pare m’explicava que el soroll del riu era eixordador a un quilòmetre de distància, i això és degut a la rapidesa amb què l’aigua baixa de les muntanyes. Ribagorça vol dir “riba curta”, és a dir, poc espai per a baixar un gran desnivell: d’El Pont de Suert en avall el riu discorre ja per cotes de 700 metres però les muntanyes que el nodreixen encara fan1.800 metres, com és el cas de la Serra de Sant Gervàs, que presideix la vall dels voltors, davant d’Areny de Noguera. De fet, a El Pont de Suert aquest estiu hi ha baixat 15 metres cúbics per segon, de tal manera que no s’entén perquè de Sopeira en avall Endesa només en deixa baixar un.

Aquesta és una qüestió de salubritat de l’aigua del riu, més que no de navegabilitat. Perquè el referent del riu veí Noguera Pallaresa, que baixa paral·lel per la veïna comarca del Pallars, és lacerant per als ribagorçans: els cabals que a l’estiu, durant el dia, són alliberats durant unes hores pels pantans de la capçalera (uns cabals que superen els 10 metres cúbics per segon), permeten al riu Noguera Pallaresa la pràctica de molts esports d’aigua com el ràfting, i donen vida a la pesca i als càmpings, generant un gran dinamisme econòmic.

Al Noguera Ribagorçana, en canvi, el trist metre cúbic per segon que hi baixa a l’estiu vol dir que l’aigua en molts llocs no supera els 20 centímetres d’alçada, és a dir,un pam d’aigua: això vol dir que l’aigua a l’estiu s’escalfa fins als 25 graus, de tal manera que tota la pesca desapareix del riu (les truites de riu, per exemple, no poden viure per sobre dels 15 graus). I això que l’aigua del riu Noguera Ribagorçana baixa glaçada, perquè és aigua de neu!!

Fins al juliol el kaiak pel congost de Mont-rebei s’ha de fer amb un vestit de neoprè ja que l’aigua baixa a 10-12 graus de temperatura. Només quan l’aigua del riu troba la cua del pantà de Canyelles l’aigua, a més de navegable, és practicable per al bany atesa la molt més alta temperatura d’una aigua quieta que d’una aigua brava. El Kayaking de Mont-rebei el realitza l’empresa de Xavier Bergua, fill del Pont de Montanyana que ofereix la possibilitat de baixar per aquest congost dels mesos d’abril a octubre (www.kmr.es).

Bona notícia: l’Agència Catalana de l’Aigua va guanyar fa pocs mesos un plet a Endesa, relatiu a qui té la potestat de fixar el cabal ecològic d’un riu, entenent com a tal cabal el nivell d’aigua que el riu ha de tenir sempre per a mantenir la vida aquàtica. El 4 de gener de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’ACA, depenent de la Conselleria de Medi Ambient. Endesa ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem en contra d’aquesta sentència perquè entén que “perjudica la seva activitat”, però la sentència favorable a l’ACA del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un primer pas i una gran notícia per combatre situacions com la que afecta al riu Noguera Ribagorçana. Per bé que l’ACA només gestiona a Catalunya les conques internes i que els rius lleidatans depenen de la CHE, la sentència del TSJC desmunta un per un tots els arguments de l’empresa hidroelèctrica (per a més informació vegeu El País, 08.04.2010) i constitueix un molt notable precedent.

Espanya és l’únic país europeu que encara no ha enviat a la Comissió Europea els cabals ambientals dels rius de l’Estat espanyol. Aquests cabals són exigits per la Directiva Marc de l’Aigua i aquesta directiva establia un termini de tres anys, el qual va expirar el 31 de desembre de 2009, per a què aquesta informació fos enviada a la Comissió Europea. Entre el juny i l’agost 2010 he presentat sis preguntes a la Comissió Europea relatives a aquesta qüestió, que inclouen des del cabal del Noguera Ribagorçana fins al cabal ambiental del Delta de l’Ebre (disponibles a www.tremosa.cat) un cabal, per cert, que la Confederación Hidrográfica del Ebro encara no s’ha dignat a quantificar.

Si teniu una estona, no ho dubteu: aprofiteu que enguany hi ha aigua abundant als pantans i feu un tomb amb kaiak pel congost de Mont-rebei.

3 de setembre del 2010

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/08/comneix-la-terreta.html

EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT













EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER
CDF-CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA
Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.


El passat divendres 27 d'agost, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.

1. formació i educació:

igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.

2. infraestructures viàries

actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.

Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.

3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.


El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.

Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris

25 d’agost del 2010

LA MAÑANA: Alturo habla sobre el territorio en Montanyana


SEGRE: Conferència de CDF sobre infraestructures


LA MAÑANA: VOLEM DECIDIR LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES




EL PERIÓDICO DE ARAGÓN: Convergencia prepara listas en todas las comarcas de la Franja


La filial del partido catalán lleva meses intentando lograr apoyo en los pueblos.El reto es lograr representantes por vez primera en grandes municipios.
22/08/2010 M. VALLÉS

Las localidades de la Franja oriental de Aragón tendrán un nuevo partido político en las próximas elecciones del 2011. Convergencia Democrática de la Franja (CDF) lleva varios meses preparando listas y cabezas de cartel para presentarse en los principales municipios de las comarcas. El objetivo es lograr representación por primera vez en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.

Este partido, que tiene suscrito un convenio de colaboración con Convergencia Democrática de Cataluña, tiene ya el trabajo "bastante avanzado" en algunas comarcas como la Ribagorza o el Bajo Cinca, donde tiene presencia desde hace unos años. Sin embargo, ha realizado los primeros movimientos por otras zonas como el Matarraña y el Bajo Aragón-Caspe. "Nuestro principal objetivo es estar en todos las comarcas de la Franja, pero para ello primero debemos conseguir respaldos para tener representación en los consistorios de los pueblos. En eso estamos en estos momentos, hablando con mucha gente para cerrar compromisos", explicó Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergencia.


UN RETO COMPLICADO No se marcan un número concreto de listas. Las suficientes para estar en todas las instituciones comarcales. "Sabemos que es un reto complicado porque somos un partido pequeño, que está empezando ahora, pero nos estamos encontrado con un muy buena predisposición en los pueblos", dijo Canales. El municipalismo es una de sus señas de identidad, por lo que no se plantean hacer listas a las Cortes de Aragón. La otra es el idioma que se habla en los pueblos de la Franja, el catalán. "Queremos estar con el territorio, cerca de los problemas de gente, ayudarles en sus reivindicaciones. Por las localidades nos estamos encontrados con mucha gente desencantada, que espera otra cosa de la política", subrayó esta fragatina.

Convergencia Democrática de la Franja quiere huir también de la imagen que les pueda identificar como un partido catalanista, o una simple filial de CDC. "Nosotros tenemos nuestra propia manera de pensar, nuestros objetivos se circunscriben a los pueblos de la Franja. Con CDC solo tenemos firmado un convenio de colaboración, pero en algunas cosas incluso no estamos de acuerdo con sus posiciones", reconoció. Aunque admitió que a buen seguro durante la campaña se les atacará con este cuestión. "Supongo que será inevitable que los rivales políticos caigan en la demagogia, pero eso no es cosa nuestra", indicó.

Pese a ello, y siendo un partido que tiene su actividad en las comarcas más próximas a Cataluña, los vínculos y las referencias la comunidad vecina son casi inevitables. Y más cuando siguen sin resolverse algunos conflictos entre ambas, como el de los bienes. A pesar de ello, Canales insistió en que sin un partido "autóctono, con gente de aquí, que no creemos en las etiquetas que otros quieran ponernos".

Las urnas dirán la última palabra sobre el apoyo que logran en la Franja. "Creemos que podemos estar ahí, que lograremos concejales". De momento, queda por delante un arduo trabajo

DE: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=604554

A LA I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA

L' historiador Carles BARRULL i PERNA, va explicar els orígens històrics de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana, la importància d'Orrit a l'època prehistòrica i antiga i com arriba fins al segle XI que cedeix protagonisme a favor d'Areny de Noguera.
Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.
Tambés es van presentar dues novetats editorials de Pagès Editors: "La Guerra Civil a la Ribagorça" del CERIB fou presentat per un dels autors i co-editors del llibre: Carles BARRULL, Secretari General del CERIb i Cap de l'Àrea de Ciències Humanes i Socials:Un Ball per la República fou presentat per un dels autors Josep ESPLUGA. Aquestes dues novetats suposen una nova aproximació a un temps no tant llunyà, però que en molts aspectes, encara és molt desconegut a la Ribagorça i la Llitera, no cal dir-ho a la Terreta.
Text de:

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA




5 d’agost del 2010

POTI-POTI SALVATGE DE BENABARRE

Aquests dies ARENY DE NOGUERA esta ple de cartells de la Festa Petita del 11 d'agost i de la I Jornada Cultural de la Terreta del 14 d'agost a Sapeira, TOTS en la llengua del país: en llengua catalana.

Trobo un cartell i desprès agafo el díptic del poti-poti BEN gran de BALL DELS SALVATGES-BENABARRE que es realitzarà a la Plaça Major de Benavarri el proper 7 d'agost. El text interior TOT en CASTELLÀ, els horaris, iguals i els organitzadors en català, fins i tot es parla de "EL SALVAJE", una denominacio totalment coherent amb la llengua amb la que esta escrit tot el text: el castella, i ben allunyat de la tradicional i popular Pastorada.
Fa poc felicitava a l'Ajuntament de Benavarri per fer els cartells de la Festa Major bilingües, però no era aquest el bilingüisme que utilitzaven en un text on el 95% es en llengua castellana, i això s'està fent en un Ajuntament governat pel PSOE i la CHA, amb majòria absoluta SOEcialista, el primer any de l'aplicació de la Llei de Llengües.
Si el mateix Ajuntament i la Comisió no respecta ni la llengua ni la cultura de Benavarri, qui ho respectarà?

El diptic dels SALVATGES mostra total coherencia amb una representacio que s ha fet exclusivament en castella en el seu 95% i alguna frase salvatge per a contentar els catalanoparlants, quan en el fons del que es tracta es d una total manca de sensibilitat i de coherencia linguistica i cultural, al fer un diptic poti-poti que es sap que vol ser

Algun que altre s'extranya de que Aragon TV digui "Baile de los Salvajes", i no segueixen a DIARIO DEL ALTO ARAGON i al HERALDO DE ARAGON que diuen el nom oficial de "Ball dels Salvatges". JO JA NO M'EXTRANYO DE RES. Els periodistes de Aragon TV devien estar a la Plaça Major i van poder comprobar com els propis actors diuen una vegada i un altra vegada. Salvajes i tot ho fan en castella per a que ho entenguin els turistes i visitants de l'Esera i del Cinca enlla, i llavor que esperem que diguin a Aragon TV: Salvatges, NOO, quant ni els propis actors ho diuen.


Cert es que el BALL DELS SALVATGES ha unit a tot el poble i que la tasca en materia d investigacio del incansable Manuel BENITO, mort fa uns mesos ha estat molt gran, pero els procesos de patrimonialitzacio de la festa han anat cap a una direccio



La manca de coherencia i de rigurossitat no sols linguistica si no tambe cultural eses demostra es una constant en

14 de juliol del 2010

CDF demana la dimissió del President de la Comarca, Cabistañ després de conèixer l'informe del Justícia



Polèmica pel procediment de contractació de la seu comarcal


El secretari general de Convergència Democràtica de la Franja, Francisco Tejero, va demanar ahir la dimissió del president de la Comarca del Baix/Baix Cinca, José Evaristo Cabistañ, per la seva "responsabilitat" en les irregularitats que CDF ha denunciat respecte al procediment de contractació del projecte de construcció de la seu administrativa comarcal. Un projecte que ja està adjudicat i amb les obres iniciades. Tejero va fer aquesta petició després de presentar l'informe que el Justícia d'Aragó ha remès a la comarca, advertint d'aquestes irregularitats i suggerint que es corregeixin de cara al futur.


En el seu informe, fruit de l'expedient incoat a instàncies de CDF, el Justícia d'Aragó adverteix que en el procediment per adjudicar la redacció del projecte de seu no s'han apreciat alguns aspectes bàsics de la Llei de Contractes del Sector Públic, com "la falta de referència del preu del contracte; una imprecisió dels criteris a seguir per valorar les ofertes, fonamental per garantir la igualtat, objectivitat i no arbitrarietat de l'acció administrativa, i la no constitució d'un comitè tècnic de valoració, integrat per experts que no formin part de la institució contractant", en aquest cas, la comarca.


L'informe del Justícia conclou assenyalant que aquestes circumstàncies "podrien determinar l'anul·lació d'aquest procediment", encara que s'indica que "la revisió de l'actuat pot ser més lesiva per a l'interès públic que el seu manteniment", ja que les obres de construcció de la seu ja s'han iniciat. Finalment, el Justícia suggereix a la comarca que, "amb vista a garantir els principis d'igualtat, objectivitat, seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, en els propers contractes estableixi amb claredat els criteris objectius per a la selecció dels contractistes".


Francisco Tejero es va mostrar satisfet amb aquest informe: "Ens dóna la raó ja que recull tots els arguments que ja vam exposar en el seu moment i que ens va portar a recórrer aquest procediment en el seu moment", va assenyalar. Encara que el Justícia entén que seria pitjor anul·lar el procediment que mantenir-ho, tenint en compte que l'obra ja està iniciada, Francisco Tejero considera que "les coses públiques i més una contractació han de fer-se bé. En aquest cas s'ha introduït una inseguretat jurídica que exigeix que s'assumeixi la responsabilitat política", per la qual cosa entén que "el president de la comarca haver de presentar la dimissió".


Tejero va acusar també a José Evaristo Cabistañ de "haver fet malament les coses des del principi. Primer, al no escoltar als ciutadans que demanaven que la seu es construís en el casc antic de Fraga i després, amb aquest procediment tan irregular i fosc".


L'informe del Justícia assenyala també que, en el procediment indicat, no hi ha hagut ningú legitimat per a això, que hagi presentat recurs. En aquest sentit, assegura que CDF no és part legitimada per a això, amb el que coincideix amb la comarca que no va acceptar el recurs presentat per Convergència, per entendre que no era part interessada en el procediment. En aquest sentit, Francisco Tejero no descarta que la seva formació emprengui noves accions si no dimiteix el president de la comarca.


LES IMATGES DELS PLANS E

Tot Pla E porta un macro-cartell de fusta més resistent a les temperatures que les mateixes obres urbanístiques que anuncia. Tot municipi, per molt petit que sigui, ha pogut fer un Pla E en la seva primera versió i un Pla E en la seva segona edició i tot sigui per a que les diferents constructores no enviin a l'atur a més gent i aquests passin la mítica i crítica xifra de 5 milions d'aturats que supossaria el 20%, i que tant a prop hem estat.

Els Ajuntaments, com les diferents administracions públiques han continuat fent el mateix que feien i així quant ZP ha dit de fer Plans E tots els Ajuntaments s'hi han sumat com si la crisi no existís. alguns han arreglat els accesos, han construit rotondes, carrers i altres coses que eren necessàries; d'altres han optat per les piscines, fimnàs, remodelació de l'entorn a un determinat monument, com si un gimnàs o una piscina portarien treball i menys atur al poble.

ZP ha volgut arribar a tot el món, fins i tot al petit ajuntament de Monesma i Queixigar . D'altres, com a Fraga, una barana que encara no arriba als 30.000 euros ha de portar un cartell que val....x milers d'euros, quants? 3000, 6000?. La darrera, un equip informàtic per un ajuntament que valia uns 5000 euros amb cartellet també. Aquesta és la ostentació i la sortida de la crisi d'un ZP que vol apostar per una economia que de sostenible sols té el nom per què és insostenible econòmicament, a no ser que com deia Pepe Blanco, pujem impostos, per així tenir més diner. Jugant amb els impostos i amb els diners dels altres, és molt fàcil gestionar un país i acabar les obres que hores d'ara estàn inacabades per la mala gestió econòmica de Foment.
En qualsevol país europeu i democràtic uns quants ja haurien dimitit per corrupció o mala gestió, però aqui no passa res, SPAIN IS DIFERENT, i tant PSOE com PP, tots els que volen es que es recapti més diners i continuar a la poltrona. Gürtel o els silencis SOEcialistes de l'Ajuntament de La MUELA (alacaldia del PAR) són la prova del cotó.




13 de juliol del 2010

EDICIONS LOCALS D'ARENY DE NOGUERA, LA RIBAGORÇA I LA FRANJA

Areny de Noguera


El passat 15 de juny els diaris AVUI i EL PUNT i d'altres diaris del GRUP DE COMUNICACiÓ HERMES iniciaren en la seva versió digital una nova aposta amb una informació més propera als ciutadans de tots els territoris de parla catalana. En aquestes edicions locals els editors han obert una edició local amb alguna notícia de cada municipi o del conjunt de la Franja, amb un apartat amb diferents enllaços a blocs o webs que parlen del municipi. Tot i que, dins la Franja, la Ribagorça poc apareix, en comparació amb d'altres comarques,i alguna notícia ribagorçana apareix a l'edició de Fraga, la ciutat més important i central de la Franja o entitats o blocs d'àmbit comarcal sols apareixen en un determinat municipi. Tot i que encara falten molts camps per omplir i que poc a poc hi haurà més informació local i comarcal, s'ha de FELICITAR als promotors d'aquesta iniciativa amb l'esperança que aquesta nova etapa sigui exitosa i AGRAÏR la sensibilitat d'un mitjà de comunicació vers aquesta terra sovint tant allunyanada de les circuits de comunicació habituals. Com a exemple de la zona d'Areny de Noguera i de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana trobem diferents blocs d'Areny de Noguera com el meu personal i a l'edició de Tremp, capital del Pallars Jussà es citen una referència als blocs de la veïna i tant propera Terreta.


MOLTES GRÀCIES PER LES NOTÍCIES I ELS ENLLAÇOS!!!.


Areny de Noguera a la xarxa
Carles Barrull
Areny de Noguera




Tremp a la xarxa






Les diferents edicions locals del municipis de :


La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d'Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca