Areny de Noguera (Ribagorça) 5-7 d’octubre de 2007
Lloc de Realització: Saló Parroquial “Miguel Sierra”
Divendres
17.00 h Recollida de la documentació
19.00 h Inauguració
19.30 h CONFERÈNCIA INAUGURAL
“Panorama histórico de les relaciones transpirenaicas”, a càrrec del Dr. Jean-Pierre AMALRIC (Catedràtic emèrit de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, president de la Fédération Histórique de Midi-Pyrénées).
20.30 h Presentació dels pòsters de les diferents valls pirinenques (5 - 10 minuts per pòster).
Es demanarà l’elaboració de pòsters a les següents entitats:
- 20.30 h - Àmbit de Recerques del Berguedà
- 20.40 h - Centre d’Estudis del Ripollès
- 20.50 h - Centre d’Estudis Ribagorçans
- 21.00 h – Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
- 21.10 h – Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranensi
- 21.20 h - Societat Andorrana de Ciències-Institut d’Estudis Andorrans
- 21.30 h - Valls navarreses.
22.30 h Concert a càrrec d’ Astorets del Pirineu
Dissabte
9.45 h Àmbit 1: LES FORMES DEL PODER LOCAL A LES VALLS PIRINENQUES: ORÍGENS I EVOLUCIÓ“Poders locals, valls i pobles als Pirineus catalans a l’edat mitjana”, a càrrec del Dr. Jordi de BOLÒS i MASCLANS (professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida)
10.30 h Comunicacions. Àmbit 1
10.30 h “Topònims i poder feudal” per Ricard OLIVA FRAGO (historiador)
10.40 h “La Senyoria de Josa, dels orígens a 1300. L’evolució del poder d’una familia de la petita noblesa feudal en l’àmbit local pirinenc” per Carles GASCÓN CHOPO (Universidad Nacional de Educación a Distancia)
10.50 h“Assaig sobre famílies governants a la vall de Ribes (capítol 1). Dels Ribes-Gleu als de Pastors (1200-1599)”, per Miquel SITJAR i SERRA (Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès)
11.00 h “Gérer les conflits: les lies et passeries médiévales”, per Jean-Pierre BARRAQUE (Université de Pau et de Pays de l’Adour)
11.10 h “Era Val d’Aran e es sòns privilègis”, per la SECCION D’ISTÒRIA DER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI
11.20 h “Es precedents medievaus des posteriors tractats de Lies e Patzeries entre Aran e es sòns vesins” per Pèir CÒTS e CASANHA (Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi)
11.30 h “L’ organització i la jerarquia de poder a la Vall de Barrabés entre els segles XIII i XVII”, per Joan Ramon PIQUÉ BADIA (historiador)
11.40 h “L’anomenat Taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació” per Marta BERTRAN ARMADANS (Universitat Autònoma de Barcelona)
11.50 h “Les confraries del Roser en el Pirineu i Prepirineu gironí en època moderna. L’encàrrec d’obres d’art: manifestació de poder local”, per Caterina CAPDEVILA i WERNING (Universitat Autònoma de Barcelona)
12.00 h Pausa
12.20 h Comunicacions. Àmbit 1
12.20 h “Comunitats i cases : famílies i transmissió de la terra en els Pirineus Orientals 1600-1700”, per la Dra. Tünde MIKES (Universitat de Girona)
12.30 h “ La "pàtria súbdita": la Val d'Aran als segles XVI i XVII”, per M. Àngels SANLLEHY i SABI (Universitat de Barcelona- Seccion d'Istòria der Institut d'Estudis Aranesi).
12.40 h “França i el control dels Pirineus: el cas de Montlluís” per Oscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona- Centre d’Estudis Ribagorçans)
12.50 h “Entre Escila y Caribdis: El sistema defensivo en el Pirineo aragonés durante el Barroco”, per Antonio C. RAMO ANTÓN (Universidad de Zaragoza)
13.00 h “Josep Pujol, àlies Boquica. Bandidatge i guerra a la ratlla de França”, per Francesc Xavier MORALES GARCIA (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines)
13.10 h “El poder local i la privatització de l’espai agrari a les valls d’Àneu i de Cardós: Arròs de Cardós, 1774”, per Jordi RIBERA LLONC
13.20 h “Organización municipal del Valle de Ansó a través de sus Protocolos Notariales”, per Raquel ALFARO PÉREZ (Universidad de Zaragoza)
13.30 h “Liberals i absolutistes al corregiment de Talarn (1820-1840)” per Manuel SANTIRSO (Universitat Autònoma de Barcelona)
13.40 h Àmbit 2 CULTURA POLÍTICA I SOCIAL DEL MÓN RURAL EN L’ACTUALITAT
"Processos de patrimonialització, ideologia i poder", a càrrec de Joan FRIGOLÉ (Catedràtic d’Antropologia Social. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona)
14.30 h Dinar
16.00 h Comunicacions. Àmbit 2
16.00 h “El municipi de Parròquia de Ripoll (1975), un exemple atípic d’ajuntament”, per Antoni LLAGOSTERA FERNÁNDEZ (Centre d’Estudis del Ripollès)
16.10 h “Queralbs, carnera política entre Espanya i França gràcies als comunals”, per Montserrat MOLI (Università degli Studi di Roma)
16.20 h “El moviment neorural al Pirineu”, per Rafel FOLCH MONCLÚS (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
16.30 h “La patrimonialització del passat en una vall de l’Alt Urgell”, per Camil·la DEL MÁRMOL CARTAÑÁ (Universitat de Barcelona)
16.40 h “Polítiques de desenvolupament local. El cas de la Vansa i Tuixén”per Clara ARBUÉS (AODL de La vall de La Vansa i Tuixén, 2001-2005)
17.00 h ÀMBIT 3: ELS NOUS NUCLIS DE PODER: CONTINUÏTATS, REINVENCIONS I NOUS MODELS
“Objetos red y pirineidades. Sobre la guerra del oso en la vertiente norte de los Pirineos”, a càrrec de Juan José Ángel BERGUA (Professor de Sociologia de la Universidad de Zaragoza).
"Políticas locales, participación ciudadana y patrimonio industrial en una comarca de Gipuzkoa: entre la identidad cultural y el mercado turístico", a càrrec d’Iñaki ARRIETA (Professor d’Antropologia de l’ Euskal Herriko Unibertsitatea).
18.15 h Comunicacions. Àmbit 3
16.15 h “Les dinàmiques lingüístiques a la frontera. Realitats locals i realitats administratives en els processos de minorització: Ribagorça i Aran a l’inici del segle XXI”, per Jordi SUÏLS SUBIRÀ (Universitat de Lleida)
18.25 h “Entre la realitat i el ciberespai: associacionisme i política a la conca de la Noguera Ribagorçana i la Franja (1980-2007)”, per Carles BARRULL (Centre d’Estudis Ribagorçans)
18.25 h “Un modelo de sostenibilidad en el medio rural: centraldereservas.com”, per Ricardo BUIL (Director general de centraldereservas.com)
18.35 h “Eurociudad vasca Donostia – Baiona: ¿realidad o ficción institucional?”, per Xabier KEREXETA (luberri communic.action, sl)
18.45 h Pausa
19.00 h Cloenda
20.00 h Visita nocturna al Monestir de Nostra Senyora d’Alaó a Sopeira, a càrrec de Glòria FRANCINO (Associació Amics d’Alaó-CERIb).
Diumenge
De 10.00 h a 14.00 h Visita guiada a la vila de Montanyana a càrrec de les associacions locals.
Montanyana és un despoblat d’origen medieval amb esglésies, torres, muralles i pont romànics que, des de l’any 2000, està integrat en un projecte pioner de rehabilitació integral del nucli històric per part del Departament del Sól i la Vivenda del Govern d’Aragó.
14.00 h Dinar
EXPOSICIONS:
Els dies del col·loqui els assistents podran visitar diferents exposicions i espais expositius situats al bell mig del Casc històric de la localitat:
- Saló Social “Casa Espardenyer”: “Els poders locals als Pirineu: política, societat i cultura” al Saló Social “Casa Espardenyer” Exposició realitzada per diferents centres d’estudis i entitats pirinenques i inaugurada el divendres 5 d’octubre a les 20:30 en el marc del Col·loqui.
-Centre d’Interpretació de la Ribagorça. Sala d’Exposicions Temporals (2ª planta): “La llengua catalana a l’Aragó”Exposició realitzada per l’Associació Cultural del Matarranya
-Museu dels Dinosaures d’Areny
LES COMUNICACIONS
Els interessats en participar en aquest col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació poden enviar les seves propostes en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos mil caràcters. El termini per a presentar aquests resums és el 15 de juliol de 2007. Cal trametre el resum a l’adreça de correu electrònic mcarme@irmu.org.
El termini per a lliurar el text definitiu, que haurà de tenir una extensió d’entre 21.000 i 25.000 caràcters, és el 30 d’agost de 2007.
Per a facilitar l’assistència al col·loqui, l’organització oferirà opcions d’allotjament i de restaurant.
L’organització està estudiant la possibilitat d’oferir beques als participants.
El preu de la inscripció general serà de 50 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants - serà de 30 €. El preu dóna dret a les actes, al dinar de dissabte i de diumenge i a l’actuació.
La butlleta d’inscripció haurà de ser enviada per correu, fax o correu electrònic a:
mcarme@irmu.org
SECRETARIA DEL COL·LOQUI
Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada
dels centres d’estudis de Parla Catalana
Tel. 977 401757/Fax 977 414053
Adreça electrònica: mcarme@irmu.org
Informació: www.irmu.org
ORGANITZACIÓ
Centre d’Estudis Ribagorçans
Diputació de Girona
Patronat Francesc Eiximenis
Institut Ramon Muntaner
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
COL·LABORACIÓ
Instituto de Estudios Altoaragoneses
Institut d’Estudis Ilerdencs
Fédération Histórique de Midi-Pyrénées
Institut d’Estudis Catalans
Universitat de Lleida
Comarca de la Ribagorza
Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça
AMB EL SUPORT DE:
El Punt
Presència
Ajuntament d’Areny de Noguera
Mancomunitat de la Ribagorça Oriental
Lleida. Capital de la Cultura Catalana 2007-Institut Municipal d’Acció Cultural- La Paeria.
4 d’agost del 2007
SILENCIS DE FRAGA
Tot queda en silenci.... Fraga adormida sota la calor sofocant de l’estiu mentre la gent inicia un procés de desmemòria col•lectiva amb la fi d’oblidar la borratxera de la recta final de la campanya electoral a la capital del Cinca. Els col•lectius culturals, partits polítics, ajuntament es troben de vacances al mateix temps que s’oblida actes i comentaris de èpoques passades. Es comprensible, que en el “Joc de nens”que és la política actual uns s’enfadin i d’altres estiguin com els teletubbies que ara tot són abraçades d’ “amiguitos” quant fa uns mesos es tiraven els plats al cap, i així, tots els partits callen...i les associacions culturals? També.... Qué és el que va passar a la recta final? Doncs que un Senyor de la FACAO, en Ángel Hernández, president dels “Amics de Fraga, aquell que anava criticant a les associcions catalanoparlants i assenyalant per la ràdio el temor d’una invasió pancatalanista amb el permís del PSOE i buscant com a únic salvador al PAR, denunciant als mitjans de comunicació com Fraga era envaïda de enganxines...aquell dijous a la nit, desprès de la seva terúlia amb Cèsar Vidal a la COPE, va ésser enganxat pegant enganxines sobre els cartells electorals d’ALCIVI i se li va trobar una trentena més d’enganxines de “Fraga Catalana” vés per on, les mateixes que ell denunciava que hi havia una plaga a Fraga . Llavors, que passava? Que ell les enganxava i desprès lescriticava públicament per a major glòria seva i de la FACAO, i tot això enmig de la campanya electoral i assenyalant amb el dit als culpables d’aquesta invasió, a la nova formació ALCIVI-Alternativa Cívica, i qual, segons ell, era recolçada pel PSOE, i a les associacions culturals…tots eren culpables sense dret a defensar-se. Passat un temps i amb els canvis succeïts a la ciutat del Cinca, tothom ha estat més expectant del pacte PP-PAR i els canvis amb l’anterior ajuntament que del que és o pot passar a en Ángel Hernández. Tot són silencis, però aquesta persona pietosa i de bona fe, catòlica practicant, president de la Creu Roja i de Caritas Diocesana a Fraga, president dels “Amics de Fraga” i de la FACAO, associació secessionista a la qual l’ajuntament li va cedir un despatx públic al costat de l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca, es pot permetre increpar, acusar atemptar contra l’honord’individus i associacions, d’institucions i polítics, crispar els ànims de la ciutat en període electoral amb finalitats electoralistes i poc democràtiques, més aviat autoritaries… i aquí no passa res,tot és permissible, tot és pot fer...menys caricaturitzar al Princep i a la Leticia a “El Jueves” o dir que la FACAO, tot i que uns quants militen al PAR i a Rolde Choben, tenen evidents vincles amb l’extrema dreta, tal com va succeir ara farà any i mig amb la més que coneguda querella que va pregonar alegrement el “Diario del Alto Aragón” i que ha quedat en paper mullat.Hom pot ésser enxampat amb les enganxines per la Policia Local, tenir un expedient electoral i aqui no passa res. I hom és pregunta: les assamblees i els socis de les entitats que presideix ho toleren, el recolzen? Aquest exemple del president és el que volen transmetre als seus socis, a les seves institucions i a les activitats que realitzen?. Molt em temo que no, per molt que hagi aparegut a nivell estatal a la ràdio de la Conferència Episcopal, la COPE; ni el Bisbat de Barbastre-Montsó ni Caritas Diocesana de Fraga, ni la parròquia de Fraga aguanten actuacions tant denigrants com aquesta on no sols vulneren el vuitè manament: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs”, sinó que són molt poc exemplificants, cristianes i i qüestionen la filosofia i les activitats d’aquets col•lectius catòlics. Però mentre a Barbastre i Montsó, i sobretot a Fraga, s’asumeix el que va succeir, mentre s’analitza i es determina que es farà en el futur amb en Ángel Hernández...a Fraga tot són silencis, s’haurà d’esperar que passi la xafogor, que comenci el curs polític i escolar, per veure qui és qui i on està cadascun. I és que per molt que els esdeveniments va succeint un darrera l’altre,per molt que el temps va corrent i la calor i l’estiu van adormintl’activitat laboral, per molt que els silencis de Fraga contribueixen a una total amnèsia col•lectiva, els actes i actes del Ángel Hernández estan més que coneguts per la ciutadania mitjans de comunicació i un llarg etcètera. També són aplaudits?. Jo diria que no, però entre tots, i amb elsilenci de tots, no els critiquem i entre la desmemòria i l’oblit, amb la indiferència de tots, contribuïm a que tot quedi igual, que tot es valgui, que tothom pugui fer, dir el que li vingui en gana, i així en silenci, deixarem que passi el temps...fins que es repeteixi elmateix i llavors,també callarem?
