ALBERTO VELASCO 19-04-2009.
EL PASSAT 7 d'abril es va fer acte públic de presentació al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal d'un compartiment de retaule gòtic amb la representació de la Resurrecció atribuït al pintor ribagorçà Pere Garcia de Benavarri. La pintura ha ingressat al museu en forma de dipòsit gràcies a la Diputació de Lleida, que l'ha adquirida recentment en subhasta pública i ha fet gala d'un elevat sentit de la responsabilitat devers el nostre patrimoni. La taula, originària de la vila de Benavarri, mostra una representació de la Resurrecció, tot i que de manera fragmentària, ja que ha desaparegut la meitat inferior de la composició.
Un dels aspectes més interessants és que la pintura pot atribuir-se, sense cap mena de dubte, a un artista concret, Pere Garcia de Benavarri, pintor documentat entre el 1445 i el 1485. Format a Saragossa i actiu després a Barcelona, va retornar posteriorment a la seva localitat nadiua, des d'on va satisfer tota una sèrie de comandes que li arribaven des de diferents regions circumdants, entre altres la Franja, abastant un territori comprès entre les actuals províncies de Lleida i Osca. Algun dels encàrrecs li arribà des de Lleida ciutat, on executà el retaule de l'antiga església de Sant Joan, del qual es conserven algunes taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No eren els seus primers treballs en territori lleidatà, ja que prèviament havia treballat a Cervera, l'Ametlla de Segarra i Bellcaire d'Urgell.
Pere Garcia és un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Sortosament, es tracta d'un artista amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida, fet que va motivar que se li dediqués un àmbit monogràfic en l'exposició permanent de la nova seu de la institució. Emperò, la quasi totalitat de les obres que el museu conserva d'aquest artista són produccions de taller, de manera que l'adquisició d'aquesta taula, corresponent a una etapa primerenca de l'artista, té encara més interès. Tot el comentat justifica plenament l'adquisició de l'obra i la seva entrada al museu.
No es tracta d'una obra inèdita, ja que el primer cop que se'n va parlar va ser el 1938 i, pel que fa a l'atribució a Pere Garcia, l'estil no deixa cap lloc al dubte. De fet, diferents especialistes de prestigi com Ch. R. Post -el primer a publicar-la-, J. Gudiol o la Dra. Mª C. Lacarra, catedràtica de la Universitat de Saragossa, han coincidit a adscriure-la al pintor ribagorçà. Jo mateix, autor de diversos estudis sobre aquest pintor, en confirmo l'atribució, autoria que també defensaré a la meva tesi doctoral, que estic ultimant i que, precisament, està dedicada a Pere Garcia de Benavarri.
Amb la mateixa contundència, i malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula. En aquest sentit, fotografies anteriors a la Guerra Civil demostren que troba el seu origen a Benavarri, on els responsables de l'Arxiu Mas van fotografiar-la a la parròquia de Sant Miquel, junt amb altres taules gòtiques que formaven part, segurament, del retaule major de l'església de Santa Maria, que era la que al segle XV funcionava com a parròquia. Aquestes fotografies avui són de consulta pública i es custodien a l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona.
I encara més arguments. Diversos especialistes van poder examinar in situ aquest conjunt de taules gòtiques abans de la Guerra Civil. És el cas de l'eminent hispanista Ch. R. Post, que en parla al volum setè de la seva A History of Spanish Painting (1938), o Ricardo del Arco, que les descriu al seu Catálogo Monumental de España. Huesca, publicat el 1942. En qualsevol cas, la llista d'especialistes que s'hi han referit seria molt més llarga, i no és necessari relacionar-la aquí.
Finalment, cal comentar que el mobiliari litúrgic de l'església parroquial de Benavarri fou devastat durant la Guerra Civil, cosa que havia fet suposar que aquest conjunt de taules gòtiques havia desaparegut. Sigui com sigui, l'aparició al mercat d'art de la taula recentment ingressada al Museu de Lleida demostra que potser algú, coincidint amb la crema dels ornaments de l'església, va poder salvaguardar determinats elements. A la vista del que diem, és molt possible que algun dia apareguin al mercat d'art i antiguitats la resta de taules amb les quals feia conjunt.
Malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula.
Un dels aspectes més interessants és que la pintura pot atribuir-se, sense cap mena de dubte, a un artista concret, Pere Garcia de Benavarri, pintor documentat entre el 1445 i el 1485. Format a Saragossa i actiu després a Barcelona, va retornar posteriorment a la seva localitat nadiua, des d'on va satisfer tota una sèrie de comandes que li arribaven des de diferents regions circumdants, entre altres la Franja, abastant un territori comprès entre les actuals províncies de Lleida i Osca. Algun dels encàrrecs li arribà des de Lleida ciutat, on executà el retaule de l'antiga església de Sant Joan, del qual es conserven algunes taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No eren els seus primers treballs en territori lleidatà, ja que prèviament havia treballat a Cervera, l'Ametlla de Segarra i Bellcaire d'Urgell.
Pere Garcia és un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. Sortosament, es tracta d'un artista amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida, fet que va motivar que se li dediqués un àmbit monogràfic en l'exposició permanent de la nova seu de la institució. Emperò, la quasi totalitat de les obres que el museu conserva d'aquest artista són produccions de taller, de manera que l'adquisició d'aquesta taula, corresponent a una etapa primerenca de l'artista, té encara més interès. Tot el comentat justifica plenament l'adquisició de l'obra i la seva entrada al museu.
No es tracta d'una obra inèdita, ja que el primer cop que se'n va parlar va ser el 1938 i, pel que fa a l'atribució a Pere Garcia, l'estil no deixa cap lloc al dubte. De fet, diferents especialistes de prestigi com Ch. R. Post -el primer a publicar-la-, J. Gudiol o la Dra. Mª C. Lacarra, catedràtica de la Universitat de Saragossa, han coincidit a adscriure-la al pintor ribagorçà. Jo mateix, autor de diversos estudis sobre aquest pintor, en confirmo l'atribució, autoria que també defensaré a la meva tesi doctoral, que estic ultimant i que, precisament, està dedicada a Pere Garcia de Benavarri.
Amb la mateixa contundència, i malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula. En aquest sentit, fotografies anteriors a la Guerra Civil demostren que troba el seu origen a Benavarri, on els responsables de l'Arxiu Mas van fotografiar-la a la parròquia de Sant Miquel, junt amb altres taules gòtiques que formaven part, segurament, del retaule major de l'església de Santa Maria, que era la que al segle XV funcionava com a parròquia. Aquestes fotografies avui són de consulta pública i es custodien a l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona.
I encara més arguments. Diversos especialistes van poder examinar in situ aquest conjunt de taules gòtiques abans de la Guerra Civil. És el cas de l'eminent hispanista Ch. R. Post, que en parla al volum setè de la seva A History of Spanish Painting (1938), o Ricardo del Arco, que les descriu al seu Catálogo Monumental de España. Huesca, publicat el 1942. En qualsevol cas, la llista d'especialistes que s'hi han referit seria molt més llarga, i no és necessari relacionar-la aquí.
Finalment, cal comentar que el mobiliari litúrgic de l'església parroquial de Benavarri fou devastat durant la Guerra Civil, cosa que havia fet suposar que aquest conjunt de taules gòtiques havia desaparegut. Sigui com sigui, l'aparició al mercat d'art de la taula recentment ingressada al Museu de Lleida demostra que potser algú, coincidint amb la crema dels ornaments de l'església, va poder salvaguardar determinats elements. A la vista del que diem, és molt possible que algun dia apareguin al mercat d'art i antiguitats la resta de taules amb les quals feia conjunt.
Malgrat el que s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació aragonesos, no existeix cap mena de dubte sobre la procedència de la taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada