REFLEXIONS POTS-ELECTORALS A LA RIBAGORÇA I LA FRANJA

Els comicis del passat 27 de maig han donat un cop més la victòria al PSOE que ha augmentat fins a 30 diputats, a tant sols 4 de la majoria absoluta, i han demostrat el manteniment del PP, el descens del PAR, la consolidació d’IU i el descabdallament de la CHA. Amb això s’ha vist que a l’Aragó, el duel PSOE-PP ha guanyat el PSOE, però aquesta bipolarització també es veu aquí com a un augment dels dos partits a costa dels nacionalistes o regionalistes
A la Ribagorça (Franja), el PSOE, és manté a Areny, Sopeira, Montanui amb majòria, puja d’un a 5 regidors a Bonansa (que ja no és Consell obert) i passa a un a El Pont de Montanyana (que s’ha convertit aquesta legislatura amb consell obert). La sorpresa s’han donat a Graus i Benavarri. A la primera, el PSOE empata a 4 regidors amb el PP i el PAR, que es presentava per primer cop obté 3, al mateix temps que la CHA perd el regidor que tenia. A Benavarri, la capital històrica i cultural, el PSOE, PAR i CHA tenien tres regidors, amb el nou mapa el PAR no en té cap, CHA passa a un, un nou PP a dos i el PSOE aconsegueix la majoria absoluta amb sis regidors.

El que han demostrat els comicis de Benavarri és que la dignificació de llengua catalana, que tanta por tenen els socialistes ribagorçans com un factor que pot fers, fins i tit a la Franja i que la darrera legislatura ha estat una aposta del PSOE de Benavarri, no fa perdre vots, si és fa junt a una política cultural coherent i amb tot uns programes socials i econòmics que dinamitzen el municipi i augmentin la qualitat de vida dels seus habitants. Així es pot veure com es dupliquen els regidors....FELICITATS Alfredo Sancho i PSOE de Benavarri.
En definitiva, PAR i CHAa Benavarri han recollit la seva pròpia collita i han estat castigats pels votants per les seves pròpies contradiccions: no es pot dir públicament i als plens que la llengua és la catalana i per darrera, al carrer, criticar el que ells mateixos han aprovat als plens i apostar per benavarrense i el xapurreat, amb un clar simptoma de populisme molt lluny de la direcció nacional, almenys en el cas de la CHA. En el del PAR...i les seves vinculacions amb la FACAO, també passen factura a les urnes.

Ara bé, si a Benavarri, el PSOE ha fet una gran gestió a la darrera legislatura (en termes de desenvolupament) i la llengua no ha estat un impediment per a obtenir la majoria absoluta, aquests comicis també han demostrat que també l’associacionisme i els catalanoparlants es poden agrupar i crear alternatives davant la tibiesa d’un executiu PSOE-PAR que aliat amb el PP-IU no engeguen la “Llei de Llengües”. Amb això es demostra que la por del PSOE no ha d’ésser el impulsar la cooficialització del català amb por de perdre vots castellanoparlants de Saragossa i Osca; la por és la de no fer res per la pròpia llengua, i el que és més greu i trist...prometre fer-ho i no complir les promeses com si d’un joc de monopoli es tractés. Això si que fa pedre vots:
Els casos de Mequinença amb un Jaume Borbon que amb IU obté tres regidors, Calaceit amb L’Entesa i un regidor, CHA de Nonasp amb Hipòlit Solé (Associació Amics de Nonasp-ASCUMA)com a regidor així ho demsotren L’esperança fragatina d’ALCIVI (amb diferents membres de l’associacionisme de la capital del Baix Cinca units a ex-socuialistes) es va difuminar amb els resultats, però mai una derrota va ésser tant dolça. A Fraga, sense cap regidor d’ALCIVI, es va demostrar que l’associacionisme catalanoparlant pot fer treure vots i majories a un PSOE que en matèria cultural promet massa i fa massa poc. Els vots d’ALCIVI han fer perdre un regidor a Vicente Juan i l’alcaldia de Fraga, fins ara en mans socialistes perilla a l’espera d’un possible pacte PP-PAR.
Tot aquest entramat municipal va demostrar que davant la tova actitud del PSOE d’un cafè per a tots, el moviment associatiu es pot organitzar a nivell local i tot i que s’ aconsegueixi un o cap regidor, aquets poden fer perdre vots i regidors, i fins i tot, alcaldies a un PSOE, que viu de les rendes del passat i promet massa sense complir res. De moment a Fraga potser la perden de la mà d’un PP-PAR i a Calaceit el PSOE necessita d’una aliança amb el PP. Tot això ha afavorit que durant la campanya Marcel·lí Iglesias, veient com estava el panorama va tornés a prometre la “Llei de Llengües” per tercer cop consecutiu i, a més a més es donés un any per a fer-la. Ara bé, un cop acabat la campanya electoral, i a l’espera dels pactes i de la composició definitiva de les diferents institucions, i tenint en compte els precedents anteriors, hom es pregunta, la tindrem a maig de 2008???
De moment les promeses es repeteixen un cop més, com succeeix des de fa vuit anys i jo, si no ho veig, no m’ho crec, però per enèsim cop consecutiu es promet. S’atrevirà en marcel·lí??. O tindrem que dir que tenim uns polítics mentiders i juganers?. Esperem a maig de 2008 (ANY DE LA GUERRA DEL FRANCÉS)... i ja veurem.