8 de febrer del 2014

De Montanui a la Declaració de Mequinensa, 30 anys en defensa de la llengua catalana

El passat 1 de febrer es van cumplir trenta anys de la Declaració de Mequinensa, aquella coneguda reunió entre el conseller de cultura del Govern d'Aragó José Bada Panillo i 17 alcaldes de la Franja. Els diferents ajuntaments s'han oblidat d'aquest fet, i potser El Matí de Catalunya Ràdio ha estat l'únic programa de ràdio que s'ha recordat d'aquest efemèride.


Del Bloc el Finestró de Gràcia: dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinensa, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao.
Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.

La representació de la Franja: 2 alcaldes del Matarranya i 2 de la Llitera; de la Ribagorça i del Baix Cinca CAP

Escolteu l’emissió aquí











Com es deia al Diari Segre del passat  26 de maig de 2013:
"Disset pobles de la Franja van redactar l’1 de febrer del 1984 la Declaració de Mequinensa per impulsar i defensar el català que es parla a la zona oriental d’Aragó  Els seus promotors creuen un perill per a la seua supervivència la llei que el denomina Lapao, ratificada 29 anys després
L’1 de febrer del 1984, disset ajuntaments de la Franja catalonoparlant que limitaAragó i Catalunya es van reunir a Mequinensa per firmar una declaració d’intencions que va posar en marxa la maquinària per a la normalització lingüística i que, en el cas del català, “significava acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menys-preu de les peculiaritats de cada poble i comarca”, per garantir l’ensenyament a les escoles i centres d’ensenyament. Convocats pel llavors conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, el socialista José Bada, a instàncies del desaparegut alcalde de Fraga, Francisco Beltrán, van anar al castell de Mequinensa els alcaldes d’Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, el Pont de Montanyana,Tolva, Saidí, Fraga,Torrent de Cinca,Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit,Vallderoures, la Codonyera i Valljunquera. Ells van ser els precursors de totes les gestions perquè el català pogués ser una assignatura optativa i que el Gover d’Aragó donés suport i impuls a la producció literària autòctona i als estudis i tesis que tractin la problemàtica sociolingüística de la Franja. També demanaven que la Universitat de Saragossa es fes Aragó. En la seua declaració, redactada en català, es comprometien a fomentar l’ús públic del català en la retolació bilingüe de carrers i places i a la redacció d’edictes i normes, ja que “som plenament conscients que la integració cultural i política d’Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja d’Aragó”. Tots coincidien que el català és un patrimoni cultural d’Aragó i a rebutjar denominacions despectives com el chapurreau i altres de semblants “que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”, assenyalava la declaració. El 9 d’aquest mes, el Govern d’Aragó, amb PP i PAR al capdavant, ratifica la llei de Llengües que sota el nom de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) eludeix el fet que a la Franja es parli català, la qual cosa ha consternat els pares d’aquesta declaració, alcaldes i veïns que veuen com tot l’esforç d’anys pot quedar en no-res “tan sols per qüestions polítiques enteses de la pitjor manera i una aversió desmesurada a tot el que ve de Catalunya”, va declarar José Bada, conseller de Cultura fa 29 anys. “Nosaltres només vam voler deixar constància d’un fet com és la nostra pròpia llengua, amb una sola gramàtica i les seues diferents singularitats.Arribar al Lapao, com hi hem arribat, no només és estúpid, sinó un veritable perill per a la supervivència d’una cosa molt nostra”, assegura.
(publicat al bloc de Sapeira)


De l'any 1984 tenim la notícia dell dia 1 de febrer sobre de la Declaració de Mequinensa amb una entrevista del Diario Nueva España. El Periódico de Huesca al conseller de cultura del Govern d'Aragó José Bada Panillo. 















I del dia 2 de febrer de 1984 un altra notícia sobre la Declaració de Mequinensa MEQUINENZA


Els promotors de la Declaració de Mequinensa foren els alcaldes ribagorçans d'Areny, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Sopeira i Tolba que van fer un primer manifest que es publicava el 24 de gener de 1984 a Nueva España. El Periódico de Huesca 

 El dia 1 de febrer a Mequinensa als ribagorçans es van sumar 10 alcaldes més: de Saidí, Fraga,Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vallderoures, la Codonyera i Valljunquera.