CENSURA A LA ARAGONESA...I A LA RIBAGORÇANA
El passat dia 30 de juny i 1i 2 de juliol es realitzaren a Benavarri les Venes Jornades del CERIb que volien commemorar la pèrdua de furs a la Ribagorça. Tot i que aquest any també es celebren pomposament els 300 anys de la pèrdua dels furs a l’Aragó, aquestes jornades passaren sense pensa ni glòria pels mitjans de comunicació aragonesos, segurament per què per als saragonesos, la Comarca de la Ribagorça cau massa lluny. Fins i tot, a la taula rodona de mitjans de comunicació, els aragonesos no vingueren, uns declinaren la invitació i d’altres, no pogueren assistir. Esdeveniments, ocultacions i camuflatges com aquests són continus a la Comarca de la Ribagorça i si no fixem-nos en uns pocs exemples l’any passat el mateix CERIb-Centre d’estudis Ribagorçans, va realitzar un curs d’història de la Guerra Civil, en total, unes 14 xerrades amb especialistes catalans,aragonesos i fins i tot tres francesos, dos d’ells catedràtics emèrits d’ universitat. El resultat fou la presentació en societat a Graus i la resta de les sessions fou itinerant des de Benasc i la Vall de Boí, fins a Fonz, Peralta i El Campell. Cada xerrada comptava amb un ponent i un moderador. La jornada de Graus, amb una setantena llarga d’assistents fou coberta pel Diario del Aragón, però de la resta ni una línea és va publicar, ni els actes a poblacions tant importants a nivell comarcal, com Benavarri, Benasc o Castilló de Sos, ni la presentació a Bonansa del president del govern aragonès, en Marcelino Iglesias aconseguí una ratlla de la premsa. Poc importa si la plaça de Bonansa estava plena de gom a gom amb més de cent vint persones escoltant al president de l’executiu aragonès. Tampoc importa si anualment s’edita l’anuari “Ripacurtia” que ja porten quatre números amb més de dues-centes pàgines per volum, poc importa si donen xerrades historiadors importantíssims, si es porten exposicions, presentacions de llibres, si es fa recerca sobre el territori, etc…. El que importa són dues coses: 1) que l’acte es faci a Graus i a la Ribagorça,i per això es va cobrir, com ja és habitual, la notícia de Graus en detriment de la resta de la Ribagorça. 2) Que el CERIb com acostuma a fer, a la Franja parla català, és un centre d’estudis que aposta per la dignificació i la cooficialització del català i l’aragonés, cosa mal vista a la resta del territori, tant de la Ribagorça com de l’Aragó.I és que a la Ribagorça i a l’Aragó tot el que no surti de l’eix Graus-Benasc no apareix, o apareix ben poc, com és el cas de Benavarri, per a que no es digui que es menysprea a la capital històrica i cultural de la comarca. Llavors, hom es pregunta de la resta del territori comarcal que en sabem? Quasi res, una fosca nebulosa vola per tot el territori de la Noguera Ribagorçana i de la Franja ribagorçana on el desconeixement del territori els seus límits i la seva gent és, sincerament, brutal. Així, la Ribagorça desapareix i sols queda com a ens institucional i pren forma una nova administració: la Graus-gorça, ón la vila de Graus és l’alfa i l’omega de les activitats i de la informació de la comarca. I si no comparem:- La informació sobre Espacio Pirineos molt abans d’acabar l’obra i la inauguració fou pomposament coberta amb la inauguració d’un petit i mportant Museu dels Dinosauris d’Areny, extensió del Museu Paleontològic de Saragossa inaugurat pel President Iglesias amb la presència del President i sots-president de la Diputació d’Osca i de la Consellera de Cultura del Govern d’ Aragó. La diferència és que un es troba al bell mig del territori i l’altre és perifèria i Franja.- La diferència entre les presentacions que realitza el CERIb de les seves revistes i d’altres llibres amb la presentació i activitats de llibres de l’Associació de Santa Águeda de Graus sobre cuina o del Col•legi de Sahún sobre la vila de Sahún, amb activitats d’Associacions com Guayente, Amigos de la Peña o la nova “Ball Axen” La diferència és que uns aposten per la cooficialitat de les llengües minoritàries, junt amb la llengua castellana, i els altres s’expressen sols en castellà, o en el millor dels casos en patués. I es que parlar de cooficialitat i llengües minoritàries a la Ribagorça i a l’Aragó està molt bé quant ens referim a l’ aragonés, és a dir a la fabla, i les seves variants, en aquest cas el baix-ribagorçà i el patués, però quant la mateixa regla de tres s’aplica al català, aquesta s’ignora i llavors ens refugiem en postulats sobre català a Catalunya, a l’Aragó en castellà o a la Franja en aragonés oriental, sobre els efectes del pancatalanisme, etc seguin els motlles de la FACAO, que tant predicament tenen al Diario del Alto Aragón entre d’altres mitjans de comunicació aragonesos i espanyols. D’aquesta manera, és comprensible que la Comarca de la Ribagorça, sigui la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe, o que la darrera Reforma estatutària a l’Aragó, ja no es parli de llengües pròpies, català i aragonés, sinó de modalitats lingüístics, dins dels principis de voluntarietat i de talant del executiu aragonés. D’aquesta manera, a l’escola del poble és podria ensenyar català com s’està fent des de 1984, però ara l’ajuntament podrà dir, per mitjà del ple que es parla fragatí, tamarità i al poble del costat parlen aragonés oriental, xapurrejat, ribagorçà o mil i una denominacions amb l’única finalitat de continuar amb l’status quo i de fragmentar les llengües amb la fi de mantenir la hegemonia castellanoparlant. Una autonomia local i autonòmica que de científica no té res i que trenca amb tota la comunitat intelectual, acadèmica i universitària, tant d’Espanya com de la resta d’Europa i del món. I llavors, serà possible que la Carta de Llengües minoritàries de la Unió Europea, ratificada per parlament espanyol al 2.002 no s’acompleixi fil per randa i no es parli de català i aragonès? Serà possible, com s’ha fet fins ara, de disposar d’una llei europea que assenyala a l’Aragó, entre d’altres territoris, a qui insta a fer una Llei de Llengües que ha estat promesa en les tres campanyes electorals, al1999, al 2.003 i al2.007?. Alguns diuen que si actualment no s’informa sobre els actes catalanoparlants és perquè aquesta llengua no és oficial i per tant, no éspot informar. S’ ha recordar que qui està al marge de la legislació, tenint una doble vara de medir no són els col•lectius que així hoexigeixen sinó una administració que mira més pels vots que per la cultura, que promet e incompleix la legalitat vigent de manera sistemàtica, que juga amb la llengua, la cultura i els votants, no són els habitants de la Franja sinó els seus governants. I és que en els fons,fins que els governants aposten de veritat per una “Llei de llengües”,sense electoralismes ni partidismes, i miren aquesta diversitat lingüística com a una riquesa cultural, mentre no trenquem les fronteras mentals i des de les institucions apostin per una integració sociolingüística veritable; mentre es vegi l’aragonesòfon com una esénciaindígena simpàtica i folklòrica i al catalanoparlant, com un nouvingut, un pancatalanista, pel molt que es recorreixi al “Aragó trilingüe” som i serem ciutadans de segona; de primera a l’hora depagar els impostos, però de segona en el tracte que posterorment rebem . Mentre això no succeeixi i des de les capitals i els governs no es canviï de xip, de poc servirà els pensaments de molts franjolins, que va recollir el sociòleg Josep Lluis Espluga “sóc aragonès i parlo català i la meva manera de ser aragonès és parlant català” perquè poc importarà el que es pensi a la Franja i de la Franja, perquè la censura lingüística i territorial continuarà, Una censura més pròpia d’una república bananera, d’una dictadura com la de fa quaranta o cinquanta anys que la d’un estat democràtic del tercer mileni, pero mentres no es canvii la situació “así son las cosas y así se las hemos contado”
12 de juny del 2007
CHOBENALLA
04
La izquierda aragonesa, hoy
El pasado 27 de Mayo tuvieron lugar las elecciones municipales y a Cortes de Aragón. Tras un análisis global de éstas, Chobenalla Aragonesista quiere lamentar la pérdida de votos y escaños del aragonesismo de izquierdas en estas elecciones, un retroceso que afecta al conjunto de las aspiraciones de la izquierda aragonesa. Se ha pasado de 9 a 4 diputados en las Cortes aragonesas, perdiendo más de 40.000 votos en todo el país. En el Ayuntamiento de Zaragoza la pérdida ha sido significativa también, de 6 a 3 concejales.
Más allá, Chobenalla quiere felicitar a las candidaturas municipales y a su esfuerzo, trabajo y coherencia, y especialmente a los cargos públicos electos militantes de Chobenalla, entre ellos José Manuel Salvador, probable alcalde de Ejulve, así como a los Ligallos de Redolada que han apoyado a Chobenalla.
Dentro del análisis de los resultados electorales, la pérdida de votos y escaños en todas las circunscripciones electorales demuestra que ha sido la gestión a nivel nacional de la Dirección de CHA la causante de este retroceso, más allá de consideraciones de carácter municipal o comarcal. CHA no ha conseguido consolidar su proyecto de implantación territorial: observamos que sigue siendo cuarta fuerza política municipal con 228 concejales (pero muy lejos de la tercera, el PAR con 982 ediles). A nivel de municipios importantes, los resultados son similares en representación (se mantiene en Chaca, Balbastro, Samianigo, Monzón o Calatayú), pero se sigue sin tener espacio en otros importantes (Ejea, Fraga o Alcañiz). Ciudades como Uesca o Teruel han conseguido sostener el proyecto. Una clara dicotomía entre grupos comarcales y las líneas globales de la Dirección Nacional.
Por otra parte, Chobenalla considera que la crisis generada por la Dirección de CHA con nuestro colectivo juvenil ha desembocado en un claro coste electoral para este partido político, sin menoscabo de otro tipo de factores. Y es que la pérdida de un referente juvenil que mantuviera contacto social y político desde CHA hacia los jóvenes y desde éstos hacia CHA desencadenó un alejamiento de CHA en las acciones, propuestas y discurso político de los intereses de l@s jóvenes de Aragón, l@s cuales han dejado de sentirse representad@s por este partido. La ilegítima Chobentú sólo ha agravado más esta distancia, no convenciendo ni a la militancia de CHA ni al electorado joven. Por último, la criminalización continuada y agresiones desde la Dirección de CHA hacia los jóvenes nacionalistas han sido vistas como un desprecio a toda la juventud aragonesista. De esta manera, much@s jóvenes, baza electoral principal de CHA, se han abstenido, han votado nulo o a otras opciones políticas.
El escenario actual es aún más inquietante. Hoy, precisamente cuando es más necesario aunar esfuerzos conjuntos, el aragonesismo está más dividido y poco cohesionado que hace 4 años. La continua negativa de la Dirección de CHA a los puentes tendidos por Chobenalla para solucionar el conflicto existente, junto con la represión interna y las expulsiones de militantes ha hecho perder fuerza al aragonesismo de izquierdas.
Asistimos, de esta forma, a una pérdida progresiva de la ilusión de la militancia y el electorado aragonesista, aquel que impulsó el vertiginoso ascenso de nuestro proyecto. Comprobamos un descenso en la participación activa de los militantes en la campaña electoral y en la vida diaria del partido, así como su menor participación en los movimientos sociales que habían nutrido a CHA desde sus orígenes. Así, una parte importante de las y los votantes de CHA ha optado por la abstención ante esa carencia de la ilusión que había generado CHA en anteriores convocatorias electorales. Otra parte del electorado de izquierdas ha dejado de considerar a CHA como su referente, espacio que ha sido ocupado por IU.
La postura de CHA ante cuestiones políticas básicas para Chobenalla como la Expo 2008 de Zaragoza, el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón, la vivienda digna para las y los jóvenes o los macropantanos como Yesa o Mularroya, la han distanciado de sus bases sociales.
Por último, la falta de renovación en los cargos públicos e internos de Chunta Aragonesista durante los últimos 20 años ha ido generando un progresivo alejamiento de los problemas que afectaban a l@s aragoneses. Esta falta de frescura política en un partido que promueve el cambio y que se basa en un electorado joven ha tenido asimismo un coste electoral.
Postura electoral de Chobenalla
Fe-te sentir! Que no decidan sin tí
Chobenalla aportó a las elecciones nacionales un programa propio con 14 demandas de las y los jóvenes de la izquierda aragonesa. Chobenalla instó al conjunto de los partidos políticos y, especialmente, a la izquierda aragonesista a considerarlas en sus propuestas electorales. Así, nuestra organización juvenil tendía nuevamente la mano a la Dirección de CHA para colaborar en la visibilización política de las demandas de los y las jóvenes de Aragón.
Dado el alejamiento observado entre la realidad política y la cotidiana de la juventud aragonesa, Chobenalla dio libertad de voto en las elecciones a su militancia para apoyar aquella candidatura que más se ajustara a sus principios políticos ideológicamente.
1. Derecho a la autodeterminación. Aragón es una nación sin Estado. Los y las ciudadan@s de Aragón deben tener la capacidad de decidir libremente sobre su futuro como Pueblo.
2. Contra el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón. Porque condena a Aragón a ser un territorio de segunda dentro del Estado español, con su dependencia política y económica de Madrid. Porque un aumento de la soberanía nacional permitiría una mejora de las condiciones de vida de nuestra población.
3. Oficialidad de las lenguas aragonesa y catalana. Para garantizar la supervivencia de nuestras lenguas minorizadas es necesaria una normalización en todos los niveles de la vida pública: toponimia, implantación en el sistema educativo, creación de la licenciatura en Filología aragonesa, uso habitual en la radiotelevisión aragonesa... Porque los derechos lingüísticos son derechos humanos, no sujetos a ninguna negociación política. Si perdemos nuestra lengua, perdemos una parte de cada un@ de nosotr@s. 4. Soberanía y protección de los recursos naturales. Rechazo rotundo a grandes pantanos que sirvan para trasvases de agua, ni Yesa, ni Biscarrués, ni Mularroya. Paralización del proyecto de la Mina de Borobia. Desarrollo de una Ley de Alta Montaña que limite la “fiebre del oro blanco”, protegiendo nuestros valles y montañas, y cierre de la empresa semipública Aramón. Cada zona afectada debe poder decidir qué hacer con sus recursos naturales, con su patrimonio histórico natural. Porque Aragón no se vende.
5. Derecho a la emancipación juvenil (I): Acceso juvenil a la vivienda.
Sucesivos gobiernos han beneficiado en la última década a empresarios y especuladores de la construcción, impidiendo la emancipación juvenil. Es necesario poner en marcha viviendas de alquiler oficial protegido en base a la renta, y paralizar los proyectos especulativos urbanísticos. La dependencia hipotecaria es dependencia vital.
Derecho a la emancipación juvenil (II): Empleos dignos y no precarizados.El sistema neoliberal precariza, temporaliza y elimina los derechos de los y las trabajadorxs, con o sin papeles. Debemos encararnos contra el uso instrumental que el sistema económico hace de nosotr@s, promoviendo una sociedad socialista.
6. Rechazo a la EXPO 2008 y a las Olimpiadas de Chaca: Rechazo a macro eventos especulativos que, además de beneficiar exclusivamente a intereses empresariales, van en dirección contraria a unas ciudades sociales y ecológicas: EXPO’92, Forum de Barcelona... 7. Afrontar la igualdad real entre sexos: Lucha por la erradicación de la discriminación patriarcal en el ámbito político, educativo, laboral y familiar. Proponemos el reconocimiento del trabajo en el hogar, así como una coeducación no sexista. Por la igualdad, contra el patriarcado.
8. Por una verdadera política de desarrollo rural: Los y las jóvenes de las comarcas aragonesas demandan futuro. Se deben incrementar las prestaciones sociales, dignificar infraestructuras (escuelas, comunicaciones, instalaciones municipales, etc.), potenciar el empleo rural facilitando la creación y viabilidad de modelos laborales cooperativos, crear una red sanitaria comarcal digna que evite largos desplazamientos... Sin nuestros pueblos, no hay futuro. 9. Por una política desde los jóvenes para los jóvenes. Porque creemos que l@s jóvenes carecemos de espacios para poder construir la sociedad en la que queremos vivir. Lucharemos contra aquell@s polític@s que nos ven únicamente con un interés instrumental para hacer respetar nuestros derechos.
10. Asumir las demandas de los movimientos sociales aragoneses (Xarxa Sozial Aragonesa). Las propuestas antifascistas, antitaurinas, estudiantiles, ecológicas, obreras... deben ser recogidas en las estructuras políticas de la sociedad. 11. Solidaridad y acción conjunta con el Sur. La deuda externa (impagable e ilegal), la esquilmación de sus recursos naturales, la explotación de sus trabajadorxs, el comercio injusto, las políticas del FMI o del Banco Mundial, mantienen una situación de dependencia de los Pueblos del Sur, imposibilitando su acceso a un futuro digno. Exigimos la restitución de la deuda económica, ecológica y social contraída por los países del Norte con ellos, así como con sus comunidades indígenas, y la creación de redes sociales y económicas con estos Pueblos. 12. Por una educación pública, laica, multicultural y aragonesa.
Creemos en una Universidad de nivel europeo pero con una reforma distinta a la del neoliberal plan Bolonia, en el derecho a la educación pública y de calidad, accesible para tod@s independientemente de su clase social, como un espacio de aprendizaje. No creemos que las empresas tengan cabida en la educación. Estamos en contra de las prácticas no remuneradas y de la precariedad de l@s becari@s. 13. Contra la militarización del territorio aragonés y contra el fascismo. Oposición a la base de la OTAN en Zaragoza y a la elección de Chaca como una sede del ejército europeo. Devolución de Bardenas y del territorio militar en Zaragoza (1/3 de la ciudad). Realización de un listado de colectivos e integrantes de grupos neonazis y fascistas en Aragón. Luchar contra la represión social y por una sociedad multicultural y pacífica. La paz se construye. 14. Otra Europa es Posible: Oposición al modelo de Europa, neoliberal, antidemocrática y a-social. Por una Europa abierta, en la que Aragón pueda decidir.
La izquierda aragonesa que queremos
Un movimiento político de todas y todos
La división de la izquierda aragonesa, como muestra la ruptura de CHA con Chobenalla, la debilita a ésta como proyecto político. La Chunta nació como un movimiento plural donde cabían diferentes visiones sociales y del aragonesismo. En un país con voto nacionalista del 10-15%, la unidad y la cohesión es un valor básico. Desde Chobenalla se ha apostado por la unidad del aragonesismo: ofrecimiento de reuniones políticas antes de la crisis, llamamientos posteriores al diálogo, participación en una mesa de resolución del conflicto. Nuestra organización ha hecho todo cuanto en su mano estaba por cohesionar la izquierda juvenil y política aragonesa. Nuestras manos tendidas a la dirección de CHA han chocado con un profundo interés político por invisibilizar a l@s jóvenes de este país.
