13 de setembre del 2009

POLÍTICA A LA FRANJA

Moltes vegades veiem com des de diferents mitjans públics o partits polítics carreguen contra tots aquells que no parlen en llengua castellana i barregen cultura, llengua amb política veient conspiracions i fantasmes a on no n’hi ha. Molts cops s’ha parlat de censures o d’insults a persones o associacions de la Franja per fet de treballar per la dignificació de la seva cultura i de la seva llengua i sense conèixer ni la realitat del territori ni la tasca realitzada. Molts cops critiquem com des de la capital no s’entén a la perifèria i tot allò que tingui connotacions amb la diversitat o la diferència cultural, o a Catalunya no s’entén i es critica automàticament. Les constants crítiques són una conseqüència de que cada cop més, des de les capitals es reconeix la realitat trilingüe de l’Aragó i que a la franja es parla català i això provoca actes i debats a favor i en contra d’aquesta diversitat cultural.
Encara hi ha partits polítics sencers com el PP i el PAR, UpyD, PCUA i, fins i tot gent del PSOE i de la CHA que prefereixen l’Aragó uniforme “uno, grande y libre” que reconèixer i dignificar les llengües minoritàries a l’Aragó. Encara hi ha gent que vol reconèixer l’única llengua minoritària com a aragonesa i ni es preocupa de la Franja ni de la seva llengua i automàticament barreja llengua amb política criticant el pancatalanisme i altres fantasmes que repetidament es mostren des de la capital de l’Ebre.
En aquest debat a favor o en contra, no totes les actitud negatives s’han de buscar a Saragossa (que també en té moltes de positives), també s’han de buscar a la Franja entre els nostres representants polítics més propers que moltes vegades es queden callats o es manifesten a favor del que diuen les seves cúpules polítiques de Saragossa, Osca o Terol, sense tenir en compte als habitants i a les associacions de les seves comarques, no sigui que es signifiquin massa. I és que les poltrones dins del partit fan que ningú es mogui, tot esperant una Llei de Llengües que ha d’arribar tard i aigualida. I tot això amb els silencis del PSOE o del PAR i d'aquells alcaldes que s'autoproclamen defensors de la llengua catalana com el de Benavarri, El Campell, Castillonroi, Saidí, Castillornroi, Calaceit o Pena-roja de Tastavins.
http://xarxes.wordpress.com/2008/07/23/les-bases-del-par-discrepen-amb-la-direccio-per-la-llei-de-llengues/
Podrien escriure més cartes al director als mitjans aragonesos i sobretot criticar a tots aquells comitès del PAR i del PSOE que van en contra de la Llei de Llengües o que donen subvencions a entitats properes a la FACAO com la Comarca de la Ribagorça o del Baix Cinca o els Ajuntaments de Tamarit de Llitera i El Torricó, Fraga, etc.
Mentre el PAR i la PNHC amb la FACAO surt al carrer, i va fent turisme per Aragó en contra de la Llei de Llengües, els que parlen sempre són els mateixos, els contraris:
http://carlesbarrull.blogspot.com/2009/09/el-par-del-aragon-oriental-advierte-al.html
i la resta, a callar o a parlar poc sobre el tema i especialment en mitjans de comunicació catalans, que són molt més receptius; als mitjans aragonesos no hi ha que explicar que tot el PAR és diferent o criticar als companys del PAR i del PSOE per aquests comportaments . Sempre a callar i no tocar el tema.
En aquests sentit, és molt positiu que al Ple municipal d’Areny de Noguera, PSOE i PP donin suport a la proposta de Llei de Llengües del PSOE d’Aragó, tant com que CHA, tot i reconèixer la que és llengua catalana, va votar en contra per què volia la cooficialització de la llengua catalana als municipis de la Franja.
La Llei 12/2002, de 28 de maig, creació de la Comarca de Ribagorza, en el article primer diu:
Se crea la Comarca de La Ribagorza integrada por los municipios de Arén/ Areny de Noguera, Benabarre/ Benavarri, Benasque/ Benás, Bisaurri, Bonansa, Campo, Capella, Castejón de Sos/ Castilló de Sos, Castigaleu, Chía, Estopiñán del Castillo/ Estopanyá, Foradada del Toscar, Graus, Isábena, Lascuarre, Laspaúles/ Laspaúls, Monesma y Cajigar/ Monesma i Caixigar, Montanuy/ Montanui, Perarrúa, La Puebla de Castro, Puente de Montañana/ Pont de Montanyana, Sahún, Santa Liestra y San Quílez, Secastilla, Seira, Sesué, Sopeira, Tolva/ Tolba, Torre La Ribera, Valle de Bardají, Valle de Lierp, Veracruz, Viacamp y Litera/Viacamp i Lliterà y Villanova/ Billanoba.