Sobre aquest tema ja fa uns anys que vaig publicat un parell d'articles (per a llegir el text clicar a sobre del títol):

Autocomplaença, crítica i oblit en la gestió del patrimoni a la conca del Noguera Ribagorça", als Annals 2004-2005-Ibix 4 del Centre d'Estudis del Ripollès, al 2006

28 de gener del 2014

Els jocs en la història (2013)

De: Bloc d'Etnologia


Barrull Perna, Carles i Espuny Arasa, elena (coords.) (2013). “Els jocs en la història”. Editorial Afers,Institut Ramon Muntaner,  Ajuntament de Móra la Nova,  Ajuntament d’Ascó,
Sumari

Carles Barrul Perna i Elena Espuny Arasa: Presentació……………………………………………………………..11
Guy Jaouen: L’AEJST: Xarxa europea de jocs i esports tradicionals: Els jocs tradicionals, una via alternativa entre l’esport i la cultura……………………………………………………15
Àmbit 1: Els jocs en el segle XXI. Educació i noves tecnologies
Biel Pubill Soler: TRADIJOC. Trobada anual de jocs tradicionals dels alumnes de primer d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta………………………………………………… 31
Lourdes Rodríguez Rodríguez: Deu anys jugant a la ZER «Ports-Algars» ………………………………………………………. 45
Cinta Espuny Vidal, M. Cinta Ejarque Zabarte i Biel Pubill Soler: El Seminari de Formadors/es d’Educació Física de les Terres de: l’Ebre: a inquietud per a elaborar eines pràctiques a l’aula…………………………………………….52
Cristina García Moreno i Ramon Pedret Ventura: Rodajoc: l’experiència del joc sense fronteres………………………………………………………………………………………………………………… 60
Unai Sáez de Ocáriz Granja: Juego tradicional y educación de conflictos……………………….78
Pere Lavega Burgués i Unai Sáez de Ocáriz Granja: Cap a una comprensió de la vivència emocional que susciten els jocs tradicionals psicomotors: perspectiva de gènere……………….. 84
Àmbit 2. Jocs, comunitat, festa, turisme i ensenyament no formal
Andrea Canelo Matito: Fira jugarXjugar. Fira de l’Ascensió………………………………………..109
Josep Maria Raduà Serra: Promocionar el patrimoni a través de jocs de tauler. L’exemple d’Ascó…………………………………………………………………………………………………………………….114
Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez: El joc infantil a l’espai públic en el tombant del segle XIX i XX. Una activitat enutjosa i regulada a la ciutat de Tortosa……………………………………………………………………………………………………………………126
Víctor Baroja Benlliure: La fotografia com a testimoni lúdic. Jocs i «deports» a la societat barcelonina: comparativa entre el segle XX i el segle XXI………………………………………………..136
Samuel Roca Bel i Joan Ortí Ferreres: El joc de la nit dels morets a Sant Mateu…………… 144
Paulo Coelho Araújo; Ana Rosa Fachardo Jaqueira; Marco Paulo Gaspar Ramos de Abreu; Mario Duarte Maya Rodrigues: Jogo e festa. As expressões lúdicas com cântaros e similares em Portugal………………………………………………………………………………………………. 151
Jaume Bantulà Janot i Andrés Payá Rico: La presència de la cultura lúdica en els rituals funeraris: els jocs de vetlla……………………………………………………………………………………….. 170
Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra: Els jocs en temps dels moriscs a Ascó, una guia per a conèixer el patrimoni tot jugant……………………………………………………………………………… 186
Àmbit 3. Les dimensions patrimonials del joc.Cultura material i immaterial
M. Carme Queralt Tomás: Conservar emocions i difondre patrimoni; conservar patrimoni i difondre emocions. Els col·leccionistes i els museus dels jocs i dels joguets a Catalunya……………………………………………………………………………………………………………… 203
Roger Benito Julià: Història del joc de daus fins a l’Edat Mitjana: evolució d’aquest joc fins a l’època medieval…………………………………………………………………………………………………….. 227
Felix A. Rivas González: Chugar a pilota. Patrimonio oral e inmueble del juego tradicional de la pelota mano en el Somontano de Barbastro (Aragón)………………………………………………… 237
Paulo Coelho Araújo, Ana Rosa Fach ardo Jaqueira i Marco Paulo Gaspar Ramos de Abreu: Análise histórica da visão dos intelectuais portugueses sobre a prática dos jogos tradicionais ao longo dos tempos………………………………………………………………………………. 250
Pepa Subirats Rosiñol: L’aprenentatge de l’artesania de la pauma: d’una estratègia de supervivència a una activitat lúdica…………………………………………………………………………… 263
Josep Rafael Illa Sendra, Josep Manuel Pérez i Josep Maria Ribó Vicente: Nou impuls de les manifestacions culturals a Castelldefels en base als jocs i la història local………………… 270
Antoni Cartes Reverté: Elements de joc d’època romana de l’Ager Dertosensis del fons del Museu de les Terres de l’Ebre……………………………………………………………………………………. 282
Miquel Àngel Juan Oliver i Biel Pubill Soler: Joguinart . Una experiència didàctica a partir de les joguines creatives de Miquel Àngel Joan…………………………………………………………….. 291
Àmbit 4. Temàtica lliure
Mario Duarte Maya Rodrigues, Cristina Maria Fernandes Silva, Ana Rosa Fachardo Jaqueira i Paulo Coelho Araújo: Os jogos tradicionais como veículo de promoção de interculturalidade………………………………………………………………………………………………….. 305
Jordi Ramos Ruiz: Els Jocs de Pilota al Prat de Llobregat (segles XVIII i XIX)……………….. 315
Juanjo Bendicho Ros: El colpbol, esport educatiu…………………………………………………… 323
Joan Ortí Ferreres: Els jocs d’arreu del món a partir de l’experiència dels Erasmus de la UJI. 337
M. Antònia Pujol Subirà: El treball de camp en la recol·lecció de jocs tradicionals que utilitzen la música en el seu desenvolupament…………………………………………………………….. 344
Biel Pubill Soler: El món ludic ebrenc a través de les publicacions……………………………….. 354
Joan Farnós Pallarès: El joc de birles/bitlles: l’èxit d’una recuperació…………………………..373
Joan Roura Expósito: Traient partit de les identitats…………………………………………………380
Roger Benito Julià: Jocs i diversions medievals en imatges………………………………………… 395
Coia Dols Campanera: Projecte Ludà Ctic . Els jocs i les joguines tradicionals a les escoles bressol de les Terres de l’Ebre gestionades per la Fundació pere a l’acció Educativa del Grup SAGESSA……………………………………………………………………………………………………………….399
Jaume Bantulà Janot, Xavier Brigué Sala, Gonzalo Jover Olmeda, José Luis Linaza Iglesias, Imma Martín Santiago, Andrés Payá Rico i Petra M.ª Pérez Alonso-Geta: Observatorio del Juego Infantil………………………………………………………………………………….409
Joan Josep Trilles Font: «Retrobant-nos jugant». Jornades escolars a Castelló. Recuperació de l’espai lúdic castellonenc………………………………………………………………………………………410
Francesca Bardají Santiveri: El joc del bòlit a les escoles. Experiència de reintroducció d’un joc tradicional………………………………………………………………………………………………………… 414
Joan Ortí Ferreres i Samuel Roca Bel: Els jocs en la llengua: expressions, dites i refranys quotidians que utilitzen els jocs tradicionals……………………………………………………………….. 416
Joan Ortí Ferreres: Els vincles interculturals dels jocs del món…………………………………… 423
Ricardo Pérez Verdes: MELGA: un reto museístico en Galicia…………………………………….. 429

Els jocs i la interculturalitat (2012)

Barrull, Carles i Espuny, Elena (coord.) Els jocs i la interculturalitat. Edita: Institut Ramon Muntaner. 
ISBN: 978-84-695-3434-2. Dipòsit legal:T-624-2012.