Es ahora el momento de ser conscientes de lo que nos une, del proyecto que transciende a las diferentes visiones sobre temas específicos. Es tiempo de incluir, no de excluir. Es tiempo de tender la mano, sin personalismos, sin rencores pero con firmeza ideológica, y de trabajar por un proyecto de cambio social en Aragón capaz de ilusionar a las y los jóvenes.
Mientras, el Comité Nazional de CHA debe emprender las acciones oportunas para recuperar la ilusión de su electorado joven. La superación del conflicto con Chobenalla, cumpliendo los estatutos de CHA, ha de ser el primer mensaje de cambio. Pero, más allá, las bases sociales de CHA han de movilizarse para recuperar el proyecto histórico que CHA representa, principal instrumento político de la izquierda aragonesa, basado en el socialismo, el ecologismo, la democracia interna y la movilización social.
Un partido político que parta de los movimientos sociales
Si queremos construir un país, necesitamos de todos los ámbitos de la sociedad civil. Sindicatos obreros y estudiantiles, asociaciones lingüísticas y ecologistas, movimientos sociales, colectivos juveniles y feministas, asociaciones culturales y festivas… tod@s son necesarios en un proceso de construcción nacional y social. Participar, colaborar e incorporar sus propuestas en nuestro discurso político contribuye a ser sus compañeros de viaje y a renovar nuestro mensaje.
Pero más allá, los movimientos sociales construyen la sociedad. Aragón no se transforma únicamente desde las instituciones. Cualquier partido político debería estar enraizado en la sociedad, para, desde la cercanía, influir y construir el país que queremos. Transformar conciencias es crear una base social aragonesista que sostendrá el proyecto. Permitirá el futuro crecimiento electoral, pero también cambiar hábitos de vida y convertirse en un elemento de cambio social real.
Por una red comarcal, por la militancia de base.
Cada militante de un partido político, posee habilidades que, en común, fortalecen el proyecto. Si rechazamos su participación, su crítica, sus propuestas, perdemos ese valor añadido. Recogiéndolo, tod@s participamos del resultado final.
Hay que ceder posibilidades de decisión a la militancia. Y crear estructuras activas de participación. Fortalecer las estructuras de base, los Ligallos de Redolada, los Roldes sectoriales, la organización juvenil; apoyándolas, motivándolas, reconociéndolas, dándoles poder de decisión, formándolas según sus necesidades... así construimos partido, así recogemos lo que cada un@ puede aportar.
Hacia una vuelta a los orígenes, recuperando la ilusión, construyendo el país
El ascenso electoral vertiginoso de la Chunta era el ascenso de un proyecto construido en base al trabajo, al descaro y a la ruptura con las ataduras históricas que sufría Aragón. Pero también, el ascenso de un modelo de partido diferente, donde cada persona se sentía válida y partícipe, donde llegar al poder era sólo el instrumento para cambiar el país. Un partido fresco, joven, sin complejos, que recogía el sentir popular para trasladarlo a las instituciones. Gente como tú.
Es el momento de trabajar por mantener aquello que ha definido históricamente al aragonesismo. Renovación, compañerismo, juventud, espíritu de cambio, contacto directo con la ciudadanía, radicalidad democrática... Recuperar la ilusión significa recuperar nuestra identidad.
La izquierda aragonesa, hoy
El pasado 27 de Mayo tuvieron lugar las elecciones municipales y a Cortes de Aragón. Tras un análisis global de éstas, Chobenalla Aragonesista quiere lamentar la pérdida de votos y escaños del aragonesismo de izquierdas en estas elecciones, un retroceso que afecta al conjunto de las aspiraciones de la izquierda aragonesa. Se ha pasado de 9 a 4 diputados en las Cortes aragonesas, perdiendo más de 40.000 votos en todo el país. En el Ayuntamiento de Zaragoza la pérdida ha sido significativa también, de 6 a 3 concejales.
Más allá, Chobenalla quiere felicitar a las candidaturas municipales y a su esfuerzo, trabajo y coherencia, y especialmente a los cargos públicos electos militantes de Chobenalla, entre ellos José Manuel Salvador, probable alcalde de Ejulve, así como a los Ligallos de Redolada que han apoyado a Chobenalla.
Dentro del análisis de los resultados electorales, la pérdida de votos y escaños en todas las circunscripciones electorales demuestra que ha sido la gestión a nivel nacional de la Dirección de CHA la causante de este retroceso, más allá de consideraciones de carácter municipal o comarcal. CHA no ha conseguido consolidar su proyecto de implantación territorial: observamos que sigue siendo cuarta fuerza política municipal con 228 concejales (pero muy lejos de la tercera, el PAR con 982 ediles). A nivel de municipios importantes, los resultados son similares en representación (se mantiene en Chaca, Balbastro, Samianigo, Monzón o Calatayú), pero se sigue sin tener espacio en otros importantes (Ejea, Fraga o Alcañiz). Ciudades como Uesca o Teruel han conseguido sostener el proyecto. Una clara dicotomía entre grupos comarcales y las líneas globales de la Dirección Nacional.
Por otra parte, Chobenalla considera que la crisis generada por la Dirección de CHA con nuestro colectivo juvenil ha desembocado en un claro coste electoral para este partido político, sin menoscabo de otro tipo de factores. Y es que la pérdida de un referente juvenil que mantuviera contacto social y político desde CHA hacia los jóvenes y desde éstos hacia CHA desencadenó un alejamiento de CHA en las acciones, propuestas y discurso político de los intereses de l@s jóvenes de Aragón, l@s cuales han dejado de sentirse representad@s por este partido. La ilegítima Chobentú sólo ha agravado más esta distancia, no convenciendo ni a la militancia de CHA ni al electorado joven. Por último, la criminalización continuada y agresiones desde la Dirección de CHA hacia los jóvenes nacionalistas han sido vistas como un desprecio a toda la juventud aragonesista. De esta manera, much@s jóvenes, baza electoral principal de CHA, se han abstenido, han votado nulo o a otras opciones políticas.
El escenario actual es aún más inquietante. Hoy, precisamente cuando es más necesario aunar esfuerzos conjuntos, el aragonesismo está más dividido y poco cohesionado que hace 4 años. La continua negativa de la Dirección de CHA a los puentes tendidos por Chobenalla para solucionar el conflicto existente, junto con la represión interna y las expulsiones de militantes ha hecho perder fuerza al aragonesismo de izquierdas.
Asistimos, de esta forma, a una pérdida progresiva de la ilusión de la militancia y el electorado aragonesista, aquel que impulsó el vertiginoso ascenso de nuestro proyecto. Comprobamos un descenso en la participación activa de los militantes en la campaña electoral y en la vida diaria del partido, así como su menor participación en los movimientos sociales que habían nutrido a CHA desde sus orígenes. Así, una parte importante de las y los votantes de CHA ha optado por la abstención ante esa carencia de la ilusión que había generado CHA en anteriores convocatorias electorales. Otra parte del electorado de izquierdas ha dejado de considerar a CHA como su referente, espacio que ha sido ocupado por IU.
La postura de CHA ante cuestiones políticas básicas para Chobenalla como la Expo 2008 de Zaragoza, el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón, la vivienda digna para las y los jóvenes o los macropantanos como Yesa o Mularroya, la han distanciado de sus bases sociales.
Por último, la falta de renovación en los cargos públicos e internos de Chunta Aragonesista durante los últimos 20 años ha ido generando un progresivo alejamiento de los problemas que afectaban a l@s aragoneses. Esta falta de frescura política en un partido que promueve el cambio y que se basa en un electorado joven ha tenido asimismo un coste electoral.
Postura electoral de Chobenalla
Fe-te sentir! Que no decidan sin tí
Chobenalla aportó a las elecciones nacionales un programa propio con 14 demandas de las y los jóvenes de la izquierda aragonesa. Chobenalla instó al conjunto de los partidos políticos y, especialmente, a la izquierda aragonesista a considerarlas en sus propuestas electorales. Así, nuestra organización juvenil tendía nuevamente la mano a la Dirección de CHA para colaborar en la visibilización política de las demandas de los y las jóvenes de Aragón.
Dado el alejamiento observado entre la realidad política y la cotidiana de la juventud aragonesa, Chobenalla dio libertad de voto en las elecciones a su militancia para apoyar aquella candidatura que más se ajustara a sus principios políticos ideológicamente.
1. Derecho a la autodeterminación. Aragón es una nación sin Estado. Los y las ciudadan@s de Aragón deben tener la capacidad de decidir libremente sobre su futuro como Pueblo.
2. Contra el nuevo Estatuto de Autonomía de Aragón. Porque condena a Aragón a ser un territorio de segunda dentro del Estado español, con su dependencia política y económica de Madrid. Porque un aumento de la soberanía nacional permitiría una mejora de las condiciones de vida de nuestra población.
3. Oficialidad de las lenguas aragonesa y catalana. Para garantizar la supervivencia de nuestras lenguas minorizadas es necesaria una normalización en todos los niveles de la vida pública: toponimia, implantación en el sistema educativo, creación de la licenciatura en Filología aragonesa, uso habitual en la radiotelevisión aragonesa... Porque los derechos lingüísticos son derechos humanos, no sujetos a ninguna negociación política. Si perdemos nuestra lengua, perdemos una parte de cada un@ de nosotr@s. 4. Soberanía y protección de los recursos naturales. Rechazo rotundo a grandes pantanos que sirvan para trasvases de agua, ni Yesa, ni Biscarrués, ni Mularroya. Paralización del proyecto de la Mina de Borobia. Desarrollo de una Ley de Alta Montaña que limite la “fiebre del oro blanco”, protegiendo nuestros valles y montañas, y cierre de la empresa semipública Aramón. Cada zona afectada debe poder decidir qué hacer con sus recursos naturales, con su patrimonio histórico natural. Porque Aragón no se vende.
5. Derecho a la emancipación juvenil (I): Acceso juvenil a la vivienda.
Sucesivos gobiernos han beneficiado en la última década a empresarios y especuladores de la construcción, impidiendo la emancipación juvenil. Es necesario poner en marcha viviendas de alquiler oficial protegido en base a la renta, y paralizar los proyectos especulativos urbanísticos. La dependencia hipotecaria es dependencia vital.
Derecho a la emancipación juvenil (II): Empleos dignos y no precarizados.El sistema neoliberal precariza, temporaliza y elimina los derechos de los y las trabajadorxs, con o sin papeles. Debemos encararnos contra el uso instrumental que el sistema económico hace de nosotr@s, promoviendo una sociedad socialista.
6. Rechazo a la EXPO 2008 y a las Olimpiadas de Chaca: Rechazo a macro eventos especulativos que, además de beneficiar exclusivamente a intereses empresariales, van en dirección contraria a unas ciudades sociales y ecológicas: EXPO’92, Forum de Barcelona... 7. Afrontar la igualdad real entre sexos: Lucha por la erradicación de la discriminación patriarcal en el ámbito político, educativo, laboral y familiar. Proponemos el reconocimiento del trabajo en el hogar, así como una coeducación no sexista. Por la igualdad, contra el patriarcado.
8. Por una verdadera política de desarrollo rural: Los y las jóvenes de las comarcas aragonesas demandan futuro. Se deben incrementar las prestaciones sociales, dignificar infraestructuras (escuelas, comunicaciones, instalaciones municipales, etc.), potenciar el empleo rural facilitando la creación y viabilidad de modelos laborales cooperativos, crear una red sanitaria comarcal digna que evite largos desplazamientos... Sin nuestros pueblos, no hay futuro. 9. Por una política desde los jóvenes para los jóvenes. Porque creemos que l@s jóvenes carecemos de espacios para poder construir la sociedad en la que queremos vivir. Lucharemos contra aquell@s polític@s que nos ven únicamente con un interés instrumental para hacer respetar nuestros derechos.
10. Asumir las demandas de los movimientos sociales aragoneses (Xarxa Sozial Aragonesa). Las propuestas antifascistas, antitaurinas, estudiantiles, ecológicas, obreras... deben ser recogidas en las estructuras políticas de la sociedad. 11. Solidaridad y acción conjunta con el Sur. La deuda externa (impagable e ilegal), la esquilmación de sus recursos naturales, la explotación de sus trabajadorxs, el comercio injusto, las políticas del FMI o del Banco Mundial, mantienen una situación de dependencia de los Pueblos del Sur, imposibilitando su acceso a un futuro digno. Exigimos la restitución de la deuda económica, ecológica y social contraída por los países del Norte con ellos, así como con sus comunidades indígenas, y la creación de redes sociales y económicas con estos Pueblos. 12. Por una educación pública, laica, multicultural y aragonesa.
Creemos en una Universidad de nivel europeo pero con una reforma distinta a la del neoliberal plan Bolonia, en el derecho a la educación pública y de calidad, accesible para tod@s independientemente de su clase social, como un espacio de aprendizaje. No creemos que las empresas tengan cabida en la educación. Estamos en contra de las prácticas no remuneradas y de la precariedad de l@s becari@s. 13. Contra la militarización del territorio aragonés y contra el fascismo. Oposición a la base de la OTAN en Zaragoza y a la elección de Chaca como una sede del ejército europeo. Devolución de Bardenas y del territorio militar en Zaragoza (1/3 de la ciudad). Realización de un listado de colectivos e integrantes de grupos neonazis y fascistas en Aragón. Luchar contra la represión social y por una sociedad multicultural y pacífica. La paz se construye. 14. Otra Europa es Posible: Oposición al modelo de Europa, neoliberal, antidemocrática y a-social. Por una Europa abierta, en la que Aragón pueda decidir.
La izquierda aragonesa que queremos
Un movimiento político de todas y todos
La división de la izquierda aragonesa, como muestra la ruptura de CHA con Chobenalla, la debilita a ésta como proyecto político. La Chunta nació como un movimiento plural donde cabían diferentes visiones sociales y del aragonesismo. En un país con voto nacionalista del 10-15%, la unidad y la cohesión es un valor básico. Desde Chobenalla se ha apostado por la unidad del aragonesismo: ofrecimiento de reuniones políticas antes de la crisis, llamamientos posteriores al diálogo, participación en una mesa de resolución del conflicto. Nuestra organización ha hecho todo cuanto en su mano estaba por cohesionar la izquierda juvenil y política aragonesa. Nuestras manos tendidas a la dirección de CHA han chocado con un profundo interés político por invisibilizar a l@s jóvenes de este país.
Es ahora el momento de ser conscientes de lo que nos une, del proyecto que transciende a las diferentes visiones sobre temas específicos. Es tiempo de incluir, no de excluir. Es tiempo de tender la mano, sin personalismos, sin rencores pero con firmeza ideológica, y de trabajar por un proyecto de cambio social en Aragón capaz de ilusionar a las y los jóvenes.
Mientras, el Comité Nazional de CHA debe emprender las acciones oportunas para recuperar la ilusión de su electorado joven. La superación del conflicto con Chobenalla, cumpliendo los estatutos de CHA, ha de ser el primer mensaje de cambio. Pero, más allá, las bases sociales de CHA han de movilizarse para recuperar el proyecto histórico que CHA representa, principal instrumento político de la izquierda aragonesa, basado en el socialismo, el ecologismo, la democracia interna y la movilización social.
Un partido político que parta de los movimientos sociales
Si queremos construir un país, necesitamos de todos los ámbitos de la sociedad civil. Sindicatos obreros y estudiantiles, asociaciones lingüísticas y ecologistas, movimientos sociales, colectivos juveniles y feministas, asociaciones culturales y festivas… tod@s son necesarios en un proceso de construcción nacional y social. Participar, colaborar e incorporar sus propuestas en nuestro discurso político contribuye a ser sus compañeros de viaje y a renovar nuestro mensaje.
Pero más allá, los movimientos sociales construyen la sociedad. Aragón no se transforma únicamente desde las instituciones. Cualquier partido político debería estar enraizado en la sociedad, para, desde la cercanía, influir y construir el país que queremos. Transformar conciencias es crear una base social aragonesista que sostendrá el proyecto. Permitirá el futuro crecimiento electoral, pero también cambiar hábitos de vida y convertirse en un elemento de cambio social real.
Por una red comarcal, por la militancia de base.
Cada militante de un partido político, posee habilidades que, en común, fortalecen el proyecto. Si rechazamos su participación, su crítica, sus propuestas, perdemos ese valor añadido. Recogiéndolo, tod@s participamos del resultado final.
Hay que ceder posibilidades de decisión a la militancia. Y crear estructuras activas de participación. Fortalecer las estructuras de base, los Ligallos de Redolada, los Roldes sectoriales, la organización juvenil; apoyándolas, motivándolas, reconociéndolas, dándoles poder de decisión, formándolas según sus necesidades... así construimos partido, así recogemos lo que cada un@ puede aportar.
Hacia una vuelta a los orígenes, recuperando la ilusión, construyendo el país
El ascenso electoral vertiginoso de la Chunta era el ascenso de un proyecto construido en base al trabajo, al descaro y a la ruptura con las ataduras históricas que sufría Aragón. Pero también, el ascenso de un modelo de partido diferente, donde cada persona se sentía válida y partícipe, donde llegar al poder era sólo el instrumento para cambiar el país. Un partido fresco, joven, sin complejos, que recogía el sentir popular para trasladarlo a las instituciones. Gente como tú.
Es el momento de trabajar por mantener aquello que ha definido históricamente al aragonesismo. Renovación, compañerismo, juventud, espíritu de cambio, contacto directo con la ciudadanía, radicalidad democrática... Recuperar la ilusión significa recuperar nuestra identidad.
4 de juny del 2007
REFLEXIONS POTS-ELECTORALS A LA RIBAGORÇA I LA FRANJA
Els comicis del passat 27 de maig han donat un cop més la victòria al PSOE que ha augmentat fins a 30 diputats, a tant sols 4 de la majoria absoluta, i han demostrat el manteniment del PP, el descens del PAR, la consolidació d’IU i el descabdallament de la CHA. Amb això s’ha vist que a l’Aragó, el duel PSOE-PP ha guanyat el PSOE, però aquesta bipolarització també es veu aquí com a un augment dels dos partits a costa dels nacionalistes o regionalistes
A la Ribagorça (Franja), el PSOE, és manté a Areny, Sopeira, Montanui amb majòria, puja d’un a 5 regidors a Bonansa (que ja no és Consell obert) i passa a un a El Pont de Montanyana (que s’ha convertit aquesta legislatura amb consell obert). La sorpresa s’han donat a Graus i Benavarri. A la primera, el PSOE empata a 4 regidors amb el PP i el PAR, que es presentava per primer cop obté 3, al mateix temps que la CHA perd el regidor que tenia. A Benavarri, la capital històrica i cultural, el PSOE, PAR i CHA tenien tres regidors, amb el nou mapa el PAR no en té cap, CHA passa a un, un nou PP a dos i el PSOE aconsegueix la majoria absoluta amb sis regidors.
El que han demostrat els comicis de Benavarri és que la dignificació de llengua catalana, que tanta por tenen els socialistes ribagorçans com un factor que pot fers, fins i tit a la Franja i que la darrera legislatura ha estat una aposta del PSOE de Benavarri, no fa perdre vots, si és fa junt a una política cultural coherent i amb tot uns programes socials i econòmics que dinamitzen el municipi i augmentin la qualitat de vida dels seus habitants. Així es pot veure com es dupliquen els regidors....FELICITATS Alfredo Sancho i PSOE de Benavarri.
En definitiva, PAR i CHAa Benavarri han recollit la seva pròpia collita i han estat castigats pels votants per les seves pròpies contradiccions: no es pot dir públicament i als plens que la llengua és la catalana i per darrera, al carrer, criticar el que ells mateixos han aprovat als plens i apostar per benavarrense i el xapurreat, amb un clar simptoma de populisme molt lluny de la direcció nacional, almenys en el cas de la CHA. En el del PAR...i les seves vinculacions amb la FACAO, també passen factura a les urnes.
Ara bé, si a Benavarri, el PSOE ha fet una gran gestió a la darrera legislatura (en termes de desenvolupament) i la llengua no ha estat un impediment per a obtenir la majoria absoluta, aquests comicis també han demostrat que també l’associacionisme i els catalanoparlants es poden agrupar i crear alternatives davant la tibiesa d’un executiu PSOE-PAR que aliat amb el PP-IU no engeguen la “Llei de Llengües”. Amb això es demostra que la por del PSOE no ha d’ésser el impulsar la cooficialització del català amb por de perdre vots castellanoparlants de Saragossa i Osca; la por és la de no fer res per la pròpia llengua, i el que és més greu i trist...prometre fer-ho i no complir les promeses com si d’un joc de monopoli es tractés. Això si que fa pedre vots:
Els casos de Mequinença amb un Jaume Borbon que amb IU obté tres regidors, Calaceit amb L’Entesa i un regidor, CHA de Nonasp amb Hipòlit Solé (Associació Amics de Nonasp-ASCUMA)com a regidor així ho demsotren L’esperança fragatina d’ALCIVI (amb diferents membres de l’associacionisme de la capital del Baix Cinca units a ex-socuialistes) es va difuminar amb els resultats, però mai una derrota va ésser tant dolça. A Fraga, sense cap regidor d’ALCIVI, es va demostrar que l’associacionisme catalanoparlant pot fer treure vots i majories a un PSOE que en matèria cultural promet massa i fa massa poc. Els vots d’ALCIVI han fer perdre un regidor a Vicente Juan i l’alcaldia de Fraga, fins ara en mans socialistes perilla a l’espera d’un possible pacte PP-PAR.
Tot aquest entramat municipal va demostrar que davant la tova actitud del PSOE d’un cafè per a tots, el moviment associatiu es pot organitzar a nivell local i tot i que s’ aconsegueixi un o cap regidor, aquets poden fer perdre vots i regidors, i fins i tot, alcaldies a un PSOE, que viu de les rendes del passat i promet massa sense complir res. De moment a Fraga potser la perden de la mà d’un PP-PAR i a Calaceit el PSOE necessita d’una aliança amb el PP. Tot això ha afavorit que durant la campanya Marcel·lí Iglesias, veient com estava el panorama va tornés a prometre la “Llei de Llengües” per tercer cop consecutiu i, a més a més es donés un any per a fer-la. Ara bé, un cop acabat la campanya electoral, i a l’espera dels pactes i de la composició definitiva de les diferents institucions, i tenint en compte els precedents anteriors, hom es pregunta, la tindrem a maig de 2008???
De moment les promeses es repeteixen un cop més, com succeeix des de fa vuit anys i jo, si no ho veig, no m’ho crec, però per enèsim cop consecutiu es promet. S’atrevirà en marcel·lí??. O tindrem que dir que tenim uns polítics mentiders i juganers?. Esperem a maig de 2008 (ANY DE LA GUERRA DEL FRANCÉS)... i ja veurem.
A la Ribagorça (Franja), el PSOE, és manté a Areny, Sopeira, Montanui amb majòria, puja d’un a 5 regidors a Bonansa (que ja no és Consell obert) i passa a un a El Pont de Montanyana (que s’ha convertit aquesta legislatura amb consell obert). La sorpresa s’han donat a Graus i Benavarri. A la primera, el PSOE empata a 4 regidors amb el PP i el PAR, que es presentava per primer cop obté 3, al mateix temps que la CHA perd el regidor que tenia. A Benavarri, la capital històrica i cultural, el PSOE, PAR i CHA tenien tres regidors, amb el nou mapa el PAR no en té cap, CHA passa a un, un nou PP a dos i el PSOE aconsegueix la majoria absoluta amb sis regidors.
El que han demostrat els comicis de Benavarri és que la dignificació de llengua catalana, que tanta por tenen els socialistes ribagorçans com un factor que pot fers, fins i tit a la Franja i que la darrera legislatura ha estat una aposta del PSOE de Benavarri, no fa perdre vots, si és fa junt a una política cultural coherent i amb tot uns programes socials i econòmics que dinamitzen el municipi i augmentin la qualitat de vida dels seus habitants. Així es pot veure com es dupliquen els regidors....FELICITATS Alfredo Sancho i PSOE de Benavarri.
En definitiva, PAR i CHAa Benavarri han recollit la seva pròpia collita i han estat castigats pels votants per les seves pròpies contradiccions: no es pot dir públicament i als plens que la llengua és la catalana i per darrera, al carrer, criticar el que ells mateixos han aprovat als plens i apostar per benavarrense i el xapurreat, amb un clar simptoma de populisme molt lluny de la direcció nacional, almenys en el cas de la CHA. En el del PAR...i les seves vinculacions amb la FACAO, també passen factura a les urnes.
Ara bé, si a Benavarri, el PSOE ha fet una gran gestió a la darrera legislatura (en termes de desenvolupament) i la llengua no ha estat un impediment per a obtenir la majoria absoluta, aquests comicis també han demostrat que també l’associacionisme i els catalanoparlants es poden agrupar i crear alternatives davant la tibiesa d’un executiu PSOE-PAR que aliat amb el PP-IU no engeguen la “Llei de Llengües”. Amb això es demostra que la por del PSOE no ha d’ésser el impulsar la cooficialització del català amb por de perdre vots castellanoparlants de Saragossa i Osca; la por és la de no fer res per la pròpia llengua, i el que és més greu i trist...prometre fer-ho i no complir les promeses com si d’un joc de monopoli es tractés. Això si que fa pedre vots:
Els casos de Mequinença amb un Jaume Borbon que amb IU obté tres regidors, Calaceit amb L’Entesa i un regidor, CHA de Nonasp amb Hipòlit Solé (Associació Amics de Nonasp-ASCUMA)com a regidor així ho demsotren L’esperança fragatina d’ALCIVI (amb diferents membres de l’associacionisme de la capital del Baix Cinca units a ex-socuialistes) es va difuminar amb els resultats, però mai una derrota va ésser tant dolça. A Fraga, sense cap regidor d’ALCIVI, es va demostrar que l’associacionisme catalanoparlant pot fer treure vots i majories a un PSOE que en matèria cultural promet massa i fa massa poc. Els vots d’ALCIVI han fer perdre un regidor a Vicente Juan i l’alcaldia de Fraga, fins ara en mans socialistes perilla a l’espera d’un possible pacte PP-PAR.
Tot aquest entramat municipal va demostrar que davant la tova actitud del PSOE d’un cafè per a tots, el moviment associatiu es pot organitzar a nivell local i tot i que s’ aconsegueixi un o cap regidor, aquets poden fer perdre vots i regidors, i fins i tot, alcaldies a un PSOE, que viu de les rendes del passat i promet massa sense complir res. De moment a Fraga potser la perden de la mà d’un PP-PAR i a Calaceit el PSOE necessita d’una aliança amb el PP. Tot això ha afavorit que durant la campanya Marcel·lí Iglesias, veient com estava el panorama va tornés a prometre la “Llei de Llengües” per tercer cop consecutiu i, a més a més es donés un any per a fer-la. Ara bé, un cop acabat la campanya electoral, i a l’espera dels pactes i de la composició definitiva de les diferents institucions, i tenint en compte els precedents anteriors, hom es pregunta, la tindrem a maig de 2008???
De moment les promeses es repeteixen un cop més, com succeeix des de fa vuit anys i jo, si no ho veig, no m’ho crec, però per enèsim cop consecutiu es promet. S’atrevirà en marcel·lí??. O tindrem que dir que tenim uns polítics mentiders i juganers?. Esperem a maig de 2008 (ANY DE LA GUERRA DEL FRANCÉS)... i ja veurem.
25 de maig del 2007
EL CASO DE ANGEL HERNÁNDEZ
LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
franja 25 Maig, 2007 13:54
ELECCIONES: LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
Viernes, 25 de mayo de 2007.
OR.- La Policía Local de Fraga ha remitido a la Junta Electoral de la Zona de Fraga un informe en el que se señala que la patrulla ha localizado e identificado esta madrugada, al presunto responsable de la colocación de pegatinas procatalanistas en los carteles electorales de Fraga.
Dicha persona ha resultado ser Ángel Hernández, presidente de la asociación Amics de Fraga y de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, FACAO, al que se le han encontrado varios ejemplares de estas pegatinas, en las que sobre el fondo de una bandera estelada (la independentista catalana), se lee el lema FRAGA CATALANA. El informe asegura que Ángel Hernández habría reconocido ser quién habría colocado estas pegatinas.
franja 25 Maig, 2007 13:54
ELECCIONES: LA POLICIA LOCAL LOCALIZA AL PRESIDENTE DE AMICS DE FRAGA CON PEGATINAS CATALANISTAS.
Viernes, 25 de mayo de 2007.
OR.- La Policía Local de Fraga ha remitido a la Junta Electoral de la Zona de Fraga un informe en el que se señala que la patrulla ha localizado e identificado esta madrugada, al presunto responsable de la colocación de pegatinas procatalanistas en los carteles electorales de Fraga.
Dicha persona ha resultado ser Ángel Hernández, presidente de la asociación Amics de Fraga y de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, FACAO, al que se le han encontrado varios ejemplares de estas pegatinas, en las que sobre el fondo de una bandera estelada (la independentista catalana), se lee el lema FRAGA CATALANA. El informe asegura que Ángel Hernández habría reconocido ser quién habría colocado estas pegatinas.
23 de maig del 2007
JOSEP ANTON CHAUVELL. A ÓN VOLS ANAR A PARAR?
Amic Josep Anton Chauvell, on vols anar a parar?:
Aquesta és la pregunta que em feia quan llegia la teva columna de “La Mañana de la Franja”(http://neopatria.editboard.com/Neoptria-f1/Accio-Civica-o-mes-aviat-Accion-Civica-t659.htm ).
En definitiva, crec que l’altre dia et vas extralimitar abusant de columna setmanal de “La Manyana”। L’article seria més aviat una carta al director, però es va publicar d’una altra manera i ja està. Ara bé, tot aquells comentaris contra els membres d’un nou partit com és “Alternativa Cívica” acusant-los de que anteriorment eren alcalde i regidors pel PSOE, sols hom els pot entendre des de el teu posicionament ideològic i partidista i com a alcaldable a El Campell pel PSOE, que tot sigui dit de pas, esperem que tornis a repetir el triomf de la darrera legislatura. Ara bé, aquestes declaracions, en el fons, mostren un temor dins d’un partit, el PSOE, per a aquesta fugida de gent que estava dins de les seves files, el temor a perdre d’un partit que governa des de fa massa temps, que no s’ha regenerat des de Felipe González, tot i que des de el felipisme a Zapatero ha passat un temps, i en el cas aragonès, en matèria lingüística, el PSOE viu de les rendes aconseguides al 1984. Ara bé, d’això a la critica i al canvi en la denominació de la nova formació hi ha un llarg camí. El nou grup fragatí no es diu “ACCIÓ CÍVICA”? sinó una “ALTERNATIVA CÍVICA”, “ACCIÓ” són els bascos de l’Acció Nacionalista Basca” o “ACCIÓ” es el que volen transmetre a la vida política fragatina enfront d’un PSOE que en matèria cultural es capaç de subvencionar fins i tot a la FACAO (però aqui, com a Tamarit, tots callem, o m’equivoco?). Els d’Alternativa són la alternativa, i són una alternativa davant un partit que porta a les seves espatlles un seguit d’incompliments electorals, passotisme i acontentar a tothom... i a ningú, que clama al cel.
No et diré que en temes d’economia, desenvolupament, treball, serveis, etc uns són millors que d’altres i les inversions a la Franja, en temps de Marcelino I han estat molt superiors a d’altres legislatures. No penso suspendre al PSOE-PAR en matèria econòmica, sols rebaixaré la nota a “suficient” perquè considero que en cultura, patrimoni cultural, gestió del patrimoni, educació , recerca i llengua....CERO, ZAPATERO. Sí, han augmentat les inversions culturals però realitzant en molts casos una política cultural de cara a la façana sense una posterior gestió dels elements, les inversions en patrimoni s’han incrementat, però sense una promoció posterior, la recerca encarada sols a l’àmbit universitari i urbà, com si des de el món rural no hi existeixin gent que fa recerca i en el pitjor dels casos, realitzant una política de subvencions a les comarques més rurals, i no tant rurals, on prima la quantitat i el “cafè per a tots” que la qualitat de l’autor, tant a títol personal com col·lectiu. Per no parlar de la constant i reiterada coqueteria dels governs PSOE-PAR amb el PP i els sectors més ultradretans del PAR (amics de Falange). D’educació i llengües minoritàries... mira els altres articles d’aquest blog i jutja tu mateix, millor no parlar-ne que encara ens farem mal,je
Així, crec que es pot comprendre que molts socialistes fragatins passin a omplir la nova formació política, al igual que hi ha socialistes que creuen, suposo que tú també, que “Ara sí toca” , que cal seguir al PSOE, que Marcelino farà una “Llei de llengües” i que ara, per primer cop en molts anys, les paraules i promeses electorals no se les endurà el vent. Però bé, si no ho veig, no m’ho crec i més tenint en compte que s’han perdut vuit preciosos anys. I si es fa la anhelada Llei, de quina manera s’aprovarà, és dirà que LA LLENGUA DE LA FRANJA ÉS CATALÀ?... o es farà com molts socialistes franjolins que una mateixa persona denomina la llengua de mil i una manera depenent quin és el seu interlocutor. Es tindran en compte les esmenes dels col·lectius culturals...o es farà com l’any passat, no dignar-se a contestar cap partit polític, ni el socialista que presideix les Corts d’Aragó, tot un acte de democràcia dictatorial o de despotisme democràtic on l’únic que compta és el criteri dels responsables polítics. Aquests comportaments no són seriosos, sinó purament electoralistes i partidistes i .. un nivell de cientificitat nul. Molts interrogants n’hi ha de com es farà la “Llei”, però si mirem el passat més immediat el que veiem és un seguit de reiterades promeses electorals, i amb una cronologia d’execució, que d’una manera sistemàtica no s’han materialitzat , oblidant-se de les entitats i la ciutadania. Aquesta és la dura i la crua realitat, amb o sense eleccions.
És cert, amic Chauvell que ets un gran escriptor, activista i una persona compromesa amb el poble, la comarca, la llengua i cultura catalanes, ets un activista dins un vaixell amb massa tripulants que no comparteixen les teves idees, però que quant hi ha gent que se’n va del vaixell els critiquis, no veig que sigui la millor opció, i menys aprofitant la teva columna setmanal. Ho critico molt més quant darrera hi ha uns ideals similars, almenys això crec, molt més propers entre ells i tú, tú i ells (Jo no sóc ni d’uns ni d’altres) que entre tots aquells companys que aneu de festa un cop a l’any amb un puny i una rosa. Però qui abandona el vaixell? són els del PSOE els que han canviat de vaixell, aburgesant-se i emmirallant-se per poder, mirant de no perdre Saragossa. Per molt que en la seva gestió auto- complaent ens demostrin els avenços de 1984 en matèria lingüística com la panacea; la realitat és que a l’Aragó, en matèria lingüística, tot està igual que durant el franquisme. Els d’Alternativa, són els que des 1984, alguns abans, d’altres desprès, han mantingut viva la flama de la dignificació de la Llei de Llengües i al final s’han cansat de tant de talant, mentires i incompliments d’un PSOE que vol acontentar a tothom i no acontentar a ningú. No són és d’Alternativa qui han perdut la brúixola de la política i de la socialdemocràcia; són els socialistes qui l’han perduda, que s’han assentat al poder i el mantenen, prometent el que no poden complir...i en definitiva, obviant tot allò que els fa mal.
I ja per acabar, no entenc la crítica a la utilització de la llengua castellana a “Aragón TV”, qüestió que jo comprenc si es tracta de parlar-la a l’Aragó, però no entenc aquesta critica quan molts del PSOE un dia si i un altre també fan el mateix, tant a l’Aragó com a la Franja i fins i tot TU a la Llitera i al teu propi poble, a la Franja, has parlat amb castellà en un acte públic, oblidant-te d’aquella llengua que ara defenses, però d’això ens oblidem; cal fer “una declaració de principis” criticant precisament el que hom també a la Franja; deuen ésser coses del alzheimer electoral.
Clar està que ara, en plena voràgine electoral, els nervis són a flor de pell, i que desprès, tant uns com d’altres, com jo, ens veurem, i no haurà passat res, però mentrestant, almenys jo crec que, a dia d’avui, l’ article de “La manyana” ha estat i és un article desafortunat, per context i els continguts però ja se sap, que la política és així, i més quant aquesta es toca frec a frec amb la cultura. Fins aviat, Josep Anton, fins aviat ALCIVI...i salut i bons aliments.
Aquesta és la pregunta que em feia quan llegia la teva columna de “La Mañana de la Franja”(http://neopatria.editboard.com/Neoptria-f1/Accio-Civica-o-mes-aviat-Accion-Civica-t659.htm ).
En definitiva, crec que l’altre dia et vas extralimitar abusant de columna setmanal de “La Manyana”। L’article seria més aviat una carta al director, però es va publicar d’una altra manera i ja està. Ara bé, tot aquells comentaris contra els membres d’un nou partit com és “Alternativa Cívica” acusant-los de que anteriorment eren alcalde i regidors pel PSOE, sols hom els pot entendre des de el teu posicionament ideològic i partidista i com a alcaldable a El Campell pel PSOE, que tot sigui dit de pas, esperem que tornis a repetir el triomf de la darrera legislatura. Ara bé, aquestes declaracions, en el fons, mostren un temor dins d’un partit, el PSOE, per a aquesta fugida de gent que estava dins de les seves files, el temor a perdre d’un partit que governa des de fa massa temps, que no s’ha regenerat des de Felipe González, tot i que des de el felipisme a Zapatero ha passat un temps, i en el cas aragonès, en matèria lingüística, el PSOE viu de les rendes aconseguides al 1984. Ara bé, d’això a la critica i al canvi en la denominació de la nova formació hi ha un llarg camí. El nou grup fragatí no es diu “ACCIÓ CÍVICA”? sinó una “ALTERNATIVA CÍVICA”, “ACCIÓ” són els bascos de l’Acció Nacionalista Basca” o “ACCIÓ” es el que volen transmetre a la vida política fragatina enfront d’un PSOE que en matèria cultural es capaç de subvencionar fins i tot a la FACAO (però aqui, com a Tamarit, tots callem, o m’equivoco?). Els d’Alternativa són la alternativa, i són una alternativa davant un partit que porta a les seves espatlles un seguit d’incompliments electorals, passotisme i acontentar a tothom... i a ningú, que clama al cel.
No et diré que en temes d’economia, desenvolupament, treball, serveis, etc uns són millors que d’altres i les inversions a la Franja, en temps de Marcelino I han estat molt superiors a d’altres legislatures. No penso suspendre al PSOE-PAR en matèria econòmica, sols rebaixaré la nota a “suficient” perquè considero que en cultura, patrimoni cultural, gestió del patrimoni, educació , recerca i llengua....CERO, ZAPATERO. Sí, han augmentat les inversions culturals però realitzant en molts casos una política cultural de cara a la façana sense una posterior gestió dels elements, les inversions en patrimoni s’han incrementat, però sense una promoció posterior, la recerca encarada sols a l’àmbit universitari i urbà, com si des de el món rural no hi existeixin gent que fa recerca i en el pitjor dels casos, realitzant una política de subvencions a les comarques més rurals, i no tant rurals, on prima la quantitat i el “cafè per a tots” que la qualitat de l’autor, tant a títol personal com col·lectiu. Per no parlar de la constant i reiterada coqueteria dels governs PSOE-PAR amb el PP i els sectors més ultradretans del PAR (amics de Falange). D’educació i llengües minoritàries... mira els altres articles d’aquest blog i jutja tu mateix, millor no parlar-ne que encara ens farem mal,je
Així, crec que es pot comprendre que molts socialistes fragatins passin a omplir la nova formació política, al igual que hi ha socialistes que creuen, suposo que tú també, que “Ara sí toca” , que cal seguir al PSOE, que Marcelino farà una “Llei de llengües” i que ara, per primer cop en molts anys, les paraules i promeses electorals no se les endurà el vent. Però bé, si no ho veig, no m’ho crec i més tenint en compte que s’han perdut vuit preciosos anys. I si es fa la anhelada Llei, de quina manera s’aprovarà, és dirà que LA LLENGUA DE LA FRANJA ÉS CATALÀ?... o es farà com molts socialistes franjolins que una mateixa persona denomina la llengua de mil i una manera depenent quin és el seu interlocutor. Es tindran en compte les esmenes dels col·lectius culturals...o es farà com l’any passat, no dignar-se a contestar cap partit polític, ni el socialista que presideix les Corts d’Aragó, tot un acte de democràcia dictatorial o de despotisme democràtic on l’únic que compta és el criteri dels responsables polítics. Aquests comportaments no són seriosos, sinó purament electoralistes i partidistes i .. un nivell de cientificitat nul. Molts interrogants n’hi ha de com es farà la “Llei”, però si mirem el passat més immediat el que veiem és un seguit de reiterades promeses electorals, i amb una cronologia d’execució, que d’una manera sistemàtica no s’han materialitzat , oblidant-se de les entitats i la ciutadania. Aquesta és la dura i la crua realitat, amb o sense eleccions.
És cert, amic Chauvell que ets un gran escriptor, activista i una persona compromesa amb el poble, la comarca, la llengua i cultura catalanes, ets un activista dins un vaixell amb massa tripulants que no comparteixen les teves idees, però que quant hi ha gent que se’n va del vaixell els critiquis, no veig que sigui la millor opció, i menys aprofitant la teva columna setmanal. Ho critico molt més quant darrera hi ha uns ideals similars, almenys això crec, molt més propers entre ells i tú, tú i ells (Jo no sóc ni d’uns ni d’altres) que entre tots aquells companys que aneu de festa un cop a l’any amb un puny i una rosa. Però qui abandona el vaixell? són els del PSOE els que han canviat de vaixell, aburgesant-se i emmirallant-se per poder, mirant de no perdre Saragossa. Per molt que en la seva gestió auto- complaent ens demostrin els avenços de 1984 en matèria lingüística com la panacea; la realitat és que a l’Aragó, en matèria lingüística, tot està igual que durant el franquisme. Els d’Alternativa, són els que des 1984, alguns abans, d’altres desprès, han mantingut viva la flama de la dignificació de la Llei de Llengües i al final s’han cansat de tant de talant, mentires i incompliments d’un PSOE que vol acontentar a tothom i no acontentar a ningú. No són és d’Alternativa qui han perdut la brúixola de la política i de la socialdemocràcia; són els socialistes qui l’han perduda, que s’han assentat al poder i el mantenen, prometent el que no poden complir...i en definitiva, obviant tot allò que els fa mal.
I ja per acabar, no entenc la crítica a la utilització de la llengua castellana a “Aragón TV”, qüestió que jo comprenc si es tracta de parlar-la a l’Aragó, però no entenc aquesta critica quan molts del PSOE un dia si i un altre també fan el mateix, tant a l’Aragó com a la Franja i fins i tot TU a la Llitera i al teu propi poble, a la Franja, has parlat amb castellà en un acte públic, oblidant-te d’aquella llengua que ara defenses, però d’això ens oblidem; cal fer “una declaració de principis” criticant precisament el que hom també a la Franja; deuen ésser coses del alzheimer electoral.
Clar està que ara, en plena voràgine electoral, els nervis són a flor de pell, i que desprès, tant uns com d’altres, com jo, ens veurem, i no haurà passat res, però mentrestant, almenys jo crec que, a dia d’avui, l’ article de “La manyana” ha estat i és un article desafortunat, per context i els continguts però ja se sap, que la política és així, i més quant aquesta es toca frec a frec amb la cultura. Fins aviat, Josep Anton, fins aviat ALCIVI...i salut i bons aliments.
15 de maig del 2007
CHA A LA RIBAGORÇA
Labordeta y Fuster destacan el aumento de candidaturas en Sobrarbe y RibagorzaGRAUS.- El presidente de CHA, Bizén Fuster, y el diputado nacional José Antonio Labordeta recorrieron ayer Sobrarbe y Ribagorza para presentar sus candidaturas en ambos territorios. Desde CHA se mostraron “especialmente satisfechos con el trabajo realizado en Ribagorza” y con el incremento de candidaturas en ambas comarcas, reflejo de un aumento general en el Alto Aragón donde “pasamos de las 70 a las 156 y en el resto de la región”, comentó Fuster. CHA debe ser “motor del cambio desde los pueblos más pequeños de Sobrarbe y Ribagorza hasta Zaragoza”. Mientras que por la mañana su periplo les llevó a Boltaña y Aínsa, a partir de mediodía recalaron en Graus y, por la tarde, en Benabarre. Durante la comida en la capital ribagorzana y arropado por sus candidatos, Fuster apuntó que “en Ribagorza, se han reforzado algunas candidaturas como la de Graus con gente nueva con carisma y tirón electoral, mientras que se han renovado otras como la de Benabarre o la de Benasque”. También Labordeta incidió en la renovación que se está produciendo en CHA, “venimos de L’Ainsa y también allí hay mucha gente joven, como en Benabarre. Esto tiene cuerda para rato”. Labordeta elogió, asimismo, la labor de los representantes de CHA en Ribagorza gracias a los cuales “se han hecho cosas que no se habrían hecho”. Agregó que “CHA va a dar un salto importante, en contra de las informaciones oficiales”.
अवुई, ALTERNATIVA CIVICA ES PRESENTA A FRAGA
Us convoquem a la roda de premsa de resentació del nostre programa electoral।L'acte tindrà lloc el dimarts, 5 de maig de 2007, a les 20।00h, la nostra सू
(Cegonyer, 28। FRAGA)
ALTERNATIVA।CIVICA@telefonica.net
(Cegonyer, 28। FRAGA)
ALTERNATIVA।CIVICA@telefonica.net
UN PSOE QUE ES REPETEIX DES DE FA 8 ANYS
El PSOE propone ampliar la jornada escolar y reducir las vacaciones
Su programa, presentado ayer, plantea que las nuevos colegios sean bilingües. Contempla que la ESO, el Bachillerato y la FP puedan cursarse a través de internet
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog
10/05/2007 E. B. D.
Carlos Pérez Anadón y Ramón Tejedor presentaron ayer el programa del PSOE.Foto:NURIA SOLER
El programa electoral del PSOE propone ampliar la próxima legislatura el horario general y el calendario de los centros docentes, así como aumentar "el horario semanal para los alumnos que lo requieran en las etapas básicas de la enseñanza". Estas medidas tienen un doble objetivo: por un lado, facilitar la conciliación de la vida laboral y familiar mediante la oferta de actividades tanto de ocio como formativas para los alumnos y, por otro, mejorar la formación de los estudiantes y atender mejor a los alumnos con dificultades sociales o de otros tipos, explicaron el coordinador del documento, Ramón Tejedor, y el coordinador de la campaña en Huesca, Jesús Miguel Franco.
Los socialistas presentaron ayer su programa electoral, cuyo objetivo básico es "consolidar el crecimiento demográfico y económico con el fin de repartir la riqueza para que todos los aragoneses seamos más iguales", indicó el coordinador de campaña del PSOE aragonés, Carlos Pérez Anadón. El dirigente socialista insistió en una de las ideas-fuerza de su partido: "casi nada de lo que hoy en Aragón se considera normal hubiera sido posible sin la estabilidad, que no es sinónimo de quietud", de los ocho años de presidencia de Marcelino Iglesias, dijo.
Uno de los ejes del programa del PSOE es el de Políticas para los ciudadanos, de carácter social, que en el apartado educativo incluye propuestas como anticipar la enseñanza de la primera lengua extranjera a los tres años, iniciar la segunda a los diez y ofrecer la tercera en la ESO; que todos los nuevos centros de enseñanza sean bilingües y tengan comedor; que la Secundaria, el Bachiller y la FP puedan estudiarse por internet; que "todas las aulas en todos los centros estarán conectados a internet" o intensificar "la comunicación digital entre alumnos, profesores y familias". En el ámbito universitario, los socialistas plantean invertir 135 millones en cuatro años en la Universidad, donde aplicarían un sistema de financiación por objetivos, y duplicar las becas Erasmus. En ambos casos prometen mejoras salariales para el profesorado.
La principal área del apartado de protección social sería la creación y el desarrollo del Sistema Aragonés de Atención a la Dependencia, un ente de categoría similar al que engloba la asistencia sanitaria pero dirigido a gestionar la llamada cuarta pata del Estado de Bienestar. Iglesias lleva semanas haciendo hincapié en la importancia del desarrollo de esta parcela de la atención a los discapacitados, que ahora da los primeros pasos en todo el Estado.
En el apartado de la Sanidad, el programa del PSOE propone habilitar UCIs en los hospitales de Alcañiz, Barbastro y Calatayud, implantar sistemas de telemedicina en los centros de salud de zonas rurales --donde la distancia en espacio y tiempo entre paciente y sanitario se dispara-- y desarrollar el derecho de los ciudadanos a la segunda opinión médica.
Otras propuestas incluidas en el programa del PSOE, que se da un año para aprobar la Ley de Lenguas, son la conversión de las becas de investigación en contratos de formación, poner en marcha la construcción de 15.000 viviendas protegidas y 1.500 de alquiler, catalogar los pisos vacíos y "sacarlos al mercado mediante incentivos" o fomentar el acceso al techo de los jóvenes, discapacitados, ancianos, víctimas de violencia y familias tanto monoparentales como numerosas.
Su programa, presentado ayer, plantea que las nuevos colegios sean bilingües. Contempla que la ESO, el Bachillerato y la FP puedan cursarse a través de internet
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog
10/05/2007 E. B. D.
Carlos Pérez Anadón y Ramón Tejedor presentaron ayer el programa del PSOE.Foto:NURIA SOLER
El programa electoral del PSOE propone ampliar la próxima legislatura el horario general y el calendario de los centros docentes, así como aumentar "el horario semanal para los alumnos que lo requieran en las etapas básicas de la enseñanza". Estas medidas tienen un doble objetivo: por un lado, facilitar la conciliación de la vida laboral y familiar mediante la oferta de actividades tanto de ocio como formativas para los alumnos y, por otro, mejorar la formación de los estudiantes y atender mejor a los alumnos con dificultades sociales o de otros tipos, explicaron el coordinador del documento, Ramón Tejedor, y el coordinador de la campaña en Huesca, Jesús Miguel Franco.
