La Llei de Llengües d'Aragó (Llei 10/2009) aprobada el 17 de desembre de 2009 a les Corts d'Aragó amb els vots a favor de PSOE i CHA contempla la creació d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragón i d'una Academia de la Lengua Catalana de Aragón. El Consejo Superior, ha de ser el primer organisme que s'ha de crear per a que es comenci a treballar, però s'ha creat amb mig any de retard, incomplint els mateixos partits polítics i el propi Govern d'Aragó els terminis fixats per la mateixa Llei de Llengües. Ja es sap que feta la llei, feta la trampa.
La Llei ja va néixer amb diversos problemes inicials que demostren que ni la LLei, ni la llengua ni la Cultura interessen als nostres representants polítics, i d'aquesta manera els termini fixats per la Llei s'estàn incomplint dia rera dia. Això es pot veure en el suport dels grups polítics a les Corts d'Aragó, que sols va rebre el suport del PSOE i de la CHA i el vot contrari del PP, el PAR i IU. IU va votar en contra per què apostava per la cooficialització, cosa que NO va fer dos anys abans amb l'Estatut; i CHA, que va votar en contra de l'Estatut, ara aprovava una Llei descafeinada i de mínims. Dels tres partits que van votar en contra, dos (PP i PAR) neguen l'existència de la llengua catalana a l'Aragó, per molts filòlegs que ho diguin, ells diuen que n'hi ha d'altres que diuen que NO, i poc els importa el que digui la Universitat de Saragossa i els seus especialistes, d'això se'n diu atendre i escoltar a les institucions acadèmiques del territori. Ara és l'hora de proposar candidats al Consejo Superior i tots els partits, excepte el PP, ha nomenat un representant. Com que el PP no ha proposat cap, el PSOE al final n'ha nomenat un de més. Es normal que una Llei recolzada pel PSOE i CHA aquests partits nomenin els seus representants i que si el PP no hi està d'acord no en nomeni cap; però el que és incomprensible és que el PAR i IU que són contraris a la Llei, els nomenin, tot sigui per a ocupar una poltrona més, i a sobre el representant del PAR estigui mol i molt proper a posicions anti-catalanes, seguint la línia que el seu partit, del braçet de la FACAO, va començar fa un parell d'anys. No ens enganyem, ABANS el PAR, apostava per català i signava els convenis de legislatura amb Marcelino Iglesias sense negar l'existència de la llengua catalana, i el PP callava i ARA, tant PP com PAR juguen a veure qui la diu més grossa.
La Llei ja va néixer amb diversos problemes inicials que demostren que ni la LLei, ni la llengua ni la Cultura interessen als nostres representants polítics, i d'aquesta manera els termini fixats per la Llei s'estàn incomplint dia rera dia. Això es pot veure en el suport dels grups polítics a les Corts d'Aragó, que sols va rebre el suport del PSOE i de la CHA i el vot contrari del PP, el PAR i IU. IU va votar en contra per què apostava per la cooficialització, cosa que NO va fer dos anys abans amb l'Estatut; i CHA, que va votar en contra de l'Estatut, ara aprovava una Llei descafeinada i de mínims. Dels tres partits que van votar en contra, dos (PP i PAR) neguen l'existència de la llengua catalana a l'Aragó, per molts filòlegs que ho diguin, ells diuen que n'hi ha d'altres que diuen que NO, i poc els importa el que digui la Universitat de Saragossa i els seus especialistes, d'això se'n diu atendre i escoltar a les institucions acadèmiques del territori. Ara és l'hora de proposar candidats al Consejo Superior i tots els partits, excepte el PP, ha nomenat un representant. Com que el PP no ha proposat cap, el PSOE al final n'ha nomenat un de més. Es normal que una Llei recolzada pel PSOE i CHA aquests partits nomenin els seus representants i que si el PP no hi està d'acord no en nomeni cap; però el que és incomprensible és que el PAR i IU que són contraris a la Llei, els nomenin, tot sigui per a ocupar una poltrona més, i a sobre el representant del PAR estigui mol i molt proper a posicions anti-catalanes, seguint la línia que el seu partit, del braçet de la FACAO, va començar fa un parell d'anys. No ens enganyem, ABANS el PAR, apostava per català i signava els convenis de legislatura amb Marcelino Iglesias sense negar l'existència de la llengua catalana, i el PP callava i ARA, tant PP com PAR juguen a veure qui la diu més grossa.
A l'Aragó parlem català unes 60.000 persones, principalment a les diferents comarques de la Franja i aragonès entre 10.000 i 20.000 parlants amb un important gruix a les comarques pirinenques i a Saragossa. Les matemàtiques no són el fort en el món de les lletres, i molt menys en el de la política. Si aquest fet hi afegim el pes demogràfic de Saragó/Zaragón, es pot entendre com la segona llengua d'Aragó, la llengua catalana que té tres vegades més de parlants que l'aragonès, sols estigui representada per 1/3 dels membres al Consejo Superior de Lenguas de Aragón. Per part de l'aragonès, en queden 10 representants (2/3), tot i que 3 d'ells tampoc en tenen molta idea.
Al marge de la llengua, la procedència geogràfica és diversa, però es veu a simple vista que hi ha un clar predomini de la capital saragossana i els voltants (Cariñena i Osca) on hi viuen la gran majoria . Aquest fet evidència un cop més la centralitat de la capital i de les seves polítiques i del poc pes i allunyament que es té vers la perifèria i especialment l'oblidada Franja, i no és sols cosa d'un Consejo Superior de Lenguas de Aragó
Com podrem veure, la llengua catalana estarà representada per 5 persones ( Javier Giralt, Albert Moragrega, Carme Alcover, José Bada i José Ignacio Micolau), 4 d'ells procedents del Matarranya socis de l'Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA, tot i que un d'ells tota la seva producció sigui en castellà. De La Llitera en procedeix UN i del Baix Cinca i de la Ribagorça, CAP, i això que la zona del Baix Cinca amb Fraga i Mequinensa, representen quasi la metitat de la població de la Franja.
Per un altra banda, la Ribagorça comptarà amb un estudiòs procedent de la Vall de Benasc que viu a Cariñena (Manuel Castán) i a la Comarca del Cinca Mitjà, a la la zona de l'aragonès-baix-ribagorçà,coneguda també com a Ribagorça històrica, també estarà representada.(Enrique Badía); però CAP de la zona catalanoparlant ribagorçana.
Per un altra banda, la Ribagorça comptarà amb un estudiòs procedent de la Vall de Benasc que viu a Cariñena (Manuel Castán) i a la Comarca del Cinca Mitjà, a la la zona de l'aragonès-baix-ribagorçà,coneguda també com a Ribagorça històrica, també estarà representada.(Enrique Badía); però CAP de la zona catalanoparlant ribagorçana.
La Comarca de la Ribagorza, l'única comarca de la Franja que encara manté els cartells i les denominacions toponímiques monolingües en castellà, no ha fet res ni des de la Comarca ni des dels Ajuntaments i els seus representants polítics, estàn més preocupats en els festivals, els triatlons i el carril-bici de més d'un milió d'euros a Graus que en la recerca, la llengua i la cultura. . Esperem que aquest Consejo Superior amb tant de matarranyenc no s'oblidi de la promoció, dinamització i dignificació de la COMARCA DE LA RIBAGORZA/LA RIBAGORÇA que especialment a la zona catalanoparlant un GRAN GREUGE COMPARATIU AMB LA RESTA DE LES COMARQUES DE LA FRANJA.
FELICITATS ALS ESCOLLITS I ESPEREM QUE NI LA LLEI NI LA LLENGUA QUEDE EN PAPER MULLAT.
FELICITATS ALS ESCOLLITS I ESPEREM QUE NI LA LLEI NI LA LLENGUA QUEDE EN PAPER MULLAT.
Fa pocs dies, en José Miguel Gràcia i en xarxes Socials explicaven els diferents currículums que ara expliquem:
A proposta de la Universidad de Zaragoza
- Javier Giralt Latorre, llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. (Catalanoparlant).
Francho Nagore Laín, doctor en Filologia Romànica; professor universitari, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa. És un dels investigadors històrics i il·lustrats de l’aragonès i interessat en la llengua catalana a l’Aragó.
María Antonia Martín Zorraquino; llicenciada en Filología Romànica, catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa. Va dirigir el primer estudi demolingúístic fet a la Franja, Estudio sociolingüístico de la Franja oriental de Aragón amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt. Té diversos treballs de recerca sobre el castellà. Luisa María Frutos Mej ías, catedràtica d’Anañisi Geogràfica a la Universitat de Saragossa . Geògrafa, d’ampli currículum, especialitzada en el desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries. El seu ventall de recerca no té res a veure amb la lingüística.
Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga de la Universitat de Saragossa i gran especialista en aquesta matèria. Ampli currículum sobre la romanització d’Aragó. A part dels estudis sobre el llatí, no es coneixen treballs sociolingüístics contemporanis, ni la seua posició sobre el català i l’aragonès a l’Aragó.
Carmen Alcover Pinos (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. (www.ascuma.org)(Sòcia d’ASCUMA)
José Bada Panillo
(Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació al primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. (http://www.ascuma.org/). Premi Franja 2009
Altres informacions:
Destacat articulista i pensador
Libres publicats: (entre altres)
2. La Iglesia. Editorial Verbo Divino,1979
Religiosidad popular, 1984
La tolerancia entre el fanatismo i la indiferencia, Estella, 1996
Una cultura del agua en los Monegros, (1999)
La paz y las paces, Zaragoza, 2000
Luces y Sombras de la Ilustración, Libertad y Convivencia. Mira Editores. Zaragoza, 2006.
La sed, los Monegros y otra escala de valores (2008)
Pensadillas ciudadanas, Prames, 2010
(Soci d’ASCUMA)
Manuel Castán Espot
Miembro fundador de l’Academia. Filologo y profesor de segundaria. Ye natural de Gabás, en a Vall de Benás. Presidió Chuntos por l’Aragonés, asociación que promovió a cilebración d’o II Congreso de l'Aragonés. Esfensor d’o suyo dialecto local, lo benasqués u patués, ye president de l’Academia dende octobre de 2006. (www.academiadelaragones)
Altres informacions:
Destacat articulista
Bibliografía:
Una lengua y una literatura invisibles: el caso del aragonés en Letras aragonesas. nº 6. Zaragoza, 2008
Traductor de Adónde vamos de Ana Tena.
José Ignacio Micolau Adell
(Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”. Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracionista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. (www.ascuma.org) (Soci d’ASCUMA), escrits en castellà.
Fernando Sánchez Pitarch
Miembro fundador de l’Academia. Destacau empentador de l’asociacionismo en esfensa de l’aragonés, ye miembro d’o Consello d'a Fabla Aragonesa y de Nogará-Religada, asociación d'a que actualment en ye coordinador. Ha investigau especialment es dialectos chistabín, fovano, agüerano y campés. Ye autor d’importants monografías sobre morfosintaxis y lexico dialectals. (www.academiadelaragones)
Altres informnacions:
Articulista sobre l’aragonès
Llibres publicats:
L'aragonés de A Fueba. Bocabulario y notas gramaticals, 1999
Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga de la Universitat de Saragossa i gran especialista en aquesta matèria. Ampli currículum sobre la romanització d’Aragó. A part dels estudis sobre el llatí, no es coneixen treballs sociolingüístics contemporanis, ni la seua posició sobre el català i l’aragonès a l’Aragó.
A les Corts d'Aragó, els diferents partits poplítics proposen:
PSOE
Albert Moragrega Julián, alcalde de Beceit, guia cultural i empresari turístic del Matarranya. Fundador de l’empresa SENDA i expert en educació i interpretació ambiental als Ports de Beceit. (Catalanoparlant)Marta Marín Bráviz, periodista i escriptora d’Echo, professora d’aragonès/echo i adaptadora de textos a l’aragonès.
PSOE
Albert Moragrega Julián, alcalde de Beceit, guia cultural i empresari turístic del Matarranya. Fundador de l’empresa SENDA i expert en educació i interpretació ambiental als Ports de Beceit. (Catalanoparlant)Marta Marín Bráviz, periodista i escriptora d’Echo, professora d’aragonès/echo i adaptadora de textos a l’aragonès.
PAR
Enrique Badía Grácia, alcalde de Fonz i vice-presideent 2n de la Comarca del Cinca Mitjà, parla l’aragonès/ribagorçà i sembla proper a les tesis de les associacions contra el catalàI finalment, el Govern d'Aragó , proposa a:
Enrique Badía Grácia, alcalde de Fonz i vice-presideent 2n de la Comarca del Cinca Mitjà, parla l’aragonès/ribagorçà i sembla proper a les tesis de les associacions contra el catalàI finalment, el Govern d'Aragó , proposa a:
Carmen Alcover Pinos (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris —en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980)— i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. (www.ascuma.org)(Sòcia d’ASCUMA)
José Bada Panillo
(Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació al primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja. (http://www.ascuma.org/). Premi Franja 2009
Altres informacions:
Destacat articulista i pensador
Libres publicats: (entre altres)
2. La Iglesia. Editorial Verbo Divino,1979
Religiosidad popular, 1984
La tolerancia entre el fanatismo i la indiferencia, Estella, 1996
Una cultura del agua en los Monegros, (1999)
La paz y las paces, Zaragoza, 2000
Luces y Sombras de la Ilustración, Libertad y Convivencia. Mira Editores. Zaragoza, 2006.
La sed, los Monegros y otra escala de valores (2008)
Pensadillas ciudadanas, Prames, 2010
(Soci d’ASCUMA)
Manuel Castán Espot
Miembro fundador de l’Academia. Filologo y profesor de segundaria. Ye natural de Gabás, en a Vall de Benás. Presidió Chuntos por l’Aragonés, asociación que promovió a cilebración d’o II Congreso de l'Aragonés. Esfensor d’o suyo dialecto local, lo benasqués u patués, ye president de l’Academia dende octobre de 2006. (www.academiadelaragones)
Altres informacions:
Destacat articulista
Bibliografía:
Una lengua y una literatura invisibles: el caso del aragonés en Letras aragonesas. nº 6. Zaragoza, 2008
Traductor de Adónde vamos de Ana Tena.
José Ignacio Micolau Adell
(Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”. Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracionista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. (www.ascuma.org) (Soci d’ASCUMA), escrits en castellà.
Fernando Sánchez Pitarch
Miembro fundador de l’Academia. Destacau empentador de l’asociacionismo en esfensa de l’aragonés, ye miembro d’o Consello d'a Fabla Aragonesa y de Nogará-Religada, asociación d'a que actualment en ye coordinador. Ha investigau especialment es dialectos chistabín, fovano, agüerano y campés. Ye autor d’importants monografías sobre morfosintaxis y lexico dialectals. (www.academiadelaragones)
Altres informnacions:
Articulista sobre l’aragonès
Llibres publicats:
L'aragonés de A Fueba. Bocabulario y notas gramaticals, 1999
1 comentari:
http://consejolenguasaragon.blogspot.com.es/
Publica un comentari a l'entrada