23 de setembre del 2009

EL GOVERN ARAGONÈS TORNA A AJORNAR LA LLEI DE LLENGÜES

22.09.2009 - 19:46

És molt probable que l'eternament ajornada nova Llei de Llengües de l'Aragó tampoc no vegi la llum aquesta legislatura (fins el 2011). El president aragonès, Marcelino Iglesias (PSOE), així ho va donar a entendre al darrer Debat de Política General que va tenir lloc a les Corts aragoneses la setmana passada, on va citar 50 compromisos per al final de legislatura. Cap d'aquests 50 punts, però, no fa referència ni a la Llei de Llengües ni a cap actuació concreta en matèria lingüística a l'Aragó. Per tant els prop de 80.000 ciutadans residents a l'Aragó que tenen com a llengua materna l'aragonès (25-30.000, al nord del territori) o el català (uns 50.000, a la Franja de Ponent) continuaran sense veure protegits els seus drets lingüístics, malgrat que el PSOE va presentar una proposta de la nova Llei de Llengües a les Corts d'Aragó ara fa alguns mesos. D'aleshores ençà el PSOE no ha trobat suports per a tirar endavant la llei, que presentava un text de mínims molt mínims (vegeu-ne algunes de les característiques). S'esperava que la tramitació oficial del projecte de llei comencés aquest setembre amb l'objectiu d'aprovar-la a finals d'enguany i que entrés en vigor a principis de 2010. Les probabilitats que acabi passant això són mínimes, ja que el seu soci de govern, el Partit Aragonesista (PAR - 6 escons) s'hi oposa, juntament amb el PP (23 escons). Iglesias podria malgrat tot tirar-la endavant si el PSOE (30 escons) comptés amb el suport de la Chunta Aragonesista (CHA - 4 escons) i Esquerra Unida d'Aragó (EUA - 1 escó), fet que no sembla probable perquè faria trontollar el govern aragonès. El sentit de vot del PAR i de la Chunta no està clar; els primers s'oposen a qualificar de català els parlars de la Franja, tot i que la llei consagra l'oficialitat del castellà i deixa el català i l'aragonès com a llengües "voluntàries". Els segons tampoc no han decidit el seu suport en cas que es presenti la llei, perquè no inclou la cooficialitat de les dues llengües que el text considera pròpies, aragonès i català. En cas que finalment no es concreti la seva aprovació, aquesta seria ja la tercera legislatura seguida que Iglesias, catalanoparlant, incompleix la seva promesa de tirar endavant una Llei de Llengües. Tot i les promeses, la Llei de Llengües d'Aragó ja no és un compromís del president aragonès.

Informa: RACOCATALA.CAT

De: http://www.radiocatalunya.ca/noticia/16559/