FRAGA, LA FRANJA I L’ARAGÓ INEXISTENTS

El passat dijous 17 de març una vintena de persones representants de diferents col·lectius ens varem concentrar davant els Jutjats de Fraga donant suport al Dr. Artur Quintana. Les diferents notes de premsa i denúncies de la situació afavoriren, adhesions de més d’una vintena d’associacions i propiciaren que la Guàrdia Civil enviés un batalló per a controlar al insurrectes i terroristes catalanoparlants, fins a sis cotxes de la Guàrdia Civil, deu guàrdies civils pels jutjats, tres secretes pel carrer i tot davant d’un mitjans de comunicació catalans (TV i l’Agència Catalana de Notícies) hi vingueren i això afavorí que la notícia aparegués a la premsa lleidatana i catalana. Els polítics, a excepció de Chunta Aragonesista, preferiren no posicionar-ne i miraren cap a un altre costat, però aquest vergonyant silenci no pot deixar indiferents a ningú, quan és gràcies als representants polítics, a la seva deixadesa en matèria cultural o al cafè per a tots que han practicat indiscriminadament que s’ha arribat a la situació. Silencis d’aquest tipus no es poden consentir quant són els propis polítics qui han subvencionat o cedit espais als querellants, a aquell col·lectiu que creu que han presentat una querella criminal per injúries per què els acusaven de feixistes aquells que amb imatges i textos demostraven les vinculacions dels demandats amb grups d’extrema-dreta i també amb un determinat PARtit. Serà que els nostres responsables polítics prefereixen ajuntar-se amb els hereus de Franco que amb el món universitari, acadèmic i cultural?. M’agradaria pensar que no, però hi ha massa silencis, masses desdenys al món cultural com per a pensar que el PSOE-PAR-PP es troben més a gust amb la FACAO i les seves ramificacions que no amb la resta de col·lectius locals i comarcals de la Franja.
Un altra destacable absència de la concentració, juntament amb la dels representants polítics era la dels mitjans comunicació fragatins i aragonesos (Ràdio Fraga, Aragón Radio, Heraldo, Diario del alto Aragón)?। Aquets seguiren les passes que ja portaven i seguint als representants polítics continuaren amb la censura mediàtica a la que es quotidianament es veuen sotmeses les activitats i els col·lectius catalanoparlants a l’Aragó. D’això se’n diu servei públic? O potser desinformació?. Al marge d’aparicions o absències, crec que es lamentable que un jutge decideixi què és o que no és una llengua o un altra, quant aquest tema qui ho ha de parlar són els filòlegs. però clar, tot això és el fruit de la feina d’una Presidència del Govern d’Aragó que no ha fet els deures legislatius europeus i espanyols, com és el cas d’una Llei de Llengües, o d’un Departament de Cultura i Educació del Govern d’ Aragó (i també el d’universitats) que van callant quant alguns honorables representants polítics han atacat pública i mediàticament a la llengua catalana obtenint un total silenci i cap desaprovació pública. Si la màxima institució pública aragonesa defensa a la llengua catalana en la intimitat i no s’atreveix a seguir els passos dels parlaments europeu i espanyol es comprensible que això s’estengui de manera considerable en el regne de taifes en que s’ha convertit el trencaclosques de la administració comarcal i municipal i així, es comprèn com uns senyors com els de la FACAO s’atreveixen a presentar una querella criminal per injúries i aquí no ha passat res. Però clar, tots aquest silencis judicials, polítics i mediàtics són tant lamentables que converteix, per activa o per passiva en còmplices als qui d’una manera sistemàtica van callen el que no és pot callar. Potser abans de girar el cap a la realitat més propera s’ho tindrien que pensar dos cops, especialment quant la realitat és tant esperpèntica com el passeig pels jutjats a que estan sotmesos els diferents investigadors i persones vinculades professionalment al món de la ciència i de la educació.