16 de desembre del 2008

Les dos cares del PAR

Als polítics del PAR, poc els importa ni las Declaracions del Comité d’Experts , ni del Consell de Ministres de la Unió Europea, ni la declaración del Instituto de Estudios Altoaragoneses, ni res de res; als del PAR el que els importa és manternir-se en el poder, com van fent desde fa quasi trenta anys, ara amb el PSOE, ara amb el PP i la taifa aragonesa és un territorio ón segons quines lleis s’apliquen i segons quines, no।

Ya es sap que hecha la Ley, hecha la trampa”, ja es sap que molts dels criteris de Biel són calcats als de la FACAO, i que molts militants d’aquesta formación acientífica i secesionista estàn dins del PAR i de Rolde Choben, tot i que fins al 2008 el Rolde Choben ni el PAR s’havien possicionat amb la Plataforma No Hablamos Catalán i la FACAO, els quals ja s’han manifestat al juliol de 2008 amb Coalició Valenciana, la formació política propera al Front Nacional de Jean Marie Le Pen i molt propera als violents Grups d’Acció Valenciana que ja pujaren a Fraga al 2004। L’actitud de la PNHC-FACAO i dels membres de la FACAO, Falange 2000, Democracia Nacional d’ amparar-se amb un partit de govern els ha aportat la radicalitat del mateix i el governar per a uns pocs i no per a tots elss aragoneses. La estrategia de Biel de criticar als altres, als que critiquen a la FACAO i cobrint-ho d’un aragonesisme, recorda a l’actitud del ex-dirigent de la FACAO, Ángel Hernández, que anava criticant per activa i pasiva, en plena voràgine electoral, actiotuds pancatalanistes i unes enganxines a Fraga, i el que ficava la crispació i les enganxines que criticava era ell mateix, en definitiva, un panorama kafkià, com ho és l’actitud del PAR i de José Ángel Biel, sols que aquesta és un càrrec públic, un representant del poble aragonès, i no un representant de la societat civil. Potser Biel ara vol esgarrapar vots al PSOE, tal com ho va fer amb el PP al 1999, al votar conjuntament amb el PSOE a favor de la Llei de Patrrimoni Cultural i deixar al seu soci de govern, el PP, a l’estacada. Ara, amb els partits invertits dins dels Corts d’Aragó i el Govern d’aragó, torna a ser el PAR, el que vol canviar el govern, per a continuar treient rendiment de la seva condició d’indispensable entre la bipolaritat política, que ni CHA ni IU trenquen. Sigui el que sigui, les incogruències del PAR són tant flagrants, tant científica com políticament, que en alguns casos ratllen el jutjats de guàrdia.
Un moviment social, cultural o polític com la FACAO pot tenir dues cares i es problema dels altres si els hi fan cas o no; poden presentar-se per unes sigles polítiques més aragonesistes, democràtes, de govern, i a la mateix temps, anar de la mà d’altres formacions ni tant representantives, i en alguns casos, no tant democràtes. A un partit de govern se ‘l ha d’exigir saber destriar, respecte per les institucions i els ciutadans als que represente. En aquest cas, el PAR no té ni una cosa ni un altra i en molts casos, agafa unes actituds d’unes determinades formacions europees i espanyoles que fa no tants anys existien i que no citaré. Ara bé, ni els seus electors ni els ciutadans d’Aragó es mereixen les dobles actituds, les dobles cares del PAR i els seus desafiaments per a perdurar en el poder peti qui peti, i el seu soci de govern, el PSOE, ha de deixar de mirar cap a un altre lloc i assumir la situació. Si estiguessin a l’oposició, podrien fer el que volen, però estan gobernant per a tots els i les aragonesos/es, i no pels seus amics i coneguts. En aquest Joc de crios que sembla a vegades la vida política, sembla que un continuarà fent el que vol des de fa uns mesos ençá: marejar la perdiu i mostrar públicament la seva ignorància i incultura, felicitats. L’altre, el PSOE, sembla que desprès de veure tanta tonteria asumirà la situació. Endavant, i tant de bo segueixi aquesta línia d’acomplir els compromisos electorals i de pactar amb les forces d’esquerra, CHA i IU i deixar a un PAR que anhela al PP i a la FACAO per a continuar gobernant। Ja se sap que en política “La fi justifica els mitjans” .
Biel afirma que tenía hablado "hace meses" con Iglesias "que no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto del Gobierno
El vicepresidente del Gobierno de Aragón y presidente del Partido Aragonés (PAR), José Ángel Biel, afirmó hoy que tenía hablado "hace varios meses" con el presidente del Ejecutivo autonómico y secretario general del Partido Socialista (PSOE) aragonés, Marcelino Iglesias, que "no iba a haber ley de Lenguas" como proyecto de ley del Gobierno।
Biel, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno, precisó que esta decisión se tomó porque "veíamos la dificultad, hace tiempo, de una la ley de Lenguas como proyecto de ley, como puede haber dificultades con otras leyes".
Al respecto, comentó que el Gobierno de coalición PSOE-PAR está compuesto por "dos partidos diferentes que pensamos de manera diferente en algunas cuestiones", como es este caso.
Así las cosas, la solución podía ser "aparcar el tema porque no era urgente o eso era lo más sensato", o "que no fuera un proyecto de ley del Gobierno, sino una iniciativa legislativa del PSOE", alternativa esta última por la que se optó "hace tiempo".
El PSOE "tiene su perfecto derecho a hacerlo", igual que el PAR "podría presentar también otras" iniciativas, argumentó Biel, que opinó que "acostumbrados como estábamos en otras épocas a discrepar con nuestro socio de coalición cinco de cada nueve veces, que discrepemos una vez en nueve años no me parece mucho", dijo en relación a los nueve años de gobierno de coalición PSOE-PAR.
El vicepresidente aragonés agregó que ahora están a la espera de que el PSOE presente en las Cortes de Aragón la proposición de ley "y cuando al veamos en el Parlamento habrá un debate a la totalidad y luego se presentarán enmiendas e iremos viendo la cuestión".
Biel recalcó que su partido observará "cómo se va manifestando la opinión pública" y cómo se pronuncian los sectores de su partido "más implicados en las zonas más afectadas" por esta ley "y según cómo veamos las cosas iremos dándoles solución".
El vicepresidente de Aragón subrayó que la ley de lenguas no es sólo una ley, sino un asunto con un "gran matiz político", "una gran carga política".