4 de setembre del 2010

RAMON TREMOSA: Congost de Mont-rebei en kaiak: una meravella a tocar de casa


El congost de Mont-rebei és una meravella natural que els catalans tenim a tocar de casa però que no coneixem. Als Pirineus catalans els rius baixen de nord a sud i les muntanyes van d’oest a est de tal manera que els rius, quan les travessaven, han excavat amb el temps uns congostos espectaculars. El congost de Mont-rebei és resultat de la intersecció del riu Noguera Ribagorçana amb la imponent serralada del Montsec: quan es troben el riu baixa a 500 metres de cota sobre el nivell del mar i el Montsec té una alçada en aquella latitud entre 1.300 i 1.700 metres, de tal manera que els espadats que el riu ha generat en molts llocs superen els 500 metres de paret vertical. Aquest estiu amb tota la família hem baixat i pujat en kaiak pel congost de Mont-rebei, en una excursió plàcida i tranquil·la per uns paratges naturals magnífics. Gràcies a que el pantà de Canyelles enguany es troba al 66% de la seva capacitat (és un pantà més gran que el de Rialb), hem pogut anar i venir, i banyar-nos i aturar-nos, al llarg dels 3 quilòmetres que van del congost de Mont-rebei fins al congost del Seguer, atès que la cua del pantà enguany cobreix amb una làmina d’aigua tot el congost. Quan aquest pantà, de 28 km de cua, està baix en el congost de Mont-rebei el riu Noguera Ribagorçana és un riu d’aigües braves, que s’ha de baixar amb canoa pneumàtica i la travessia llavors no és pas tan plàcida.

o riu és vida. Efectivament, enguany hem pogut anar i venir amb kaiak pel congost de Mont-rebei i, havent-hi anat amb els nens, hem plegat a l’hora baixa. Pujant pel riu a quarts de quatre de la tarda hem gaudit de les dues úniques hores de sol en que la llum inunda tot el congost i il·lumina una aigua que és ben negra la resta del dia. A aquella hora no hi ha vianants que s’arrisquin a passar pel camí excavat a la roca, a uns 25 metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua i la solitud és llavors total i absoluta. Uns voltors ens han estat sobrevolant una estona, entre les dues parets verticals a banda i banda... i mentre remem riu amunt per tornar cap a casa, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Congost i la medieval de defensa de Girveta es veuen tota l’estona entre les dues parets de roca. La nena ha perdut el casc i el Xavier ha girat cua a buscar-lo, mentre nosaltres cinc remem plàcidament riu amunt, impulsats pel vent del sud que ens empeny... el congost de Mont-rebei és llavors un indret únic, una lloc imponent de gran solitud però que alhora ens proporciona una meravellosa plenitud...

Lo riu és vida. El riu Noguera Ribagorçana, que entre El Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó, és un riu regulat només per les empreses hidroelèctriques pel que fa als cabals que hi baixen. Una vegada vaig veure Tomàs Molina mostrant per TV3 aquest riu a l’alçada del Pont de Montanyana, ensenyant un misèrrim cabal d’aigua tot dient “vegin, vegin, que no hi ha aigua”. Efectivament, aquest estiu també hi ha tornat a baixar un cabal ínfim d’aigua, exactament 1 metre cúbic per segon de mitjana diària (podeu veure els cabals de rius i pantans en temps real per internet a www.chebro.es).

El que pràcticament ningú no sap és que per un túnel subterrani de 15 quilòmetres paral·lel al riu, un túnel que neix a Sopeira (al pantà d’Escales) i que torna al riu tot just abans del congost de Mont-rebei (a la cua del pantà de Canyelles, passat El Pont de Montanyana), Endesa hi fa passar 30 metres cúbics d’aigua per segon. Aquest túnel construït a cota constant provoca un altre salt d’aigua addicional per generar electricitat, a banda dels salts que els embassaments d’Escales, Canyelles i Santa Anna ja generen per aquesta empresa. El resultat és un riu Noguera Ribagorçana entre pantans sense vida, que a l’estiu fins i tot fa mala olor perquè hi baixen més aigües residuals de granges i pobles que no pas aigua potable. Si a l’hivern visiteu el meravellós monestir romànic de Sopiera, envoltat d’oliveres mil·lenàries i de les altíssimes muntanyes del congost d’Escales, veure com els camions van i vénen per aquest túnel subterrani per a netejar-lo.