Los socialistas presentaron ayer su programa electoral, cuyo objetivo básico es "consolidar el crecimiento demográfico y económico con el fin de repartir la riqueza para que todos los aragoneses seamos más iguales", indicó el coordinador de campaña del PSOE aragonés, Carlos Pérez Anadón. El dirigente socialista insistió en una de las ideas-fuerza de su partido: "casi nada de lo que hoy en Aragón se considera normal hubiera sido posible sin la estabilidad, que no es sinónimo de quietud", de los ocho años de presidencia de Marcelino Iglesias, dijo.
Uno de los ejes del programa del PSOE es el de Políticas para los ciudadanos, de carácter social, que en el apartado educativo incluye propuestas como anticipar la enseñanza de la primera lengua extranjera a los tres años, iniciar la segunda a los diez y ofrecer la tercera en la ESO; que todos los nuevos centros de enseñanza sean bilingües y tengan comedor; que la Secundaria, el Bachiller y la FP puedan estudiarse por internet; que "todas las aulas en todos los centros estarán conectados a internet" o intensificar "la comunicación digital entre alumnos, profesores y familias". En el ámbito universitario, los socialistas plantean invertir 135 millones en cuatro años en la Universidad, donde aplicarían un sistema de financiación por objetivos, y duplicar las becas Erasmus. En ambos casos prometen mejoras salariales para el profesorado.
La principal área del apartado de protección social sería la creación y el desarrollo del Sistema Aragonés de Atención a la Dependencia, un ente de categoría similar al que engloba la asistencia sanitaria pero dirigido a gestionar la llamada cuarta pata del Estado de Bienestar. Iglesias lleva semanas haciendo hincapié en la importancia del desarrollo de esta parcela de la atención a los discapacitados, que ahora da los primeros pasos en todo el Estado.
En el apartado de la Sanidad, el programa del PSOE propone habilitar UCIs en los hospitales de Alcañiz, Barbastro y Calatayud, implantar sistemas de telemedicina en los centros de salud de zonas rurales --donde la distancia en espacio y tiempo entre paciente y sanitario se dispara-- y desarrollar el derecho de los ciudadanos a la segunda opinión médica.
Otras propuestas incluidas en el programa del PSOE, que se da un año para aprobar la Ley de Lenguas, son la conversión de las becas de investigación en contratos de formación, poner en marcha la construcción de 15.000 viviendas protegidas y 1.500 de alquiler, catalogar los pisos vacíos y "sacarlos al mercado mediante incentivos" o fomentar el acceso al techo de los jóvenes, discapacitados, ancianos, víctimas de violencia y familias tanto monoparentales como numerosas.
IU aprueba sin fisuras las listas y un programa para "el voto útil"
Barrena y Alonso son candidatos a presidente y alcalde, respectivamente. Piden el cierre de las diputaciones provinciales y más políticas sociales.
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog
22/04/2007 M. N.
NEIMA PIDALFoto:NEIMA PIDAL
La coalición Izquierda Unida (IU) aprobó ayer por unanimidad unas listas electorales muy renovadas por la incorporación de jóvenes caras nuevas y un programa marco fundamentado en políticas sociales como la educación y la sanidad, el medio ambiente, el urbanismo, ordenación del territorio (piden el cierre de las diputaciones provinciales), el empleo, la integración de la inmigración y la necesidad de un nuevo modelo cultural. Adolfo Barrena figura como candidato a la presidencia del Gobierno aragonés y José Manuel Alonso, a la alcaldía de Zaragoza.
"Somos la única fuerza política de izquierdas en Aragón legitimada para formar gobierno. Por eso, buscamos el voto útil de la alternativa progresista para llevar su fuerza a las Cortes y al resto de instituciones", señaló Barrena tras la reunión del consejo político.
"El programa electoral se ha elaborado desde la base y con la participación abierta de todos. Mediante reuniones con las asociaciones del tejido social crítico o directamente con la ciudadanía", añadió el candidato a la presidencia.
Barrena criticó con dureza las declaraciones del presidente Marcelino Iglesias sobre su "preocupación" por las montañas y las tachó de "impresentables". "Iglesias ha tenido la oportunidad de aprobar una Ley del Pirineo, pero rechazó una iniciativa legislativa popular apoyada por miles de aragoneses", recordó, lamentando el "enladrillamiento" actual de la montaña.
También le tendió la mano al presidente sobre la Ley de Lenguas, aunque condicionó este apoyo a que "deje de favorecer a su socio de gobierno para que deje de ser anticatalanista y asuma que en el territorio existen otras lenguas además del castellano".
Los representantes de IU recordaron la labor que ha desarrollado la coalición para que el Estatuto salga adelante. "IU ha demostrado que allí donde ha tenido representatividad se ha dado debate social", afirmaron, y por ello pidieron el voto para continuar este trabajo, sobre todo en aquellos municipios en donde perdieron sus cargos en las últimas elecciones.
Barrena y Alonso son candidatos a presidente y alcalde, respectivamente. Piden el cierre de las diputaciones provinciales y más políticas sociales.
enviar
imprimir
valorar
añade a tu blog
22/04/2007 M. N.
NEIMA PIDALFoto:NEIMA PIDAL
La coalición Izquierda Unida (IU) aprobó ayer por unanimidad unas listas electorales muy renovadas por la incorporación de jóvenes caras nuevas y un programa marco fundamentado en políticas sociales como la educación y la sanidad, el medio ambiente, el urbanismo, ordenación del territorio (piden el cierre de las diputaciones provinciales), el empleo, la integración de la inmigración y la necesidad de un nuevo modelo cultural. Adolfo Barrena figura como candidato a la presidencia del Gobierno aragonés y José Manuel Alonso, a la alcaldía de Zaragoza.
"Somos la única fuerza política de izquierdas en Aragón legitimada para formar gobierno. Por eso, buscamos el voto útil de la alternativa progresista para llevar su fuerza a las Cortes y al resto de instituciones", señaló Barrena tras la reunión del consejo político.
"El programa electoral se ha elaborado desde la base y con la participación abierta de todos. Mediante reuniones con las asociaciones del tejido social crítico o directamente con la ciudadanía", añadió el candidato a la presidencia.
Barrena criticó con dureza las declaraciones del presidente Marcelino Iglesias sobre su "preocupación" por las montañas y las tachó de "impresentables". "Iglesias ha tenido la oportunidad de aprobar una Ley del Pirineo, pero rechazó una iniciativa legislativa popular apoyada por miles de aragoneses", recordó, lamentando el "enladrillamiento" actual de la montaña.
También le tendió la mano al presidente sobre la Ley de Lenguas, aunque condicionó este apoyo a que "deje de favorecer a su socio de gobierno para que deje de ser anticatalanista y asuma que en el territorio existen otras lenguas además del castellano".
Los representantes de IU recordaron la labor que ha desarrollado la coalición para que el Estatuto salga adelante. "IU ha demostrado que allí donde ha tenido representatividad se ha dado debate social", afirmaron, y por ello pidieron el voto para continuar este trabajo, sobre todo en aquellos municipios en donde perdieron sus cargos en las últimas elecciones.
PRESENTACIÓ DEL PAR-FACAO
NUEVA PRESENTACIÓN DE LOS ARAGONESISTAS.
El PAR añade el progreso a su proyecto político "de centro"
El aspirante basa su proyecto en la familia, el territorio y la suma de lo público y lo privado.Afirma que la ley de lenguas entrará en el pacto y que él también pondrá condiciones.
25/04/2007 A. IBÁÑEZ
Biel, acompañado por los candidatos de Zaragoza, a la capital y a la provincia.Foto:EFE / JAVIER CEBOLLADA
En un documento perfectamente encuadernado, con papel satinado y con las líneas de diseño que el PAR está exhibiendo en esta larga precampaña, su doble candidato, a la DGA y al Ayuntamiento de Zaragoza, presentó --acompañado de todos los candidatos a las Cortes por Zaragoza y al consistorio-- los ejes de su programa, un proyecto político que apuesta "desde el centro y en el centro" por el progreso para Aragón y Zaragoza. Que "Aragón crezca en España", afirmó un Biel cada vez más entusiasta y optimista, ante los 46 representantes que optan a un cargo electo por Zaragoza.
Para forjar su plan, que en un escenario de casi imposibles mayorías exige fórmulas de coalición con otros partidos, Biel resumió los pilares básicos de su ideario político: desarrollo del Estatuto recién entrado en vigor, la defensa "del agua de Aragón", la conjunción de lo público y lo privado, la familia como "referente de todas las políticas", acabar con el tópico de "Zaragoza contra Aragón" y el territorio, resumido en el interés general supramunicipal, es decir, que aquellos proyectos que se desarrollen en determinados lugares no se puedan discutir por su importancia para toda la comunidad autónoma.
PRAGMATISMO Y CENTRISMO Para todo ello, el discurso de Biel --muy en la línea del expresado por el presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, en su discurso del Día de Aragón-- se trufó de continuas alusiones al centrismo del PAR y al pragmatismo, al avance en los proyectos, contra aquellos "que tienen ideas del siglo XIX" (una clara crítica a los intelectuales de izquierdas y a CHA). Por esto, el Partido Aragonés quiere dar prioridad a los proyectos de interés general de Aragón; proponer una estrategia regional de desarrollo y un pacto de solidaridad; procurar la suma de Zaragoza y Aragón como una "ciudad-región"; aprobar una ley de régimen especial para la capital; ejecutar el metro; llegar a un acuerdo por el Urbanismo, y hacer accesible la sociedad del conocimiento a todo el mundo: "¿Por qué hacer una milla digital cuando se pueden hacer mil kilómetros cuadrados, que es lo que tiene todo el término municipal de Zaragoza", se preguntó retóricamente.
"La gente necesita al PAR", dijo rotundamente Biel, para quien estar en el centro implica revalorizarlo y "huir de las trincheras". El PAR haunido en sus listas juventud, experiencia en el municipalismo y algunos de sus líderes históricos, como José María Mur, Emilio Eiroa o Juan Antonio Bolea. Todos ellos estaban presentes en el acto de ayer.
PACTOS Respecto a las condiciones que Iglesias ha puesto para pactar, y que implican un acuerdo en la Ley de Lenguas y la de las Montañas, el candidato Biel dijo que eso se resuelve en 15 días, dada "la gran sintonía personal" entre ambos líderes. Asimismo, también lanzó un aviso: él también tiene condiciones en su pacto global, y entre ellas está la ley de coordinación de policías locales, que esta legislatura persiguió y no pudo sacar adelante, entre otras cosas, por las malas relaciones con el Ayuntamiento de Zaragoza, que no dudó en confirmarlas.
El PAR añade el progreso a su proyecto político "de centro"
El aspirante basa su proyecto en la familia, el territorio y la suma de lo público y lo privado.Afirma que la ley de lenguas entrará en el pacto y que él también pondrá condiciones.
25/04/2007 A. IBÁÑEZ
Biel, acompañado por los candidatos de Zaragoza, a la capital y a la provincia.Foto:EFE / JAVIER CEBOLLADA
En un documento perfectamente encuadernado, con papel satinado y con las líneas de diseño que el PAR está exhibiendo en esta larga precampaña, su doble candidato, a la DGA y al Ayuntamiento de Zaragoza, presentó --acompañado de todos los candidatos a las Cortes por Zaragoza y al consistorio-- los ejes de su programa, un proyecto político que apuesta "desde el centro y en el centro" por el progreso para Aragón y Zaragoza. Que "Aragón crezca en España", afirmó un Biel cada vez más entusiasta y optimista, ante los 46 representantes que optan a un cargo electo por Zaragoza.
Para forjar su plan, que en un escenario de casi imposibles mayorías exige fórmulas de coalición con otros partidos, Biel resumió los pilares básicos de su ideario político: desarrollo del Estatuto recién entrado en vigor, la defensa "del agua de Aragón", la conjunción de lo público y lo privado, la familia como "referente de todas las políticas", acabar con el tópico de "Zaragoza contra Aragón" y el territorio, resumido en el interés general supramunicipal, es decir, que aquellos proyectos que se desarrollen en determinados lugares no se puedan discutir por su importancia para toda la comunidad autónoma.
PRAGMATISMO Y CENTRISMO Para todo ello, el discurso de Biel --muy en la línea del expresado por el presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, en su discurso del Día de Aragón-- se trufó de continuas alusiones al centrismo del PAR y al pragmatismo, al avance en los proyectos, contra aquellos "que tienen ideas del siglo XIX" (una clara crítica a los intelectuales de izquierdas y a CHA). Por esto, el Partido Aragonés quiere dar prioridad a los proyectos de interés general de Aragón; proponer una estrategia regional de desarrollo y un pacto de solidaridad; procurar la suma de Zaragoza y Aragón como una "ciudad-región"; aprobar una ley de régimen especial para la capital; ejecutar el metro; llegar a un acuerdo por el Urbanismo, y hacer accesible la sociedad del conocimiento a todo el mundo: "¿Por qué hacer una milla digital cuando se pueden hacer mil kilómetros cuadrados, que es lo que tiene todo el término municipal de Zaragoza", se preguntó retóricamente.
"La gente necesita al PAR", dijo rotundamente Biel, para quien estar en el centro implica revalorizarlo y "huir de las trincheras". El PAR haunido en sus listas juventud, experiencia en el municipalismo y algunos de sus líderes históricos, como José María Mur, Emilio Eiroa o Juan Antonio Bolea. Todos ellos estaban presentes en el acto de ayer.
PACTOS Respecto a las condiciones que Iglesias ha puesto para pactar, y que implican un acuerdo en la Ley de Lenguas y la de las Montañas, el candidato Biel dijo que eso se resuelve en 15 días, dada "la gran sintonía personal" entre ambos líderes. Asimismo, también lanzó un aviso: él también tiene condiciones en su pacto global, y entre ellas está la ley de coordinación de policías locales, que esta legislatura persiguió y no pudo sacar adelante, entre otras cosas, por las malas relaciones con el Ayuntamiento de Zaragoza, que no dudó en confirmarlas.
14 de maig del 2007
ELECCIONS 2007: REFLEXIONS MUNICIPALS...I NO TANT LOCALS
Ara que s’han formalitzat les llistes electorals i que s’han visualitzat els nous noms, candidatures que opten a les diferents alcaldies és el moment de demanar als alcaldables i membres de la llista algunes peticions. És més, ara que ells és deixen veure somrients saluden amicalment i et demanen el vot és l’hora. Aquesta en alguns casos és una actitud personal que sols succeeix cada quatre anys i ara és el moment.
En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit
A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.
I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939
En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit
A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.
I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939
ELECCIONS LOCALS 2007: REFLEXIONS LOCALS...I NO TANT LOCALS
Ara que s’han formalitzat les llistes electorals i que s’han visualitzat els nous noms, candidatures que opten a les diferents alcaldies és el moment de demanar als alcaldables i membres de la llista algunes peticions. És més, ara que ells és deixen veure somrients saluden amicalment i et demanen el vot és l’hora. Aquesta en alguns casos és una actitud personal que sols succeeix cada quatre anys i ara és el moment.
En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit
A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.
I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939
En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit
A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.
I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939
28 d’abril del 2007
NUEVAS PROMESAS VIEJAS MENTIRAS DE LOS SOCIALISTAS
2007- Como sucedió en 1999 y 2004 el PSOE ha vuelto a prometer la “Ley de Lenguas” mostrando un guiño hacia sus vitantes catalanoparlantes. Pero el asociacionismo de la Franja no se olvida del olvido que han tenido durante el 2006 a las enmiendas de la Iniciativa Cultural de la Franja-CERIb, IEBC, Consells y ASCUMA- y especialmente ante la enmienda que estos grupos junto con els Casals Jaume I de Fraga y el Ateneu Popular del Baix Cinca presentaron a las Cortes de Aragón obteniendo un silencio administrativo más propio de otras épocas autoritaritarias que de unos que se autoproclaman demócratas. La democracia se demuestra con actos y no con promesas incumplidas, con silencios para perpetuar el despotismo de la coalición PSOE-PAR...y ahora, a la tercera va la vencida, como si de una partida de ajedrez se tratara, vuelven a prometer leyes que durante una década han prometido y no se han atrevido a promover, y ahora, NOS HEMOS DE CREER DE NUEVO AL PSOE??. Demasiadas mentiras y escaso “talante”.
