TORNA EL
BALL DELS SALVATGES
(La recuperació d’una tradició)
Benavarri, 9 d’agost de 2008
Plaça Major - 19,30 horas
Nota informativa
Als segles XIV i XV va néixer un moviment literari a Europa que va transformar la manera d’estimar i el seu concepte. Si fins llavors el cavaller tenia que dedicar l’amor a la seva dama, enfrentant-se a quantes empreses li presentés el destí a, a mode d’una novel·la de cavalleríes, ara naixia una nova intuïció que el Home devia doblegar: l’instint.
L’instint era salvatge, vivia a la selva o al bosc, i pertanyia a una concepció primitiva del Home. Si l’amor era cortès i cavalleresc, hi havia un element primari: el desig que feia mantenir la flama d’aquell. Mentre’s durés el desig, els éssers humans romandrien a la presó del amor, presoners de la passió.
Per a explicar això es va crear una metàfora: el salvatge, un pergeño de persona primitiva, bosquimà i rudimentari, sense llenguatge ideològic, proveït d’una força descomunal, cobert de pells, plomes o fulles i armat amb un mas. El seu concepte existia ja en temps clàssics, sent el grec Ferécrates el primer autor en abordar la qüestió en un drama que porta el títol Els Salvatges que data del segle V a. e.
En las representacions gràfiques es prodiguen las caceres: quant l’Home ve del bosc amb un Salvatge empresonat, s’entén que ha guanyant al desig i segueix sent un gentilhome. I si és un cavaller el que va empresonat dels salvatges camí del boscatge, ha sucumbit i mereix formar part d’ aquell espai instintiu. Entenguis que en aquelles èpoques l’amor que es sentia per una dama era independent del seu estat –casada o soltera- lo important era superar les baixes inclinacions.
Aquesta metàfora fou cultivada per poetes com Petrarca i prosistes com Diego de San Pedro, que la seva obra Cárcel de amor es va convertir amb un èxit a tota Europa. De la Literatura el salvatge saltà a l’art, a la arquitectura, als tapissos, a la religió i a la festa. Als seguicis festius custodiava als representants institucionals, fins a sofisticar-se la seva imatge amb els actuals maceros.
El mite ha estat estudiat pel mexicà Roger Bartra – El salvaje en el espejo- i l´espai festiu on el personatge que intervé se ha vist reduït a una zona entre Alemanya i Suïssa, on apareix en les desfilades. A Espanya està present en Béjar –Corpus Christi- amb els hombres de musgo, personatges revestits amb aquell vegetal i y proveïts de una maça que apareixen en aquella processó.
A Benavarri es va celebrar un Ball dels Salvatges fins a començaments del del segle XX. Gràcies a las descripcions deixades per José Carrera al 1904 al Ajuntament i a unas petites ressenyes de Joan Amades al seu Costumari, junt a les perquisicions gràfiques i parangons trobats, es va recuperar l’any passat amb gran èxit a la vila ribagorçana.
Plaça Major - 22,30 horas La Ronda de Boltañअ
BALL DELS SALVATGES
(La recuperació d’una tradició)
Benavarri, 9 d’agost de 2008
Plaça Major - 19,30 horas
Nota informativa
Als segles XIV i XV va néixer un moviment literari a Europa que va transformar la manera d’estimar i el seu concepte. Si fins llavors el cavaller tenia que dedicar l’amor a la seva dama, enfrentant-se a quantes empreses li presentés el destí a, a mode d’una novel·la de cavalleríes, ara naixia una nova intuïció que el Home devia doblegar: l’instint.
L’instint era salvatge, vivia a la selva o al bosc, i pertanyia a una concepció primitiva del Home. Si l’amor era cortès i cavalleresc, hi havia un element primari: el desig que feia mantenir la flama d’aquell. Mentre’s durés el desig, els éssers humans romandrien a la presó del amor, presoners de la passió.
Per a explicar això es va crear una metàfora: el salvatge, un pergeño de persona primitiva, bosquimà i rudimentari, sense llenguatge ideològic, proveït d’una força descomunal, cobert de pells, plomes o fulles i armat amb un mas. El seu concepte existia ja en temps clàssics, sent el grec Ferécrates el primer autor en abordar la qüestió en un drama que porta el títol Els Salvatges que data del segle V a. e.
En las representacions gràfiques es prodiguen las caceres: quant l’Home ve del bosc amb un Salvatge empresonat, s’entén que ha guanyant al desig i segueix sent un gentilhome. I si és un cavaller el que va empresonat dels salvatges camí del boscatge, ha sucumbit i mereix formar part d’ aquell espai instintiu. Entenguis que en aquelles èpoques l’amor que es sentia per una dama era independent del seu estat –casada o soltera- lo important era superar les baixes inclinacions.
Aquesta metàfora fou cultivada per poetes com Petrarca i prosistes com Diego de San Pedro, que la seva obra Cárcel de amor es va convertir amb un èxit a tota Europa. De la Literatura el salvatge saltà a l’art, a la arquitectura, als tapissos, a la religió i a la festa. Als seguicis festius custodiava als representants institucionals, fins a sofisticar-se la seva imatge amb els actuals maceros.
El mite ha estat estudiat pel mexicà Roger Bartra – El salvaje en el espejo- i l´espai festiu on el personatge que intervé se ha vist reduït a una zona entre Alemanya i Suïssa, on apareix en les desfilades. A Espanya està present en Béjar –Corpus Christi- amb els hombres de musgo, personatges revestits amb aquell vegetal i y proveïts de una maça que apareixen en aquella processó.
A Benavarri es va celebrar un Ball dels Salvatges fins a començaments del del segle XX. Gràcies a las descripcions deixades per José Carrera al 1904 al Ajuntament i a unas petites ressenyes de Joan Amades al seu Costumari, junt a les perquisicions gràfiques i parangons trobats, es va recuperar l’any passat amb gran èxit a la vila ribagorçana.
Plaça Major - 22,30 horas La Ronda de Boltañअ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada