23 de setembre del 2010

ARANÈS OFICIAL I PREFERENT, UN EXEMPLE PER A L'ARAGÓ!!!

Ahir,22 de setembre.  una ampla majòria de diputats del Parlament de Catalunya 117 versus 17 van aprovar que l'aranès  fos la tercera llengua oficial de Catalunya i la llengua d'ús preferent a la Val d'Aran

Un gran dia per a la Val d'Aran que ve a legislar una realitat que ja es veneia treballant als ajuntaments i al Conselh Generau d'Aran.
Aqui n'hi ha alguns diaris
A més a més,l'Estatut de Catalunya, en el seu article 6.5 reconeix que “la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya” i amb aquesta nova llei sitúa als 5000 parlants de la  Val d'Aran al centre de la protecció i dignificació de la llengua occitana. ENHORABONA A TOTS ELS ARANESI.
La situació a l'Aragó és molt diferent:català el parlem més de 50.000 persones i aragonès més de 10.000, la Llei mai qüestiona la oficialitat del castellà i és sempre voluntaria i per a postres va estar aprovada per 34 diputats (PSOE i CHA) versus als 23 del PP i 10 abstencions del PAR i de IU i, a sobre diputats i polítics del PP i del PAR a hores d'ara encara van fen xerrades qüestionan que la llengua que es parla a la Franja sigui  llengua catalana, i fins i tot creant una gramàtica, com a grans especialistes en filologia que són, això sí, sense passar per la Universitat.
El silenci dels intelectuals i de la Universitat de Saragossa, però també de l'Institut d'Estudis Catalans, del Governs d'Espanya, Aragó i Catalunya i de l'Institut Ramon Llull és un clam: NI UNA sola paraula davant unes associacions i uns polítics que van d'intelectuals per la vida i que pretenen crerar una nova llegua: l'aragonès oriental o fins i tot legislar el "chapurreado" o les parles locals i dels barris. I el PP i el PAR, tanto monta monta tanto Isabel como Fernando, els van seguint a veure qui la diu més grossa, davant la riadeta dels catalano.parlants i aragonsòfons que riem i diem ben poc o res.
La manca d'interès de la Universitat de Saragossa vers aquestes llengues no és res de nou i sols es pot comprendre al veure el tracte que tenen dins de la mateixa Facultat. El cop dur sobre filologia aragonesa i catalana per part de la Universitat de Saragossa ha estat al nomenar a dos dels cinc membres que han de formar part del Consell Superior de Llengües d'Aragó sense cap inquietud ver l'aragonès i molt menys pel català. El joc de les Corts d'Aragó és lamentable, especialment del PAR que tant contrari és,però que tot i això, va i fa una campanya contrària a la Llei i nomena a un representant al Consell proper a la FACAO, tot sigui per ocupar un càrrec més; almenys el PP, també contrari, és més coherent i no nomena a cap representant.
A més a més, aquesta és una Llei per a la gent de la fabla, si mirem els membres del Consell Superior el 80% són de la fabla i un 20% catalanoparlants, molt lluny de la realitat lingüística d'Aragó on els catalanoparlants superem en molt, als fablans i neo fablans.

El Govern d'Aragó, del PSOE i del PAR i els promotors de la Llei (PSOE i CHA) han presionat poc per a que els terminis de la Llei s'acompleixi, entenc que és més pel PSOE i el seu soci de Govern que per la CHA; però la realitat és que a quasi un any desprès de l'aprobació s'han exhaurit tots els terminis i no s'acompleixen cap ni un. ja se sap que feta la llei, feta la trampa.
La llei pretén crear un Consell Superior de Llengues d'Aragó i una Academia de la llengua Catalana a l'Aragó davant els silencis dels governs de Catalunya i Espanya: ni l'Institut d'Estudis Catalans, academia de la llengua catalana per Reial Decret, ni la Generalitat, ni el Ramon Llull, ni el Ministerio de Cultura s'han pronunciat davant una llei que de moment reconeix el català d'Aragó però ja crea una nova Academia de la llengua, i mentres els terminis van passant sense cap nomenament oficial, feta la llei, feta la trampa.

AJUNTAMENTS I COMARQUES
Diversos ajuntaments del PP i del PAR, fins a 11 ajuntaments, han portat la llei al Tribunal Constitucional. La resta d'administracions locals i comarcals, tot són silencis de TOTS els partits. A la Ribagorça, el Consell Comarcal no ha fet res, però tampoc el PSOE ni la CHA als ajuntaments on governen junts i a vegades, l'aragonesisme de la CHA, és més proper al PAR i la FACAO que a la CHA trilingüe i alguns grups del PSOE.
La diferència entre Aran i Ribagorça, i entre Catalunya i Aragó és que mentres els primers van treballan a les corporacions municipals i desprès ho passen al Parlaments, a la Ribagorça esperen que vingui el maná del cel, es dediquen a signar algun que altre Manifest i la resta ho fan tot en castellà, a sobre, legislen lleis que no se les creuen i incompleixen tots els terminis per una manca d'interès.Interès que provè de l'acomplexament i el desconeixement de Saragó vers la Franja i la llengua i cultura de les comarques de la Franja i, com, a més a més, els polítics locals miren més al partit i a Osca i Saragossa que al seu propi municipi o comarca, tot està dit, silencis i pasotisme que van de dalt fins abaix no sigui que si s'obre la boca no es pugui surtir a la propera foto i no s'ocupin tan preuades poltrones.

El malaguanyat JOSÉ ANTONIO LABORDETA, recenment mort cantava el seu "Canto a la libertad", "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga Libertad" que molta gent volem quem sigui l'Himne d'Aragó, esperant una terra que es digui LLIBERTAT.
Publicat per
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)