LA LLEI DE LENGÜES D’ARAGÓ AL DIARI AVUI

De: www।avui।cat

La futura llei de llengües aragonesa no preveu la cooficialitat del catalàL'avantprojecte legislatiu reconeix la identitat trilingüe d'Aragó i el fetque s'hi parla català i aragonès, però només reconeix l'oficialitat delcastellà

Saragossa

L'avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern aragonèsreconeixerà l'aragonès i el català com a llengües pròpies però no cooficialsen les zones del territori on es parlen. Segons el text, del qual se n'hafet ressò aquest dimecres el diari HERALDO DE ARAGÓN, només el castellà seràoficial a la comunitat d'Aragó, però sense el caràcter de propi.Segons l'esborrany de la futura llei, Aragó es considerat com un territori"trilingüe", on "junt al castellà, llengua majoritària i oficial en tot elseu territori, conviuen dues llengües en determinades zones, l'aragonès i elcatalà, amb les seves modalitats". Aquestes dues llengües són consideradescom a "llengues pròpies d'Aragó", però en cap moment són qualificadesd'oficials, a diferència de l'avantprojecte elaborat l'any 2001, que enproposava la cooficialitat en aquelles zones on es parla aragonès i català,i s'afegeix que seran "objecte d'especial estudi i protecció", senseespecificar de quina manera. Quant el castellà, s'hi indica que és "llenguaoficial oficial a tot el territori de la comunitat".Reconeixement de la unitat de la llenguaPel que fa a les zones d'ús de cada idioma n'hi haurà les "d'utilitzacióhistòrica" de l'aragonès i el català, una per llengua, més una tercera"d'utilització del castellà", compost pels municipis que no pertanyen a capde les altres dues i una quarta "de transició-recepció" que inclourà leslocalitats receptores de ciutadans amb llengua pròpia diferent al castellà.Aquesta delimitació per zones, tot i que no garantirà la cooficialitat deles llengües, almenys fixarà el nom i la zona corresponent a cada un delsidiomes, al contrari del projecte del 2001, que deixava en mans delsajuntaments declarar la cooficialitat i la denominació de la seva llenguapròpia. Aquesta última possibilitat deixava una porta oberta a denominacionscom fragatí, tamarità o maellà i és la defensada per les associacionscontràries a reconèixer la unitat de la llengua catalana.