NO SE TRATA DE VIVIR DE LAS RENTAS DE 1984, SINO DE CUMPLIR LO PROMETIDO, Y MENOS PROMETER LAS LEYES EN CAMPAÑA ELECTORAL QUE POSTERIORMENTE SE INCUMPLEN SISTEMÁTICAMENTE. TODO PARECE INDICAR QUE AL PSOE POR MUCHO QUE LO PROMETAN, NO ESTÁ POR LA LABOR (Y MENOS EL PAR) PERO “DIME CON QUIEN ANDAS Y TE DIRÉ QUIEN ERES” Y “POR SUS OBRAS LOS CONOCERÉIS” OBRAS??? NINGUNA,
Claro está que estas promesas se inscriben dentro de los temores socialistas de perder votos catalanohablantes, especialmente en FRAGA y el BAIX CINCA, ante la aparicón de una nueva formación que surgida desde el asociacionismo local y comarcal, NO TIENE NI LAS RENTAS ZARAGOZANAS NI LOS TEMORES SOCIALISTAS Y DICEN LAS COSAS COMO LAS SIENTEN, CON UNA ÚNICA VOZ, NO CON UNA VOZ EN ZARAGOZA Y OTRA EN LA FRANJA.
Benviguts ALTERNATIVA CIVICA, que us vagi molt bé el proper 27 de maig
NO SE TRATA DE VIVIR DE LAS RENTAS DE 1984, SINO DE CUMPLIR LO PROMETIDO, Y MENOS PROMETER LAS LEYES EN CAMPAÑA ELECTORAL QUE POSTERIORMENTE SE INCUMPLEN SISTEMÁTICAMENTE. TODO PARECE INDICAR QUE AL PSOE POR MUCHO QUE LO PROMETAN, NO ESTÁ POR LA LABOR (Y MENOS EL PAR) PERO “DIME CON QUIEN ANDAS Y TE DIRÉ QUIEN ERES” Y “POR SUS OBRAS LOS CONOCERÉIS” OBRAS??? NINGUNA,
Claro está que estas promesas se inscriben dentro de los temores socialistas de perder votos catalanohablantes, especialmente en FRAGA y el BAIX CINCA, ante la aparicón de una nueva formación que surgida desde el asociacionismo local y comarcal, NO TIENE NI LAS RENTAS ZARAGOZANAS NI LOS TEMORES SOCIALISTAS Y DICEN LAS COSAS COMO LAS SIENTEN, CON UNA ÚNICA VOZ, NO CON UNA VOZ EN ZARAGOZA Y OTRA EN LA FRANJA.
Benviguts ALTERNATIVA CIVICA, que us vagi molt bé el proper 27 de maig
27 d’abril del 2007
SI NO HO VEIG NO M'HO CREC (2006)
El passat 4 de novembre a la vila de Fòrnols (Matarranya) es realitzà una taula rodona sota el títol “Llengua com a identitat cultural dins de “Matarranya. III Jornades culturals i literàries” que organitzava la Comarca del Matarranya. En ella intervingueren el diputat del PSOE José María Becana, el conseller de Cultura de la Llitera Josep Anton Chauvell, Carme Alcover (Universitat de Saragossa), Antoni Mir (Casa de les llengües) i l’historiador Joaquim Montclús. En ella en José María Becana diguè que si una llengua es perd, no serà culpa dels polítics, sinó del propis parlants. Aquesta defensa de la classe política i la crítica als propis parlants demostra que aquell que mesos enrera anava com a catalanoparlant per les terres de la Franja, no ho era tant, perquè primava l’escó i la política a la llengua que ell volia protegir, postura que segueixen molt els diferents regidors i consellers que aposten per una cooficialització del català a l’Aragó. En darrera instància, les paraules de Fòrnols, mostren la poca vergonya i la crítica fàcil d’alguns polítics que acusant volen amagar davant l’electorat l’incompliment constant i reiterat, durant més de dues legislatures, de promeses de fer una llei de Llengües, tant a l’electorat com a les Corts d’Aragó. Davant la cobardia i el retrocès legal que s’ofreix la llengua catalana a l’Aragó del PSOE-PAR des de 2005, i que es materialitzà al 2006, amb la incompetència política del Govern davant l’article 8è de l’Estatut o en la inusual denominació d’un Justicia d’Aragó que no reconeix el català, al que públicament, a les Corts d’Aragó, va denominar com a “xapurrejat”, davant les crítiques de la Chunta i el silenci de la resta de grups polítics.
I es que, com molt encertadament va qualificar en Quim Gibert, en Becana és el Dr. Jekyl i Mr Hide de Fraga i de la Franja. Un Dr. Jekyl que és capaç de recolzar públicament l’aprovació de l’Estatut valencià i llur secesionisme lingüístic (febrer de 2006), recolzar l’aigualit i retrògrad Estatut aragonés (setembre de 2006) i un Mr. Hide que es prensenta al novembre als Premis Josep Galan convocats per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca o a les jornades matarranyenques de Fòrnols, utilitzant un doble disurs per a tenir contents a tots.
De Dr. JeKyls n’hi ha molts a tots els partits: gent que al seu poble defensa la seva llengua i la seva cultura, signen manifestos però que a Osca o Saragossa s’expressen de manera totament contrària..D’aquets anàlisi crida l’atenció que és als partits que actualment governen, al PSOE i al PAR on més palpables i més n’hi ha, perquè és en aquests partits, especialment al PSOE, que sempre s’ha vist al PP com la prolongació del franquisme en democràcia i com a un partit contrari a la Llei de Llengues i ells, especialment el PSOE, són la prolongació de la via política del progresisme i de la lluita antifranquista, com si a les seves files no hi haguès ex-franquistes i ex-falangistes o fills de.., els del PSOE són els impulsors de la defensa del català a l’Aragó al 1984, i el PAR és el regionalime centrista que cohesiona el govern que calla i va fent, hi estigui el PP o el PSOE, el PAR sempre hi serà, i si cal apostar per l’ensenyament del català a l’escola, doncs, també. Però, ambdós grups, que critiquen al PP de no voler la llei de llengües, també tenen militants, més el PAR que el PSOE, que no la volen, i per tant, desde la cúpula, especialment en José Ángel Biel, é s contrari a la Llei de Llengües, tot sigui que pugui restar vots a Saragossa. Però com això es mal vist, van deixar fer, i oficialment callen al parlar de llengua o donen falses promeses i esperances als ciutadans i col·lectius de la Franja.
En aquest diàbolic joc de falsedats polítiques, on partint que la darrera finalitat és el mantenir-se en el poder, i “la fi justifica els mitjans”, també s’aplica a la por de la pèrdua de carnets polítics, i per tant, de vots a les properes eleccions, i davant de no perdre militants, tot si hi val: els del PAR callen davant una evidència que cada cop es demostra i comprova amb text, imatges i articles per internet, i que fins i tot ha tingut diverses denúncies la jutjat de Fraga, i és que a l’interior del PARtit regionalista hi ha individus contraris al català que amb carnet del PAR (i simpatitzants del PAR i del PP) que juguen un doble joc polític amb l’ultra-dretra espanyola (Falange, Democracia Nacional,GAV, etc.) i creen col·lectius culturals com l’Asociación Academia de la Lengua Aragonesa, FACAO i les seves variants comarcals, grupúsculs neofranquistes que encara existeixen al tercer mileni (no parlem de fa trenta anys com alguns es pensen, parlem de fa dos i tres anys) que s’amaguen dins del PAR davant del silenci dels seus companys de partit, que tot i no compartir ni el fons ni les idees, callen perquè aquests aporten vots al partit; igual de silenciosos que els del PSOE, que callen pels companys contraris a la Llei de Llengua, i perquè si anèsin contra el PAR, això voldria dir menys poder al Pignatelli, com a Benavarri, Ribagorça, La Llitera, Fraga, Baix Cinca o Matarranya. En definitiva, els silencis del PSOE i el PAR amb l’ultradreta aragonesa els fan còmplices d’ells i de les seva filosofia, com diu el refray castellà “diga’m amb qui camines i et diré qui ets”
Davant de tot aquest joc amb la cultureta local, al Departament de Presidència no ha tingut més remei que, davant les crítiques sorgides des de l’associacionisme de tot l’Aragó, trametre una ordre en contra de l’utilització del terme Academia de la Lengua Aragonesa”, abans que es crees al congrès de Chuntos por el aragonés i en contra de la criticada Academia de la FACAO que un any abans havia aprovat la DGA. Però ja ho diu el refrany”feta la llei, feta la trampa”..i els de l’Academia FACAO la incompleixen un cop i un altre davant la passivitat del Govern. Ara bé, a ells els hi està tot permès, no als grups i col·lectius aragonesòfons de Chuntos...pobres els de Chuntos si creen una Academia de la Lengua Aragonesa, tot i tenir la marca registrada sel’s prohibeix abans que ho facin, en canvi als de la FACAO sel’s facilita la inscripció al registre d’associacions. En definitiva, que el govern d’Aragó en aquest tema, prohibeix allò que no s’ha atrevit a normalitzar i que quant uns, amb un nul recolzament científic i intelectual volen fer ciència sel’s permet tot, tot sigui per no perdre carnet al PARtit. En camvi, al comú dels mortals, tot són barreres, ja se sap que “feta la llei, feta la trampa”
Davant aquesta doble, o triple moralitat governativa ens podem preguntar: amb quina moral pot venir el Govern d’Aragó a fer complir lleis als ciutadans si ells són els primers que se es salten lleis europees la Carta de Lenguas minoritaries de l’Unió Europea, ratificada per l’estat Espanyol al 2002?. Com es pot veure, tant el PP com el PSOE firmen lleis a Madrid, que desprès les vulneren amb total normalitat a Saragossa. I és que al cap i a la fi, tants uns com els altres, recolzats per flamant PAR i les seves famílies internes, els que els interessa és seure al Pignatelli, i les lleis, a poc a poc, a no ser que aquelles recauden més impostos o les que hi pugin el sou dels càrrecs electes. I de llengua, ni parlar-se, especialment el Biel i el seu equip.
Ara bé, davant aquesta crua realitat, ,el que és intolerant i pocavergonya és que dins del PSOE, aquell que defensava a casa el català a l’Aragó, aquell que apostava per una llei de llengües, ara vist el flam de l’Estatut vingui i doni lliçons als catalanoparlants de la franja, dient que si una llengua es perd, no serà culpa dels polítics, sinó del propis parlants. Amb aquestes declaracions, i amb els coneixements anteriors, es pot veure que aquestes declaracions mostren la falta d’escrúpuls d’un home que junt amb el cap del govern aragonès i el seu partit, el PSOE, han promès un cop rera un altre durant quasi vuit anys que hi hauria Llei de llengües i vet per on que ara, igual tornaran a prometre mil coses, com si els votants de la Franja, fosen ases. Ara bé, potser si que som una mica ases, al delegar el govern i la política amb uns veins que pensen més en el partit i en els vots, i miren més a Osca i Saragosa que al seu poblei comarca; uns individus que poc els importa prometre reiteradament i no complir, si amb això acosegueixen matenir-se al poder una legislatura més;que fan i desfan lleis i callen per a mantenir possibles pactes i, en definitiva, i a efectes legals, en dos anys ( 2005-2006) han fet retrocedir els escassos avenços legals aconseguits tímidament des de 1984, i especialment des de 1993.
Potser si que en som ases al no escriure més als mitjans de comunicació, per molt controlats que els tinguin; al no movilitzar ni movilitzar-nos en pro d’unes promeses electorals i unes lleis que no s’acompleixen de lluny, al no criticar més la falta d¡’escrúpuls per mantenir-se al poder, al no asenyalar els partits polítics i el president de les Corts d’Aragó o el Justicia d’Aragó que no és dignen ni a contestar a les cartes dels col·lectius culturals i dels ciutadans o simplement diuen que no procedeix, quant ellls són càrrec públics que tondrien que atendre o,almenys contestar les peticions dels ciutadans.
Així que, davant d’aquestes realitat, els diferents Drs. Jekyls poden continuar criticant...que si mor una llengua és culpa dels parlants, que si no s’aproba la Llei de Llengües és culpa del PP, tot i que al 2001 aquest apostava per l’abstenció, i el PSOE-PAR no la volgueren tramitar amb la excusa de que buscaven més consens. I ara que el Dr. Jekyl ha dit qui eren els culpables...i som culpables, jo hem pregunto: també serem DOLENTS al mes de maig quant vingui Mr. Hide per aquestes terres abandonades a la recerca de vots..o potser llavors serem BONS????. En definitiva, davant aquest esperpèntic panorama de la classe política aragonesa, sols ens queda demanar, o exigir, unes coses: MÉS FETS i MENYS PARAULES, que les firmes a les diferents declaracions, al cap i a la fi s’han quedat en paper mullat; més CIÈNCIA i CULTURA i menys cultureta local i popular, pura façana de cara a les eleccions, però que resta buida durant la resta de la legislatura...en definitiva, més sentit comú i menys mentires. Amb política i amb cultura, i fins i tot amb la cultureta, com a la vida mateixa, no sempre és vàlid el maquiavélic principi que la fi justifica els mitjans per molt que hi hagi polítics que l’utilitzen sistemàticament.
I es que, com molt encertadament va qualificar en Quim Gibert, en Becana és el Dr. Jekyl i Mr Hide de Fraga i de la Franja. Un Dr. Jekyl que és capaç de recolzar públicament l’aprovació de l’Estatut valencià i llur secesionisme lingüístic (febrer de 2006), recolzar l’aigualit i retrògrad Estatut aragonés (setembre de 2006) i un Mr. Hide que es prensenta al novembre als Premis Josep Galan convocats per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca o a les jornades matarranyenques de Fòrnols, utilitzant un doble disurs per a tenir contents a tots.
De Dr. JeKyls n’hi ha molts a tots els partits: gent que al seu poble defensa la seva llengua i la seva cultura, signen manifestos però que a Osca o Saragossa s’expressen de manera totament contrària..D’aquets anàlisi crida l’atenció que és als partits que actualment governen, al PSOE i al PAR on més palpables i més n’hi ha, perquè és en aquests partits, especialment al PSOE, que sempre s’ha vist al PP com la prolongació del franquisme en democràcia i com a un partit contrari a la Llei de Llengues i ells, especialment el PSOE, són la prolongació de la via política del progresisme i de la lluita antifranquista, com si a les seves files no hi haguès ex-franquistes i ex-falangistes o fills de.., els del PSOE són els impulsors de la defensa del català a l’Aragó al 1984, i el PAR és el regionalime centrista que cohesiona el govern que calla i va fent, hi estigui el PP o el PSOE, el PAR sempre hi serà, i si cal apostar per l’ensenyament del català a l’escola, doncs, també. Però, ambdós grups, que critiquen al PP de no voler la llei de llengües, també tenen militants, més el PAR que el PSOE, que no la volen, i per tant, desde la cúpula, especialment en José Ángel Biel, é s contrari a la Llei de Llengües, tot sigui que pugui restar vots a Saragossa. Però com això es mal vist, van deixar fer, i oficialment callen al parlar de llengua o donen falses promeses i esperances als ciutadans i col·lectius de la Franja.
En aquest diàbolic joc de falsedats polítiques, on partint que la darrera finalitat és el mantenir-se en el poder, i “la fi justifica els mitjans”, també s’aplica a la por de la pèrdua de carnets polítics, i per tant, de vots a les properes eleccions, i davant de no perdre militants, tot si hi val: els del PAR callen davant una evidència que cada cop es demostra i comprova amb text, imatges i articles per internet, i que fins i tot ha tingut diverses denúncies la jutjat de Fraga, i és que a l’interior del PARtit regionalista hi ha individus contraris al català que amb carnet del PAR (i simpatitzants del PAR i del PP) que juguen un doble joc polític amb l’ultra-dretra espanyola (Falange, Democracia Nacional,GAV, etc.) i creen col·lectius culturals com l’Asociación Academia de la Lengua Aragonesa, FACAO i les seves variants comarcals, grupúsculs neofranquistes que encara existeixen al tercer mileni (no parlem de fa trenta anys com alguns es pensen, parlem de fa dos i tres anys) que s’amaguen dins del PAR davant del silenci dels seus companys de partit, que tot i no compartir ni el fons ni les idees, callen perquè aquests aporten vots al partit; igual de silenciosos que els del PSOE, que callen pels companys contraris a la Llei de Llengua, i perquè si anèsin contra el PAR, això voldria dir menys poder al Pignatelli, com a Benavarri, Ribagorça, La Llitera, Fraga, Baix Cinca o Matarranya. En definitiva, els silencis del PSOE i el PAR amb l’ultradreta aragonesa els fan còmplices d’ells i de les seva filosofia, com diu el refray castellà “diga’m amb qui camines i et diré qui ets”
Davant de tot aquest joc amb la cultureta local, al Departament de Presidència no ha tingut més remei que, davant les crítiques sorgides des de l’associacionisme de tot l’Aragó, trametre una ordre en contra de l’utilització del terme Academia de la Lengua Aragonesa”, abans que es crees al congrès de Chuntos por el aragonés i en contra de la criticada Academia de la FACAO que un any abans havia aprovat la DGA. Però ja ho diu el refrany”feta la llei, feta la trampa”..i els de l’Academia FACAO la incompleixen un cop i un altre davant la passivitat del Govern. Ara bé, a ells els hi està tot permès, no als grups i col·lectius aragonesòfons de Chuntos...pobres els de Chuntos si creen una Academia de la Lengua Aragonesa, tot i tenir la marca registrada sel’s prohibeix abans que ho facin, en canvi als de la FACAO sel’s facilita la inscripció al registre d’associacions. En definitiva, que el govern d’Aragó en aquest tema, prohibeix allò que no s’ha atrevit a normalitzar i que quant uns, amb un nul recolzament científic i intelectual volen fer ciència sel’s permet tot, tot sigui per no perdre carnet al PARtit. En camvi, al comú dels mortals, tot són barreres, ja se sap que “feta la llei, feta la trampa”
Davant aquesta doble, o triple moralitat governativa ens podem preguntar: amb quina moral pot venir el Govern d’Aragó a fer complir lleis als ciutadans si ells són els primers que se es salten lleis europees la Carta de Lenguas minoritaries de l’Unió Europea, ratificada per l’estat Espanyol al 2002?. Com es pot veure, tant el PP com el PSOE firmen lleis a Madrid, que desprès les vulneren amb total normalitat a Saragossa. I és que al cap i a la fi, tants uns com els altres, recolzats per flamant PAR i les seves famílies internes, els que els interessa és seure al Pignatelli, i les lleis, a poc a poc, a no ser que aquelles recauden més impostos o les que hi pugin el sou dels càrrecs electes. I de llengua, ni parlar-se, especialment el Biel i el seu equip.
Ara bé, davant aquesta crua realitat, ,el que és intolerant i pocavergonya és que dins del PSOE, aquell que defensava a casa el català a l’Aragó, aquell que apostava per una llei de llengües, ara vist el flam de l’Estatut vingui i doni lliçons als catalanoparlants de la franja, dient que si una llengua es perd, no serà culpa dels polítics, sinó del propis parlants. Amb aquestes declaracions, i amb els coneixements anteriors, es pot veure que aquestes declaracions mostren la falta d’escrúpuls d’un home que junt amb el cap del govern aragonès i el seu partit, el PSOE, han promès un cop rera un altre durant quasi vuit anys que hi hauria Llei de llengües i vet per on que ara, igual tornaran a prometre mil coses, com si els votants de la Franja, fosen ases. Ara bé, potser si que som una mica ases, al delegar el govern i la política amb uns veins que pensen més en el partit i en els vots, i miren més a Osca i Saragosa que al seu poblei comarca; uns individus que poc els importa prometre reiteradament i no complir, si amb això acosegueixen matenir-se al poder una legislatura més;que fan i desfan lleis i callen per a mantenir possibles pactes i, en definitiva, i a efectes legals, en dos anys ( 2005-2006) han fet retrocedir els escassos avenços legals aconseguits tímidament des de 1984, i especialment des de 1993.
Potser si que en som ases al no escriure més als mitjans de comunicació, per molt controlats que els tinguin; al no movilitzar ni movilitzar-nos en pro d’unes promeses electorals i unes lleis que no s’acompleixen de lluny, al no criticar més la falta d¡’escrúpuls per mantenir-se al poder, al no asenyalar els partits polítics i el president de les Corts d’Aragó o el Justicia d’Aragó que no és dignen ni a contestar a les cartes dels col·lectius culturals i dels ciutadans o simplement diuen que no procedeix, quant ellls són càrrec públics que tondrien que atendre o,almenys contestar les peticions dels ciutadans.
Així que, davant d’aquestes realitat, els diferents Drs. Jekyls poden continuar criticant...que si mor una llengua és culpa dels parlants, que si no s’aproba la Llei de Llengües és culpa del PP, tot i que al 2001 aquest apostava per l’abstenció, i el PSOE-PAR no la volgueren tramitar amb la excusa de que buscaven més consens. I ara que el Dr. Jekyl ha dit qui eren els culpables...i som culpables, jo hem pregunto: també serem DOLENTS al mes de maig quant vingui Mr. Hide per aquestes terres abandonades a la recerca de vots..o potser llavors serem BONS????. En definitiva, davant aquest esperpèntic panorama de la classe política aragonesa, sols ens queda demanar, o exigir, unes coses: MÉS FETS i MENYS PARAULES, que les firmes a les diferents declaracions, al cap i a la fi s’han quedat en paper mullat; més CIÈNCIA i CULTURA i menys cultureta local i popular, pura façana de cara a les eleccions, però que resta buida durant la resta de la legislatura...en definitiva, més sentit comú i menys mentires. Amb política i amb cultura, i fins i tot amb la cultureta, com a la vida mateixa, no sempre és vàlid el maquiavélic principi que la fi justifica els mitjans per molt que hi hagi polítics que l’utilitzen sistemàticament.
26 d’abril del 2007
LA FRANJA NO ÉS ÀFRICA
El passat dijous 25 de gener al diari “Avui” el Sr. Ramon Tremosa i Balcells va publicar un article on equiparava els aborígens de la Franja amb l’exotisme africà instant al cap i casal per a que informi i es preocupi més d’aquesta abandonada perifèria, en referència a la escassa incidència que va tenir als mitjans de comunicació barcelonins la presentació a l’Ateneu barcelonès de l’obra “L’Opus Dei enfronta Catalunya amb Aragó. L’art sacre de Lleida en joc (Llibres de l’Índex”). Si totes les comparacions són odioses, l’afirmació de “No cal anar a l’Àfrica: són a la Franja” encara ho és molt més. Per molt que a l’autor i a molts els hi pugui semblar la Franja no és un territori subdesenvolupat i exòtic perquè sigui un territori rural i perifèric. La proba ens l’aporta el mateix Sr. Tremosa quant fa uns mesos explicava les ingents subvencions a la Franja ribagorçana en contraposició als minsos ajuts de la zona catalana, especialment a La Terreta (Pallars Jussà) Però aquell anàlisi era purament econòmic.
Ara, tocava parlar de cultura i llengua, obviant les realitats socials i econòmiques que envolten a un determinat territori i anteposant la llengua a la resta de característiques estructurals del territori. La equiparació de la Franja amb l’Àfrica, que intenta que serveixi per a que els barcelonins i catalans adherits a les ONGs es fixin en aquests paratges i es preocupin també de la Franja recordant mil·limètricament la campanya de recollida de llibres en català que la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP) va realitzar des de el 2004 per a “Salvar a la Franja”. Aquesta fou iniciativa en que la ICFP actuava com si fos una ONG que anava a realitzar un SOS for Àfrica, SOS per a la Franja. En definitiva, una campanya molt vendible de portes enfora de la Franja, però poc afortunada i efectiva per al territori. Amb campanyes o comparacions com aquestes el territori franjolí queda sotmès als interessos de la metròpoli barcelonesa, però el seu vassallatge és més semblant a la colonització almogàver o d’Hernan Cortés que a les relacions entre una capital o una ciutat i el seu territori més proper. I es que, potser abans de fer un SOS per la Franja, Barcelona es tindria que preocupar d’una desconeguda Lleida que ha tingut que cridar de valent per a que la metròpoli li fes una mica de cas amb els béns de la Franja. Ni punt de comparació amb l’Aragó, on polítics i mitjans de comunicació des de Saragossa i Osca s’han volcat vers Barbastre un dia si in altre també. Però clar, Catalunya és diferent i sembla que per a ells, les terres de Ponent i Lleida no existeixin i Catalunya acabi al Bruc o en els millors dels casos a La Panadella. I si no recordem, com Lleida ha tingut que cridar per a ésser escoltada en el litigi dels béns de la Franja.
Per un altra banda, el Sr. Tremosa admira el dinamisme de la ICFP. Un dinamisme que és cibernètic i exclusivament de cara al Principat, que és la manera més senzilla de defensar la llengua catalana a la Franja de Ponent. Fer d’ambaixador de la Franja des de Catalunya i per Catalunya i el món, i especialment des de Barcelona; és molt fàcil. Realitzar programes i projectes per la xarxa, anar a fer diades, jornades i actes a Àger, Solsona o Poblet i parlar amb un públic proper sobre la Franja, però fora d’ ella, també. Portar gent per a que vegin el parc etnològic d’aquestes exòtiques espècies, i d’altres que habiten pels indrets de Calaceit i de l’Aiguabarreig, és molt fàcil. Salvar la llengua catalana des de Barcelona o Catalunya, també. Però hom es pregunta; i que n’hi ha de mantenir la llengua catalana a la Franja i de dinamitzar culturalment aquestes comarques des de l’interior de la seva societat?. Aquí la cosa és ja és més difícil i no es tracta de colonitzar de nou o de repoblar novament les perifèries, com succeïa ara fa nou-cents anys. Potser des de la llunyania de Barcelona, l’hortet de la Franja es vegi diferent i és més fàcil i vendible treballar a la metròpoli i de cara a ella mostrant-li l’exotisme d’aquesta terra. Però de realitzar un treball diari i continuat dia a dia amb aquests darrers bosquimans, un treball per i a les diferents comarques i llocs, això és un altra cosa. I és que aquests darrers bosquimans, sense drets lingüístics reconeguts, són fàcilment objecte de pares protectors que els volen adoptar, perquè a més a més, d’ésser exòtics, són una gent per a divertiment. Sols cal fixar-s’hi amb la sèrie “lo Cartanyà” de TV3 i la continua burla cap a l’entonació i la pronúncia del català nord-occidental. Segurament, a la metròpoli això no passi, ni són tant rurals ni són tant catalanoparlants com molts pobles de Lleida, el Pirineu i la Franja i la seva llengua sigui el referent més proper que tenen d’uns exòtics individus que quotidianament s’expressen en català vers la cada cop més castellanitzada metròpoli i llur àrea d’influència més propera. Però aquest tema és massa proper i fa massa mal i val més seguir el camí de l’estruç: obviar un problema tant proper i mirar cap a Ponent, que és més llunyà. I es que, a la rural i desconeguda Franja, les petites viles han vist com en els darrers quaranta anys s’han reduït la seva població fins a límits inaudits de fins al 80% en alguns casos, però la llengua, tot i no ésser oficial encara és manté viva. I d’aquesta manera, tot i no ésser oficial s’entén que hi hagi centres d’estudis i altres col·lectius i persones que reclamin la cooficialitat del català, tal com va succeir l’any passat a les Corts d’ Aragó, amb el silenci de tots els polítics, demostrant una actitud més propera a la d’una no tant recent dictadura que a la d’una democràcia europea. Però en aquest cas, com les reclamacions són a Saragossa i a l’Aragó profund, poc l’interessa a la metròpoli catalana.
Davant d’aquestes evidències, la pregunta que hom es formula és: si la ICFP, per molt que faci soroll de Franja de Ponent, hi treballa molt poc; qui és mou veritablement a la Franja? O potser és una societat morta on sols hi treballa l’ICFP?. Crec que l’autor, admirador de l’ICFP, perquè recentment ha està premiat per aquesta entitat i ha entrat al seu Consell Directiu; no coneix, o sap ben poca cosa de la resta dels moviments culturals i les seves iniciatives, activitats, publicacions que, realitzen els diferents centres d’estudis de les diferents comarques de la Franja: Matarranya, (ASCUMA), Baix Cinca (IEBC), Ribagorça (CERIb) i del Consells Locals Pro-Franja units a la ICF-Iniciativa Cultural de la Franja; de l’activitat dels Casals Jaume I de la Franja de Ponent-ACPV o de l’Ateneu Popular del Baix Cinca. Entitats que col·laboren amb ajuntaments, consells comarcals i especialment, amb altres col·lectius locals en la defensa de la llengua catalana al seu territori, i el que tenen molt clar és el treball constant, la dinamització cultural i lingüística de la seva zona, l’unitat i la dignificació de la llengua catalana i la recerca de la seva cooficialitat legal i real a l’Aragó.
Malgrat tot, això no és suficient; la catalanitat s’ha de demostrar a Barcelona i és allí on és més fàcil mostrar el que és la Franja, com si fossin integrants d’una reserva indígena, el “pan et circenses” dels barcelonins. És a Barcelona i a la xarxa on pot dir-se que hom és l’únic interlocutor vàlid, l’únic treballador de la Franja de Ponent i així auto proclamar-se governador de la Franja davant la metròpoli, obviant a la resta de col·lectius, plurals i diversos, que treballen a la Franja pels mateixos objectius. D’aquesta manera, el “dinamisme” d’un s’ha de fer a costa del constant oblit dels altres desvirtuant la realitat. El que és més greu, aquesta percepció de la realitat es converteix amb dogma en un llibre de divulgació històrica com el que feia referència en Ramon Tremosa: “L’Opus Dei...”que, tot i que sigui una gran obra molt esclaridora dels vestuaris de la sociologia política i eclesiàstica actuals, conté alguna excepció que altra que qüestionen el rigor i la cientificitat de l’ obra, però clar, en cultura i llengua a la Franja, tot s’hi val, i ja se sap que la fi justifica els mitjans, fins i tot parlant d’història.
Seguint amb els plantejaments ja coneguts de la ICFP, el senyor Tremosa aposta per a que el president Montilla faci gestions i una visita a la Franja de cara al català. Jo no. Crec que cal Recordar que quan la ICFP va anar a Europa de la mà d’un eurodiputat d’ERC, a l’Aragó no es va parlar de la Llei o de la seva situació lingüística, sinó el tema a debat fou el del intrusisme català en afers aragonesos, i tots els grups sense excepció ho varen criticar; l’ Heraldo va publicar una carta al director de l’expresident Hipolito Gomez de las Roces i una editorial, i res més, sols crítiques. Està clar que una visita a Madrid, a Brusel·les o del President Montilla crida més l’atenció dels mitjans de comunicació però a efectes pràctics, tant políticament com sociològicament, els no han beneficiat en res a la Franja. Ans al contrari. Les diferents peticions al justícia d’Aragó, les Corts, cartes i reunions dels diferents col·lectius de les diferents comarques franjolines han estat contemplats amb desconfiança, i un cop més el català, a efectes legals, a tornat a perdre. Està clar que en tots aquests esdeveniments, si ha ha que buscar culpables aquests es troben a Saragossa, i la Franja poc té a dir, però els que està clar és que en les actuacions dels diferents col·lectius, ni uns són tant bons ni els altres tant dolents. Cadascú fa el que pot i com pot, tot i que el tractament periodístic i els resultats obtinguts siguin ben diferents. Finalment, i en un plànol eminentment polític en Ramon Tremosa afirma que davant la catalanofòbia existent a Saragossa “Comprenc el president Iglesias quan diu que,si presenta ara la llei de llengües al Parlament aragonès, a la propera legislatura no hi haurà ni català cooficial ni ribagorçans catalanoparlants governant” doncs jo no el comprenc. Per molt que el president aragonès tingui temor a la catalanofòbia i al hipotètic rebuig de la “Llei de Llengües” per part de la societat saragossana i del PP, jo no l’entenc si no és que el veritable temor és el seu qüestionament com a cap dins de la coalició dels partits que governen: les reticències del PAR, i especialment, les del seu propi partit que, tot i apostar públicament per una Llei, té certs sectors contraris, i llavors utilitza sense miraments una possible negativa del PP, o fins i tot la seva abstenció com va succeir al 2001 per no fer avançar l’esperada Llei. El més greu, no és que el PSOE aragonès visqui de les rendes de 1984 sense fer res més o vulneri la Carta Europea de Llengües minoritàries de 2001, ratificada pel govern de l’estat al 2002; el més greu és que el seu company de govern, el PAR, i per extensió el PSOE, callen davant l’evidència de que alguns militants i càrrecs del PAR simpatitzen i actuen amb grups d’extrema dreta com Democracia Nacional, Falange 2000, Juan García
Sentandreu, etc. però davant aquestes afirmacions, tot és silenci; la fi justifica els mitjans per a governar l’Aragó. Així és comprèn l’actitud del president aragonés?Jo no, i sinó que no faci, com està fent durant els darrers vuit anys, promeses electorals i a les Corts sobre la Llei que està incomplint de manera sistemàtica.
Malgrat tots aquest comentaris, no voldria acabar sense agrair de tot cor al Sr. Tremosa l’ interès per la Franja i la publicitat que ha fet del territori, com en altres ocasions ha realitzat sobre el desenvolupament de la zona d’Areny de Noguera i de la Ribagorça, en contraposició al Pallars. Un desenvolupament real, palpable, de cara a la galeria...i sense una gestió i una coordinació posterior, però al cap i a la fi, desenvolupament i inversió per a la Franja. Tot i aquests comentaris sobre el darrer article franjolí, no puc més que, des de la Ribagorça, agrair-li les ratlles que habitualment dedica a aquesta terra franjolina i pirinenca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)