SUMARI. 5
CONTINGUTS DE LA JORNADA 9
PRESENTACIÓ 13
PONÈNCIES I COMUNICACIONS 17
ÀMBIT 1: NEGOCIACIÓ EN L'ÀMBIT PÚBLIC I A L'ESCOLA 17
MOLINS, Cris. El joc com element inclusiu als patis escolars de Catalunya. 18
CAMINO I VALLHONRAT, Xavi. El joc i l’esport com a oportunitats a l’espai públic 49
HERNÁNDEZ, RaüL. Activitats ludicoesportives juvenils en els espais públics. 64
GONZÁLEZ, Alfons. EL fet casteller i la integració de nouvinguts a Catalunya. 86
PAYÁ RICO, Andrés. El joc tradicional a la història de l’educació social contemporània. Un passeig pel patrimoni lúdic espanyol als darrers segles. 102
ÀMBIT 2: LES MIGRACIONS DEL JOC. 115
BANTULÀ, Jaume. Aproximació a la cultura lúdica des d’una perspectiva transcultural. 116
MENAGES, Àngela-Rosa i MONJO. Joan-Lluís . Fava vinga! Els jocs dels valencians emigrats a Algèria. 129
GIMÉNES, Miqui. De fora vingueren... Dues experiències de joc tradicional. 150
CONSELL D'INFANTS DE BERGA. Jocs d’abans, jocs d’ara. 154
PUBILL, Biel. El joc com a salconduit.. Potencialitats del joc com a recurs per a la inclusió del nouvingut. 158
MARÍN, Maite. Del joc a la participació: l’experiència d’un grup de joves equatorians a Caldes de Montbui. 169
COMUNICACIONS- PÒSTER 183
RODRÍGUEZ, Lourdes; CODORNIU, Ramon i CORTIELLA, Neus. Arreu del món. També hi juguem? Projecte d’educació física realitzat a la ZER Ports-Algars. 184
RODRÍGUEZ, Lourdes; CODORNIU, Ramon i CORTIELLA, Neus. Compartim jocs, els d’aquí i els d’allà. Projecte de joc tradicional a la ZER “Ports-Algars”. 186
GALIZIA AMORAGA, Maria. La xerranca i la interculturalitat. 188 

Cultura material i immaterial en el joc (2011)

Barrull, Carles i Espuny, Elena (coord.). Cultura material i immaterial en el joc. Edita: Aeditors i Institut Ramon Muntaner. 
ISBN: 978-84-92673-16-1. Dipòsit legal: SE-2503-2011. 1a edició: abril 2011. 256 pàgines, blanc i negre (16 cm x 23 cm).
Sumari
PRESENTACIÓ. 13
ÀMBIT 1: CULTURA MATERIAL 17
HOYOS PEROTE, José Ángel i DE LA TORRE RENEDO, Fernando. El proyecto educativo "Madera de ser". Cultura material e inmaterial. 18
MAESTRO GUERRERO, Fernado. Juegos y deportes tradicionales. una forma de comartir, un lenguaje común en la europa actual. 46
SANS MERCADAL, Joan. La importància del joc i la jugueta en la configuració de la persona. 61. 
DESCOMPS, Daniel. Poiesis lúdica y verbal. Crear juguetes y nombrarlos en vivo. 70
ORTÍ FERRERES, Joan. Els materials a la cultura lúdica mundial a partir de la iconografia filatèlica del segle XX. 79
ÀMBIT 2: CULTURA IMMATERIAL. 103
LAVEGA BURGUÉS, Pere. La cultura immaterial en els jocs tradicionals. 106
BENITO MONCLÚS, Roger. Jocs i jugadors a la Barcelona baixmedieval. 127. 
HERNÁNDEZ VILLASOL, Raül. Producció i reproducció cultural juvenil a través del joc i l'esport. 147. 
PLANS CAMPDERRÓS, Lourdes. L'hoquei herba a Terrassa: fills de casa bona, creadors de nissagues esportives. 168
BANTULÀ i JANOT, Jaume. Les fórmules electives i les cançons eliminatòries prèvies a l'acció lúdica com a elements de cultura immaterial en el joc. 181. 
ÀMBIT 3: CULTURA MATERIAL I CULTURA IMMATERIAL 205
ABELLA PONS, Jordi. Estudi i recuperaciño de jocs tradicionals en el desenvolupament d'un territori.. L'experiència de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. 207
PUJOL SUBIRÀ, Mª Antònia. Jocs tradicionals que utilitzen la música. 
PUBILL i SOLER, Biel. Jocs, diversions i joguines efímeres amb elements de la natura a la Ribera d'Ebre. 229
COMUNICACIONS-PÒSTER. 252
ZER ELS PORTS-ALGARS. Amb què i a què juguem?. 252
ORTÍ FERRERS, Joan. Los grandes juegos de la humanidad. 252
PUBILL SOLER, Biel. Me'n vaig d ela bola!. Proposta de construcció de jocs que funcionen amb boles. 253
JOAN SANS MERCADAL. IN MEMORIAM. 254

