26 de març del 2008

UNA TELEVISIÓ PER A TOT L’ARAGÓ? (VERSIÓ TEMPS DE FRANJA)




EDITORIAL-TEMPS DE FRANJA
Sorprèn enormement que ara que ja fa un parell de mesos que Aragón Televisón censurés a un ciutadà ribagorçà per a parlar en públic en català perquè, segons la cadena no l’entendrien la immensa majoria d’aragonesos. Ara,la seva cap de continguts, Elisabeth López, s’està pensant molt seriosament que l’aragonès tingui espais dins de la programació del seu canal. Un cop més el agravi comparatiu clama al cel i a la terra. Els catalanoparlants a l’Aragó som el triple que els aragonesòfons, els premis, llibres i col·lectius, també i les darreres dades socio lingüístiques aporten un ús social del 70 % de la població que entén i utilitza el català a la Franja, però això no són motius prou convincents per a un ens públic que teòricament tindria que ser de tot l’Aragó.

Pel que es veu, poc els importa als despatxos de l’Actur si la seva entitat representa o no la voluntat de tots i totes els aragonesos i aragoneses o sols la d’uns i unes que venen a la Franja amb els clitxes urbanites prefabricats a la capital de l’Ebre. Ara bé, aquesta situació de fer arraconar la llengua catalana o de fer actes on aquesta és solsament un trist testimoni de la seva riquesa a l’Aragó, no és una excepció de la Ràdio i la Televisió públiques aragoneses, és la mateixa política que utilitzen els diferents grups polítics representats a les Corts d’Aragó: començant per un PP contrari a la Llei de Llengües, d’un IU que ara no vol Llei de Llengües perquè pot resultar molt costosa, i ara sí; d’un CHA que aposta oficial i valentament pel trilingüisme, però que a la hora de la veritat sols contempla als fablans oblidant-se de la resta, d’un PAR-PSOE que des de fa nou anys que governen prometent una legislació que encara no arriba, tot i que Aragó incompleix d’una manera reiterada la llei de llengües aprovada al 1992 pel Parlament europeu i ratificada al 2002 pel Parlament espanyol; una política del executiu aragonès que busca acontentar a tothom, especialment a Saragossa i contentan a Saragossa s’oblida de la resta d’Aragó i especialment de la Franja.
Però aquesta situació no és una excepció de la política o dels mitjans de comunicació aragonesos. Aquesta ha estat una constant dels actes aragonesos, és a dir, aragonosòfons, que no vol dir d’Aragó, on es el trilingüisme i la pluralitat lingüística i la defensa del català sols es reafirmen quant beneficien als interessos aragonesòfons o fablans, i tot i així, el català es mostra a Saragossa sota mínims.

Potser és comprensible que per a Aragón Televisión tingui por de la qualitat de TV3 i Catalunya Ràdio i així s’oblidi un cop més de la llengua catalana de la Franja; que els polítics aragonesos, pensant amb els lleons de Madrid o amb l’Expo de Saragossa s’oblidin de les llengües i de la Franja, el que és incomprensible que mai hi hagi institucions aragoneses i sobretot aragonesòfones que defensin la llengua catalana a Saragossa , Osca i a Terol, tant com els diferents col·lectius catalanoparlants fan una vegada sí i un altra també.

Cert és que hi ha intel·lectuals catalanoparlants que són una referència lingüística a l’Aragó començant pels dos membres de l’IEC (Artur Quintana i Ramon Sistac) i continuant per Carles Sancho a Terol o José María Gracia a Saragossa, però aquestes són unes exempcions que confirmen la regla d’una marginació de les institucions aragoneses amb el total beneplàcit de d’uns col·lectius aragonesófons que ja els hi va bé que estiguem així, mentre’s ells estiguin a la capital com a únics valedors de les llengües minoritàries i als colectius catalanoparlants de la perifèria sols se’ns demana per a que els reconeguem com a veritables profetes de la llengua aragonesa enfronts els seus oponents. I, és clar, les institucions catalanoparlats, solidàries elles i confiades en un món felic amb un llei de Llengua a la manera de Marcel·lí de Bonansa, sempre cedeixen i sempre miren a Saragossa i Aragó com un fill mira a la seva mare, una mare que s’oblida totalment del fill.
I és que de tant mirar i mirar, no veiem que el que realment fa mal als d’Aragó és que a l’Aragó som més, utilitzem la llengua amb uns percentatges més elevats,estem dins d’un domini lingüístic que el compartim amb 10 milions de persones, tenim uns mitjans de comunicació com diaris i revistes més nombrosos que ells i una Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ja porta més de vint anys, a més d’un Institut centenari que des de 1977 és la Reial Acadèmia de la llengua catalana, de tot això, podem estar orgullosos de contribuir-hi, tant o més orgullosos, de ser uns ciutadans aragonesos en un Aragó on tots som aragonesos quant el vent bufa en contra, però quant es va a favor...la Franja no existeix. Perquè sempre s’ha d’apostar i mirar que fan les diferents associacions de fablans?. Per què sempre ens hem d’unir amb unes entitats que sols s’uneixen quant els hi convé?. En definitiva, Ara que és l’hora de Kosovo, també és l’hora de la Franja?.

LO CACAO DE LA FACAO (VERSIÓ MIREIA GALINDO)

Lo cacao de la FACAO
Uns bons amics nostres han obert el blog Lo cacao de la FACAO. Hi han recollit allò que l'entitat "cultural" anomenada FACAO voldria amagar: que la FACAO és un cacau on hi fa cau (perdó per la cacaufonia) el neofeixisme violent (perdó per la redundància).Nosaltres recomanem el text "Detenció en primera persona", sobre la repressió que va patir qui va gosar difondre la cara oculta de la FACAO.
La cara oculta de la FACAOTranscripció, amb les fotos originals i amb l'ortografia secessionista valenciana original (originals en tots els sentits), de l’article "Èxit del contracorrellengua" que Ángel Hernández (president de la FACAO) va publicar l’octubre de 2003 a la revista SOM (òrgan oficial del grup valencià d’extrema dreta GAV)EXIT DEL CONTRACORRELLENGUAA pesar de l’anulacio de tot l’acte organisat en recolzament exterior, contra el correllengua de Fraga del dia 27, al final les coses s’han desenrollat d’atra forma, i han acabat en una victoria nostra arrasadora sobre el correllengua (gracies als jovens del GAV). Vos ho conte:a)-El grup canyer fragati ana tota la nit arrancant el cartells que 100 metros davant anaven pegant els del casal pancatalaniste Jaume I (seria bo que nos acostumarem a incloure est adjectiu intermig en tots els nostres escrits, tant interns com publics: prensa, foros, webs, etc., a vore si qualla). Ademes pegaren per tota Fraga abundants pegatines fetes de forma casera, en el text: “No nos fareu catalans” dins d’un senyal triangular de perill (vora roig i en l’interior groc). Aixina conseguien provocar a discussio de la poblacio lo que els pancatalanistes no volen mencionar i ho dissimulen baix la “cultura”. Al casal no li feren res, perque estigue present un guardia municipal, tota la nit vigilant.b)-Encara que des de Fraga anularem la convocatoria de manifestacio contracorrellengua i avisarem a tots de que no vingueren, es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats).Davant del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la vinguda d’atres i no tindre res preparat, pero ad ells els donava lo mateix; no venien per lo programat i anulat, sino perque s’ho demanava el cos. Pero l’activitat del casal pancatalaniste no començava fins al final de la vesprada, i ells havien de tornar a Valencia. Estiguerem junts un temps, i despres es dedicaren a deixar constancia de la seua presencia: pegada multiple de pegatines per tot el poble (feren turisme) en la bandera valenciana [aclaracio SOM: no es aixina, sino que es la quatribarrada en una brochada blava]- i el text “No nos fareu catalans”, i com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalaniste Jaume I de Fraga,espray negre i texts de: “fora d’aci”, “fora de Fraga”, i atres que encara no he pogut llegir be, puix poc despres ya començaren a acodir els del correllengua per a començar la seua activitat i ya no era prudent acosatar-se. Pero no les han pogut borrar, i s’han hagut de chuplar en dits “adorns” tot el correllengua, que enguany ho han fet reclosos dins del casal, inclos l’acte d’entrega de premis als chiquets i familiars, guanyadors dels premis de la “gimcama” escolar de preguntes.c)-Pero un temps abans, quan ani a visitar la “decoracio” negra de la frontera del casal, se me creuà u dels “maulets” de Fraga (el que va llegir el manifest l’any passat), que histeric de rabia m’increpà que “¿Com no me donava vergonya”. Parli en ell durant cinc llarcs minuts (tinc bona relacio en sos pares) pero no havia opcio de res. Sol li tragui en clar que encara que naixcut en Fraga, “parla catala i Fraga es catalana i que no es aragones”. Perdudet...En resum, han quedat escaldats i vençuts. Tinc ganes de vore lo que diuen ara pels mijos de comunicacio i per internet. Correllengua 2003 en Fraga ya ha passat. Vorem el del 2004.Angel Hernandez(Fraga – Regne d’Arago)

20 de març del 2008

LO CACAO DE LA FACAO


A continuació ens solidaritzem i recolzem als companys que tenen procés judicial obert per dir públicament que determinats col·lectius com la FACAO mantenen estretes relacions amb grups violents, o no, de extremadreta. Ells són dos blocaires i el presiden de la Iniciativa Cultural de la Franja (federació que aglutina els centres d’estudis de la franja: CERIb, IEBC, ASCUMA, Consells Locals de la Franja), tots ells vinculats a l’¡ambit universitari i educatiu
Us adjuntem la nota de premsa en català, castellà i aragonès, i podeu consultar la resta d'informació a la pàgina http://locacaodelafacao.wordpress.com/ "Avui ha estat un dia especial, perquè gràcies als blaveros de la Franja hem conegut els budells de l'Estat. Fa un temps, vam denunciar públicament que la FACAO era una larva de l'extremadreta violenta a la Franja. No ho fèiem perquè ells pensen diferent a nosaltres sobre la llengua catalana. Ho denunciàvem perquè han promogut la violència, es manifesten amb partits d'extremadreta, s'associen amb altres grups violents i han pertanyut a partits que neguen els mínims principis democràtics. No era tonteria. I la conseqüència d'aquella denuncia és que, de moment, nosaltres hem patit un procés judicial, una detenció policial, una retenció a calabossos i una confiscació per temps indeterminat de mòbils i informació personal. Ara és la millor oportunitat per a que defensem la nostra denuncia pública i la fem arribar a tots els racons, allà on volen que callem." A esta pàgina (http://locacaodelafacao.wordpress.com/) podeu trobar el relat del procés judicial que sofreixen les persones que han denunciat públicament les relacions de la FACAO amb l'extremadreta, i la posterior detenció, retenció als calabossos i confiscació de propietats feta per la policia. Podeu signar en suport a les denúncies públiques i informar-vos de les dues veritats de la FACAO: què defensen sobre el català de la Franja i quines activitats d'associació en l'extremadreta i d'apologia de la violència fan. Per favor, difon tota esta informació entre la gent que li puga interessar.