12 de juny del 2009

PSOE y PAR negocian la ley que regulará el uso del catalán en Aragón


ROBERTO PÉREZ ZARAGOZA
El debate parlamentario de la Ley de Lenguas será una realidad en Aragón en cuestión de meses y, para lograrlo, los socios del Gobierno regional, PSOE y PAR, ultiman un pacto que permita sacarla adelante sin generar un cisma en la coalición. El texto está pendiente desde hace diez años, desde que la Ley de Patrimonio de 1999 aprobada por las Cortes regionales incluyera estableciera que debía aprobarse otra ley para regular las modalidades lingüísticas que se hablan en esta tierra, entre las que citaba expresamente el catalán. El PP se desmarcó expresamente de esa parte de la Ley de Patrimonio, por no compartir lo que establecía respecto al catalán.
El PAR sí votó a favor junto al PSOE, pero a lo largo de los años ha sido reticente a ponerlo en práctica: la Ley de Lenguas es una obligación, debe ser aprobada para cumplir con la propia legislación aragonesa, pero es un asunto espinoso para la coalición de gobierno. El PSOE se ha decidido a encararla, después de que el propio acuerdo de coalición con el PAR lo fijara como uno de los puntos a cumplir.
Reuniones entre los socios
Frente a quienes propugnan la cooficialidad del catalán en Aragón -CHA lo hace activamente en el ámbito político-, los socialistas aseguran que no va a ser así. No habrá declaración de cooficialidad en una Ley de Lenguas que, según han subrayado desde el PSOE, «sólo va a reconocer derechos, no obligaciones; se va a reflejar en una ley lo que siempre ha existido de forma cotidiana en la calle», en los municpios del Aragón oriental.
El PSOE, ante las reticencias del PAR, y para no tener que sacar adelante la Ley de Lenguas sin sus socios -en cuyo caso tendría que apoyarse en las tesis de la Chunta-, se ha impulsado en el seno del Gobierno aragonés una ronda de negociaciones que están allanando el camino. Así lo han indicado a ABC fuentes tanto del PAR como del PSOE, aunque con matices entre unos y otros.
Si no se trunca, este pacto en torno a la Ley de Lenguas se sustanciará cuando el texto llegue a las Cortes para su tramitación. Si ese acuerdo previo entre PSOE y PAR llega a tiempo, la Ley de Lenguas se planteará ante las Cortes regionales antes de que acabe junio. De lo contrario -parece más probable-, será a partir de septiembre, tras las vacaciones de verano.
50.000 habitantes
El uso del catalán afecta al Aragón oriental, los territorios más próximos a Cataluña pertenecientes a cinco comarcas: La Litera, Ribagorza, Bajo Cinca, Caspe y Matarraña. Suman unos 50.000 habitantes.
La Plataforma No Hablamos Catalán agrupa a colectivos sociales que rechazan que esa lengua pueda considerarse propia de Aragón. Afirman que lo que se habla allí no es catalán sino modalidades lingüísticas que se han fraguado y consolidado a lo largo de siglos de historia. Advierten que si se les pone la etiqueta de catalán, sin más, esas modalidades propias acabarán fagocitadas por el catalán normalizado, el oficial de Cataluña. Además, creen que se hará el juego al nacionalismo catalán en sus aspiraciones expansionistas. Pero, frente a la postura de la Plataforma No Hablamos Catalán, la coordinadora «Aragón Trilingüe» agrupa a los colectivos que defienden que el catalán sea regulado por ley como lengua propia de Aragón. Ellos consideran que lo que se habla en el Aragón oriental es catalán, y que, por tanto, así debe incluirse en la Ley de Lenguas, junto al castellano y al aragonés.
La cuestión del nombre
Esa discusión sobre si es o no catalán lo que se habla en el Aragón oriental también se ha trasladado a las negociaciones que a este respecto mantienen PSOE y PAR. Los aragonesistas, según las fuentes consultadas por ABC, tratan de convencer a sus socios de que, en vez de citar el catalán como lengua propia de Aragón, se opte por otro término con el «sello de la tierra». Por ejemplo, que en la futura ley se hable de «catalán-aragonés» o de «aragonés oriental».
El PSOE dice que si eso es suficiente para llegar a un acuerdo, así será. «Si le quieren poner un apellido (al catalán), no va a ser un problema», indicaron a ABC fuentes socialistas. «Lo importante -subrayaron- es que la ley va a reconocer derechos, ninguna obligación». Por ejemplo, el derecho de «dirigirse a la Administración local en catalán en las zonas bilingües», explicaron.

3 de juny del 2009

La llengua del PSOE

Els nacionalistes valencians sempre hem tingut molt clar que la política lingüística del PP té un objectiu ben definit: la substitució lingüística, és a dir, l'espanyolització de la societat valenciana, el foment de l'autoodi i, per enganyar-nos, la suposada defensa d'un valencià que el volen com a peça de museu, tancat amb pany i clau en una vitrina, un valencià innocu que no els hi fa gens de mal. Aquest objectiu, jo diria d'Estat, que porta a cap el PP és, si fa no fa, el mateix que han portat a cap, arran de la desfeta de 1707, reis, reines, corregidors, presidents, dictadors i tutti quanti. Així doncs, del PP ja no ens sorprén res, ja sabem que volen anorrear la nostra identitat i difuminar-nos en la seua Espanya constitucional, això sí, proclamant a bombo i platerets «un valencianismo bien entendido». Ells, al cap i la fi, són els hereus de l'Espanya més rància, borbònica, colpista i anorreadora d'aquests tres-cents anys.
Ara bé, si és ben cert que amb el PP sabem amb qui ens hi juguem les garrofes, i en quin camp estem jugant, no passa el mateix amb el PSOE. Lingüísticament, com en tantes altres coses, amb els socialistes mai sabem per on ens eixiran. Són el partit del «con buen talante», de donar-ne una de calç i una altra d'arena, de canviar segons bufa el vent. I és que veritablement els socialistes, no tots, evidentment, però sí els que veritablement tallen el bacallà, en el tema de la llengua n'han fet, i continuen fent-ne, de grosses.
Sense anar més lluny, fa unes poques setmanes, la portaveu socialista en la comissió de política lingüística, la diputada i professora de valencià Marisol Sorribes, va presentar la dimissió al síndic del seu grup. El motiu és que el nou líder dels socialistes valencians, Jorge Alarte, va votar en contra de la proposta de Compromís, calcada de la que en el seu dia van presentar els socialistes, que demanava al Consell que la Generalitat Valenciana entrara, definitivament, a formar part de l'Institut Ramon Llull, un consorci creat el 2002 que té com a finalitat, entre d'altres, promoure internacionalment la llengua catalana. Els valencians som els únics que encara no estem representats i és vergonyós que els socialistes entren en el joc barroer dels populars. Com no podia ser d'una altra manera, Marisol Sorribes «per dignitat» i perquè «no tot és mercat» va presentar la dimissió. Uns pocs dies després, el PSOE en feia una altra de les seues. El govern del president Zapatero contestava una pregunta de Joan Tardà, diputat d'ERC, dient que «el Govern veu innecessari exigir el valencià als jutges per garantir l'ús de la llengua» . És de jutjat de guàrdia, mai més ben dit, que a hores d'ara, i després de vint-i-cinc anys, l'ús del valencià, que té una certa normalitat entre els funcionaris, encara no siga una obligació entre els jutges, els fiscals i els secretaris judicials. El PSOE no vol canviar la Llei del Poder Judicial, que estableix que saber valencià és un mèrit, però tanmateix desconèixer-lo no impedeix a un magistrat exercir al País Valencià.
Comptat i debatut, si la política lingüística del PP és, com hem dit adés, de museu, la del PSOE és la de no mullar-se massa. El seu model de l'Espanya plural és el d'acceptar que hi ha un estat plurilingüístic, però no fer bandera de la llengua i, a tot estirar, assumir els fets consumats. La negativa al fet que el Congrés i el Senat siguen dues cambres en les quals s'hi puguen utilitzar les llengües de l'estat n'és una prova més que suficient. Aquesta negativa és la causa per la qual el català no és una llengua oficial a la Unió Europea. La seua indefinició en el nom i la unitat de la llengua, així com les concessions que al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys ha fet a la dreta valenciana, ha contribuït que s'hi donen casos curiosos i més que esperpèntics. Un de tants el que ha passat darrerament. La Unió Europea s'ha gastat 6.000 euros «traduint» al valencià l'anunci, que ja estava fet en català, que passaran les televisions espanyoles sobre les properes eleccions europees. Però, no s'ho perden, el text és el mateix que ja estava en català, no canvia ni un punt ni una coma. Com és possible que la Unió Europea es gaste aquesta quantitat d'euros duplicant un anunci en la mateixa llengua? Doncs perquè a Europa, a tots els efectes i a iniciativa del Govern espanyol, tenen constància que el valencià i el català són dues llengües diferents, o no? Qui són els responsables que s'haja arribat a aquesta situació? No cal ser un expert en la matèria per adonar-se que aquesta indefinició dels socialistes, entre d'altres, que van donant-nos peixet perquè anem picant, és causa i conseqüència de molts dels problemes que té la nostra llengua i que patim els parlants. Hi ha moltes persones a les quals ens agradaria que la llengua del PSOE fóra, d'una vegada per totes, intel·ligible i clara.

De: http://www.pagina26.com/opinio/8073-la-llengua-del-psoe.html