SILENCIS DE FRAGA

Tot queda en silenci.... Fraga adormida sota la calor sofocant de l’estiu mentre la gent inicia un procés de desmemòria col•lectiva amb la fi d’oblidar la borratxera de la recta final de la campanya electoral a la capital del Cinca. Els col•lectius culturals, partits polítics, ajuntament es troben de vacances al mateix temps que s’oblida actes i comentaris de èpoques passades. Es comprensible, que en el “Joc de nens”que és la política actual uns s’enfadin i d’altres estiguin com els teletubbies que ara tot són abraçades d’ “amiguitos” quant fa uns mesos es tiraven els plats al cap, i així, tots els partits callen...i les associacions culturals? També.... Qué és el que va passar a la recta final? Doncs que un Senyor de la FACAO, en Ángel Hernández, president dels “Amics de Fraga, aquell que anava criticant a les associcions catalanoparlants i assenyalant per la ràdio el temor d’una invasió pancatalanista amb el permís del PSOE i buscant com a únic salvador al PAR, denunciant als mitjans de comunicació com Fraga era envaïda de enganxines...aquell dijous a la nit, desprès de la seva terúlia amb Cèsar Vidal a la COPE, va ésser enganxat pegant enganxines sobre els cartells electorals d’ALCIVI i se li va trobar una trentena més d’enganxines de “Fraga Catalana” vés per on, les mateixes que ell denunciava que hi havia una plaga a Fraga . Llavors, que passava? Que ell les enganxava i desprès lescriticava públicament per a major glòria seva i de la FACAO, i tot això enmig de la campanya electoral i assenyalant amb el dit als culpables d’aquesta invasió, a la nova formació ALCIVI-Alternativa Cívica, i qual, segons ell, era recolçada pel PSOE, i a les associacions culturals…tots eren culpables sense dret a defensar-se. Passat un temps i amb els canvis succeïts a la ciutat del Cinca, tothom ha estat més expectant del pacte PP-PAR i els canvis amb l’anterior ajuntament que del que és o pot passar a en Ángel Hernández. Tot són silencis, però aquesta persona pietosa i de bona fe, catòlica practicant, president de la Creu Roja i de Caritas Diocesana a Fraga, president dels “Amics de Fraga” i de la FACAO, associació secessionista a la qual l’ajuntament li va cedir un despatx públic al costat de l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca, es pot permetre increpar, acusar atemptar contra l’honord’individus i associacions, d’institucions i polítics, crispar els ànims de la ciutat en període electoral amb finalitats electoralistes i poc democràtiques, més aviat autoritaries… i aquí no passa res,tot és permissible, tot és pot fer...menys caricaturitzar al Princep i a la Leticia a “El Jueves” o dir que la FACAO, tot i que uns quants militen al PAR i a Rolde Choben, tenen evidents vincles amb l’extrema dreta, tal com va succeir ara farà any i mig amb la més que coneguda querella que va pregonar alegrement el “Diario del Alto Aragón” i que ha quedat en paper mullat.Hom pot ésser enxampat amb les enganxines per la Policia Local, tenir un expedient electoral i aqui no passa res. I hom és pregunta: les assamblees i els socis de les entitats que presideix ho toleren, el recolzen? Aquest exemple del president és el que volen transmetre als seus socis, a les seves institucions i a les activitats que realitzen?. Molt em temo que no, per molt que hagi aparegut a nivell estatal a la ràdio de la Conferència Episcopal, la COPE; ni el Bisbat de Barbastre-Montsó ni Caritas Diocesana de Fraga, ni la parròquia de Fraga aguanten actuacions tant denigrants com aquesta on no sols vulneren el vuitè manament: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs”, sinó que són molt poc exemplificants, cristianes i i qüestionen la filosofia i les activitats d’aquets col•lectius catòlics. Però mentre a Barbastre i Montsó, i sobretot a Fraga, s’asumeix el que va succeir, mentre s’analitza i es determina que es farà en el futur amb en Ángel Hernández...a Fraga tot són silencis, s’haurà d’esperar que passi la xafogor, que comenci el curs polític i escolar, per veure qui és qui i on està cadascun. I és que per molt que els esdeveniments va succeint un darrera l’altre,per molt que el temps va corrent i la calor i l’estiu van adormintl’activitat laboral, per molt que els silencis de Fraga contribueixen a una total amnèsia col•lectiva, els actes i actes del Ángel Hernández estan més que coneguts per la ciutadania mitjans de comunicació i un llarg etcètera. També són aplaudits?. Jo diria que no, però entre tots, i amb elsilenci de tots, no els critiquem i entre la desmemòria i l’oblit, amb la indiferència de tots, contribuïm a que tot quedi igual, que tot es valgui, que tothom pugui fer, dir el que li vingui en gana, i així en silenci, deixarem que passi el temps...fins que es repeteixi elmateix i llavors,també callarem?