THE SAVAGES DANCE OF BENABARRE?

Assessorat per un respectat etnòleg aragonès, l’Ajuntament de Benavarri ha decidit recopilar i recrear el desaparegut “Ball dels salvatges”, una dansa que va desaparèixer als anys 20 del segle XX. La novetat és que ara, en plena era de la gobalització de la diversitat cultural i del multiculturalisme es perdrà llur essència d’ aquesta representació, i poc importa la llengua que s’utilitzi. El que es persegueix amb aquesta festa cultural no és la recerca d’una tradició desapareguda, no és una recreació del passat; aquesta és la excusa per a tenir una festa més i com diu el savi d’Osca pugui aquesta acte pugui aconseguir fama internacional, per això la llengua poc importa i posats a escollir s’ha proposat, com no podia ser de cap altra manera, fer-ho en castellà. Davant aquesta aprovació, que un cop més va contra els assessoraments del inexistent Consell Municipal de la llengua, ja han sorgit les primeres reprovacions, una és fer-la en la llengua original: la catalana i l’altra és l’aposta pel bilingüisme, tipus Ciutadans de Catalunya, és a dir, un acte aigualit que res té a veure ni amb la cultura ni amb la tradició. I és que el que importa ara, és que el ball es conegui internacionalment i s’entengui bé, especialment a aquells polítics de la capital, Osca i Saragossa. I està clar, que es farà amb castellà perquè de “Baile de los Salvajes” a Saragossa l’entenen molt millor. Ja ficats a buscar la fama a nivell mundial fem-ho amb el llenguatge de moda pels ciberrnautes, amb la llengua del futur: the savages dance of Benabarre (no Benavarri, que seria pecat dir-ho); però aquí ja seria més díficil perquè molts dels amics polítics necessitarien de traductors, o m’equivoco? Internacionalitzar el folklore si, però sempre amb la mateixa llengua i amb les mateixes fronteres mentals, sempre amb castellà ja que per una banda fer-ho en anglès seria massa complicat i per un altra el català és massa vulgar i poc conegut. La tercera via, seria la del romanès, segur que més d’un centenar llarg de nous ribagorçans estarien encantats. Però no, això no toca; el que toca avui, com fa quaranta anys, es utilitzar el castellà que al cap i a la fi és la llengua de prestigi. I d’aquesta manera s’aconsegueix que el català, encara anomenat per alguns com a “benabarrense” segueixi essent una llengua de poble, inculta per a molts, fins i tot per a la corporació municipal, que seguint les petjades de Saragossa i Osca, aposta per la castellanització brutal de la societat, per molt que existeixi un més que esmorteït consell Municipal de la Llengua.