Espais de joc: patrimoni, turisme i festa (2010)

Barrull, Carles i Espuny, Elena (coord.). Espais de Joc, patromoni, turisme i festa.  Edita:Aeditors i Institut Ramon Muntaner.
ISBN: 978-8492673-16-2 Dipòsit legal: B-21365-2010. 1a edició: maig 2010.192 pàgines, blanc i negre (16 cm x 23 cm).
Sumari
CONTINGUT DE LA JORNADA. 8
PRESENTACIÓ. 12
GIACON; Giuseppe. El festival de Juegos tradicionales de Verona como elemento de promoción territorial. 17
ÀMBIT 1: PATRIMONI. 23
OCHOA GONZÁLEZ, Jordi. Jocs populars i tradicionals en ermites, santuaris i/o capelles de Catalunya. 25
SEGARRA SÁEZ, Oriol. Redescobrir el patrimoni arquitectònic. Espais i joc a la Festa del Renaixement de Tortosa. 37
FELIU TORRUELLA, Maria; MASRIERA ESQUERRA, Clara i TRIADÓ SOLER, Anna. El joc, eina per aproximar-nos al patrimoni arqueològic dels ibers. 55
COELHO DE ARAUJO, Paulo; FACHARDO JAQUEIRA, Ana Rosa; MAIA RODRIGUES, Mario Duarte i ANTUNES SEGORBE, Ricardo Joâo. Particularidades materiais e espaciais do jogo da péla na Paraia da Tocha. 65
ÀMBIT 2: TURISME. 81
LAVEGA BURGUÉS, Pere. Hortajoc!. Conèixer els espais d'Horta de Sant Joan amb els jocs tradicionals . 83
TORTOSA GIMÉNEZ, Jordi. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco dins les jorbades de Tàrraco Viva. 109
BARDAJÍ SANTIVERI, Francesca. El joc de bòlit fa turisme. 115
ÀMBIT 3: FESTA
CALVO VERGÉS. Oriol. Els jocs tradicionals dins de la Festa del Càntir d'Argentona. 123
PORTET BOIXAREU,Àngel. Raier: de l'ofici tradicional a la Festa d'Interés Nacional. 141.
GARCIA PERTUSA, Òscar. La Patum Infantil de Berga: del joc a la festa. 149
COELHO DE ARAUJO, Paulo; FACHARDO JAQUEIRA, Ana Rosa; MAIA RODRIGUES, Mario Duarte i ANTUNES SEGORBE, Ricardo Joâo.O joga na festa. A Festa dos Tabuleiros, patrimonio cultural das gentes de Tomar. 173. 
COMUNICACIONS I PÒSTERS. 187. 
CARDONA MESTRE, Cristina. L'artesania de la pauma: de treball a joc com a eina de dinamització firal. 188
PUBILL SOLER, Biel i RADUÀ SERRA, Josep M. les corrides de cavalls, rucs i matxos d'Ascó.Joc, diversió, patrimoni i festa. 189
CONSORCI PALEONTOLOGIA I ENTORN DE COLL DE NARGÓ. La Pau i Treva de Déu. Joc de rol en un entorn romànic. 190. 
ZER PORTS-ALGARS. De festa en festa i... de joc en joc. 191.

Les societats a través del jocs (2009)

Barrull, Carles i Vaquer, Pineda (coord.). Les societats a través del joc. Edita: Aeditors i Institut Ramon Muntaner.
ISBN: 978-84-92673-06-3 Dipòsit legal: B-17000-2009. 1a edició: abril 2009. 184 pàgines, blanc i negre (16 cm x 23 cm).

Sumari
ETXEBESTE OTEGI, Joseba. El proceso de socialización a través de los juegos infantiles en el País Vasco. 9
LAVEGA, Pere i PUBILL, Biel.  Jocs infantils i d'adults de Catalunya. 27
CAPDEVILA, Gemma. El joc maonès /dins i fora, surt, dues maneres
de viure els jocs tradicionals avui. 51
MAESTRO GUERRERO, Fernando. Hablemos de ellas. las mujeres y su espacio lúdico en el medio rural. 63
QUERALT TOMÁS, M. Carme. Del joc als oficis, dels oficis al joc. El món tradicional a partir del joc, el treball i la festa. 75
BARDAJÍ SANTIVERI, Francesca. Els jocs populars i tradicionals a la comarca de l'Urgell: aspectes socioculturals. 109
OIARBIDE GOIKOETXEA, Axier. El jokoa y el jolasa en el mundo adulto de hoy: socialización adulta a través del montañismo, del aeróbic y del fútbol. 117
BANTULÀ i JANOT, Jaume. Els jocs tradicionals en la societat europea a través de la iconografia filatèlica. 125
CAPDEVILA i CAPDEVILA, Joaquim. Els cóssos de la cordera a les comarques de Lleida a cavall dels segles xix i xx. ritual agrari, joc rústic i esport atlètic. 143
ARMANGUÉ i HERRERO, Joan. La sortilla. De la cursa a l'anell als jocs de cucanya. 167
pòsters
ARAGONÉS SALVAT, Albert. Jocs tradicionals de Freginals (el Montsià) recollits al diccionari català-valencià-balear. 174
MUSEU COMARCAL DE CERVERA. Cuit i amagar. la botiga dels joguets 175
ORTÍ FERRERES, Joan. Jornades el joc i la tradición 176
LA MAR D'AMICS. Jocs tradicionals mariners de Palamós 178

CORTIELLA GRAU, Neus; PRAT AUBACH, Marta i RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Lourdes. Fa molts anys també es cantava i jugava.Una experiència a la ZER “Ports-Algars”. 179