Però vet aquí que feta la llei feta la trampa, la Comarca de la Ribagorza, és l’únic ens comarcal de la Franja amb denominació monolingüe que no fa res per a la promoció de la llengua catalana i aragonesa en una comarca trilingüe, tot esperant la Llei de Llengües aragonesa. Al març de 2008 el CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans/Zentro de Estudios Ribagorzans/ Centro de Estudios Ribagorzanos (denominació trilingüe), centre col·laborador del Instituto de EStudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca enviava un Manifest de dignificació de les llengües pròpies de la Comarca al President de la Comarca, a la responsable de Cultura i als diferents partits (PSOE-PP-PAR-CHA) ha quedat en un silenci administratiu, ni un debat al Ple Comarcal. I encara podem estar contents que aquí accepten els escrits en català, no com al PPopular Ajuntament de Fraga o a la SOEcialista Comarca del Baix Cinca.
Tot i que molts alcaldes SOEcialistes de la Ribagorça varen ésser pioners en firmar la primera Declaració de Mequinensa (1984) i molts regidors varen signar la segona (2002), actualment, el municipis de la Ribagorça han passat a la cua de la Franja en l’aprovació de la denominació oficial bilingüe i la seva retolació, actualment una utopia. La publicitat, fins i tot, en un consorci català-aragonès com el de la Ribagorça Romànica, amb seu a El Pont de Suert (Lleida) i a on els municipis aragoneses apareixen amb l’única denominació en llengua castellana, corrobora perfectament que són els propis alcaldes i ajuntaments, els que donen poca importància a la llengua amb la que parlen habitualment. Tothom s’ha quedat tant content i no ha dit res, excepte el CERIb, que les seves demandes lingüístiques seràn comentades en la propera Junta.
Tot i que la llei de creació comarcal aprovada al 2002 per les Corts d’Aragó dona aquesta possibilitat de la denominació bilingüe, ni els alcaldes ni regidors de la zona anteriorment no ho han votat el canvi en la denominació i si alguna vegada s’ha proposat, el mateix PSOE municipal sha encarregat de votar en contra com va succeir a Areny de Noguera fa pocs anys.
La realitat d’aquesta terra és aquesta: en cultura i llengua tot val, quantes més activitats es realitzin al municipi millor que millor,i poc importa la qualitat i qui les organitza, fins i tot les de la FACAO reben ajut SOEcialista; del PAR i del PP ja es suposa que si. Per als dirigents SOEcialistes, en política si es firmen convenis i declaracions sobre el català o amb Catalunya es firmen de cara a la galeria, per a quedar bé, i desprès al Plens municipals ja votaran en contra de la denominació bilingüe. Aquesta és la incoherència en les accions dels representants polítics SOEcialistes. Dels de la CHA, són grans defensors de la llengua catalana a Nonasp, Areny de Noguera, a Fonz o a Graus i molt especialment a Osca i Saragossa i fins i tot Madrid i Brusel·les però tampoc a la CHA tot és d’or i molt menys a la Comarca de la Ribagorça, o a Benavarri, Peralta de la Sal o Fraga que no han fet res i en llengua molts de la CHA estan més propers al PP i al PAR-FACAO que a la mateixa CHA d’Osca o Saragossa. ,
És aquí on s’observa que tots pensen més en Saragossa que en el seu municipi i que al cap i a la fi, per molt que diguin una cosa o firmen un altra, al final tots són iguals. TOTS?. Tots, NO, Ara per ara, Els únics que miren més pel territori i per la llengua, , amb coherència i treball, i que en temes lingüístics tenen les coses clares són els de CDF-Convergència Democràtica de la Franja. Per a la resta, a Saragossa diuen una cosa, a Benavarri un altra i a Areny de Noguera una de diferent. Visca la coherència política dels nostres representants més propers!!.
I per a mostra, article de la Susanna Barquín, ex-presidenta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, publicat fa poc a “la Voz del Bajo Cinca”
http://susannabarquin.zoomblog.com/archivo/2009/08/27/intolerncia-de-dretes-intolerncia-desq.html