Fins abans de la construcció dels pantans ara fa 50 anys, el riu Noguera Ribagorçana no es podia travessar sense un pont per causa del cabalós flux d’aigua que portava, tal com avui encara delata l’amplíssima llera del riu. El meu pare m’explicava que el soroll del riu era eixordador a un quilòmetre de distància, i això és degut a la rapidesa amb què l’aigua baixa de les muntanyes. Ribagorça vol dir “riba curta”, és a dir, poc espai per a baixar un gran desnivell: d’El Pont de Suert en avall el riu discorre ja per cotes de 700 metres però les muntanyes que el nodreixen encara fan1.800 metres, com és el cas de la Serra de Sant Gervàs, que presideix la vall dels voltors, davant d’Areny de Noguera. De fet, a El Pont de Suert aquest estiu hi ha baixat 15 metres cúbics per segon, de tal manera que no s’entén perquè de Sopeira en avall Endesa només en deixa baixar un.

Aquesta és una qüestió de salubritat de l’aigua del riu, més que no de navegabilitat. Perquè el referent del riu veí Noguera Pallaresa, que baixa paral·lel per la veïna comarca del Pallars, és lacerant per als ribagorçans: els cabals que a l’estiu, durant el dia, són alliberats durant unes hores pels pantans de la capçalera (uns cabals que superen els 10 metres cúbics per segon), permeten al riu Noguera Pallaresa la pràctica de molts esports d’aigua com el ràfting, i donen vida a la pesca i als càmpings, generant un gran dinamisme econòmic.

Al Noguera Ribagorçana, en canvi, el trist metre cúbic per segon que hi baixa a l’estiu vol dir que l’aigua en molts llocs no supera els 20 centímetres d’alçada, és a dir,un pam d’aigua: això vol dir que l’aigua a l’estiu s’escalfa fins als 25 graus, de tal manera que tota la pesca desapareix del riu (les truites de riu, per exemple, no poden viure per sobre dels 15 graus). I això que l’aigua del riu Noguera Ribagorçana baixa glaçada, perquè és aigua de neu!!

Fins al juliol el kaiak pel congost de Mont-rebei s’ha de fer amb un vestit de neoprè ja que l’aigua baixa a 10-12 graus de temperatura. Només quan l’aigua del riu troba la cua del pantà de Canyelles l’aigua, a més de navegable, és practicable per al bany atesa la molt més alta temperatura d’una aigua quieta que d’una aigua brava. El Kayaking de Mont-rebei el realitza l’empresa de Xavier Bergua, fill del Pont de Montanyana que ofereix la possibilitat de baixar per aquest congost dels mesos d’abril a octubre (www.kmr.es).

Bona notícia: l’Agència Catalana de l’Aigua va guanyar fa pocs mesos un plet a Endesa, relatiu a qui té la potestat de fixar el cabal ecològic d’un riu, entenent com a tal cabal el nivell d’aigua que el riu ha de tenir sempre per a mantenir la vida aquàtica. El 4 de gener de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’ACA, depenent de la Conselleria de Medi Ambient. Endesa ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem en contra d’aquesta sentència perquè entén que “perjudica la seva activitat”, però la sentència favorable a l’ACA del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un primer pas i una gran notícia per combatre situacions com la que afecta al riu Noguera Ribagorçana. Per bé que l’ACA només gestiona a Catalunya les conques internes i que els rius lleidatans depenen de la CHE, la sentència del TSJC desmunta un per un tots els arguments de l’empresa hidroelèctrica (per a més informació vegeu El País, 08.04.2010) i constitueix un molt notable precedent.

Espanya és l’únic país europeu que encara no ha enviat a la Comissió Europea els cabals ambientals dels rius de l’Estat espanyol. Aquests cabals són exigits per la Directiva Marc de l’Aigua i aquesta directiva establia un termini de tres anys, el qual va expirar el 31 de desembre de 2009, per a què aquesta informació fos enviada a la Comissió Europea. Entre el juny i l’agost 2010 he presentat sis preguntes a la Comissió Europea relatives a aquesta qüestió, que inclouen des del cabal del Noguera Ribagorçana fins al cabal ambiental del Delta de l’Ebre (disponibles a www.tremosa.cat) un cabal, per cert, que la Confederación Hidrográfica del Ebro encara no s’ha dignat a quantificar.

Si teniu una estona, no ho dubteu: aprofiteu que enguany hi ha aigua abundant als pantans i feu un tomb amb kaiak pel congost de Mont-rebei.