27 d’abril del 2007

SI NO HO VEIG NO M'HO CREC (2006)

El passat 4 de novembre a la vila de Fòrnols (Matarranya) es realitzà una taula rodona sota el títol “Llengua com a identitat cultural dins de “Matarranya. III Jornades culturals i literàries” que organitzava la Comarca del Matarranya. En ella intervingueren el diputat del PSOE José María Becana, el conseller de Cultura de la Llitera Josep Anton Chauvell, Carme Alcover (Universitat de Saragossa), Antoni Mir (Casa de les llengües) i l’historiador Joaquim Montclús. En ella en José María Becana diguè que si una llengua es perd, no serà culpa dels polítics, sinó del propis parlants. Aquesta defensa de la classe política i la crítica als propis parlants demostra que aquell que mesos enrera anava com a catalanoparlant per les terres de la Franja, no ho era tant, perquè primava l’escó i la política a la llengua que ell volia protegir, postura que segueixen molt els diferents regidors i consellers que aposten per una cooficialització del català a l’Aragó. En darrera instància, les paraules de Fòrnols, mostren la poca vergonya i la crítica fàcil d’alguns polítics que acusant volen amagar davant l’electorat l’incompliment constant i reiterat, durant més de dues legislatures, de promeses de fer una llei de Llengües, tant a l’electorat com a les Corts d’Aragó. Davant la cobardia i el retrocès legal que s’ofreix la llengua catalana a l’Aragó del PSOE-PAR des de 2005, i que es materialitzà al 2006, amb la incompetència política del Govern davant l’article 8è de l’Estatut o en la inusual denominació d’un Justicia d’Aragó que no reconeix el català, al que públicament, a les Corts d’Aragó, va denominar com a “xapurrejat”, davant les crítiques de la Chunta i el silenci de la resta de grups polítics.

I es que, com molt encertadament va qualificar en Quim Gibert, en Becana és el Dr. Jekyl i Mr Hide de Fraga i de la Franja. Un Dr. Jekyl que és capaç de recolzar públicament l’aprovació de l’Estatut valencià i llur secesionisme lingüístic (febrer de 2006), recolzar l’aigualit i retrògrad Estatut aragonés (setembre de 2006) i un Mr. Hide que es prensenta al novembre als Premis Josep Galan convocats per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca o a les jornades matarranyenques de Fòrnols, utilitzant un doble disurs per a tenir contents a tots.

De Dr. JeKyls n’hi ha molts a tots els partits: gent que al seu poble defensa la seva llengua i la seva cultura, signen manifestos però que a Osca o Saragossa s’expressen de manera totament contrària..D’aquets anàlisi crida l’atenció que és als partits que actualment governen, al PSOE i al PAR on més palpables i més n’hi ha, perquè és en aquests partits, especialment al PSOE, que sempre s’ha vist al PP com la prolongació del franquisme en democràcia i com a un partit contrari a la Llei de Llengues i ells, especialment el PSOE, són la prolongació de la via política del progresisme i de la lluita antifranquista, com si a les seves files no hi haguès ex-franquistes i ex-falangistes o fills de.., els del PSOE són els impulsors de la defensa del català a l’Aragó al 1984, i el PAR és el regionalime centrista que cohesiona el govern que calla i va fent, hi estigui el PP o el PSOE, el PAR sempre hi serà, i si cal apostar per l’ensenyament del català a l’escola, doncs, també. Però, ambdós grups, que critiquen al PP de no voler la llei de llengües, també tenen militants, més el PAR que el PSOE, que no la volen, i per tant, desde la cúpula, especialment en José Ángel Biel, é s contrari a la Llei de Llengües, tot sigui que pugui restar vots a Saragossa. Però com això es mal vist, van deixar fer, i oficialment callen al parlar de llengua o donen falses promeses i esperances als ciutadans i col·lectius de la Franja.

En aquest diàbolic joc de falsedats polítiques, on partint que la darrera finalitat és el mantenir-se en el poder, i “la fi justifica els mitjans”, també s’aplica a la por de la pèrdua de carnets polítics, i per tant, de vots a les properes eleccions, i davant de no perdre militants, tot si hi val: els del PAR callen davant una evidència que cada cop es demostra i comprova amb text, imatges i articles per internet, i que fins i tot ha tingut diverses denúncies la jutjat de Fraga, i és que a l’interior del PARtit regionalista hi ha individus contraris al català que amb carnet del PAR (i simpatitzants del PAR i del PP) que juguen un doble joc polític amb l’ultra-dretra espanyola (Falange, Democracia Nacional,GAV, etc.) i creen col·lectius culturals com l’Asociación Academia de la Lengua Aragonesa, FACAO i les seves variants comarcals, grupúsculs neofranquistes que encara existeixen al tercer mileni (no parlem de fa trenta anys com alguns es pensen, parlem de fa dos i tres anys) que s’amaguen dins del PAR davant del silenci dels seus companys de partit, que tot i no compartir ni el fons ni les idees, callen perquè aquests aporten vots al partit; igual de silenciosos que els del PSOE, que callen pels companys contraris a la Llei de Llengua, i perquè si anèsin contra el PAR, això voldria dir menys poder al Pignatelli, com a Benavarri, Ribagorça, La Llitera, Fraga, Baix Cinca o Matarranya. En definitiva, els silencis del PSOE i el PAR amb l’ultradreta aragonesa els fan còmplices d’ells i de les seva filosofia, com diu el refray castellà “diga’m amb qui camines i et diré qui ets”

Davant de tot aquest joc amb la cultureta local, al Departament de Presidència no ha tingut més remei que, davant les crítiques sorgides des de l’associacionisme de tot l’Aragó, trametre una ordre en contra de l’utilització del terme Academia de la Lengua Aragonesa”, abans que es crees al congrès de Chuntos por el aragonés i en contra de la criticada Academia de la FACAO que un any abans havia aprovat la DGA. Però ja ho diu el refrany”feta la llei, feta la trampa”..i els de l’Academia FACAO la incompleixen un cop i un altre davant la passivitat del Govern. Ara bé, a ells els hi està tot permès, no als grups i col·lectius aragonesòfons de Chuntos...pobres els de Chuntos si creen una Academia de la Lengua Aragonesa, tot i tenir la marca registrada sel’s prohibeix abans que ho facin, en canvi als de la FACAO sel’s facilita la inscripció al registre d’associacions. En definitiva, que el govern d’Aragó en aquest tema, prohibeix allò que no s’ha atrevit a normalitzar i que quant uns, amb un nul recolzament científic i intelectual volen fer ciència sel’s permet tot, tot sigui per no perdre carnet al PARtit. En camvi, al comú dels mortals, tot són barreres, ja se sap que “feta la llei, feta la trampa”

Davant aquesta doble, o triple moralitat governativa ens podem preguntar: amb quina moral pot venir el Govern d’Aragó a fer complir lleis als ciutadans si ells són els primers que se es salten lleis europees la Carta de Lenguas minoritaries de l’Unió Europea, ratificada per l’estat Espanyol al 2002?. Com es pot veure, tant el PP com el PSOE firmen lleis a Madrid, que desprès les vulneren amb total normalitat a Saragossa. I és que al cap i a la fi, tants uns com els altres, recolzats per flamant PAR i les seves famílies internes, els que els interessa és seure al Pignatelli, i les lleis, a poc a poc, a no ser que aquelles recauden més impostos o les que hi pugin el sou dels càrrecs electes. I de llengua, ni parlar-se, especialment el Biel i el seu equip.

Ara bé, davant aquesta crua realitat, ,el que és intolerant i pocavergonya és que dins del PSOE, aquell que defensava a casa el català a l’Aragó, aquell que apostava per una llei de llengües, ara vist el flam de l’Estatut vingui i doni lliçons als catalanoparlants de la franja, dient que si una llengua es perd, no serà culpa dels polítics, sinó del propis parlants. Amb aquestes declaracions, i amb els coneixements anteriors, es pot veure que aquestes declaracions mostren la falta d’escrúpuls d’un home que junt amb el cap del govern aragonès i el seu partit, el PSOE, han promès un cop rera un altre durant quasi vuit anys que hi hauria Llei de llengües i vet per on que ara, igual tornaran a prometre mil coses, com si els votants de la Franja, fosen ases. Ara bé, potser si que som una mica ases, al delegar el govern i la política amb uns veins que pensen més en el partit i en els vots, i miren més a Osca i Saragosa que al seu poblei comarca; uns individus que poc els importa prometre reiteradament i no complir, si amb això acosegueixen matenir-se al poder una legislatura més;que fan i desfan lleis i callen per a mantenir possibles pactes i, en definitiva, i a efectes legals, en dos anys ( 2005-2006) han fet retrocedir els escassos avenços legals aconseguits tímidament des de 1984, i especialment des de 1993.
Potser si que en som ases al no escriure més als mitjans de comunicació, per molt controlats que els tinguin; al no movilitzar ni movilitzar-nos en pro d’unes promeses electorals i unes lleis que no s’acompleixen de lluny, al no criticar més la falta d¡’escrúpuls per mantenir-se al poder, al no asenyalar els partits polítics i el president de les Corts d’Aragó o el Justicia d’Aragó que no és dignen ni a contestar a les cartes dels col·lectius culturals i dels ciutadans o simplement diuen que no procedeix, quant ellls són càrrec públics que tondrien que atendre o,almenys contestar les peticions dels ciutadans.
Així que, davant d’aquestes realitat, els diferents Drs. Jekyls poden continuar criticant...que si mor una llengua és culpa dels parlants, que si no s’aproba la Llei de Llengües és culpa del PP, tot i que al 2001 aquest apostava per l’abstenció, i el PSOE-PAR no la volgueren tramitar amb la excusa de que buscaven més consens. I ara que el Dr. Jekyl ha dit qui eren els culpables...i som culpables, jo hem pregunto: també serem DOLENTS al mes de maig quant vingui Mr. Hide per aquestes terres abandonades a la recerca de vots..o potser llavors serem BONS????. En definitiva, davant aquest esperpèntic panorama de la classe política aragonesa, sols ens queda demanar, o exigir, unes coses: MÉS FETS i MENYS PARAULES, que les firmes a les diferents declaracions, al cap i a la fi s’han quedat en paper mullat; més CIÈNCIA i CULTURA i menys cultureta local i popular, pura façana de cara a les eleccions, però que resta buida durant la resta de la legislatura...en definitiva, més sentit comú i menys mentires. Amb política i amb cultura, i fins i tot amb la cultureta, com a la vida mateixa, no sempre és vàlid el maquiavélic principi que la fi justifica els mitjans per molt que hi hagi polítics que l’utilitzen sistemàticament.