28 de desembre del 2013

LA TERRETA: ELS ORÍGENS DEL CATALÀ....MASSA LLENGUA, POCA HISTÒRIA

Ar.13El passat 29 de setembre l‘IEC-Institut d’Estudis Catalans i elsAjuntaments d’Areny i Tremp van organitzar a Areny la jornada amb el títol “La Terreta: els orígens del català”.         L’ acte servia per a presentar una exposició temporal -que encara es pot veure al Centre d’ Interpretació de la Ribagorça- i un  llibret amb el mateix títol obra del filòleg Josep Anton Rabella-cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC. Entre els parlaments polítics  el dels alcaldes Miguel Gracia iVíctor Orrit, i desprès els filòlegs: Josep Anton Rabella, Ramon Sistac i Maite Moret. Es tractava d’un acte  que pretenia donar a conèixer el text més antic fins ara conservat en llengua catalana que és el jurament feudal que Radolf Oriol castlà dels castells d’Areny i Orrit realitza al comte Ramon IV del Pallars Jussà i a la comtessa Ermessenda i alhora, revaloritzar la llengua catalana a la Franja en un moment en que polítics i institucions com el Govern i les Corts d’Aragó  s’inventen llengües sense cap aportació científica que ho justifiqui. A Areny, els filòlegs van aportar les dades suficients per a demostrar que la nostra parla és catalana i que en cap lloc del món es diuen coses com llengua  pròpia d’ una àrea determinada o lapao.
Per un altra banda es tractava de ficar em valor un text de fa quasi mil anys i demostrar que els orígens escrits de la llengua catalana es troben a la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana i en concret a Areny i Orrit on fa quasi un mil·leni es parlava i s’escrivien alguns documents en llengua catalana: gran diferència amb aquestst temps on seguim parlan en català i ho escrivim tot en castellà. Ara bé, sobta que per a explicar un període històric de fa mil anys sols en parlin els filòlegs i no s’assessorin d’historiadors que ho han investigat i tot això amb el consentiment de l’IEC i dels Ajuntaments organitzadors de l’acte.  i mira que, d’historiadors i medivalistes que parlin de la Ribagorça n’hi ha un quants: Jordi Boix, Jordi Bolós, Francesc Fité, Alberto Velasco, Fernando Galtier, Guillermo Tomás,, etc, etc. entre d’altres que hem estudiat aquest periode.
Del llibre: “Els orígens de la llengua catalana” de Josep Anton Rabella i Ribasveiem que a la contraportada hi ha els logos de les  tres institucions que ho editenAjuntament d’Areny, Institut d’Estudis Catalans i Ajuntament de Tremp, però en cap moment cita els editors ni l’editorial ni impremta ni els crèdits, ni ISBN ni depòsit legal, ni any  res de res. En definitiva, no té cap registre: és un llibre fantasma que no té cap identificador, és com conduïr un cotxe amb matricula, però sense cap certificat de matriculació, ni assegurança, ni ITV, i això ho fan l’IEC i els Ajuntaments d’Areny i Tremp??
En segon lloc: la contextualització del text amb la llengua parlada i escrita d’aquell moment era molt important, però en cap moments’ha parlat de la història del Comtat de Ribagorça, del Comtat del Pallars Jussà, de la importància d’Orrit com a cap del pagus, de la existència d’un comtat o un vescomtat, o no, amb Miró I i Guillem (segle X); de com al segle XI ja era més important Areny o de que Areny i Montanyana depenien en aquella època del Comtat del Pallars Jussà; de les guerres feudals entre els comtes dels dos Pallars i la seva incidència a La Terreta,  però clar tot això era secundari. Un altre dels aspectes és la importància que el filòleg dóna als tema dels bisbats especialment al de la Seu d’Urgell ignorant el Bisbat de Roda d’Isàvena o el paper que van tenir els monestirs en l’organització territorial,  i en el cas de La Terreta el d’Alaó a Sopeira;per a la història eclesiàstica d’Areny, Montanyana, Castanesa, Peralta de la Sal o Boí el Bisbat de la Seu d’Urgell ha estat molt important, però aquesta importància prové de la seva dependència arran de laconcordia de 1140, no d’un segle abans com diu l’autor. En aquella època, els bisbes de Roda eren qui consagraven les esglésies de tota aquesta vall; de fet a finals de setembre 1123, el Bisbe Sant Ramon de Roda va consagrar l’església de Sant Pere d’Orrit, pocs mesos abans de la seva visita a Taüll per a fer el mateix amb les de Sant Climent i Santa Maria.
I finalment, parlem del text com a obra de Ramon IV i cita als comtes Ramon Ermessenda (1029-1047), però el que no es diu que Ermessenda és la segona dona del comte i que aquest governava el Comtat des de la mort del seu pare Sunyer I (1010).
Comparteixo que era un bon moment per a divulgar un text com el de Radolf Oriol, per a donar-lo a conèixer entre la societat, per a veure que la nostra parla és catalana i que com a tota llengua pot ser parlada i escrita, per a mostrar “Jo fideles vos seré”, però aquesta frase que pot ser aplicada a ser fidels a la nostra llengua, també ha de servir per a ser fidels a la història, i al patrimoni dels nostres pobles. Són els filòlegs els que han de fer recerca lingüística i dialectològica i l’han d’explicar, però quan es parla de temps tant llunyants, els errors històrics es solventen amb assessoraments d’historiadors i aqui, un cop més no s’ha fet

RESERVA DE LA BIOSFERA DE LA SIERRA DE LA CARRODILLA Y VALLES DEL CINCA, ÉSERA Y DEL NOGUERA RIBAGORZANA

Un nou projecte plana sobre laRibagorça, aquesta vegada és un bon projecte, no com els de les MATS o el del fracking que ens afecta de ple a tota la Terreta i també a Areny. Aquesta vegada és un projecte per a que la UNESCO-Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, reconegui part d’aquest territori com a Reserva de la Biosfera, una figura de protecció I conservació de la nostra natura , de la biodiversitat del territori, però també de recerca, educació, dinamització i de desenvolupament sostenible amb una implicació social per a una zona que especial que representi la biodiversitat, tot conectat amb una xarxa mundial de la UNESCO 
A la Ribagorça, la Comarca i diferents ajuntaments i associacions han constituït un grup promotor que treballa amb el Govern d’Aragó per a presentar la candidatura al març de 2014. Qui ho demana són ajuntaments i entitats i per tant és una petició prové dels de sota per a que els Governs i la UNESCO reconeguin aquesta zona com a Reserva de la Biosfera de Sierra de Carrodilla Valles del Cinca, Ésera y del Noguera Ribagorzana formada per 101.000 Km2. Dins la Reserva de la Biosfera es creen unes àrees nucli, de màxima protecció que ja formen part de la Xarxa Natura 2000, envoltades per àrees tampó i per una zona de transició ben delimitades on es pretenen desenvolupar projectes de recerca,educació i de desenvolupament sostenible del territori.
3_ponencia josea laguens (1)
El PAR de la Ribagorça ja ha mostrat una inicial oposició al veure que hi ha molts pocs beneficis econòmics (poc pressupost),no es sap molt bé quines restricions tindrien les àrees tampó properes a nuclis habitats ni quins són els membres del Comité de Direcció. Altres interrogants podrien ser quines afeccions hi haurà a  activitats com la caça, la pesca, la micologia, etc.,però tot això.segur que anirà apareixen a les diferents reunions
Segurament el principal interrogant és qui forma part de la Reserva i la seva denominació visible. M’explico, la nova Reserva es vol dir de la “Sierra de la Carrodilla y de los Valles del Cinca, Ésera y del Noguera Ribagorzana”, un nom més llarg que les hectàrees que es vol protegir. En teoria, són els diferents ajuntaments i associacions qui ho demanen però aqui tot sembla ja fet i beneït qui en forma part i qui no i quin nom se li dóna .
3_ponencia josea laguens-De la primera crítica; el projecte explica quin són els municipis i els espais de la nova Reserva que en formarien part, però no s’explica si hi ha la possibilitat de que altres municipis puguin entrar a formar part del mateix o si uns municipis podrien afegir-se a projectes similars en paralel en aquesta Reserva.
-De la segona, la seva denominació, és una barreja de Serra i valls, excessivament llarga, quan generalment aquestes reserves són noms més curts i representatius d’un determinat ecosistema:  Serra, Parc, Vall, sols un nom. Aqui, per a contentar a tots es vol visualitzar laSerra de Carrodella, però s’amaga que també hi són les Serres de Llaguarres o del Montsec de L’Éstall, tant o més conegudes com la primera.  També es vol visualitzar les Valls del Cinca, Èsera i Noguera Ribagorçana, però d’aquestes valls sols s’agafen unes poques localitats i la resta dels municipis d’aquestes valls queden excloses. Molt més dramàtic és a la Vall de la Noguera Ribagorçanao on no sols s’obliden la gran part dels municipis, tambés’obliden de  l’altra ribera, la catalana, que tampoc hi entra. 
En definitiva, és un bon projecte de desenvolupament sostenible per a uns pocs municipis on  tot és possible, però que es queda curt i per als que no hi formen part tot és impossible: la Ribagorça i el Pirineu s’ho mereixen,però amb projectes més inclusius

Del 27 al 29 de setembre, el Santuari de Núria al Ripollès, va acollir el El VIIIè Col·loqui Internacional d'Estudis  Transpirinencs amb el títol La religió als Pirineus: territori, societat i cultura". Allà hi vaig presentar la comunicació "Una nova societat a la Ribagorça: protestantisme i republicanisme a l'Isàvena (1918-1938); on vaig parlar del catolicisme ribagorçà en una territori dividit per tres bisbats (Lleida, Barbastre i La Seu d'Urgell); de l'anarquisme i la seva influència al protestantisme bearnès i alt-aragonès i del  protestantisme i el republicanisme a  la Ribagorça i en concret a Llaguarres/Laguarres i Capella i la figura de Ramón Campo


Els centres d'estudis lleidatans identifiquen una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle XX

15/07/2013 - 22.30h.
El Pont de Suert (ACN).- Els centres d'estudis de les comarques de Lleida han identificat una seixantena d'hospitals i institucions benèfiques històriques, segons es va donar a conèixer en el marc de la VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida que va celebrar dissabte al Pont de Suert, organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d'Estudis Ribagorçans. La jornada va servir per acostar posicions en la recerca que des de fa un any -des de la darrera trobada- porten a terme diversos centres d'estudis de la demarcació entorn el món dels hospitals i les institucions de beneficència que han existit a les comarques de Lleida durant la seva història i fins al segle XIX.
ACN