Ara que s’han formalitzat les llistes electorals i que s’han visualitzat els nous noms, candidatures que opten a les diferents alcaldies és el moment de demanar als alcaldables i membres de la llista algunes peticions. És més, ara que ells és deixen veure somrients saluden amicalment i et demanen el vot és l’hora. Aquesta en alguns casos és una actitud personal que sols succeeix cada quatre anys i ara és el moment.
En aquest sentit quant amb els del Partido Popular parlem de política i llengua trobo que hi ha individus que volen la cooficialització i la llei de llengües, que no els hi molesta tot i que pensen que això és una qüestió de alta política, que és a Saragossa on s’ha de decidir i per lo tant una qüestió són les llistes electorals de caire municipal o local i l’altra és la política regional, donant a entendre que entre unes i altres poques relacions n’hi ha. Poques? Quant algú encapçala o està dins la llista electoral d’un partit és per comulga majoritàriament amb els dogmes del mateix i en les votacions tard o d’hora ho manifestarà dins de la institució local que representa. Amb això s’observa que no hi ha tanta separació entre un nivell polític i un altre, especialment quant des de la direcció regional s’envien consignes a les locals per a ésser seguides, i els dirigents locals han de acatar.
Amb el tema lingüístic succeeix el mateix, pel que es veu hi ha gent que pensa amb la cooficialització de la llengua catalana a la Franja, però que integren les llistes del PP, un partit que a l’Aragó s’ha mostrat més aviat contrari a la Llei de Llengües, o en el millor del casos es volia abstenir. Són gent activa, però que separen la política local i comarcal de la provincial i autonòmica. Amb la qual cosa són membres actius de la llista que votarien, sense pensar que a l’omplir una candidatura, tambñe poden aportar idees i projectes, i més encara quant un és escollit regidor.
El que és cert és que, amics catalanoparlants del PP i dels altres partits (PSOE-PAR, CHA, IU), hi ha una legislació europea i espanyola que el govern autonòmic incompleix constantment des de el 2001 i 2002 (i ja han passat uns quants anys): la Carta de Llengües Minoritàries de la Unió Europea. A falta d’una legislació aragonesa que materialitzi la cooficialització del català i l’aragonès a l’administració aragonesa són ells, els representants locals i comarcals els que poden materialitzar des de l’administració local i comarcal com en la darrera legislatura es varen impulsar al Baix Aragó-Casp o a Benavarri, però en els dos casos de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí, especialment quant les votacions dels plens no s’acompleixen ó quant es fa un “cafè per a tots” equiparant el català a l’aragonès oriental de la FACAO (tal com va fer el govern del PSOE-PAR de Benavarri i d’altres localitats). És cert que el buit legislatiu i l’aigualit Estatut aragonès són culpa dels polítics de Saragossa, i dels de la Franja que estàn a Saragossa, integrant unes Corts ó un executiu, la prioritat del qual és l’estabilitat i el poder manar la coalició PSOE-PAR per a sobre de totes les coses. Però això no és excusa per a que els polítics locals i comarcals de la Franja puguin pressionar, reivindicar dins del seu partit la “Llei de Llengües” o fins i tot impulsar-la en els òrgans on quotidianament es mouen, és a dir, desde els ajuntaments i els consells comarcals i aquí ningú ha fet els deures en un tema tant incòmode, no sigui que al final, per culpa d’unes discrepàncies lingüístiques, o no, es queden sense aparèixer a la candidatura del seu partit
A la Ribagorça, els amics del PP ho tindran encara pitjor, o millor segons ho mirin, degut a que aquesta és la única comarca de la Franja amb una denominació monolingüe (COMARCA DE LA RIBAGORZA, on cap partit ha demanat una cooficialització i el govern PSOE-PAR segueix les petjades del govern autonòmic, sols que aquí el PAR-FACAO té pocs seguidors. El tema ribagorçà és més complicat encara si tenim en compte, que l’alcalde de l’Isàvena, actualment alcaldable pel PP, va realitzar a la primavera de 2004 quan públicament negava que a la conca de l’Isàvena es parlés català i que català sols ho parlaven els catalans. Afirmacions que ni el president del PP comarcal ni cap company ribagorçà del seu partit varen rectificar. Però això no és gens estrany en política, i molt menys quan de cultura i llengua es parla, cada representant polític pot dir la seva , dir les brutalitats que li vingui en gust, realitzar unes respostes que qualsevol alumne de primària o de P-3 estaria suspès, però ell s’ho pot permetre perquè per algun motiu és alcalde o regidor. El més greu no és la ignorància d’un individuo, sinó de la resta dels membres de la llista que no el contradiuen i ho permeten tot, i això passa a tots el partits. El tinent d’alcalde Benavarri del PAR porta a la FACAo el passat mes d’agost i cap membre de la llista, ni de l’Ajuntament del PSOE-PAR, li diuen res. Els del PAR callen perquè ell és “il padrino”, l’etern candidat; els del PSOE perquè si aixequen la veu es trenca la coalició municipal PSOE-PAR i no podrien governar, i els de la CHA, perquè la llengua és una qüestió poc important, tant poc important que en quatre anys canvien el vot unes quantes vegades, unes a favor del català, d’altres en contra del català i a favor del benavarrense, unes a favor del bilingüisme, d’altres en contra...d’això se’n diu orientació.
A la veïna Llitera, les coses no són ni millors...potser encara pitjor, amb una FACAO-Academia de la Lengua Aragonesa en actiu a El Torricó i Tamarit, un Ajuntament com el de Tamarit que subvenciona públicament a l’”Academia” menyspreant els decrets del Govern aragonès, un PAR catalanoparlant que calla i un PSOE que no diu res, tot sigui que el govern comarcal del PSOE-PAR estigui en joc.
I és precisament ara, quant reapareix a Benavarri un PP amb molt de jovent i una nova cara i reapareix el PAR de Graus; ara que a Fraga s’ha creat un nou partit que sense embuts que vol una “Llei de Llengües” (“ALTERNATIVA CIVICA, no l’Acció Cívica que critica l’amic Josep Anton Chauvell a La Mañana), ara que la CHA del Baix Aragó-Casp des de Nonasp es posiciona clarament pel català, no amb mentires de paper mullat com la passada legislatura। Doncs bé, precisament ara, arriba el PSOE i, com si de Mr। Marshall es tractés, es compromet a fer una “Llei de Llengües” en un any. Quina gràcia, el que no han fet en dues legislatures, i van prometent durant més de dues dècades॥ara en campanya electoral ho tornen a prometre. En definitiva, riem per no plorar, je,je,je. http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=319939
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada