“Aragón Televisión” és la cara més visible de la “Corporación Aragonesa de Radio y Televisión”. Fins ara podia semblar que aquesta era una cadena pública i que com a tal, tant la televisió com la ràdio eren de tots/es els/les aragonesos i aragoneses i que, tot i el pes de Saragossa, arrivava a tot l’Aragó i servia per a tot l’Aragó. A primer cop d’ull es copsava que, entre moltes altres denominacions s’autoproclamava com a a “Cercana, Plural, Abierta, Positiva, Transparente”, tot i que era una televisió que s’ expressava únicament amb castellà. De tant tant en tant, especialment a “Plaza Mayor” amb l’Eugenio Monesma es mostrava més diplomàtica amb les llengües minoritàries, que no vol dir sensible, i així apareixia en Ängel Hernández parlant del aragonès oriental, del aragonesisme i de la política lingüística de la que ell és contrari; en un altra ocasió, foren els fragatins qui parlaren de la Franja i de la situació de la llengua catalana a les escoles de Fraga.
Però aquesta era la excepció que confirma la regla i si no analitzem que va succeir al desembre de l’any passat en un llogaret de la Ribagorça proper a la capital històrica i cultural (Benavarri) no entendrem res del que passa als mitjans aragonesos. En aquells dies els de “Aragón Televisión” trucaren per telèfon per a veure si podien fer un reportatge de la zona, l’home de la casa els digué que acceptava aparèixer per televisió però que tenia que parlar en català que era la llengua amb la que ell s’ expressava habitualment. Llavors el periodista li digué que s'ho pensarien, però que segurament tindria una resposta negativa perquè aquesta era una televisió pública i llavors si es feia amb català molts aragonesos no ho entendrien.
Davant aquesta sinceritat periodística jo em pregunto:
Que potser els professionals de la cadena no coneixen els subtítols que utilitzen d’altres cadenes televisives?. Si sols emiteixen en la llengua que parlen la majoria d'aragonesos, és a dir amb castellà, i censuren les declaracions en català, suposo que ni a les notícies treuran declaracions de George Bush o de Nikolas Sarkozy, perquè com a l'Aragó majoritàriament sols entenen el castellà i no coneixen els subtítols, ni entenen quina extranya llengua parlen en George i en Nicolás, doncs ho faran tot exlusivament amb castellà. O potser el desgreuxe comparatiu és sols amb les llengües minoritàries, com el català i l’aragonès, i la resta simplement és tradueix?. I quant en Montilla, Tresserras o Laporta parlen de rodalies de Barcelona, béns de la Franja o de fútbol?. Llavors suposo que els periodistes i tots/es els aragonesos i les aragones ja l’entenen, perquè en definitiva el que demostren amb aquesta censura lingüística és és demostrar que a l’Aragó també és parla català i que l’única llengua oficial és la castellana.
La veritat, és que les llengües minoritàries han brillat per la seva absència tant a “Aragón Televisión”, com a la ràdio, que abans han preferit entrevistar Ángel Hernández i el seu aragonès oriental, més polític que acadèmic, que a escriptors catalanoparlants, sense que la conselleria d'Educació es pronunciés al respecte...però d'aquí a censurar a gent per parla la seva llengua, vulnerant un cop més, com sol ésser habitual, la "Carta Europea de Llengües Minoritàries” creiem que demostra el poc talant democràtic d'”Aragón Televisión” i de “Aragón Radio” i d'un executiu aragonès que porta dues legislatures prometent una Llei de Llengües sense fer realment res.
Amb aquests premisses ideològiques del Govern d' Aragó- “Corporación Aragonesa de Radio y Televisión” hom entén com les llengües minoritàries resten com a elements exòtics, folklòrics i ancestrals del Sistema Ibèric, dels Pirineus i de la Franja que sols poden aparèixer una vegada cada quatre mesos i al programa “Plaza Mayor” mentre que la resta de la programació és exclusivament en castellà. La descarada censura vers la utilització a un mitjà públic de llengua catalana que s’ ha fet a l’Aragó ens recorden a altres èpoques passades que pensàvem que ja estaven superades, però pel que es veu encara no.
Amb tot això hom es pregunta si realment “Aragón Televisión”, vol ésser veritablement la televisió de tots/e els aragonesos i les aragoneses o sols d’una part d’aragonesos/es; si vol reflexar la diversitat i la pluralitat de realitat social i cultural a l’Aragó com solen dir els seus directiu, o si realment venen a les diferents comarques aragoneses amb el clitxes prefitxats a Saragossa i a fomentar els diferents tòpics existents a la capital?.
I l’executiu aragonès? Tot sembla indicar que per una banda vol apostar per una descafeinada “Llei de llengües”, però també fomenta per activa i per passiva la utilització en la intimitat de la llengües catalana i aragonesa, perquè a la pràctica real es veu que el que es vol és arraconar la utilització pública d’aquestes llengües, per així tenir contents a tothom.
Ara bé, amb aquests desgreuges comparatius a ciutadans aragonesos hom es pregunta si ara és el moment que el Justicia d’Aragó, la Consellera de Cultura, el Ministre de Cultura espanyol o la Unió Europea actuïn a l’efecte. Recordem que actituds com aquesta vulneren la “Carta Europea de les llengües Minoritàries” aprovada per l’ Unió Europea al 1992 i ratificada pel Parlament espanyol al 2002. Ara aplicaran la carta Europea o continuaran com fins fa poc, que a falta d’una legislació autonòmica en matèria lingüística, la legislació europea i espanyola es pot vulnerar sense que cap institució ni sense que el Justicia d’Aragó actuïn al respecte. Molt em temo que amb Llei o sense Llei, les coses no canviaran i les censures periodístiques per qüestions lingüístiques o territorials continuaran molt de temps, i es que ja es sap que....feta la llei, feta la trampa.
Però aquesta era la excepció que confirma la regla i si no analitzem que va succeir al desembre de l’any passat en un llogaret de la Ribagorça proper a la capital històrica i cultural (Benavarri) no entendrem res del que passa als mitjans aragonesos. En aquells dies els de “Aragón Televisión” trucaren per telèfon per a veure si podien fer un reportatge de la zona, l’home de la casa els digué que acceptava aparèixer per televisió però que tenia que parlar en català que era la llengua amb la que ell s’ expressava habitualment. Llavors el periodista li digué que s'ho pensarien, però que segurament tindria una resposta negativa perquè aquesta era una televisió pública i llavors si es feia amb català molts aragonesos no ho entendrien.
Davant aquesta sinceritat periodística jo em pregunto:
Que potser els professionals de la cadena no coneixen els subtítols que utilitzen d’altres cadenes televisives?. Si sols emiteixen en la llengua que parlen la majoria d'aragonesos, és a dir amb castellà, i censuren les declaracions en català, suposo que ni a les notícies treuran declaracions de George Bush o de Nikolas Sarkozy, perquè com a l'Aragó majoritàriament sols entenen el castellà i no coneixen els subtítols, ni entenen quina extranya llengua parlen en George i en Nicolás, doncs ho faran tot exlusivament amb castellà. O potser el desgreuxe comparatiu és sols amb les llengües minoritàries, com el català i l’aragonès, i la resta simplement és tradueix?. I quant en Montilla, Tresserras o Laporta parlen de rodalies de Barcelona, béns de la Franja o de fútbol?. Llavors suposo que els periodistes i tots/es els aragonesos i les aragones ja l’entenen, perquè en definitiva el que demostren amb aquesta censura lingüística és és demostrar que a l’Aragó també és parla català i que l’única llengua oficial és la castellana.
La veritat, és que les llengües minoritàries han brillat per la seva absència tant a “Aragón Televisión”, com a la ràdio, que abans han preferit entrevistar Ángel Hernández i el seu aragonès oriental, més polític que acadèmic, que a escriptors catalanoparlants, sense que la conselleria d'Educació es pronunciés al respecte...però d'aquí a censurar a gent per parla la seva llengua, vulnerant un cop més, com sol ésser habitual, la "Carta Europea de Llengües Minoritàries” creiem que demostra el poc talant democràtic d'”Aragón Televisión” i de “Aragón Radio” i d'un executiu aragonès que porta dues legislatures prometent una Llei de Llengües sense fer realment res.
Amb aquests premisses ideològiques del Govern d' Aragó- “Corporación Aragonesa de Radio y Televisión” hom entén com les llengües minoritàries resten com a elements exòtics, folklòrics i ancestrals del Sistema Ibèric, dels Pirineus i de la Franja que sols poden aparèixer una vegada cada quatre mesos i al programa “Plaza Mayor” mentre que la resta de la programació és exclusivament en castellà. La descarada censura vers la utilització a un mitjà públic de llengua catalana que s’ ha fet a l’Aragó ens recorden a altres èpoques passades que pensàvem que ja estaven superades, però pel que es veu encara no.
Amb tot això hom es pregunta si realment “Aragón Televisión”, vol ésser veritablement la televisió de tots/e els aragonesos i les aragoneses o sols d’una part d’aragonesos/es; si vol reflexar la diversitat i la pluralitat de realitat social i cultural a l’Aragó com solen dir els seus directiu, o si realment venen a les diferents comarques aragoneses amb el clitxes prefitxats a Saragossa i a fomentar els diferents tòpics existents a la capital?.
I l’executiu aragonès? Tot sembla indicar que per una banda vol apostar per una descafeinada “Llei de llengües”, però també fomenta per activa i per passiva la utilització en la intimitat de la llengües catalana i aragonesa, perquè a la pràctica real es veu que el que es vol és arraconar la utilització pública d’aquestes llengües, per així tenir contents a tothom.
Ara bé, amb aquests desgreuges comparatius a ciutadans aragonesos hom es pregunta si ara és el moment que el Justicia d’Aragó, la Consellera de Cultura, el Ministre de Cultura espanyol o la Unió Europea actuïn a l’efecte. Recordem que actituds com aquesta vulneren la “Carta Europea de les llengües Minoritàries” aprovada per l’ Unió Europea al 1992 i ratificada pel Parlament espanyol al 2002. Ara aplicaran la carta Europea o continuaran com fins fa poc, que a falta d’una legislació autonòmica en matèria lingüística, la legislació europea i espanyola es pot vulnerar sense que cap institució ni sense que el Justicia d’Aragó actuïn al respecte. Molt em temo que amb Llei o sense Llei, les coses no canviaran i les censures periodístiques per qüestions lingüístiques o territorials continuaran molt de temps, i es que ja es sap que....feta la llei, feta la trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada